L’any
passat ja vaig veure que la gent de BH feien un concurs per anar amb l’Antonio
Ortiz a la Mongolia Bike Challenge, volia participar-hi però al ser al agost no
m’ho podia combinar amb les vacances i vaig deixar-ho estar. Aquest any al
estar sense feina les vacances no eren un impediment així que vaig presentar la
meva candidatura al concurs, aquest cop el destí era Romania: participar a la Carpathian MTB Epic.
Crec que el
vídeo el vaig enviar al abril, anaven passant els dies i no hi havia noticies
del concurs, vaig arribar a pensar que al final no ho feien. Però de tant en
tant anava fent un cop d’ull al Insta de BH. I sorpresa, un matí estant de cursa
al Canadà veig que han penjat unes stories els de BH i que estic entre els 5
finalistes del concurs. A corre cuita i havent perdut unes quantes hores per la
diferència horària, envio whatsapps a tots els grups que puc perquè em votin,
perdoneu per les molèsties! Però va fer efecte, uns dies més tard anunciaven el
guanyador, collons que era jo!
Qui m’ho
havia de dir el 20 de juliol arribem a casa des del Canadà i el 22 cap a
Riders Boutique a buscar la BH Lynx que m’acompanyarà a l’aventura romanesa.
Tenim poc més d’una setmana per fer-nos amigues. La veritat és que m’ho posa
molt fàcil, m’han enviat una bici de les d’entrenament del equip BH Templo
Cafes, sí, sí una bici full equiped de les que fan servir el Coloma, la Rocío o
el Josep Duran per entrenar, que es diu aviat. Li canvio el manillar perquè és
de 76 cms i és molt ample per mi i li poso un portabidó que em permeti dur un
bidó dels grans. La resta tal qual me l'entreguen. Ens adaptem ràpid.
Primeres pedalades amb la Lynx
I el
dimecres 31 em toca volar cap a Bucarest, bon vol i ràpid i una mica de nervis a la
panxa pel fet d’anar-hi amb gent nova, de seguida però que em trobo amb
l’Antonio, la Silvana i el Pedro sé que no tindré cap problema amb ells, ja
tenim feta la grupeta BH! Qué majos son!
Cap a Bucarest hi falta gent!
Al aeroport
també ens trobem amb dos participants belgues, dos d’holandesos i el Hans, tot
un personatge, ambaixador de la Carpathian i qui porta la batuta del transfer.
L’últim en arribar és el Pedro però tot i així marxem abans de les 17 cap a Transilvània, en concret a Cheile Gradistei Fundata, prop de Bran, un poblet famós pel seu castell on es
diu que hi va viure el personatge que va inspirar Dràcula, però que en realitat
no va ser així.
Ens han dit
que el viatge pot durar fins a 5 hores així que ens hi posem amb la calma. De
seguida podem observar la poca consideració al volant d’alguns conductors
romanesos, em recorda la manera de conduir que fa molts anys vem patir a la República Txeca, en fi, ells s’entenen, espero! Fem una primera parada en
un Lidl a la ciutat de Ploiesti on recollim el “Miguel” l’speaker heavy de la
cursa.
A la que
deixem la plana i ens endinsem a les muntanyes ens rep la primera tempesta, les
previsions del temps no són bones però ja comencem així?
Arribem
abans de lo previst, a quarts de nou, anem a recepció i ens diuen que podem
anar a sopar fins les 22 o 22:15, arribem a les 21:45 després de muntar bicis i
ja no ens fan sopar. En el ressort, sense cotxe estàs lligat de mans i peus,
només disposes dels seus serveis i pel què fa a menjar només hi ha un
restaurant. Així doncs improvisem sopar a l'habitació del Pedro, amb les coses
que ells han comprat a la parada al super i un pernil boníssim que porta el
Pedro, gràcies nois per donar-me sopar!
Apa, ja
tenim el dia fet, me’n vaig a dormir a la meva habitació, la tinc més allunyada
que la resta del Team però no em puc queixar, dos llits per triar, lavabo i
balcó. Això sí, quin coixí més incòmode.
