23/05/12 5a Etapa: Palazzuolo sul Senio – Riolo
Terme
En
teoria avui la previsió és de bon temps però abans de sortir es torna a posar a
ploure, no res de l’altre món però toca enfundar-se l’impermeable un dia més,
la pluja és suau i dubto fins l’últim moment si sortir amb el hotpack posat o
no, el Santi ho té clar i jo doncs faig el mateix, si arribo a saber la calor
que passaria a la primera pujada...
 |
| Pim pam, pim pam, anem superant les etapes |
En
principi avui l’etapa no ha patit variacions i ens durà de nou a Riolo Terme,
el punt neuràlgic del Rally di Romagna. Aquest cop en lloc de cridar-nos a la
sortida per dorsal, ens criden per posició a la classificació.
L’especial
del dia comença a la sortida i s’acaba cap al km.34, tres pujades i mitja ens
separen del final de l’especial. Surto fatal, primer el noi del meu davant té
problemes amb alguna cosa de la bici i no arrenca i després l’Orietta desmunta
davant meu, no la puc esquivar i em comencen a passar sense poder-me
incorporar, anem bé!
Finalment
m’hi poso, veig a la Orietta i el Santi llunyet i faig un esforç per
recuperar-los, quan ja els tinc apareixen unes rampes monstruoses, això sí les
primeres emporlanades, aixeco la vista i uns metres més amunt hi ha la Michela
i poc més endavant la Ivonne, passo la Orietta i, tot i el mal de cames, pujo
bé, la distància que em separa de les altres dues es va reduint, vaig
angoixada, de calor i perquè se’m entelen les ulleres i no veig res, tant que
he de posar peu a terra quan veig que estic a punt de sortir-me de la pista.
Per sort, tot i la pendent, puc tornar a calar sense perdre massa temps.
Al
cap de res torno a tenir al Santi i la Ivonne a tiro, i just a la corba on
l’asfalt es converteix en terra la Ivonne canvia de desarrollo i se li enganxa
la cadena, deixa anar un dels seus crits (l’hauríeu de sentir com gemega quan
té algun contratemps amb la bici...) mentre l’avanço per l’interior i just al
Santi li passa el què no li passa mai, que desmunta, no sé ni com aconsegueixo
també passar-lo i amb tot posat segueixo rampot amunt i en paral·lel meu la
Ivonne caminant empenyent la bici.
Esbufego
de mala manera, però li trec un parell o tres de metres que em recupera
ràpidament ja arribant al capdamunt de la primera pujada, aprofita per
avançar-me quan entra primera pel pas estret que esquiva un bassal i tot i que
intento seguir-la a la baixada m’és completament impossible, la perdo de vista
en un tres i no res. Arrisca moltíssim! És un corriol tot moll i enfangat,
rellisca de valent. Evidentment aquí m’atrapa el Santi i em passa baixant de
conya, també m’avancen un parell més i m’emprenyo per perdre tot el què guanyat
a la pujada i perquè crec que la Michela baixa bastant bé i deu estar
retallant-me metres, si avui no aconsegueixo retallar-li minuts ja em podré
oblidar d’aconseguir la segona posició.
Comencem
la segona pujada de l’especial, no miro mai enrere, però anem fent a bon ritme
i de moment cap senyal de la Michela ni la Orietta. Ja arribant a dalt a la
distància tornem a veure a la Ivonne, es nota que ella ahir va fer tota l’etapa
perquè fins ara cap dia l’havíem vist més enllà dels primers 4-5kms. Això sí,
arriba la baixada i desapareix del mapa.
Però
per sorpresa nostra cap a mitja baixada, en un tram de corriol guapíssim en mig
d’un bosc frondós, ens la trobem parada ajudant al Walser, que ha trencat la
cadena, el Santi també para i em diu que continuï, al cap d’un moment em passa
la Ivonne, el Santi s’ha quedat ajudant al alemany i ella ha tirat, com que fa
baixada em deixa ràpidament.
