dilluns, 28 d’octubre del 2013

Trekking per l'Atlas. De M'zik al refugi Toubkal

Avui ens llevem una mica més tard, tenim l’esmorzar a les 8h. El més complicat és preparar la maleta per dur-la cap al refugi, sembla mentida que tot hi capiga, però al final sí, aconseguim encabir-ho tot.
Bon dia des de la terrassa de l'Auberg du M'zik! cel rogent pluja o... vent

Vinga comencem amb l'esmorzar

Finalment sortim a caminar a les 9 tocades, els mulers i les mules amb les nostres maletes ja fa uns minuts que han emprès el camí.
Les mules marxen carregades amb les nostres motxilles, el menjar per tres dies, la tenda del cuiner...

Apa, ja estem a punt!

El Carles amb el Lahcen, guia de muntanya i qui porta l'Auberg du M'zik

Comencem repetint el mateix camí que ahir cap al poble de Aremd, però passem de llarg el trencall a mà dreta custodiat per l’espantaocells i seguim caminant per la llera pedregosa del riu.
Ens allunyem de M'zik

Ocellots!

Caminante no hay camino se hace camino al andar

Apa, que comencem amb les pedres, no ens les acabarem pas

Avui hem de fer més o menys el mateix desnivell que ahir però només de pujada fins al refugi del Toubkal a 3.200m. Com que pujant tenim menys risc de revinclada ens posem les bambes en lloc de les botes, així els peus descansen una mica que ja ens tocarà fer trotar les botes de valent els següents dos dies.

Travessem la llera del riu i agafem un sender que s’enfila fent ziga-zaga força dret. Més endavant suavitza i ens anem apropant al monestir de Sidi Chamharouch tot resseguint el curs del riu Assif n’Isougouane que va baixant entre les roques tot creant petites cascades.
Pedres de totes mides, pedretes, pedres, pedrots...


Trànsit de mules amunt i avall, tot i que diu el Carles que avui està bastant tranquil

Entre tanta roca destaca el monestir de color blanc

Arribem al monestir i ni rastre de les mules i mulers, deuen haver continuat i nosaltres fem el mateix. Mica en mica anem avançant gent, no tothom sembla que vagi prou preparat, tant pel material que porten com perquè alguns han de parar força a descansar i tot just estan fent l’aproximació que no té desnivells molt forts, com s’ho faran per pujar al Toubkal? Però és el què tenen les muntanyes denominades com a “fàcils” que tothom si atreveix i segons qui llavors es troba amb una bona sorpresa.

Sortint del monestir de nou un tram zigzaguejant que ens fa guanyar desnivell ràpid i gaudir de vistes aèries del Sidi Chamharouch i el seu entorn, llàstima que es va girant vent, cada vegada amb més ganes.

els bastons treient fum

Apa, ja hem avançat a un grupet més

El Carles ens va explicant els pics que ens rodegen i amb aquestes que arribem al bar d’un conegut seu, sí, sí la ruta és tan turística que en el transcurs de Imlil fins al refugi del Toubkal hi ha diverses paradetes on poder prendre una beguda fresca i la veritat és que s’agraeix. Així que fem una parada i aprofitem també per menjar alguna cosa. Avui no tenim pressa i es tracta de reservar forces que les necessitarem de ben segur demà i demà passat.

Begudes a la fresca
Fent un mos

Una terrasseta al Atlas

Prosseguim i ens distraiem comentant sobre la gent que puja i baixa, divagant sobre la seva procedència, indumentària excursionista, etc... ens crida especial atenció una noia que va sola, amb bolso, abraçada a una ampolla d’aigua i avançant a bon ritme cap al refugi, més tard la coneixerem és la Zouie.
Continuem...
Amunt, amunt

I amunt, amunt...

Ai que fa vent...

El sender va enfilant-se paulatinament pel mig de la vall entre muntanyes de més de 4.000 m, el vent bufa cada vegada més fort i tot que segueix lluint el sol es comencen a deixar veure alguns núvols. I en el moment més inesperat aixeco el cap i veig al fons de la vall el refugi, fosc i alt, la imatge em recorda a Núria però sense el llac. Davant seu tot de tendes blanques plantades.
Hola!
El refugi!