Pròleg 1/08 10kms 550m+
La idea per
aquest matí, és anar a testejar el recorregut del pròleg de 10 kms i que
començarà a les 16:30 i després recollir dorsals. Ens llevem i fa sol, anem a
esmorzar i s’ennuvola, ens enfundem els maillots i quan ja ho tenim tot a punt
per sortir a pedalar, a les 9:45 es posa a ploure amb ganes.
Esperant
que pari de ploure canviem l’ordre i anem a recollir els dorsals primer.
Esperem i esperem però no amaina i cap a les 12h decidim sortir a fer el pròleg
plovent. Sinó no ens donarà temps de dinar i estar a punt a les 16h.
Antonio que esto ya está en marcha!!
Res, aquí asseguts a veure si para de ploure...o no...
La primera
part és un circuit trencacames pels voltants de la zona del Village de la cursa,
tot i que plou bé aquesta zona està poc enfangada. Llavors agafem una pista de
baixada que ens porta a la baixada tècnica i llarga del pròleg, està per
matar-se, rellisca el què no s’ha escrit i no hi ha manera de fer 2 metres
damunt la bici, que patiré.
Plou a Transilvània...
Però això
no és lo pitjor, s’acaba la baixada i comença una pujada infernal, rampes
duríssimes i llargues que amb el terreny xop com està no tracciona gens, així
que toca arrossegar la bici muntanya amunt... al menys ja no ens estem mullant,
el sol torna a fer acte de presència però és impossible que eixugui aquest
mullader en 3 hores.
Abans de
començar la cursa ja hem de netejar les bicis, no vegis com s’han posat de
caminar pel bosc, hahahaha. Amb un sol radiant anem a dinar.
Havent
dinat vaig a preparar-ho tot pel pròleg, deixo impermeables, m’enfundo
l’equipació BH nova de trinca i cap a les 16h me’n vaig cap al Village on
l’Antonio i jo hem quedat amb en Cipri un nano del equip de Media per gravar
unes imatges. Segueix lluint el sol però uns núvols amenaçadors s’apropen.
A les
16:30h comença el pròleg però les sortides s’allarguen fins gairebé les 18h ja que se surt cada 30 segons i
nosaltres som dels últims, el Pedro surt a les 17:26, jo a les 17:34 i
l’Antonio a les 17:42. I a que no ho endevineu? Doncs sí, a les 17:30h just
abans de sortir jo, comença a ploure i no pas quatre gotes... ens cau el cel a
sobre.
3,2,1 go!
Som 9 dones
inscrites, i 5 correm en categoria Elit, des d’un primer moment l’Antonio m’ha
deixat claríssim que BH ja té un equip de competició així que jo aquí vinc a
gaudir i el resultat no és important per ells, em trec un pes de sobre perquè
noto que he pagat l’esforç de la BC Bike Race i les meves cames no estan
recuperades. Surto la segona, darrera l’Helena, una ballarina que s’ha passat a
la bici, una combinació ven original. Vaig veient-la més o menys tota l’estona
a la mateixa distància, i al tronar a passar per la zona del Village em passa la
Hildegunn, la noruega vencedora de la Andalucía Bike Race 2018 i 2019. Coi, ja
sé que no vaig molt ràpid però ja m’ha retallat 1 minut!
Aconsegueixo
seguir-la fins el km. 5,5 quan entrem al sender tècnic, la primera part la puc
fer però el problema es que amb la pluja que no para i les esquitxades de fang
no veig ni el sender, ni les arrels, ni res de res, he de parar per
treure’m les ulleres i guardar-les, sinó m’estamparé. Apa, perdo un temps
preciós i evidentment la perdo a ella i a l’Helena que ja no les veig per en
lloc.
Vaig fatal,
a peu i lenta, rellisca encara més que quan hem vingut a fer la prèvia. Amb
aquestes que em passa l’Ariane Lüthi, la favorita i 5 cops vencedora de la Cape
Epic... baixa amb un peu fora i asseguda sobre el quadre de la bici (el què jo
n’hi dic Lauco style), tot i així cau just davant meu. Diu que no s’ha fet res
i continua, la veig desaparèixer entre l’immens i fosc bosc.
