Doncs desprès
d’unes setmanes mogudetes amb el rally de Romagna i la Tracks del Diable,
aquest cap de setmana tocava fer alguna cosa semblant a un descans actiu, a la
nostre manera es clar, ja que el dilluns tenia les cames adolorides... anem al
principi:
 |
Bestiar lliure per la ciutat! |
Per que no ens enredéssim, que ens costa ben poc, vem passar la setmana
enviant correus a tort i dret per fer una ruta dissabte amb la espectacular i
inèdita finalitat de parar a esmorzar de forquilla i ganivet!! I ho vem
aconseguir, amb només 50 correus dissabte aconseguim reunir-nos bona part del
bestiar i alguns més per sortir tranquils, petar la xerrada i menjar!!!!
 |
Pujadeta suau... |
La ruta triada va
ser Sabadell, St.Feliu, uns corriols per la zona de les Arenes, corriol de Can
Cadafalch i parada en sec a Can Petasques a esmorzar, un esmorzar que per cert
finalitzava a les 14:30....
Unes fotos per il·lustrar un bon matí amb una gent fantàstica!!!
 |
Quina concentració aquest parell! |
 |
Quin luxe tots reunits a taula! |
I diumenge ja ens
enredàvem una mica més però només una mica, l’Escapa muntava una ruta per pujar
el Balandrau i es clar mai havíem pujat i no podíem deixar escapar l’ocasió! Així
que matinem, quedem amb el Ru a Sabadell i Petitona amunt, en una benzinera recollim al Francesc, quines
coses! I arribem al punt de sortida, Ribes de Freser on trobem amb el Luis,
la Luisa, gent de Premià i com no tots els de l’Escapa!
 |
En Ru que ja vol jubilar la bici! |
 |
En Luis pasturant |
El perfil de la
ruta ben fàcil, tot cap amunt fins que s’acaba la pujada i desprès a l’inversa,
res de complicacions! Primer pista bona cap amunt, constant, on la veritat es
que pugem d’allò més be petant la xerrada, crec que va ser 1:30 fins acabar la pista però no es va fer
gens pesat. Un cop aquí parada per reagrupar-se , això ja va ser més fotut ja
que fotia fresqueta i vem estar una bona estona parats però que hi farem es lo
que tocava!
 |
Team Escapa |
 |
Quin fred! |
Tornem arrencar
enfredolicats però ràpid sens passa ja que arribem a la pujada de veritat, trams
molt verticals on aconseguir pedalar es tot un èxit i arribat el punt de
deixar-ho de fer tocava carregar bici a l’esquena fins al cim, a una altura
prou interessant: 2586mt. , un bon cim!!
A l’arribar a dalt, aquells moments que no tenen preu, mirar al voltant
i quedar-te fascinat per el entorn, satisfet i feliç d’estar en aquell lloc, en
aquell moment, sigui més o menys complicat sempre es emocionant fer un cim i
sentir-te absorbit per la grandesa de les muntanyes.
 |
Amunt!!! |
Unes quantes
fotos grup plenes de cares d’emoció i cap a baix, primer tram de tartera
complicat, seguit d’un prat verd de traçada prou lliure per anar a espetegar a
la pista per on pujàvem al inici. Aquesta te poc encant però per sort
l’abandonem per agafar un corriol d’allò més distret i que pam més, pam menys
ens porta fins a Pardines on tenim taula per dinar!!!
 |
Quins cracks!! |
 |
Uohhhh!! |
 |
Cofois amb el cim realitzat! |
Felicitar a
l’organització per el dinar que han concertat en el bar del poble, amanida,
embotits, molta carn, postres i fins i tot uns orujos per rematar-ho!
I ja ben dinats
cap a Ribes tot guiats per el Ru que portava una alternativa de camí més
distreta, tot i que no era tant plana com ens venia....
I així ha estat
el nostre descans actiu, lo millor es que em estat envoltats de bons companys
tot el cap de setmana i com que tocava descans, parlar tranquil·lament amb
tots!!
Ara aquest cap de setmana canviem la truita, deixem la patxanga i ens
anem a intentar tornar a ser Maquis, una missió gens fàcil però que ens hi
dedicarem en cos i anima!!!
* Com que la publicació va amb una setmana de retard ja us puc avançar que Terra de Maquis l'hem superada, ja som biMaquis!!!!!
descans actiu? si volsaltres no en sabeu de reposar!! jejeje
ResponElimina