M’esforço
a baixar tot lo ràpid que puc, primer pel senderó, després per un tram de pista
i tornem a entrar en un sender on em passa un dels austriacs, li pregunto pel
Santi i em diu que quan ell ha passat encara estaven parats amb l’averia,
recoi... però jo no afluixo, bueno afluixo contra la meva voluntat perquè el
senderó passa a fer pujada i a més ben enganxosa per culpa del fang. Remuntem
una mica i acabem de baixar fins un riu, just abans d’arribar-hi veig un biker,
sembla l’Ivan, el xicot de la Orietta, que estrany si sempre ens treu un munt
de temps. L’avanço i baixant! Algo li passa però em diu que tot ok, així que
creu-ho el riu començo a enfilar-me per la tercera pujada del dia i de
l’especial.
Aquí
sí que miro enrere, però no busco a la Michela, busco al Santi, que estrany, a
més l’alemany no m’ha passat i el tio va molt fort... si que els hi està donant
feina la cadena! Però jo segueixo pujant i em trobo molt bé, el genoll amb
d’ibuprofè que m’he pres abans de sortir quasi no s’ha queixat i atrapo a un
biker que una estona abans ens havia deixat baixant, alço la vista i veig a la
Ivonne, això sí que no m’ho pensava pas, encara apreto més, jejeje, la pista
però cada vegada està més enfangada, i quan la tinc a uns 20 metres... catacrac!!
Paro de seguida, no m’ho puc creure la pota del canvi entre els radis, no pot
ser ara que anava tan bé. Quina mala sort, ggggrrrrr, tot remugant trec el
canvi dels radis i faig força per adreçar-lo, mentrestant la Ivonne se’n va i
arriba on sóc jo el biker que havia passat no feia gaire, s’ho mira i diu que
no em pot ajudar. Finalment aconsegueixo deixar-ho amb una combinació de plat i
pinyons on el canvi no s’enganxa però és un pinyó massa petit i sobre amb plat
mitjà així que no puc pujar muntada.
De
moment però les bones sensacions que duia m’animen a continuar corrent
empenyent la bici, corro, camino ràpid... no puc perdre tot el què he
aconseguit, si ve alguna baixada pujo a la bici i quan torna a pujar em carrego
la bici a l’esquena o l’empenyo i així vaig fent, com que el Polar se’m va
espatllar ahir amb la pluja no tinc referència de quants quilòmetres falten per
l’avituallament, si hagués sabut que me’n faltaven uns 15 m’hagués desmoralitzat
abans del què ho vaig fer, però la sort no m’acompanya, corono la tercera
pujada i en lloc de trobar-me amb una baixada com deu mana toca crestejar,
merda, així no arribaré mai, ara sí que estic fent una autèntica duatló de
muntanya i tan caminar el genoll es comença a queixar cada cop més.
Acabo
la baixada-crestejadora i la cosa comença a pujar i no veig l’avituallament per
en lloc, la memòria m’està jugant una mala passada, la fi de l’especial era
després de tres pujades i mitja, és a dir que encara em falta fer la mitja
pujada i baixar, ara sí que em començo a desmoralitzar, a més començo a pagar
l’esforç. Vaig empenyent la bici per la pista de pujada, em giro una vegada més
buscant al Santi i sí, hi és però porta la Michela darrera, no puc evitar deixar
anar un renec i la ràbia m’envaeix. El Santi em va fent gestos dient-me que
tiri, què més voldria, quan arriba on sóc, es mira el canvi i intenta
adreçar-lo millor del què he fet jo, amb tan mala fortuna que es torna a posar
entre els radis, la Michela ja ha passat i amb la bici així no puc ni
enfilar-m’hi a les baixades. Finalment aconsegueix deixar-ho de manera que puc
fer servir un únic pinyó i puc jugar amb el plat mitjà i el petit, reemprenem
la marxa i com puc arribem al final de l’especial, on hi ha avituallament i el
mecànic, el super Remo!
 |
| La zona de l'avituallament convida a quedar-s'hi tot descansant |
Ploro
una mica per desfogar-me del cabreig, he passat d’anar enganxada a la Ivonne a
tornar a arribar per darrera la Michela, tots però m’animen i mentre mengem i
omplim bidons el Remo adreça el canvi i el deixa apte per continuar.