Un
repatxonet i enllacem amb l’últim tram de baixada on m’avança l'Eszti, la
junior del grup, només té 19 anys i baixa com una boja. Apa, m’he quedat última
entre les de categoria Elit, així que intento no perdre la roda de la Eszti i
amb ella arribem a la pujada, barallant-nos per no ser engolides pels bassals i
no fer un mortal enrere relliscant per les rampes. Ens passa l’Antonio i ens animem, com hi va!. Al cap
de res es fa impossible pedalar, toca empènyer la bici un bon tros amunt. Ben
bé mig quilòmetre, però està tothom igual.
L’Eszti es
va quedant enrere i tot caminat avanço l’Helena, un cop a les pistes de tenis
ja es pot pedalar, uns 2 quilòmetres i mig que faig amb ganes fins a meta mentre segueix plovent... pròleg fet, toca rentar la Lynx i després la deixo al servei mecànic. On
l’aniré a recollir demà al matí.
Antonio dejando la Bh Coronas impoluta!
Pròleg al sac! això ja ha començat i tinc un gran mestre al costat!
Pedro, no me digas que tienes frío, con el tiempo tan bueno que hace! jajajaja
Amb l'Eszti la joveneta del sector femení, com baixa la tia!
I avui sí,
sopem! Jajajaja, al restaurant ens preparen un bufet especial pels de la cursa,
està tot ben bo. I a les 20h entrega de premis que al final he fet 3a i
briefing de la primera etapa. Estem una estona per carregar els tracks al Gps
de l’Antonio i tots a dormir que demà comença lo bo i el temps... millor no
parlem del temps, en el briefing ja ens han dit que tenen una alternativa
preparada en cas de molt mal temps.
Aquí un vídeo resum d'aquesta primera i intensa jornada:
Primera
etapa 2/08 45kms 2150m+
Em trobo amb
l’Antonio i el Pedro per esmorzar, de moment fa bon dia tot i que hi ha núvols
negres cap a les muntanyes on anem a l’etapa d’avui.
Quina cara d'adormits!
Així de bonic es veu el ressort des del restaurant en els petits moments en què fa sol...
Segons les previsions avui
és el millor dia, el que hi ha menys possibilitats de mullar-nos, però des del
balcó de l’habitació, un veí em diu que ens mullarem. Em poso la gorreta amb la
visera sota el casc per si de cas.
Calentando con el maestro
L'Antonio ja a corralines i jo esperant per entrar, sort!
La sortida
és a les 10 i les 6 primeres dones sortim a segona fila, just darrera els 6
primers.
Aquí amb l'Eszti, l'Ariane i la Hildegunn
Només sortir sento una caiguda
darrera meu, per on estava just abans de sortir tinc la sensació de que
l’Antonio ha pogut caure, i m’ho confirma al passar-me uns metres després,
sembla que no és res greu però no mola començar així.
Els números
de l’etapa són dels que fan por 43kms i 2150m+, a les primeres rampes ja sento
que les cames no van, estan igual que a l'última etapa de la BC, així que com
m'ha dit l'Antonio “sal y disfruta”, però les passo putes amb els rampots i el
plat de 34, amb un 32 aniria millor però les bieles són Rotor i és impossible
trobar un plat més petit, si fins hi tot els mecànics m’han dit que els hi
costa trobar pastilles pels Level... Se me'n va l'Helena i vaig a la meva bola,
gaudint del paisatge, sobretot a partir del km. 11, quan arribem al primer
avituallament i comença un llarg cresteig, és brutal, alternant caminar i bici, tenim sort el dia encara aguanta i podem gaudir de les fantàstiques vistes.
Apretant les dents i desitjant que el 34 es converteixi en un 32...