Les mules tenen prioritat, nosaltres ens apartem perquè puguin passar per on els hi ve de gust

No tothom s'està al refugi, alguns acampen, ara que jo sota una roca d'aquestes no m'hi posava...

Yep, que ja hi som :)

Després de 4:15, incloent la parada al bar, arribem a l’entrada del refugi on el guarda està deixant passar l’estona mirant aquí i allà. Mentrestant uns núvols una mica més consistents comencen a treure el cap per darrera el Ras (un dels cims que farem demà passat).

Seiem una mica i xerro amb la Zouie, ens estem una estona a la terrasseta fent-nos nostre el lloc, i quan ja estem una mica més situats agafem les motxilotes, que els mulers ja han deixat dins el refugi i pugem a l’habitació nº1 que és la que ens ha tocat. Avui no tindrem tanta sort, fins ara hem dormit de conya al alberg de M’zik, amb habitacions per nosaltres sols, aquí toca compartir lliteres que estan literalment enganxades les unes amb les altres i que a mesura que passa l’estona es van omplint.
Objectiu d'avui al sac, ja som al refugi del CAF Toubkal 3207 m.

Una mica d'estiraments...

Anem a dutxar-nos abans de que ens quedem sense aigua calenta, que bé, una bona dutxa i a dinar. Abans d’entaular-nos trec el cap, el vent cada cop és més fred i els núvols van increcendo...

Coneixem al Ibrahim, el nostre cuiner, tot entrant i sortint de la cuina pel passaplats, sí, sí, aquí cada grup porta el seu guia i el seu cuiner, normalment el guia és autòcton, igual que el cuiner però nosaltres de guia ja portem al Carles. L’Ibrahim ens prepara amanida i pasta, massa cuita, i de postres meló, ben dolcet i ben bo i com no te.
A dinar que ens l'hem guanyat


Havent dinat el David, el Santi i jo traiem el cap a una cascadeta que hi ha sobre el refugi, poca aigua hi cau. 

El David s'enfila al capdamunt de la cascada, sort que no baixa gaire aigua
Ai que gris que s'està posant, allà baix ja hi plou

Parlant d’aigua comencen a caure les primeres gotes i tornem. I és aleshores quan el refugi s’omple de vida, a la tarda havent dinat, quan tothom hi busca repòs, els que ja han fet cim, els que descansen pensant en la ruta de l’endemà i aconseguim fer-nos lloc en el sofà de la sala d’estar, al costat de la llar de foc, entre una família de Tetuan i el Luis, un noi de Miranda de Ebro. Però hi ha gent de tot arreu, anglesos, americans, francesos, turcs i fins i tot un veí de Sabadell amb uns de Mura.
A fora plou una mica més, però confiem que demà faci bo.


Apa, ja cauen gotes, que no passi d'aquí!

Ens entretenim d’allò més entre xerrar amb el Luis, la família de Tetuan (parlen marroquí, francès i castellà), fotos per aquí, una mica de te amb galetes, fullejar revistes de bici, etc... i es fa l’hora de sopar. 
Posant al dia el meu quadern de bitàcola particular

El millor del refugi, compartir experiències amb gent d'arreu del món

I l’Ibrahim ens torna a fer pasta, aquest cop espaguetis però li surten com els espirals d’aquest matí, ben covats, tot i així són l’enveja de mig menjador que ja comencen a estar cansats de tagin i cuscús. Sopant al nostre costat tenim sis noies flamenques i fem una mica de sobretaula xerrant amb elles i el seu guia marroquí que les deixa verdes quan marxen a dormir.

espaguetis, no fan mala pinta...
jajaja, cara d'espaguetis covats 


Abans d’anar a dormir fem l’última ullada a fora, de conya, el cel està estrellat i el vent ja no bufa.

