Doncs bé ja tenim els detalls de la sortida, el mes important el dia: 10 de Gener del 2010 Esperem que per aquelles dates el temps ja estigui mes calmadet i podem gaudir d’un fantàstic dia. El lloc i l’hora de sortida: Ja ens ha sap greu però us haureu de treure les mandres de sobre i matinar, la ruta no es molt llarga però el recorregut es molt lent i segons la quantitat de gent que siguem encara mes, per aquesta raó tocarà sortir a primera hora. Així doncs quedarem a les: 7:45h a la benzinera Repsol del final de l'Avinguda Matadepera Per els que veu vindre l’any passat es el mateix lloc, en principi s’aparca bé per els que vinguin el cotxe i ha estat a prop de l’estació de la Renfe de Sabadel Nord. Aquest es el lloc: Mostra un mapa més gran Per els que vingueu de fora i no sigueu tan agosarats de venir pedalant amb la foscor i la fresca les opcions son les comentades: Tren o cotxe. Cotxe: Si veniu en cotxe per la C58 entreu per la sortida de Sabadell Centre i un cop allà pràcticament es tot recte, com a punts de referència mes coneguts passareu per davant del Parc Catalunya i el Corte Inglés. Us deixem el mapa amb les indicacions: Mostra un mapa més gran Tren: Els que vingueu en tren probablement haureu de matinar una miqueta mes però a canvi podreu fer un cafetó calentonet tot esperant la resta, si veniu de BCN agafeu la Renfe i baixeu a l’estació de Sabadell Nord (Pl. Espanya) , el tren arriba a les 7:18, nosaltres serem allà per anar junts cap a la Repsol de l'Avinguda Matadepera, de totes maneres aquí teniu el mapa: Mostra un mapa més gran Mes cosetes, si teniu qualsevol dubte de la ruta ens ho podeu comentar aquí mateix o també en el Foro Maratonians on hi ha una entrada del tema. També trobareu una breu descripció de la ruta i unes fotos aquí: http://salutirauxa.blogspot.com/2009/12/un-pont-ple-de-nous-camins.html Vinga us hi esperem!!! I com no en aquestes dates primer agrair-vos a vosaltres els bons moments que ens heu fet gaudir, els camins que em descobert i sobretot les bones estones compartides!! I desitjar-vos molt bones festes i un fantàstic 2010 ple de rialles i bons moments!!!!
dissabte, 26 de desembre del 2009
Volta pel Valles: 10 de gener 2010
dijous, 24 de desembre del 2009
2 Cursa per parelles a Llagostera: Quin fred!
Desprès de tremolar tota la setmana pensant en el fred que fotrà a Llagostera , arriba el dia i no ens decep gens , compleix totes les expectatives de dia fred...
Només aixecar-nos el termòmetre ja marca un grau negatiu, fet prou insòlit a Sabadell, a l’arribar a la Llagosta on recollim al Ru ens informa que la cosa ja va per els 4 sota zero... quan recollim al Francesc a Granollers l’únic que sabem es que fot fred!!
Un cop els quatre reunits enfilem cap a Llagostera, la cursa es de parelles així que aquest cop l’Antonio’s team (Ru + Francesc) son la competència!! Mare meva quina fresca, es baixar i començar a tremolar, quin patir no ho porto massa bé i això que la sortida es a una bona hora a les 9:30 però tot i això es comenta que la temperatura estava per sota dels -6, de bojos!
-------------------------Quin fred!!!
------------------------------ Els Antonio's amenaçant!
Es dona la sortida i per mi lo clàssic, veure com tothom surt com una bala i jo que per mes que m’esforço em vaig quedant, d’aquesta manera vaig veient a l’Ada i als Antonio’s uns metres endavant però no els atrapo. Aquest cop però la sortida per mi es mes agònica que de costum, al fotre tant de fred em costa respirar amb normalitat, ho faig tot per la boca i a l’entrar tant aire fred m’ofego, lo que dèiem no es pot córrer al desembre, per moments d’asfixiat que vaig em plantejo parar i recuperar l’alé però com que la cursa es per parelles no vull perjudicar l’Ada i vaig fent com puc.