Aquí en Bert gaudint de l'espectacle
Part de l'espectacle
Arribo al
coll Strungă Saddle, on comença, diuen, la baixada més bonica dels Càrpats i de
Romania. La baixada encara no ho sé, però el lloc és preciós, amb la paret que
formen les muntanyes Bucegi just davant. Just al coll hi ha avituallament
líquid, durant el cresteig he anat recuperant terreny a l'Helena però tinc
ganes de gaudir la baixada, no de perseguir a ningú, decideixo parar, veure i
prendre’m un gel, així ja no tinc la temptació.
L'Antonio començant la baixada des del coll
M’encanta!!
És fabulós, a més em sento bé amb la bici i agreixo que porti la tija Bike
Yoke, en alguns llocs poder es queda curta, però per aquesta baixada de sender de
vaques de moment és ideal. Avanço el Pedro, el Bert (un dels belgues del
transfer) i uns quants més, m'encanta la baixada, la gaudeixo al 100%.
L'Ariane en acció
I una servidora anar pedalant mentre em queia la baba
A mesura
que baixem entrem dins el bosc, apareix algun rapatxonet cabró en mig de la
baixada i algun tram amb força arrels, vaig tan concentrada mirant el terra que se m'enganxa
el casc amb una branca. Petita estrabada, em poso bé el casc i avall va!
De cop
m’adono que estic baixant amb les suspensions bloquejades, al fixar-me veig que
al baixar la tija se’m bloquejen les suspensions. En un tram més planer hi paro atenció i veig què és el què passa, se m’ha mogut el mando de la tija, de tal manera que al preme’l toca el
mando de les suspensions i les bloqueja. És fàcil tenir-ho en compte, quan
baixo tija he de recordar de tornar a desbloquejar les suspensions, a veure si
penso a arreglar-ho quan arribi a meta.
La baixada
és ben llarga, tot i que no plou algun tram rellisca d’allò més. Paro al últim
avituallament, i al sortir-ne casi me la foto en una zona de rocs, però evito
la caiguda. L’últim tram de baixada es per un prat d’herba amb molta
inclinació, impossible frenar la bici, culejant i amb el cor a la boca arribo a
baix, quina passada, 13kms de baixada molt i molt guapos. Només per això val la
pena venir. Llàstima de l’última pujada per carretera quasi fins a meta, però
no podia ser tot perfecte.
Primera etapa superada, s'ha de fer!
Arribo a
meta quarta, i flipant amb el recorregut, l’etapa m’ha encantat, és una barreja
entre Iron Bike, Alta Via i Alps Epic. Dura, paisatges acollonants, trams de
caminar, trams tècnics, pujades llargues i una baixada de somni.
Primera etapa superada!!
La Silvana
m’espera a meta amb el recovery 226ERS a punt. Rento bici, que falta li fa, i
vaig a dutxar on aprofito per rentar també la roba. Mentrestant vaig endrapant el
super pack que ens han donat per dinar.
Dues amanides, macarrons amb tomàquet i fruiteta!
Després toca massatge, aquest
de BH em cuiden la mar de bé, i aprofitant que fa sol passejo una mica per la
zona del Village que té unes bones vistes, mentrestant un ramat es cola a la
zona de meta de bens, sort que sembla que ja ha arribat tothom.
Havent sopat
tots cap al briefing on ens diuen que la primera pujada de demà és la mateixa
que la d’avui, putada, no hauran tret les rampes oi?
I aquí un espectacular vídeo de BH amb imatges de diverses etapes:
Segona
etapa, 3/08 44kms 2250m+
Doncs res,
avui la cosa ja pinta malament des del primer moment, està tot moll i de tant
en tant cauen gotes, anem a esmorzar, vaig a buscar la bici al servei mecànic i
recordo el tema del polsador de la tija, amb un moment l’Alex, el mecànic ho
apreta i torno cap al Hotel Sport que és l’edifici que està més lluny del
Village i on jo tinc l’habitació. M’estiro una estona esperant que s’animi el
dia i surti el sol, la sortida és a les 10h i a les 8:36h ho tinc tot a punt. Però no, la cosa no s’anima, em poso el xubasquero i cap a la sortida a
escalfar una mica.
