1 i 2 d'octubre de 2011:
Un any més hem anat
a passar un finde de btt espectacular a Pontons, a la 5ª edició de la Volta al
Penedès, la 3ª per nosaltres. La veritat és que cada any gaudim d’allò més en
aquesta prova per parelles de dos dies seguint el roadbook i amb trams d’orientació
en un ambient molt familiar.
Per si no tenien
prou feina, aquest any els Metalbikers ens han obsequiat amb una novetat, pròleg el divendres per definir l’ordre de
sortida de la primera etapa de la Volta. Sortim a quarts de 7 de Sabadell el Dani,
el Santi i jo amb la Petitona ben carregada, a Pontons ja ens espera el Vicenç
que farà parella amb el Dani. A Vilafranca divisem la furgo del Ribi i aprofito
un semàfor per colar-m’hi, jejejeje, em desil·lusiona veure que la Noe no
l’acompanya però en canvi em diu que ell participarà amb l’Iñaki que finalment
ha decidit venir des de Madrid per gaudir de la Volta.
Arribem a la casa
de colònies de Penyafort, punt neuràlgic de la volta, just a temps per
canviar-nos, fer una volta de reconeixement al circuit de pròleg, molt curt
però prou tècnic, recollir els dorsals i posar-nos a la línia de sortida. El
pròleg el disputem en grups de tres parelles, cada parella ha de fer 4 voltes
al circuit, el primer participant de cada parella surt en intervals de 30
segons. En el nostre cas surt primer el Santi i fa dues voltes i després jo,
dues voltes més, mare meva quina manera d’ofegar-me i tossir! Sí, sí i és que
un inoportú refredat, amb febre a principis de setmana, no és el millor aliat
per un cap de setmana intens de btt, però com que aquestes coses no es trien,
doncs resignació i a pedalar.
|
La novetat d'aquesta edició, apunt per un pròleg nocturn? |
De les 15 parelles
que prenen la sortida en el pròleg, acabem fent el segon pitjor temps del
pròleg, però tot i així demà sortirem dels últims perquè la majoria de parelles
(en total en som 37) no han arribat a temps a participar-hi, i totes aquestes
sortiran abans que nosaltres, entre elles la Nuri i el Francesc, així que ens
tocarà intentar atrapar-los. A l’hora del sopar-briefing sí que ja hi som
gairebé tots, això de la Volta és com una gran família, cada any hi ha gent
nova però la majoria repetim, per alguna cosa deu ser.
|
Metal-briefing! |
Havent sopat tothom
a dormir, alguns a casa, d’altres a la casa de colònies i nosaltres a l’àrea de
caravaning que hem improvisat amb l’autocaravana del Vicenç, la caravana del
Jordi i el Franc i la Petitona, un veïnat ben avingut!
Ens toca sortir a
les 7:53 i ens posem el despertador a les 6:30, uf, quina mandra llevar-se i a
més fa fred... ai l’encostipat, no sé jo si serà la millor teràpia per
treure-me’l de sobre, ja ho notarem. Esmorzem, ens vestim de romans, aquest cop
ben abrigadets, encara que està clar que al migdia passarem calor, visita al
lavabo, col·locació dels roadbooks i apa a intentar seguir-lo bé i no perdre’s.
|
Abans de les 8 del matí la càmera encara no funciona... |
|
Quina grupeta!! Iñaki siempre sobresale ;) |
Quan fa temps que
no fas res amb roadbook, costa una mica familiaritzar-s’hi però a la que portem
4 vinyetes la cosa ja va més en dansa. De seguida passem algunes parelles que
s’ho prenen amb més calma i a la primera pujada ens passa la parella més jove
de la volta, ens agafen una mica de distància i veiem que agafen un trencant a
mà esquerre, quan hi arribem nosaltres el parcial encara no ens coincideix així
que agafem una altra pista a l’esquerra però uns metres més endavant, acabem de
sortir i n’hi ha que ja es perden!
