dissabte, 27 de desembre del 2008

Canvi de Data. Diumenge 4 de Gener Volta al Valles


Bones companys!!! 
Sembla que els innocents finalment som nosaltres No , desprès d'una setmaneta d'anticicló amb uns dies fantàstics per fer la ruta ara estem patint 'el diluvio universal'. De moment porta un dia i mig sense para de ploure i la previssió es que segueixi igual....

Pronòstic per Sabadell-Terrassa

 
 
m a t í


t a r d a


m a t í


t a r d a



Tmax

 

11

 

11

 

Tmin

 

3

 

3

 

 

 

27 de Desembre de 2008

 

28 de Desembre de 2008

 
Per això amb tota la resignació del mon (rabia!!!) la sortida de demà la haurem d'ajornar però com que no volem llençar la tovallola ja us deixem la data:

Diumenge 4 de Gener

Ja que no ens deixen acabar l'any com voliem, el començarem!!!!!

Ah i disculpeu les molèsties ja se que molts heu tingut dures negociacions per vindre demà Basketball , espero que las pogueu reconduir per el dia 4 mcgreen !!!

dimecres, 24 de desembre del 2008

Detalls de la Volta al Vallès 28/12/08

Per anar concretant el tema us passem el lloc i hora de trobada:

7:45h a la benzinera Repsol del final de l'Avinguda Matadepera



Lloc on hem quedat




Per qui vingui de fora bàsicament hi ha dues opcions, amb cotxe o amb la Renfe, us facilitem algun mapa.


Pels del cotxe aquí teniu l'explicació des de la sortida de Sabadell Centre (es passa per davant del Corte Inglés, per si algú li serveix de pista):





Pels del tren, hauríeu de baixar a Plaça Espanya (Renfe Nord), venint de BCN el tren arriba a les 7:18, nosaltres serem allà per anar junts cap a la Repsol de l'Avinguda Matadepera, de totes maneres aquí teniu el mapa:




Si algú té algun dubte, arriba d'un altre lloc ens ho dieu i ho mirem!


Apa que ja falta menys.


BON NADAL INNOCENTS!

diumenge, 21 de desembre del 2008

Cursa per parelles a Llagostera

Després de deixar-nos els genolls ahir a la nit ballant i botant al concert de Asian Dub Foundation, que tot s'ha de dir, va estar esplèndit, aquest matí ens hem llevat, prou que ens ha costat, per anar a una carrera per parelles a Llagostera!