Tinc dubtes
de com sortir fins l’últim moment, sé que si m’abrigo massa encara que plogui, a
la primera pujada m’estaré fregint, però per altra banda pugem quasi fins a
1900m, la baixada pot ser fotuda si fa fred... els números de l’etapa són
similars els d’ahir o una mica més bèsties, 44kms i 2250m+, una bona curtida.
Així que surto com ahir que va fer sol, però amb mitjons de llana merino, i
maniguets.
Les 6
primeres noies tornem a sortir de segona línia. Avui per sort no hi ha caigudes, això sí, només sortir la pluja s’intensifica i correm la primera hora sota una pluja
intensa, sota una tempesta, amb llamps i trons incorporats, dubto si retallaran
l’etapa tal i com ens van indicar al briefing, no en cas de pluja però sí en cas de perill. Ja ho notaré...
El selfie del dia, avui amb l'Helena, la Hildegunn, l'Ariane i la Eszti
L'Eszti cada dia surt com una bala!
La sortida
és de bojos, entre les esquitxades, els que intenten ocupar les posicions
davanteres, buscar el camí per no sortir de la pista ni pillar tots els
rocs....quan agafem la primera pujadeta anem l’Ariane, l’Helena i jo molt
juntes. Sembla que a l’Ariane li costa escalfar. Els primers quilòmetres de
puja i baixa, tot i la que està caient, els faig millor que ahir i arribo a la
pujada llarga per davant de l’Ariane i l’Helena, tot i que aquesta segona tarda
poc en passar-me. Per davant la noruega ha posat la directa des de la sortida.
Avui he
sortit amb la gorreta sota el casc i em va bé per mantenir la temperatura
corporal i he aguantat amb les ulleres molt més que en el pròleg però a la
pujada llarga se m’entelen i he d’acabar traient-me-les. Ara sí que veig que no
m’ho estic imaginant, anem pujant per un riu, lo que ahir era una pista avui és
talment un riu, sembla que hagin obert les comportes d’un pantà dalt de la muntanya i baixa aigua a
base de bé.
No sé si és
per l’aigua o per què, però curiosament pujo millor que ahir, un parell de trams
de la pujada on ahir vaig posar peu els faig sencers i l’Ariane em passa quan
portem 55 minuts de cursa i uns 10kms. Més o menys al mateix moment que, durant una
estona, para de ploure, hi ha molta boira i fa molt vent, tant que en uns minuts
tinc la sensació que se m’estan eixugant els maniguets. Al cap de res però
torna a ploure i arribo al primer avituallament, el km. 12.
Fins aquí
el track era el mateix d’ahir, però no s’assembla absolutament de res, sort que
ahir feia sol perquè les vistes aquí eren espectaculars i avui a part de fang i
boira no veig gran cosa mes. No paro al avituallament, em prenc un gel i
continuo, toca enfilar-se una mica més fins agafar la baixada. Un noi m’avisa
que han retallat el track uns 8kms. Dedueixo que han tret un bucle que hi havia al final de la primera baixada.
Toca tirar avall, en faig de
tots colors, el primer tram m’hi llenço fins que veig que la pendent és tan
pronunciada i està tan moll, que estic baixant frenant amb tots els dits que tinc i la bici no
em fa gens de cas. Quan puc paro i continuo a peu que vull arribar sencera, faig
aquest tram caminant i m’enfilo a la bici al sortir del corriol.
Entrem en
una pista que sembla de gel, amb el fang i la pluja està tot fatal, reguerots
molt fondos, a més han talat fa poc hi ha troncs i branques mal posats pel mig del camí...baixo com puc, sobre la bici, practicant el Lauco Style... però sempre
avall i llavors, just quan la pluja ens dóna una mica de treva deixem la pista
per entrar en un bosc, arbres enormes, corriol serpentejant i un tramet
peraltat, esplèndid!
Els fotògrafs sempre igual, s'han de posar just on poso peu, hahahaha
Estic
flipant, no vegis quina baixada, arribo a baix amb els braços fets pols, miro
al agafar la pista i estic a 1.060m, comptant que la cota màxima d’avui era
quasi a 1900m, hem baixat 800m en 2’5kms. Seguim de baixada però ara per una
pista al costat d’un riu, vaig sola i com que va baixant suau toca
pedalar.