 |
| en Remo adreçant el canvi |
La
gent ha anat sortint i ens quedem sols i el Santi i jo esperant tenir la bici a
punt, sortim i mica en mica anem recuperant posicions, passem al Franco i a un
altre noi a la primera pujada, un parell més a la segona, però ni rastre de la
Michela i això que anem a un ritmet bo però clar tenint en compte que ha
arribat 10’
abans que nosaltres al avituallament i que no hi deu haver parat gaire... però
nosaltres continuem, a més el paisatge s’ho val, sort que el Remo m’ha pogut arreglar
el canvi i tret d’algun pinyó en concret la resta va força bé.
Després
d’una llarga baixada primer per un sender crestejador guapíssim i després per
carretera cap al km. 67 la cosa es torna a enfilar, estic pagant l’esforç i
començo a flaquejar, a més després de tants dies amb pluja i ambient suau avui
la calor ha fet acte de presència i tampoc m’ajuda. Però què hi farem si toca
pujar toca pujar, ens anem enfilant i la muntanya brilla, les roques a banda i
banda de la pista estan plenes de minerals i amb el sol deixen anar espurnes de
llum.
Ja
ben amunt me’n adono que estem enfilant-nos de nou al Monte Mauro, com ja
havíem fet a les primeres etapes però per una altra banda, recoi amb el Monte
Mauro, que ens farà patir! Arribem al lloc on el primer dia vem agafar un
corriol enmig del bosc i avui per sort el repetim, només però la primera part,
aviat agafem un trencant a mà dreta que ens encara direcció Riolo Terme, que bé
i quines ganes d’arribar! El poble cada vegada és més a prop, ja m’estic imaginant
passant per sota l’arc d’arribada al centre del poble però no, les senyals
marquen cap a una altra direcció, on ens porten ara? Que no puc més! L’etapa
avui s’acaba, amb 76 kms i uns 3000 de desnivell, a les afores del poble, al
parking d’un super que patrocina la cursa, ara s’entén tot, s’ha de fer content
als sponsor, jeje
 |
| Amb el D'ambrosio i el Jose, estic petada! |
A
l’arribada trobem a la Ivonne, ens comenta que s’ha perdut i que ha fet no sé
quants quilòmetres de més i que la Michela encara no ha arribat? Com pot ser
que no hagi arribat? Si anava per davant nostre i no l’hem atrapat pas! Però
aquí no s’acaben les noticies, la Orietta i l’Ivan no han acabat l’etapa, quina
llàstima!
 |
| El Santi conversant amb l'Stefano i el Jose, tot gaudint d'una calda giornata |
Tot
i que avui el bon temps ja ens ha vingut a veure les bicis han patit moltíssim
degut al fang acumulat dels darrers dies, així doncs que les netegem i les
deixem a San Remo perquè els hi doni un cop d’ull i ens les deixi potables per
l’etapa reina, demà ens esperen uns 100kms, vinga que no ha estat res!
 |
| Sort que avui al final ha fet sol perquè de fang en sobrava uns grams |
Temps dels dos: 6:45h
Posició Santi: 33è masculí de l’etapa
Posició Ada: 2a de l’etapa i 2a de la general
 |
| Descansant a la nostra habitació que ho aguanta tot, terratrèmols, roba suada i plena de fang... ecs! |
24/05/12 6a Etapa: Riolo Terme – Riolo Terme
Començo
l’etapa amb la segona posició a la butxaca, m’hagués agradat més aconseguir-la
pel bon ritme que duia ahir, estroncat pels problemes mecànics, que no per la
perduda de la Michela però és clar, fixar-se en les senyals també forma part
del Rally.
 |
| Amb l'Ivan i la Orietta i les seves Titici |
 |
| Amb el Marco, la Orietta i el Gino |
Avui sortim de les Termes que hi ha al costat de l’hotel i per les quals és famós el poble. Com ens acostuma a passar en aquests tipus de proves, ja hem anat notant que dia a dia la gent va avall i com que nosaltres ens mantenim bastant anem tirant amunt, però avui hi ha molts quilòmetres per davant, uns 95, i pot passar de tot.