Sí, sí és que ens va la marxa, no en tenim prou de queixar-nos que el campionat de la Selva comença molt aviat, ui quin fred que farà, estarem de ressaca de Nadal, que lluny són les carreres.... i va i anem a començar la temporada abans d'hora a Llagostera. I és clar, amb la son, les presses i tot plegat ens hem deixat la càmara a casa o sigui que serà la primera crònica d'aquest blog sense fotos, oooohhh!
I la càmara no és lo únic que ens hem deixat, també m'he oblidat d'agafar els calés per les inscripcions o sigui que ja ens veus per Llagostera buscant un caixer, d'alguna manera s'ha d'escalfar, no?
Tot s'assembla a la Selva, els marges gelats al costat de la carretera, cares conegudes de principis d'any, això sí, sense cues per fer les inscripcions. Ens trobem la Isabel i el Juan de Terrassa, el Charlie amb l'Epic, llàstima no veurem la bici nova de la Carol, i també l'Ebis i la Sílvia! La fem petar una estona i a pedalar!
Sortim a tope, sento al Santi que em diu:
- Tu tira a la sortida que ja t'atraperé!
- A sus ordenes!
Doncs a esquivar ciclistes, evitar frenades i tot allò que passa quan hi ha en joc cava i embotits, si és que mira que arribem a ser primitius! Tot i això sabem que no tenim res a fer, hi ha la Mariona Càtedra i la Miranda Agustí (que és molt joveneta però no vegis com tira), però bueno, tot s'ha de provar...
S'acaba el tram neutralitzat i cadascú va trobant el seu lloc, el Santi ja va per davant i em fa anar al 100% per intentar seguir-lo, vaya que em porta de cul. Rarament en una curva passem a la Mariona, sembla que està esperant a la seva parella, continuem i atrapem a la Miranda i companyia, anem fent pujant i baixant per una riera, torna a apareixer la Mariona sola i amb ella la 1a pujada del circuit, tira la Miranda que no sembla que vagi massa còmoda, darrera la controlen la Mariona i el Santi i jo a uns metres esbufagant... sembla que som dalt i la Mariona torna afluixar esperant a la parella que no apareix, en una rampa la Miranda té problemes tècnics i para, així que per um moment ens situem com a primera parella mixta, tot un luxe que sabem que no durarà gaire. Al final de la baixada ens atrapa la Miranda i just ens acaba de passar comença la segona pujada, més ben dit un corriol de pujada, el vaig fent més o menys bé però tinc algun problema amb les bambes noves, al peu dret em nota la cala més endavant del què la duia fins ara i se'm adormen els dits... els vaig movent... en una rampa vull posar plat petit perquè intentant seguir el Santi m'hi estic deixant la pell però em surt la cadena, paro a posar-la a lloc i em passa la Mariona que ja ha recuperat la parella, ciao, ciao... ja no els tornarem a veure fins l'arribada. La Miranda també ens agafa distància i ara amb menys pressió anem fent tirant de valent però amb menys nervis. El circuit té de tot ara toca un tram més pistero, baixada, falsos plans, alguna pujadeta, urbanització... i com no un tallafoc punyetero, puja i baixa ben complicadet amb l'ajuda de la sorra humida que tan et fa la punyeta fen-te relliscar com t'enganxa de mala manera.
Per fi trobem l'última pujada, aquesta la faig més de gust, no té pendents molt forts ni trams tècnics, li agafes el ritme i amunt. Per sorpresa passem a la Miranda & company.. a dalt ens ofereixen aigua i troços de taronja, amb feines agafo taronja, no ho he fet mai això de menjar en marxa i és perillós, sobretot si t'ho donen just començar la baixada. Hem d'aprofitar que anem segons i el Santi encara li fot més canya, això sí, es va girant i m'anima, sort! Tot lo bo s'acaba i comencem un tram de pista i corriol per tonar a Llagostera, desfem el camí que hem fet al principi, camins en mig de prats amb falsos plans que em deixen els quàdriceps baldats, quan ens pensem que ja hi som apareixen d'un corriol de la dreta una parella mixta que no havíem vist durant tota la cursa i una altra parella amb qui havíem concidit força estona però que ara venien darrera, els hi diem que s'han confós de camí, però ells estan convençuts que ens hem confós nosaltres... la veritat és que aquest tros era una mica enredat com que concidien marques de l'anada amb les de la tornada... total que ja volent arribar i ara amb nervis de nou perquè ha aparegut una parella mixta del no res ens putegen fent-nos passar per un rierol que voreja Llagostera, el noi que hi ha a l'entrada ens diu:
- Ara us mullareu
Agafem el corriol i sento "xof", el Santi que ha relliscat cap a l'aigua, vaja que ara em segueix corrent al costat de la bici estil ciclocross, per sortir d'aquell indret ens han de donar un cop de mà perquè s'ha de fer escalada i tot. Uf estic petadíssima i no hi ha manera que m'entrin els pedals amb tota la sorra, als pocs metres ens passa la parella fantasma lleugerament enfadats dient-me que ens hem confós nosaltres, deixeu-me que ho posi en dubte...
Al arribar vaig a comentar la jugada amb ells, primer ella s'ho pren força a la valenta i ens diu que durant tota la cursa tothom els hi anava dient que eren la segona parella mixta darrera la Mariona, com s'entén??? Tan és, treiem ferro al assumpte i ataquem la botifarra, feia temps que no em menjava una buti tan de gust! El balanç és bo, 38 kms en 2:26h, al final hem fet 30 de la general, no està mal i oficialment 3a parella mixat, estupendo! Ah, i el més important de tot: li he pogut fotre un pal al Ebis, jejeje, mireu que és bona persona!

dijous, 18 de desembre del 2008

Collserolada by Grey


Aquest diumenge tocava ruta per Collserola però no una qualsevol si no la Collserolada by Grey. Així igual que fa un any, Nando havia muntat una ruta per Collserola i com que ja ens coneixem els seus gustos rodadors (corriols i mes corriols) no ens ho podiem perdre!!!

D’aquesta manera ens aixequem diumenge com és normal en l’època amb poques ganes de sortir del llit calentonet i més si ha estat mitja nit plovent.... Vem quedar a les 8:00 a Cerdanyola i eren 2/4 hi encara estàvem per casa.. total que quan estàvem al carrer ni escalfar, ni controlar pulsacions ... a ‘fondo’ que no arribem!!