Tothom va aviat a dormir, alguns, com la família de Tetuan, es llevaran a les 3:30 per anar a fer el Toubkal i és que no estan acostumats a fer cap tipus d’esport i si per nosaltres fer un 4.000 és un repte per ells serà un miracle, així que quantes més hores tinguin millor. I com que no hi ha res a fer i es van apagant els llums nosaltres també tirem cap a l’habitació i a les 22h ja som dins els sacs. Ara toca intentar dormir.
El refugi del Toubkal la nuit

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Trekking per l'Atlas. Ascenció al Hadj



Dimecres  16 d’octubre. Ascenció al Hadj

Avui és l’Eid, el dia del xai, el dia que marca la fi de la peregrinació a la Meca i ahir ens vem fer un tip de veure xais amunt i avall, xais transportats amb moto, amb furgo, amb cotxe.. i quan vem arribar al poble també amb mula. I avui a les 10:00h els pelaran a tots.

Així que nosaltres ens llevem a les 6:30h, tot i que a les 6:00 ja han cridat a pregària i hem obert els ulls. Per anar al lavabo s’ha de pujar el terrat i sorpresa, encara és fosc i ara sí milers d’estrelles brillants ens donen el bon dia!

Esmorzem, el pa d’aquí que li diuen khobz, amb mantega i mermelada i ens en preparem uns per endur untats amb Kiri i melmelada. Abans de sortir i seguint les instruccions de la Pepi m’embeno el peu per protegir el turmell. Al final ens posem a caminar a tres quarts de nou, sembla que farà un dia radiant, si està el cel sense ni un núvol i a les 6 del matí no feia fred està clar que al migdia ens fregirem, així que sortim de curt.
Bon dia! s'hi dorm bé al Auberg du M'zik
Apa, a carregar energies que avui ja caminem

Peu a punt per anar d'excursió! Pepi, que ho he fet bé?

Comencem la ruta amb ganes, enfilant-nos per la pista direcció al poble de Aremd, veiem per tot arreu els homes sortint de casa amb tuniques blanques, estrenant les millors vestimentes i de lluny sentim com els criden a la pregària.
A punt per la primera ruta

Anem deixant enrere M'zik
Mentre el sol va ocupant la vall

Els homes, vestits amb túniques blanques, es dirigeixen a la pregària abans d'anar cap a les respectives cases a matar els xais

Deixem Aremd a la nostra esquerra

Anem deixant enrere poblets i albergs i seguim per la pista direcció al Toubkal, però aquest és el camí que tocarà fer demà, ara el deixem i comencem a enfilar-nos per un sender pedregós que surt a mà dreta.
Vistes de Aremd de la vall d'Imlil

Dues nenes juganeres de bon matí

El David fent amics

El Carles ens ensenya com portar els bastons perquè ens siguin útils i mica en mica anem guanyant alçada i la temperatura també va pujant. Més endavant divisem gent que va per davant, sembla que no tothom està al Eid. A mesura que ens hi apropem anem veient més clar al personal, són 3 mules carregades de bicis i tres guies, i on van amb tanta bici? L’explicació la trobem més endavant quan atrapem també a un grup de turistes bastant numbrós, són turistes israelians, pujaran a peu  fins al coll i baixaran per l’altra vessant amb bici.
Comencem a deixar la vall ensotalada


Pista ampla i sense pedres...
Hem d'anar primer fins aquell coll, Tizi n’Tzikert

Seguim per camins de cabres

Buf, quina calorada i quina set
Ens saludem i nosaltres anem fent via que hem de pujar al cim i després tornar a baixar per on estem pujant. Seguim fent zetes muntanya amunt, el sender és pedregós, a estones més a estones menys, terra solta, de moment vaig bé amb el peu embenat però em fa por la baixada, ja ho notaré.
Mules bikers


Contents arribem al coll, Tizi n’Tzikert, ja a 2930 metres, des d’aquí el cim ja el sentim molt a prop. Fem una parada per picar alguna cosa mentre van arribant els israelians i s’equipen per la baixada amb bici, quina enveja que ens fan al Santi i a mi.
Ja som al coll, al meu darrera la vall de Azzdene