L’especial
d’avui comença cap al final de la ruta, al km.60 i coincideix també amb el tall
de pas. Sortim a un ritme alegre per no fer tard al tall però sense passar-nos
que el dia és molt llarg i hem d’arribar amb forces a l’especial.
Aviat
deixem enrere la Michela i com no la Ivonne se’ns escapa, nosaltres anem fent
amb el Sebastian que ens acompanya i una mica més endavant també amb la Orietta
i el Franco.
 |
| Molt ben acompanyada tot pedalant amb la Orietta i el Franco |
 |
| El Sebastian avui ha decidit fer-nos companyia |
En
un tram de corriols tècnics de pujada em comença a fer mal el genoll lesionat,
i me’n adono que m’he oblidat de prendre’m l’ibuprofè, com que en porto a la
motxilla ho soluciono tan aviat com puc, tarda una mica però m’acaba fent
afecte i m’oblido d’ell per un bon rato. Del què no acostumo a oblidar-me és
dels camins i els d’avui em sonen un munt, és llavors que me’n adono que estem
fent bucles per tot de camins que ja hem anat passant aquests dies, normalment
en sentit contrar-hi, enllasant-los diferent... ens atrapa algú per darrera i
li comenta a la Orietta que la Michela la tenim a uns 3-4 minuts, així que a
ella li agafen les presses i decideix apretar, la veiem com s’allunya a més en
un tram de baixada al Santi li entra un mosquit al ull, i és que el pobre des
de que se’m van trencar a mi les meves ulleres va sense i és clar, no és lo
millor.
Agafem
una nova pujada i recoi, torna a brillar tot molt, si estem pujant de nou al
Monte Mauro, igual que ahir!! I just abans d’agafar el corriol trobem un
avituallament, com que no n’hi ha molt sovint aprofitem per agafar beure
fresquet i seguim els tres, el Santi, el Sebastian i jo repetint bona part del
traçat de la primera etapa, el sender i tota la part de la mina de calç i avui
la calor apreta.
 |
| Bona gent els de les motos! Una birra? jejeje |
 |
| L'Stefano treballant al avituallament de Monte Mauro |
 |
| La mina de nou |
Quan
deixem la part coneguda el Santi, que porta el perfil, ens comenta que falten
dues pujades, baixar i arribem al control de pas que és a les 14:30, si no passa res estrany anem
bé de temps. Ens cruspim la primera pujada amb facilitat i quan agafem la
baixada hem de parar un moment perquè la cadena se’m queda penjant, els pinyons
pugen i baixen però la pota del canvi es queda com en una posició adelantada i
la cadena penja amb els pinyons petits... ho arreglem i continuem però a partir
d’aquí em passa tot sovint, així que evito posar els pinyons més petits.
 |
| Aprofitant els trams tranquils per fer un mos |
El
problema però arriba a la següent pujada, intento posar pinyons grans i el
canvi cada vegada falla més fins que cap a mitja pujada decideix que ja n’ha
tingut prou i no puc canviar ni fer força al pedalar perquè salta tot, així que
ja em veig fent el què queda de port a pas de tortuga, és una pujada suau però
l’únic pinyó que s’aguanta és el 30 i a més no el puc forçar que sinó salta. Amb
la meva supercadència obligatòria em vaig quedant enrere, quina impotència,
vull apretar però no puc, vinga un altre dia més amb problemes mecànics. Al
final el Sebastian tira per no fer tar al tall de pas, el Santi em va esperant
i mentrestant ens va avançant gent, quin desastre!
 |
| Mira que n'és de catxondo en Zé, sempre fent broma però aquí va més cansat que una altra cosa.. |
S’acaba
el port i baixem, al menys sembla que passarem el tall i amb una mica de sort
al avituallament i haurà el mecànic i potser pot posar-hi remei però recoi, la
baixada s’acaba i tornem a pujar i pujar i pujar... o ha criat un port més o el
Santi ha mirat malament el perfil. Hem superat ja de llarg el km.60 que és on
hi havia d’haver el tall de pas i estem ja amb la mosca al nas però finalment
veiem gent a la pista i se’ns alegren les cares però no, és un avituallament
que han improvisat per la forta calor, ens ofereixen beure i ens diuen que el
control està uns quilòmetres més endavant... no pot ser!