Agafem el riu tot il·luminats per l’últim avanç de la tecnologia,unes llanternes del xino que riu-te de les Lupine jejeeje!! Contra pronòstic aconseguim arribar a Cerdanyola a l’hora , bé cinc minutets tard, i ens trobem al Grey, a nopuedo i al Sergi preparats per arrencar.

Sense més distraccions tirem cap amunt que a 2/4 em quedat amb mes troupe, la secció barcelonina. Allà en la ‘esplanada de leprosos’ ens trobem amb l’elit Galletera , Armand,Miguel Àngel, Pequeñin,Joan Blanch (The atypical endurero)… i comencem la ruta.



Al poc d’arrancar ja estem fent corriols i aquesta seria la tònica de la ruta, tot un luxe i tant de baixada com de pujada amb bons descobriments com una anomenada ‘la mas larga’ que arrenca mes amunt de la Font Groga i arriba fins als peus del Pi d’en Xandri.

Abans d’agafar “la mas larga” s’ajunta més gent al grup, la majoria nous galleteros que encara no coneixíem, Alobao, Mikele, Vector 4, Roge i el Rafa amb qui no coincidíem des de la Transcatalunya.



El corriol ben complert i mes amb un dia on trobàvem totes les pedres i arrels mullades, inclou un tram amb un ‘peaso’ arbre caigut al mig impressionant!!



Un altre perla del dia, que alguns es van perdre perquè feien tard, la vem fer desprès d’esmorzar a Sant Medir, d’allà cap amunt i a trobar l’entrada de la ‘Trialera de Pitufos’, aquesta ben coneguda per els autòctons de Collserola però inèdita per nosaltres.




M’ho passo teta baixant , te un parell de trams complicadets i mes mullat que ens fa prémer les dents de valent, la veritat es que per mi va ser una ruta bastant ‘oscurilla’ i lo pitjor de tot es que em va agradar jejeeje!!!



Ja a Can Coll, Joan Blanc ens ensenya lo que és una trialera de veritat i és clar es queda ell sol provant de baixar-la!

Lo dit tota la ruta molt divertida i sense equivocacions de camí, bé sense equivocacions si segueixes al guia... Ja per la zona de Cerdanyola comencem una pujada aparentment sense trencalls i un per l’altre comencem a apretar, total que acabem M.A,nopuedo i jo a la N-152 trucant per saber on era el grup, si es que no tenim remei.... Així que ens toca fer un tros de carretera fins on trobem tothom pacientment esperant-nos!

D’aquí ja uns quants corriols mes i arribada a Cerdanyola amb cara de satisfacció, llàstima que a nosaltres encara ens faltava tornar a Sbd. per l’avorrit camí del riu tot escoltant el grinyolar de les bicis gràcies al fangueig i als bassals de la ruta.

Ja a Sabadell directes a un rentat de cotxes a alleugerir de manera econòmica la bici .

dilluns, 8 de desembre del 2008

Volta pel Vallès 28-12-2008

Doncs bé com que sembla que voleu detalls ho farem de manera gràfica jeeje !

Als pocs metres de sortir...-----------De pujar també pujarem



















Pujarem fins dalt,bones vistes jeje!!


I com que tot no ha de ser pujar, una dosis important de 'lado oscuro'

La gent de la zona amb aquestes pistes ja haureu reconegut algun camí que altre però no patiu que alguna sorpresa segur que trobareu!!

Per apuntar-se o consultes aquí mateix , en el foroGalletero també hi ha obert un post.

Ens veiem el 28 innocents!!!!

dissabte, 6 de desembre del 2008

Després d'un descans...proposta indecent

El cap de setmana passat vem estar de paron de btt despedint al avi més guapo del món...


Així que avui ja teniem mono i hem sortit a rodar, rodar i rodar... al final ens han sortit 80kms ben distrets... i ens ha agradat tan la ruta que estem pensant de fer-la amb vosaltres, us apunteu? Què tal el 28 per tancar l'any?

dimecres, 26 de novembre del 2008

Vic - Sabadell

Feia temps que no sortíem amb la Penya Mussolenca i la Raquel va proposar fer la Vic Sabadell que alguns mussols van fer l’any passat, així que era una bona oportunitat per anar a rodar amb ells. El diumenge, amb les lleganyes als ulls, vem anar cap a la Renfe a buscar el tren i allà ens vem començar a trobar amb la gent, coneguts com el Tom, el Jordi (Seven), el Xavi (Scrat), el Loren, el Dani (Treladan), el Luis i com no, la Raquel, també hi havia com sempre gent que no coneixíem, el Mario, l’Àlex, el Willy i el Jaime. En total 13 ciclistes gens supersticiosos, jejeje!
Arribem a Vic als volts de les 8:00h, alguns aprofiten per anar a fer un cafetó mentre ens fem els ronsos per no sortir al carrer. Per sort no hi ha boira i no fa tan fred com temíem, al costat de l’estació el termòmetres marca 3,9º: no n’hi ha per tant!