Arribo al
segon avituallament, tampoc paro, la bici va bé i he menjat i m’he pres un
altre gel en aquest últim tram. Hi ha dos càmeres apuntant-me i toca travessar un riu, la Lynx i jo ens hi fotem, ja veuràs com ara caigui..., però
no, el travesso sense problemes, saludo i continuo.
Quina sorpresa quan vegi a
l’Helena a la rampa següent. A ella crec que també l’enganxo per sorpresa
perquè fuig rampa amunt cames ajudeu-me, jo segueixo amb al meu ritme, hi ha
força fang i la pujada a trams es fa impossible relliscant i esquivant bassals,
al menys no plou.
A la
següent baixada però la cosa es posa tremenda, és una fanguera d’aquelles
impossibles que lo més fàcil és acabar fotent una pilota en els neumàtics i
col·lapsar els dos passos de roda, i és força llarga. Ara entenc lo del briefing
que van dir que hi hauria un tram de riu on podríem netejar les bicis... No sé
com m’ho faig però passo la fanguera super bé, tan bé que avanço l’Helena.
Sortim de
la fanguera i comença l’última pujada del dia, 13 kms fins a meta, és una pista
que no puja fort, va fent sense parar, tinc clar que l’Helena m’avançarà d’un
moment a l’altra perquè puja més bé que jo, però van passant els kms i no
apareix. M’estranya molt però ni rastre, segueixo sense tenir bon feeling
pujant però dono el què puc i em vaig creient que puc fer tercera a l’etapa d’avui.
Els repetxons finals em maten, però em sabria molt greu perdre el podi d’avui
ara que falta tan poc... així que fent un esforça final, aconsegueixo arribar a meta 3a, en una etapa
èpica de pluja i fang i molt contenta perquè la BH Lynx s’ha portat
estupendament.
Sorprenentment
l’Helena arriba més de 4 minuts després... i la cosa es posa emocionant, em
poso 3a de la general amb 1 minut i mig d’avantatge sobre l’Helena, ostres, que
jo vull anar-me a divertir, no haver d’apretar les dents... a més demà toca l’etapa
llarga...60kms amb 2.500m i a veure quin temps ens trobem. Avui finalment me n'han sortit 36 amb 1600m+
M'encanta aquesta foto! Que bé m'ho he passat!
Amb el Patriche
Silvana, la mejor team manager! Siempre pendiente de todos!
Amb el Martin i el Bert
De moment
toca netejar la bici, deixar-la al servei mecànic perquè li facin una ullada i
corrent cap a la dutxa a intentar treure’m el fang i treure’l de la roba, quina
pringada! Mentrestant em vaig menjant el pack del dinar que és similar al d'ahir i entre una cosa i l'altra quasi se’m fa tard pel massatge.
sortirà tot aquest fang?
El temps segueix de bojos, hem arribat que
no plovia, però surto del massatge i plou de valent... està clar que demà eixut
no ho trobarem. I quan ja ho tinc tot fet, toca trobada amb el BH team, fer-la
petar i anar a sopar a quarts de 8, i això que nosaltres hi anem dels últims.
Avui
em toca podi, després el super briefing i a fer nones. No sé per què, però aquí
em costa adormir-me i em desperto molts cops durant la nit, deu ser que trobo a
faltar el Santi...per cansament no serà.
I aquí un altre vídeo xulíssim de BH amb el pas de riu inclòs ;)
Tercera
etapa, 4/08 60kms 2500m+
Em llevo i
surto al balcó, em pensava que avui faria sol de bon matí i s’aniria emmerdant
però no... hi ha boira baixa i cauen gotetes, que és l’últim dia i volem veure
el sol! Sembla que serà missió impossible.
Em trobo el
Cipri a la porta de l’hotel i em convida a pujar amb cotxe al restaurant, no li
dic que no, que amb la pujada que fa, hahahaha. Allà ja m’hi trobo l’Antonio i
el Pedro esmorzant, la fem petar sobre l’etapa, pel què vem entendre serà més
rodadora i ràpida, però amb la pluja i el fang tot es complica. A veure què ens
trobem. Vaig a rescatar la bici i torno al hotel a preparar-me per rematar la
Carpathian. Som-hi!