No ens podem encantar
si no volem que la Núria i el Francesc, que han sortit 9 minuts abans que
nosaltres, se’ns escapin més del compte però amb el meu refredat em costa molt
posar un ritme fort, m’ofego, tosso, els mocs em col·lapsen el nas, així que el
Santi adapta el seu ritme al meu refredat i jo vaig més ocupada que de costum
entre el roadbook, marcar els
parcials al compta, el mocador... així que aquest cop poques fotos faig. Per si
no tenia prou pegues, el canvi comença a fer el tonto, ho noto en una zona de
vinyes, però agafem una baixada plena de pedres i reguerots que passo amb penes
i treballs mentre veig avançar-nos com una bala el Ribi i l’Iñaki. Superat el
tram tècnic tornem a pujar i tornen els problemes amb el canvi, no se’m aguanta
cap pinyó...quan puc faig parar al Santi i mirem el canvi, ostres cable del
canvi trencat! Ara feia temps que no em passa, just un any, ja que l’any passat
a la Volta també se’m va trencar però el segon dia en lloc del primer.
Estem parats just a
la última vinyeta de la segona pàgina, on el roadbook marca
un total de 8,31 kms recorregut i ja ens toca reparar, quina llàstima perquè el
Santi ja havia divisat al Mia i al Torras. Intentem donar-nos pressa però ens
passen la majoria de parelles que van participar en el pròleg i que per tant
han sortit darrera nostre, el Vicenç i el Dani, el veïns d’acampada (el Jordi i
el Franc), el Xavi Guàrdia i el David, un parell de grups dels Oxigen... i la parella de jovenets que sembla que, de moment, han retrobat el camí correcte.
Acabem de reparar,
sembla que el canvi no ha quedat mal sincronitzat, així que reprenem la marxa,
a la recerca del Control 1 (C1), abans d’agafar un corriol de puja i baixa,
saludem al Ton que està amb el tot terreny en una cruïlla, buf, no hi ha manera
d’agafar el ritme, el refredat em mata i les pujades també perquè he de posar
tot sovint peu a terra per culpa del neumàtic de darrera gastat que no em tracciona. El Santi
no va gaire millor, ahir al vespre va veure que la roda del davant li perdia
aire i gràcies al Dani i el Vicenç van reomplir-la amb líquid sellant, després
va inflar la roda amb més pressió de la normal, total que va amb la roda
rebotona i que li marxa a les baixades. Quin parell estem fets!
Després d’una
pujada per pista, on ens passa el Ton amb el cotxe, arribem al C1 just quan
marxen el Mia i el Torras. Intentem tallar el cable sobrant amb unes
mini-estenalles que té el Grimi però no serveixen així que el deixem enrotllat, total
si no es desenrotlla no fa pas nosa.
Després del C1 la
cosa tendeix a pujar direcció Torre Milà, primer però hem de passar per
Aiguaviva i una mica abans sortint d’un corriol que cresteja ens trobem una
parella de cara i una altra parada, es pensen que no van bé, són el Mia i el
Torras i el trio dels Malalts de Bici de Piera, nosaltres ho tenim clar, així
que continuem i els deixem allà tot discutint la jugada.... poc després
d’Aiguaviva ens tornem a trobar una altra parell de cara, aquest cop són uns
nois que pel què parlen deuen ser alemanys, tot convençuts reculen mentre nosaltres
enfilem unes bones rampes amb pedra solta cap a Torre Milà, els parcials ens
van quadrant perfecte, així doncs anem bé.
|
El Santi s'adapta al meu ritme encostipat |
Va passant l’estona
i cada vegada fa més calor, però no em vull desabrigar no sigui que passi fred
en alguna baixada i empitjori el constipat, arribem al C2 i aquest cop mirem
quan fa que han passat la Nuri i el Francesc, uns 30 minuts, 9 no compten
perquè han sortit abans però ja ens porten més de 20 minuts, impossible
atrapar-los a no ser que es perdin molt en el tram d’orientació i nosaltres
no...
|
La típica barreta energètica amb pinta de biquini |
Cada vegada que
tornem a arrancar m’agafa un atac de tos, sort que no em dura molt. Agafem un
corriol guapíssim fins el Coll del Montmell on agafem un tram de pista per
tornar a enllaçar amb un altre corriol que té l’entrada ben amagada.