Darrera el Santi la Vall d'Imlil per on hem pujat

Paradeta abans de rematar l'ascenció al Hadj

Un plàtan i quatre ametlles van de conya per acabar d’encarar la part més dreta de l’ascenció. Ens anem enfilant seguint al Carles que ens marca el camí i amb poca estona som dalt, finalment fem cim amb menys de 4 hores, segons el Carles està prou bé. Primer cim assolit, de conya!
I l'últim tram puja força dret

Darrera nostre l'Aguelzim

El cim punxagut del meu darrera és el famós Toubkal

Nois que ja ho tenim!
HEM FET EL CIM! L'HADJ 3134 M.

Les vistes són espectaculars de Jbel Bou Iguenouane al Toubkal amb la vall d’Imlil als seus peus per una banda, l’Aguelzim imponent al mig i a l’altra banda la Vall de Azzdene i una immensa plana de tons sorrencs contraposada al Atlas.
Panoràmica des de l'Hadj

jajaja, quin tros d'entrepà :)


La ziga-zaga que hem fet per pujar, tremenda, ara l'haurem de repetir de baixada

Ens mengem l’entrepà de khobz (pa marroquí) mentre gaudim del lloc. Cap a les 13:15 comencem a baixar, la primera part amb el camí menys marcat fins a retrobar el coll i d’allà anem desfent la ziga-zaga per tornar a la Vall d’Imlil. 
Ja tornem a ser el coll
La baixada es fa llarga, prefereixo pujar, m’he de preocupar menys pel turmell i els genolls pateixen menys, però està clar: tot el què puja baixa, així que no hi ha volta de full.
Amb tots els sentits centrats en la baixada
Anem devallant vigilant de no relliscar amb tanta terra solta. Ens creuem amb un ramat de cabres desperdigat per la muntanya i observem des de la distància el camí cap al refugi que haurem de fer demà.

El camí de demà s'enfila per damunt de la zona de cultiu
Fent tanta calor l’aigua se’ns està acabant i tots estem pensant amb la cola que ens fotarem en el bar que hem vist pujant als afores de Aremd, mal fet, era bastant probable que per l’Eid estigués tancat i es confirma quan hi passem per davant, avui res de cola, tot està tancat. Continuem doncs cap a M’zik.
Ja tornem a divisar Aremd, buf que bé, se'ns estava fent llarguíssima la tornada

Poc després de les 16h ens estem enfilant pel poble, com va sent habitual el Carles es troba un conegut i se li acut comentar-li lo de les coles. El tio ens demana que ens esperem un moment i torna al cap de no res amb 6 coles fresques, de conya!

Arribem cofois i amb el botí acabat d’aconseguir al alberg i seiem a reposar. De seguida em trec la bena, m’ha anat molt bé per protegir el turmell però amb la caloreta i tot plegat ja emprenya i és que al final ens hem estrenat amb un 3000, 24,5 kms i 1600 de desnivell, no està malament per ser el primer dia.
Després d'una caminada així que bé que s'està a la sala d'estar de l'alberg amb un beure fresquet

A la tarda descansem, descarreguem les primeres fotos i preparar la bossa que demà marxem cap al refugi del Toubkal. I per carregar energia un bon sopar, sopa picantona de primer, tagin de verdures i xai, pinxos de xai de segons, un yougurt de postres i la infusió de berbena que no falti. Mentre sopem sentim els nens del poble cantant una cançó davant el portal de cada casa, es tracta d’aconseguir les pells dels xais sacrificats per tal de poder-se disfressar demà amb elles i dedicar-se a espantar la gent.

si ens descuidem muntem una sabateria entre el Santi i jo, jajaja, i com mana la tradició deixem les sabates a l'entrada de l'habitació

Sopeta pels excursionistes

i carn i tagin, nyam!

Apa nois que ens ho hem guanyat
I a dormir que demà anem cap al refugui del Toubkal