Sense
perdre temps continuo amb el meu ritme patxanguero, ni pedalant enrere el Santi
pot anar tan lent com jo. Entrem en un corriol de baixada en zig-zag on, en un
moment, el Santi em treu un món, però quan ja estic fent les últimes corbes
sento gent, per fi el control i des del mig del bosc crido REMO!!! Falta poc
per les 14:00 així que
entrem bé al tall.
 |
| San Remo, San Remo! i no em refereixo pas a la cadena de perfumeries |
Arribo
i vaig directe al seu taller mòbil, una furgo d’allò més ben equipada, li
explico el què passa i de seguida veu que la molla de la pota del canvi ha dit
prou, necessito un canvi nou, però San Remo té solucions per tot i també en
porta, només hi ha un petit problema... el canvi XT que té de recanvi és de
10velocitats en lloc de 9. Què hi farem, millor això que res. Mentre el canvia
aprofitem per alimentar-nos i mentrestant arriba la Michela, casum l’olla!! No
para ni un minut, ni tan sols per saludar, jejeje, agafa quatre coses i passa
per l’alfombra del xip, una que comença l’especial del dia.
 |
| La Michela arriba tota enxufada, ni saluda... |
El
Remo em comenta que no podré posar els últims pinyons però bueno, mentre tot
sigui això molt millor que no pas com he hagut d’arribar fins aquí, a single
speed i sense poder fotre-li canya. Comencem l’especial a tope, no podem perdre
temps, quin luxe poder apretar i que no salti tot, la sorpresa és que cap a la
meitat de la primera pujada divisem a la Michela i ens hi anem apropant amb
aparent facilitat.
La
passem, l’animem i apa endavant que ara anem engrescats i el millor està per
venir. Fem una baixada pistera que no té cap gran al·licient però, després d’un
petit repatxonet, agafem un corriol entre arbres fruiters a mà dreta, que
guapo, baixa bastant sobtat, corbes tancades, pedres per esquivar, molt guapo i
a baix de tot passem pel costat d’una cova d’on emana una fresca genial, la
temperatura aquí baixa uns quants graus, llàstima que dura molt poc.
Però
després del corriol de baixada ve lo millor, un corriol de pujada, estretet,
ple de pedres i dret, el Santi davant, jo darrera, fent l’impossible per no
posar peu, a diferència dels demés a nosaltres ens encanta i treiem les
enganxines a un parell de bikers que avancem, no pot quedar gaire per la fi de
l’especial i de l’etapa i sí, finalment divisem unes carpes al final d’un camí,
síiiii!! A la meta ens espera l’Orietta, que maca!
 |
| La colla dels austríacs del Green Valley, l'Stefano i la Orietta, quines cares de satisfacció |
 |
| Amb la Orietta i el Riccardo |
 |
| Amb el Giancarlo amb qui ens vem anar fotent pals a totes les etapes |
 |
| El Franco acabant l'especial i recuperant el somriure |
Buf,
l’esforç ha estat important així que ens quedem una estoneta flipant en colors
a l’ombreta d’uns arbres i asseguts al oasis de l’avituallament. La Michela
tarda en arribar, per fi li he pogut guanyar una etapa com déu mana i això que
el canvi m’ha jugat una mala passada. Al final faig el segon millor temps entre
les noies de l’especial, com no darrera la Ivonne (tot i que a les
classificacions de l’etapa surt com si hagués fet el 3er millor temps)
Temps dels dos: 6:30h
Posició Santi: 37è
masculí de l’etapa
Posició Ada: 3a de
l’etapa i 2a de la general
Fins
aquí han sortit uns 90 kms d’etapa però encara hem de tornar a Riolo, ens
queden uns 15kms extres que fem la mar d’alegres amb un bon grupet, l’Orietta,
el Franco, el Riccardo i el Giancarlo. Per una banda estem contents, demà ens
queda un tràmit, un crono de 20 kms planera, això ja està fet per altra començo
a tenir la sensació de que això s’acaba i abans de marxar ja m’estic enyorant.