Però és clar,
després de tant divertimento toca tornar a pujar. Tot dirigint-nos el C3
atrapem al trio dels Cuadrado, que com molts d’altres són uns assidus de la
Volta i cada any rodem alguna estona junts. Pel què diu el perfil hem fet una
pujada força llarga, però al anar entretinguda amb el roadbook i el
comptaquilòmetres em passa més ràpid de lo habitual. Ja de baixada arribem al
C3 on comença el tram d’orientació del dia. Quan arribem “els veïns” arrenquen
amb l’orientació i també hi ha el Xavi Guàrdia i el David, el Xavi decideix
deixar-ho estar, té problemes musculars i el David espera als alemanys per
continuar amb ells.
|
El Cuadrados Team! Un any més no fallen! |
El Tutu ens dóna
el mapa i a simple vista sembla bastant senzill, més que els altres anys
segur... a més com a pista en el briefing ens havien dit que es tractava d’anar
seguint campanars. Mengem una mica, omplim bidons i sortim sols a fer el tram
d’orientació, creuem el poblet en baixada i al primer creuament de camins ens
equivoquem perquè anem a parar directe a una masia, per sort no ens cal tornar
enrere perquè trobem un caminet que ens permet baixar a una pista que hi ha al
costat d’unes vinyes. Seguint per aquesta pista aviat veiem la línia d’alta
tensió que surt marcada en el mapa,
si seguim paral·lels a la línia anem direcció a les Pobles on s’acaba
l’orientació. Sortim a una pista asfaltada i d’allà ja es veu el poble,
embalats baixant ens equivoquem i anem a parar a les portes d’una granja,
reculem uns metres i al tornar a agafar la pista bona, al Santi li rellisca la
roda de davant i gairebé m’escombra, per sort no s’ha fet res, d’una revolada
s’enfila a la bici i apa pugem fins el poble on, davant l’església trobem el
C4, fi del tram d’orientació. Tenim la sensació d’haver-lo fet bé, ja que al
arribar-hi ha molta gent, a part “dels veïns” reparant una punxada, també hi
són els Oxigen i alguna parella més que es posen en marxa quan arribem.
Sortim amb els
veïns que acabaven de reparar una punxada a la bici del Jordi però de seguida
hem de parar perquè el meu comptaquilòmetres ha deixat de marcar. Després d’un
parell o tres de parades aconseguim que el compta torni a funcionar, just
passat Santes Creus, on comença la pujada llarga del dia.
|
Ara fot calor! |
Anem fent, com
sempre entretinguts amb el roadbook, la veritat és que els quilòmetres passen
més ràpid distrets entre vinyetes i parcials. Aprofitem un tram de carretera
per menjar alguna cosa que portem a les butxaques i encarem les rampes fortes
ja divisant altre cop als veïns. Que bé, tenir un objectiu per motivar-nos a
pujar, jejeje, ens esforcem a superar les rampes i cada vegada menys metres ens
separen d’ells fins que aconseguim passar-los, a aquesta hora la calor apreta i
per fi aconsegueixo respirar una mica millor de l’encostipat, ara el Santi
passa per un moment no tan alegre però arribem al control del dinar, a
l’església de Montagut on encara hi ha els equips de l’Oxigen i els
Btterus delVendrell i aprofitem per recuperar energies.