Arranquem per asfalt per anar a trobar un camí rural, també asfaltat que va cap a Collsuspina, passem per poblets que no tenia el gust de conèixer com Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer o Muntanyola. Aquest tram va pujant suaument però força estona, el grup s’estira, llavors en reagrupem, anem provant els pulsòmetres...

vaja que ben distrets arribem aviat a Collsuspina on està previst fer una buti, ostres, nosaltres ens pensàvem que hi arribaríem a l’hora de dinar i hi arribem per esmorzar, només hem fet 23 quilometres! A jalar! Al restaurant rebem la visita del Jose que ens ve a veure amb la seva nova adquisició, una Orbea carreteria.

Ja amb la panxa plena agafem una pista com deu mana, és a dir: de terra. El paisatge està esplèndid, amb l’entrada de la tardor el bosc agafa unes tonalitats taronges magnífiques.
Anem direcció Castellcir, passem per un paratge maquíssim, on es troba l’ermita de Santa Coloma de Saserra, el roure monumental del Giol i fins i tot vistes al Castell de Popa (Ebis a veure quin dia ens hi portes).




Continuem ben distrets en un punt determinat ens entossudim en no fer cas d’en Luis i això ens obliga a travessar un bosquet per un corriol i després un camp a través, mentre ell tan tranquil arriba al mateix punt pel camí, com ens agraden els fora pistes, jejeje!


Ara ve un tros més de pujada, en una corba hi ha unes vistes magnífiques del Puig de la Creu a la llunyania, parem per fer reagruapment però la Raquel i el Loren no arriben, el Santi els va buscar però res... un grupet desfem camí i ens trobem els 3 que ja estaven en marxa, la Raquel havia punxat i és que ja li tocava, es veu que la càmera era la de seria de la bici, vaja que amb uns 3.000 quilometres podríem dir que ja era gran reserva.
Solventada la incidència continuem que n’hi ha uns quants que ens porten força avantatge. Un cop tots junts agafem un tros més tècnic, és a dir, més distret, yuhu, una mica de pujada pedregosa i després corriol amb pedrots, arrels, puja i baixa i caçadors, aquest últim complement sobrava...



A partir d’aquí ja es pista de baixada pels camins dels darreres de Gallifa fins arribar a la carretera que va a Sant Llorenç Savall, aquí la ruta ja és ben coneguda per la majoria. El Xavi punxa durant la baixada i de tant en tant para a inflar, el Luis i el Jaime s’avancen que tenen pressa i l’Àlex, el Mario, el Santi i jo ens tirem al lado oscuro, vaja que anem cap a Castellar tastant tots i cadascun dels corriols que ens passen pel cap, gràcies al Mario que va participar a l’última Falconada descobrim el tram que ens faltava de corriol per arribar de Can Cadafalch a Castellar gairebé sense tocar pista, ens ho passem com nens petits!!
Llàstima que entretinguts com estàvem arribem tard a davant de Can Petasques i amb l’airet que s’ha girat la resta de la colla ja ha anat tirant cap a Sabadell. Ens posem les piles i marxem cap a casa, encara ens dona temps de fer un parell de corriols més i contents de la ruta feta ens separem dels bixiclistes en un punt del Ripoll. Nosaltres seguim per pujar pel Pont de la Salut i allà el Santi s’adona que ha punxat, així que arribem a casa amb un parell de parades per inflar i just a punt perquè és comenci a fer fosc, són les 17:00h!

Al final 83kms i 1500 de desnivell, una ruta de buti, molt suau comparat amb la que vem fer en la segona etapa de la Transcatalunya dels Galleteros però ara és el què ens venia de gust, fer uns quants quilometres sense deixar-nos-hi totes les forces.

I aquest diumenge dia 30 es fa un homenatge per el Jordi Seriola, no hi podrem ser però des d’aquí animem a tothom qui vulgui a participar-hi, ja és hora que ens fem sentir perquè coses com aquestes no passin! Tothom a rodar per en Jordi!