I a la tarda... relax,
menjar i Morettis!! sembla mentida que després de fer 105 kms ens quedi temps per tot això, quin luxe!
 |
| Aquests d'Alacant en saben molt de fer el lagarto, jejeje |
 |
| A l'arribada el Remo m'ensenya el canvi vell, finalment s'ha rendit que estrany, si només devia tenir 15.000 kms! |
 |
| Gelatto al canto, s'ha d'aprofitar que torna a fer bon temps |
 |
| Demanem una pizza per emportar i ens la porten a la terrassa del bar, jejeje |
25/05/12 7a Etapa Contrarellotge individual:
Ravenna 20 kms
I arriba l’últim dia, l’ambient més que distès, ens porten
a nosaltres amb bus i a les bicis amb camió fins a un centre comercial als
afores de Ravenna. Aquí tenim una bona estona per fer-la petar i prendre algo,
es veu que la TV local ha de filmar la nostra entrada al centre del poble i
encara no estan preparats, així que ens toca esperar.
 |
| Brutal el desplegament i la cura amb la que transporten les bici |
 |
| De relax amb la Orietta mentre esperem el bus que ens ha de dur a Ravenna |
 |
La Ivonne ha volgut que avui totes pedalem amb el maillot de líder i ens en ha regalat un a cada una.Tot un detall.
La Clara, la Michela, la Ivonne, una servidora, la Orietta i la Janny |
 |
| El cap de la tribu d'allò més estressat, gràcies Franco! |
 |
| Els portuguesos els amos de les noves tecnologies però el Joao Marinho n'és el rei i a més el vencedor del Rally |
Aprofitem per descobrir que els germans bessons que van
primers per parelles, els Van Dijk fa un parell d’anys ja van ser al Iron i
aquest any repeteixen o sigui que ens trobarem a Limone d’aquí a poquet i amb
el Sebastian, que també hi va estar, ja tenim tema de conversa. Que petit que
és el món!
 |
| Esperant pacientment l'estrena de la pel.lícula |
 |
| De patxanga al centre comercial |
 |
| Algun detall... si més no... curiós |
Finalment arranquem en processó cap a Ravenna, els
turistes que hi ha pels carrers flipen, saluden, ens fan fotos i arribem a la
plaça major on hi ha muntat tot el “tinglado”, els de la TV fan entrevistes a
uns quants i a continuació seguim de nou tots junts fent turisme per Ravenna,
passant per davant de monuments i sortim del poble direcció a una pineda on es
donarà la sortida de la contrarrellotge
 |
| En processó cap al centre escortats per la polizia |
 |
| Arribem a la plaça major on hi fa una caloreta... una calor de nassos! |
 |
| Amb la Clara Lopes, la portuguesa de l'expedició |
 |
| L'Ettore i el 'd'Ambrossio, la colla del bon rotllo, genial :) |
 |
| Alguns aprofiten la caloreta per fer un gelat |
 |
| D'altres aprofiten per altres coses, jejeje |
 |
| Entre broma i broma passejant pels monuments de Ravenna |
Les noies sortim seguides, per ordre invers a la classificació
i cada 10 segons, així que jo surto la penúltima per davant de la Ivonne, i
recoi sembla que s’ho prenen en serio i tot! Ara em faran córrer, jo que no
tenia ganes de cansar-me!
 |
| L'Ettore a punt per inaugurar la contrarrellotge, que gran que és l'Ettore! |
 |
| El Marco comença la seva especial |
 |
| Totes les noies a punt |
Surt i al cap de res em passa la Ivonne, com hi va la tia,
jo avanço la Clara i més endavant la Janny i vaig a la caça de la Michela, em
costa però m’hi vaig apropant, anem pel mig del bosc per un camí amb poca
visibilitat entre els pins i les corbes. Aconsegueixo avançar-la però no
deixar-la i se’m fa incòmode, apreto el què puc, tenint en compte que els
últims dos pinyons més petit no m’entren per culpa del canvi de 10v, vaig una
mica forçada amb el plat gran i em torna a avançar. Sortim del bosc, creuem un
canal i entrem en una pista llarguíssima on al fons diviso a la Orietta i molt
a la llunyania la Ivonne.