|
Els Btterus del Vendrell a la fresca |
|
Arribem al C5 i tots marxen corrent |
Això sí, només
sortir del control no acabem d’entendre bé el roadbook i baixem més del compte
per la carretera al no trobar però cap trencall a mà dreta reculem i agafem la
pista correcte cap a la
Font Jubany, encara toca acabar de coronar. Un cop d’alt amb
moltes ganes agafem la baixada pedregosa, és un parcial llarg de 1,15 quilòmetres i quan miro de nou
al manillar per veure quan falta pel proper parcial el comptaquilòmetres ha
desaparegut! No, altre cop no! cada any a la Volta trenco el cable i perdo el
comptaquilòmetres, com pot ser? Els altres anys però el trobàvem però aquest
cop no, tot i que estem uns 10 minuts buscant-lo, pugem a peu fins a l’últim
trencall on he posat el parcial a 0 però els esforços i la pèrdua de temps són
en va, no el trobem. Resignats i havent perdut dues posicions, mentre busquem
ens avancen els veïns i també el Xavi i en Lito, reprenem la ruta i fem els
quilòmetres que ens separen de Penyafort jo fixant-me més en el roadbook i el
Santi controlant sol els parcials. Al final uns 90 kms i 2320 de desnivell
Finalment arribem a
meta a la posició 16, a
40 minuts de la Nuri i el Francesc, quin desastre, nosaltres que volíem
dóna’ls-hi guerra! Això sí per sorpresa nostre el tram d’orientació l’hem fet
de conya i hem aconseguit la 8a posició, al menys en això hem guanyat als
nostres rivals més directes, jejeje
|
Preparant el recuperador màgic 226 |
Després de la dutxa
ve el millor, tota la tarda per fer la petar i al vespre, abans de sopar, els
pocs que ens quedem a la casa de colònies gaudim en primícia de les fotos del
dia i el sopar com sempre amb la família Metalbiker.
|
Llenties amb arròs, es pot repetir? |
El diumenge sortim
revolucionats, la major part de coneguts i rivals directes surten darrera
nostre així que apretem les dents per aconseguir que tardin el màxim possible
en atrapar-nos, en especial el Francesc i la Nuri. Segueixo amb
atacs de tos de tant en tant i expulsant mucositat però al menys puc respirar
millor perquè el Santi té ganes de guerra... i només ell porta
comptaquilòmetres, així que jo estaré atenta al roadbook.
|
Briefing de bon matí, que dur amb els ulls encara mig enganxats |
|
Tots a punt per la segona jornada |
|
Sortim per davant dels veïns, objectiu: que no ens atrapin! jejeje |
|
Ja es veu que avui anem animats! |
Al final de la
primera pujada comencem a avançar parelles i a la segona pujada, tinc clar que
ho pagaré, igual que l’any passat el Santi aprofita les rampes fortes per
imposar un ritme fort i guanyar posicions, a nosaltres dos se’ns uneixen a la
pujada la parella dels Malalts de Bici de Piera i ja arribant a dalt fem un
grupet gran i en massa arribem al C1, nosaltres, els de Piera, el Xavi i el
Lito, el trio dels Cicles Sans...
|
Un dia més passem al Cuadrado Team amb el catxondeo de sempre! |
|
Caos en el C1, signant a tota llet que marxen! |
|
Aquest any hem pogut rodar amb els del Cicles Sans! |
Per una vegada
només parem per firmar i prosseguim la marxa per un tram de carretera tots
plegats i atrapem també al Mia i al Torras, el grup es va estirant i deixem la
carretera amb uns metres d’avantatge respecte la resta i continuem pujant per
pista direcció Mas Bermell, just abans de trencar a la dreta cap a la Font Jubany, on ja vem
passar ahir, sentim veus que s’apropen, són l’Iñaki i el Ribi, han tardat gairebé
20 kms en atrapar-nos, no està malament!
Ens passen però de
seguida ja els hem d’avisar que es salten el trencall, al cap de no res, els
veiem en un corriolet al costat de la Font Jubany, que per aquí no és!! Total
que els hem de cridar unes quantes vegades perquè no es perdin i en un parcial
una mica més llarg ens deixen enrere i ens atrapen el Víctor i el Raul. Arribem
al creuament on ahir vem tirar per la dreta i vaig perdre el comptaquilòmetres
però avui toca baixar per l’esquerra.