Ui sí, quin sol....
Vaig cap a
la sortida, ara mateix sembla que no plou però està ben gris el tema. Això sí,
tinc la sensació que és el dia que fa més fred. Ens van cridant a corralines i
li dono la jaqueta a la Silvana.
Selfie amb l'Helena :)
Els hi dic que vull fer un altre selfie?... al final m'engegaran... hahahaha
Per fi, últim dia i selfie de les 6 primeres dones de la Carpathian
Es dóna l’última
sortida de la Carpathian Mtb Epic 2019 i és el dia que surto pitjor, però a la
primera rampeta aconsegueixo posicionar-me com sempre, avançar la Eszti, a roda
de l’Ariane i avançant-nos contínuament amb l’Helena. La sortida també és la
mateixa, però després de la primera baixada de pista en lloc de girar cap a l’esquerra
amunt seguim pujant per la mateixa pista, moment en què m’avança l’Helena i se’n van la
Hildegunn i l’Ariane. El Pedro també em passa com una bala.
És una
grata sorpresa veure que el temps s’aclareix una mica i que aviat deixem la
pista, creuem prats d’herba, agafem un corriolet, caminem una rampa fins
arribar a unes casetes... de moment un puja baixa molt entretingut, mola! I nosaltres que ens pensàvem que seria una etapa rodadora... de moment ben variada.
Agafem una
baixada pel mig d’un prat verdíssim i seguim un corriol de vaca, d’aquests marcats
però poc definit i que degut a la pluja rellisca força. Avanço l’Helena, ja sol
passar, en els trams més tècnics vaig millor jo i a les pistes ella. Empenyem
la bici fins un coll on se separen els recorreguts, avui ha vingut gent que
corre un sol dia i ells fan menys quilòmetres.
Nosaltres
tirem avall per agafar tot seguit una pujada dura, que ens porta fins el 1er
avituallament al km.15. Porto l’Helena enganxada i quan agafem la baixada per
pista passem l’Ariane que està parada arreglant una punxada. Al cap de poc m’avança
l’Helena.
Arribem a
un poble que al briefing em va cridar l’atenció perquè es diu Magura, on entrem
en un corriol de baixada estret i molt xulo, relliscós per culpa de les pluges
però ara per ara això és lo normal. Al final del sender, toca creuar un riu que baixa amb
moltes ganes i comencem una pujada per pista. Veig a l’Helena com es va
allunyant.
El lloc és
xulíssim la pista recorre un congost de parets infinites i arbres gegants, vaig
distreta amb el paisatge perquè la pujada és llarga i avorrida. Però quan ja
portem 6 o 7 kms de pujada entrem en un corriol per on ens acabem d’enfilar
mentre comença a ploure. Un altre paratge molt guapo.
Passem
pontets de fusta que rellisquen de mala manera i finalment agafem la baixada,
primer pel mateix sender enfangat i després per una pista, normalment seria avorrida
però entre els reguerots, els bassals i la pluja que cau m’ho passo com una
nena petita tot i que amb les esquitxades cada cop m’hi veig menys!
L'Antonio és pura concentració
L'Helena partint el bassal en dos
Teta no, m'ho passo genial!
Al final de
la baixada hi ha el segon avituallament, és el km. 34 i quan hi passo surt en Bert,
amb qui xerro una mica fins que em deixa enrere. Toca tornar a pujar, són 3
pujades força més curtes que l’anterior i acabant de fer la segona m’atrapa l’Ariane,
al principi m’hi enganxo a roda, però veig que baixa nerviosa, la Hildegunn ens
deu portar molta avantatge i ella ha perdut molt temps reparant així que va com
una boja per recuperar temps. Baixant fa unes traçades raríssimes i fins i tot l’he d’avisar
en un tram perquè s’equivoca de camí. Quan arribem a l’última pujada de les
tres, toca caminar, està enfangadíssim i no hi ha manera de poder pujar sobre la
bici, ho intento però rellisca molt, l’Ariane se’n va i enganxo l’Helena.