Ho torno a intentar, avanço la Michela i li ofereixo roda
però no pot o no vol seguir-la, ara sí que marxo. És tot pla o fals pla amunt,
lo que al Santi i a mi no se’ns dóna gens bé, simplement rodar i rodar però
aquest cop a saco, amb totes les meves forces. Em vaig apropant a la Orietta i
l’atrapo al final de la recta. Quin escalfada!
La recta s’acaba i corba cap a l’esquerra, hi entro davant
amb la Orietta a roda, i collons com costa avançar, vent de cara, la que em
faltava! Amb l’eforç que he fet per atrapar-la i el vent no puc amb la meva
ànima li comento a la Orietta i comencem a donar-nos relleus. Amb ella sí que
m’entenc!
Entrem en un corriol i l’Orietta va davant, em costa
seguir-la, és horrorós, amb les cames carregades d’aquests dies, això de rodar
en pla és mortífer, tinc els quàdriceps a punt d’explotar! Se’m en va uns
metres però al final puc recuperar-li la roda en un encreuament de camins, tot
i que no he descansat gens perquè no li he pogut seguir la roda, em poso
davant, no massa perquè les meves energies van justes però aguanto el què puc.
En aquest moment ens avança un dels portuguesos que amablement ens ofereix la
seva roda però sóc incapaç d’agafar-la, així que se’n va... veient que vaig
perjudicada l’Orietta torna a agafar la iniciativa i així anem fent fins a
trobar-nos davant d’una escala metàl·lica, apa bici a l’esquena i escala amunt,
de la mateixa manera la baixem, tornem a enfilar-nos a les bicis, un parell de
corbes i divisem la meta, on entrem les dues juntes més contentes que unes
pasqües!
 |
| andando a finire con la mia amica Orietta |
Temps Santi contrarellotge: 43:19 posició 43è masculí
Temps Ada contrarellotge: 44:08 posició 2a fèmina
 |
| Amb el gran Stefano, grazie mille!! |
El Santi, acompanyant-me totes les etapes, acaba 34è de la
general i 16è de la seva categoria i jo 2a entre les noies. Les classificacions
S’ha acabat el Rally en sí i és una pena perquè ho estem
gaudint moltíssim, per sort encara ens queda tota una tarda i un vespre
compartint estones amb els nous companys d’aventura, el Gino i el Jose,
l’Orietta i l’Ivan, el Franco Amati, el Marco, els germans Van Dijk, el
Sebastian, etc...
 |
| Amb el Gino i el Jose, quin tip de riure! |
 |
| Que bona que estava la lassanya!! no n'havia vist mai cap amb tantes capes, el Garfield fliparia :) |
 |
| Una part de la bona colla dels portuguesos |
 |
| El Jose, el nostre finisher! |
 |
| Podi femení, Ivonne 1a, jo 2a i la Michela 3a |
Ens havíem presentat a Riolo amb la incògnita de saber que
ens trobaríem, i en tornem la mar de contents, la organització collonuda (res a
veure amb l’Ironbike, la nostra altra experiència italiana), l’entorn
estupendo, corriols, canteres, verdor, visita turística l’últim dia, poder
descansar cada dia en un llit, sigui d’hotel o de casa de colònies també
s’agraeix i com no la gent a qui hem conegut i amb la que hem compartit
anècdotes i quilòmetres de totes totes un ambient entranyable .. només em queda
donar les gràcies de nou als Stefano’s per haver-m’hi convidat, una oportunitat
així no es podia desaprofitar!
 |
| La gran família romagnola! Forza Romagna!!! |
 |
| Al Santi i al Sebastian els hi ha tocat un... un.... bueno, no sabem què és però mola eh! |
 |
| I al vespre ataquem el millor recuperador de tots, més civada!! Això sí ven acompanyada amb prosciutto |
 |
| Amb el Sebastian i la seva xicota i els germans Van Dijk ens arribem a la festa de la cervesa, que hem de seguir recuperant! |
 |
| Llàstima que la roba fangosa no s'ha rentat sola durant el viatge... |