A mitja baixada ens
tornem a trobar al Ribi i l’Iñaki pensant-se que van malament buscant no sé
quin camí... però si anem bé, aquest
parell van ben despistats i això que porten unes presses... en fi, nosaltres a
la nostra i per un corriol arribem al C2, on hi ha el Llibert i on comença el
tram d’orientació del dia.
|
L'Iñaki i el Ribi, al C2 just abans de començar l'orientació més perdedora de la seva història, jejeje |
Mentre mengem
alguna cosa i ens mirem el mapa, van arribant unes quantes parelles, entre
elles el Ribi i l’Iñaki, el Xavi i el Lito... com que el Xavi domina li faig
una pregunta del mapa i em suggereix que els seguim, ok, així arribarem bé
segur, que aquests ahir van fer primers a l’orientació. Així que deixem que
altre parelles marxin, entre ells l’Iñaki i el Ribi i el Víctor i el Raul. Quan
estem a punt de marxar nosaltres arriben el Vicenç i el Dani, com que ahir a
nosaltres l’orientació ens va anar bé, ells decideixen seguir-nos però sortim i
encara no estan a punt.
La sortida és de pujada i és intentar pedalar i les cames comencen a fer-nos un mal important, sobretot a mi, m’és impossible seguir al Xavi i al Lito, buf que malament ho passo, i ells es juguen guanyar l’orientació de la Volta al Penedès així que han de fer la seva i no pas esperar-nos que sinó no guanyaran, així que mica en mica els anem perdent. Per una vegada ens va bé que les pistes estiguin tan seques, així que quan arribem a un trencall mirem per on s’aixeca més polseguera i tirem cap allà confiant que l’hagin aixecada ells.
En un creuament però veiem als de Malalts de Bici i ens posem per on passen ells, mala elecció, anem a parar a un camp de patates, a l’altra banda ja es veu el convent i la pista que hi porta i per la pista el Vicenç i el Dani, ostres, tot i estar-nos seguint, arriben abans que nosaltres al C3, que bo!
|
El Dani i el Vicenç ens foten el pal al últim moment, quins cracks! |
Ens hidratem i prosseguim
que toca pujar a Puig Castellar, aquí no anem seguint a ningú i al anar al
nostre ritme les cames responen una mica millor. Aquesta pujada ja ens la
coneixem, a la Volta al Penedès de fa dos anys, a la mateixa zona teníem un
control i començava també el tram d’orientació i vem pujar a Puig Castellar per
la mateixa pista. Pujant ens passa una parella que tenen molta pressa i ara som
nosaltres els que atrapem al Víctor i al Raul. Arribant a Puig Castellar
apareix el David Teixidó amb els germans alemanys preguntant pel C3, estan fent
el tram d’orientació i s’han enfilat fins aquí dalt! Mare meva i això que el
David amb això de l’orientació controla...
Baixem de Puig
Castellar primer per un tram trialer curt ja conegut i després per pista fins
la carretera que l’agafem un moment, lo just per tornar-nos a encorriolar, és
un corriol una mica puja i baixa i jo vaig amb les cames ben calentones, però
tot i intentar anar ràpid ens atrapa alguna parella i arribem una bona colla al
camp de futbol de la Llacuna on el Grimi ens espera amb el C4. No ens encantem
massa per no perdre el grup, vaig petada però som al quilòmetre 35 i la Nuri i
el Francesc encara no ens han atrapat, ens imaginem que els tenim
trepitjant-nos els talons però no ens volem donar per vençuts i sortim
disposats a no quedar-nos sols. Aviat comença la pujada i el grup es compacta,
a més és un tram on has de parar molta atenció al roadbook ja que transcorre
per senders molt guapos però amb alguna entrada una mica amagada.
Som unes cinc
parelles, el Víctor i el Raul, el Xavi i el Lito que tot hi anar-se queixant li
van fotent, els menorquins, el trio dels Yaencontré i nosaltres. Anem juntets
en els senders però a la pista ens despengem una mica, vaig petada i no els puc
seguir. Però llavors entrem en un corriol de baixada molt guapo amb un parell
de tobogans espectaculars que ja havíem fet a la ruta de les Serres de Mediona
a principis d’any. Sortim a la carretera i tot i que em costa molt pujar,
avancem als Yaencontré que un dels 3 va més fotut que jo i arribem al C5. Li
demano al Santi un gel per afrontar els 15 kms que queden però només n’havia
agafat un per cada un i ens l’hem fotut fa estona... així doncs que endrapo els
fruits secs i plàtan que hi ha al control, estiro una mica les cames que les tinc com
pals i sortim pujant cap al Coll de la Barraca.