Els
següents 6 kms ens passem un munt de vegades, ara ella treu una mica de fang de
la bici, ara jo m’enfonso en una fanguera, ara ella rellisca, la veritat és que
la baixada està realment xunga, no és que sigui tècnicament difícil però hi ha
tan fang que és impossible parar la bici i baixar a peu és igual de complicat o
més. Al final opto pel Lauco style i aconsegueixo distanciar-me una mica.
Aquesta foto és de l'etapa anterior però l'estil és el mateix ;)
Durant la
baixada anem trobant els participants que només corren avui, que han tornat a enllaçar
amb el nostre recorregut i flipen, ja es veu per les bicis i la indumentària que
tenen un nivell més baix i tal i com està el terreny... alguns porten autèntiques
cares de pànic i s’estan marcant un trekking dels bons. En general et deixen
passar força ràpid però en algun tram més estret la cosa es complica i fan una mica de tap, poca cosa.
Finalment
la pista d’esquí es converteix en un corriol puja i baixa que va creuant el què
normalment deu ser un rierol esquifit i que avui baixa amb alegria. De sobte em
trobo pedalant a l’aire, miro i la cadena ha caigut entre el plat i el quadre,
intento posar-la a lloc però amb el fang i el guia-cadenes no hi ha manera,
mentre intento arreglar-ho passa l’Helena.
Com que no
fa massa hem creuat el rierol torno enrere a netejar la bici per poder posar la
cadena. No ho aconsegueixo. Decideixo avançar caminant, el tercer i últim
avituallament ha d’estar a prop. Arribo a un altre tram de riu i intento de nou
netejar la bici, l’aigua gairebé se m’emporta la bici, i aquest cop sí surt
netíssima. En aquest moment arriba el Patriche, amb qui he coincidit aquests
dies i m’aguanta la bici mentre poso la cadena a lloc. Ara, ja puc continuar.
Llàstima
que lo bo s’ha acabat i torna tocar a pujar, a mes acabem igual que ahir però
començant la pujada de més avall, més de 15kms de pujada que se’m fan eterns i
això que al principi em faig un tip d’avançar gent que m’han passat mentre
estava parada, però se m’acaba fent molt llarga. Però la meta cada vegada és més
a prop i jo d’acomplir l’objectiu, Carpathian Mtb Epic acabada i gaudida
gràcies a la gent de BH i a tots els que em veu votar per poder guanyar el
concurs i viure l’experiència al costat de l’Antonio Ortiz. GRÀCIES!
Equipazo BH y todos finishers!!
La tarda de relax i panxing, gaudint del fi de festa
que ens han preparat els de la Carpathian amb formatge, embotit i estofats típics
de la zona està tot boníssim. La fem petar mentre endrapem, li pregunto al
Antonio quin és el moment de la seva carrera com a ciclista professional que
recorda amb més emoció, ho té clar, quan va fitxar pel Coronas, en aquell
moment per ell va ser com fitxar pel Barça i així ho transmet. I escoltant
històries apassionants de mtb i curses per etapes va passant l’estona i ens
anem engrescant de cara a noves aventures... fins que de nou es posa a ploure i
tothom fuig corrent, és el moment, toca acomiadar-me de la que ha estat la
meva companya d’aventura en aquesta Carpathian, la BH Lynx, ha estat una molt
bona parella de ball en aquesta cursa enfangada i humida pels Carpats romanesos,
però demà, tan bon punt arribem a Barcelona, l’he de dur al Riders Boutique
perquè segueixi el seu camí i torni amb els PROs del BH Templo Cafes.
Que dur això del famoseo, hahahaha
En Pedro i jo amb en Tudor, l'organitzador de la Carpathian, tot molt ben organitzat menys això del temps, surt el sol just quan marxem...
Gracias Antonio!! por ser como eres, nos vemos pronto!
Llegó la hora de despedirme del super team BH!!!! Qué pena!
I ja a Barcelona... byb bye BH Lynx, ha estat un plaer