|
Arribant al últim control, s'han de treure forces d'on sigui! |
Passat el Coll de
la Barraca la pista encara puja una mica més i sorprenentment tornem a atrapar als
cracks de l’orientació i els menorquins, ens posem a baixar per un corriol
guapíssim ple de pedres, m’ho passo de conya intentant no posar peu i
concentrant-me per no caure fins que atrapem també el Raul i al Víctor. La
baixada és llarga i en un tram tècnic posterior un dels menorquins cau, degut un
reguerot molt profund que trenca la pista, el pobre s’ha fotut una bona pinya
però sembla que es va recuperant, en Xavi ens diu al Raul i a mi que anem
tirant, ja que el Víctor i el Santi són davant i no se’n han pas adonat.
Lo bo s’acaba i ens
queda una última pujada abans d’arribar, la fem junts amb el Víctor i el Raul,
el Santi i el Víctor van bé, però el Raul i jo... estem que demanem l’hora! Com
ens costa i més quan arribem a la carretera asfaltada, allà hi ha els de
Malalts de Bici que han trencat la cadena, els Santi els hi deixa eines i anem
fent amb un únic objectiu, arribar a meta ja!! Amb aquestes una altra sorpresa,
ens apareixen de cara el Dani i el Vicenç, que s’han liat amb el roadbook, els
hi confirmem que van bé i quan ja retroben la vinyeta veiem com es van
allunyant ràpidament.
Amb penes i treballs
acabem de pujar, per fi! L’última baixada i a Penyafort hi falta gent! Baixem
ràpid, tot el què puc, tot i els neumàtics gastats, la pedra solta i la pista
seca no tinc la sensació d’anar a poc a poc. Per rematar-ho l’últim esforç, uns
metres de fals pla cap amunt i arribem a meta, que bé! Tenim la sensació
d’haver-ho fet bé, tot i que no porto comptaquilòmetres el Santi ho ha portat
genial i no ens hem perdut gens, i el Francesc i la Nuri en 62 kms no ens han atrapat, la
bomba però és que ens diuen que hem entrat a meta 3ers! Darrera dels que van
guanyar ahir i del Vicenç i el Dani, la resta encara no han arribat, la major
part s’han perdut, que fort!
|
El Raul, el Víctor, jo mateixa, el Vicenç, el Dani i el Santi |
I comença el
degoteig de parelles, estranyament l’Iñaki i el Ribi i la Nuri i el Francesc
van passant els minuts i no arriben, aprofitem per anar picant alguna cosa i
passats 47 minuts arriben la Nuri i el Francesc, avui els hem guanyat però com
que ells havien sortit més tard que nosaltres la diferència de temps no és
suficient i amb els 40 minuts que ens van treure ahir ens guanyen per menys de
2 minuts, jejeje la cosa ha anat ben disputada! El Ribi i l’Iñaki encara tarden
50 minuts més en arribar, els hi hagués sortit a compte fer tota la ruta amb
nosaltres, a poc a poc pel seu gust però sense perdre’s!
|
Amb el Xavi i el Lito! |
|
Arriben els veïns, l'any vinent haurem de desempatar! |
Abans de dinar
surten les classificacions, tot i entrar 3ers a meta avui hem fet 8ens i entre
els dos dies al final fem 9ens! Per fi un Top10! I d’orientació de conya també,
al final 6ens de la general.
|
Ara ja hi som tots! Quina aventura alguns... |
Un cop més ens hem
divertit com mai a la Volta al Penedès i això que a les incidències habituals
de cada any, és a dir, trencar el cable del canvi i perdre el comptaquilòmetres,
li hem hagut de sumar el meu refredat de campionat, sort que veure tota aquesta
colla de gent tan maca que ens trobem cada any a Penyafort, m’ha fet millorar
espectacularment! A poder ser l’any vinent hi tornarem i serà la nostra 4a!