Al principi de la cursa ens trobem una pujada forta i llarga on el grup es va estirant i desprès ja passaria a ser mes trencacames amb pujades curtes però dures per finalitzar amb bastant pista . Amb tot cap al quilòmetre 11 ens trobem amb la trialera de la ruta, un tallafocs d’aquets que van seguint els pals de la llum, molt xula però no la puc gaudir tot el que voldria ja que molta gent baixa caminant i es munta una mica de cua... lo curiós del tema es que desprès d’aquest tram al ser mes lent aconsegueixo normalitzar la respiració i començo a trobar-me amb millors sensacions, ja ho veieu soc un desastre em costa mes de 10 quilòmetres començar a rodar en condicions i això en una cursa de trenta i pocs....
D’aquí endavant gaudeixo mes de la sortida, anem els dos emparellats i ben sincronitzats i això es una sensació a compartir fantàstica amb la parella. A les pujades portem un bon ritme i fotem uns quants pals però a les baixades.... si a les baixades difícils no perdem o fins i tot recuperem, a les baixades pisteres i fàcils baixem espantats i lents i tots els que havíem passat a les pujades ens passen traient-nos les enganxines !!! Que hi farem, haurem de deixar els corriols i practicar les pistes, no això mai!!
Finalment arribem amb 2:16 i segona parella mixta, els primers que veiem nomes arribar son els Antonio’s que ens han fotut el pal i això es mereix resposta:
- Ens veiem a la Selva!!!
Em sembla per això que ploraré una mica ja que aquest parell els veig cada dia millor...
A destacar els coneguts que vem saludar per allà com els Xavi’s que van com a motos! , el Paco de Cadaques un altre que un cop comença la cursa ni el olorem! i a l'Angel del Totgas Team que anava lluint bici nova!
Una salutació a tots!!!!!
------ Els Xavi's
I felicitar la gent de Llagostera per la bona organització, tot impecable però una mica massa de fred jeje!!!
Classificacions
Només aixecar-nos el termòmetre ja marca un grau negatiu, fet prou insòlit a Sabadell, a l’arribar a la Llagosta on recollim al Ru ens informa que la cosa ja va per els 4 sota zero... quan recollim al Francesc a Granollers l’únic que sabem es que fot fred!!
Un cop els quatre reunits enfilem cap a Llagostera, la cursa es de parelles així que aquest cop l’Antonio’s team (Ru + Francesc) son la competència!! Mare meva quina fresca, es baixar i començar a tremolar, quin patir no ho porto massa bé i això que la sortida es a una bona hora a les 9:30 però tot i això es comenta que la temperatura estava per sota dels -6, de bojos!
-------------------------Quin fred!!!
------------------------------ Els Antonio's amenaçant!
Es dona la sortida i per mi lo clàssic, veure com tothom surt com una bala i jo que per mes que m’esforço em vaig quedant, d’aquesta manera vaig veient a l’Ada i als Antonio’s uns metres endavant però no els atrapo. Aquest cop però la sortida per mi es mes agònica que de costum, al fotre tant de fred em costa respirar amb normalitat, ho faig tot per la boca i a l’entrar tant aire fred m’ofego, lo que dèiem no es pot córrer al desembre, per moments d’asfixiat que vaig em plantejo parar i recuperar l’alé però com que la cursa es per parelles no vull perjudicar l’Ada i vaig fent com puc.
Al principi de la cursa ens trobem una pujada forta i llarga on el grup es va estirant i desprès ja passaria a ser mes trencacames amb pujades curtes però dures per finalitzar amb bastant pista . Amb tot cap al quilòmetre 11 ens trobem amb la trialera de la ruta, un tallafocs d’aquets que van seguint els pals de la llum, molt xula però no la puc gaudir tot el que voldria ja que molta gent baixa caminant i es munta una mica de cua... lo curiós del tema es que desprès d’aquest tram al ser mes lent aconsegueixo normalitzar la respiració i començo a trobar-me amb millors sensacions, ja ho veieu soc un desastre em costa mes de 10 quilòmetres començar a rodar en condicions i això en una cursa de trenta i pocs....
D’aquí endavant gaudeixo mes de la sortida, anem els dos emparellats i ben sincronitzats i això es una sensació a compartir fantàstica amb la parella. A les pujades portem un bon ritme i fotem uns quants pals però a les baixades.... si a les baixades difícils no perdem o fins i tot recuperem, a les baixades pisteres i fàcils baixem espantats i lents i tots els que havíem passat a les pujades ens passen traient-nos les enganxines !!! Que hi farem, haurem de deixar els corriols i practicar les pistes, no això mai!!
Finalment arribem amb 2:16 i segona parella mixta, els primers que veiem nomes arribar son els Antonio’s que ens han fotut el pal i això es mereix resposta:
- Ens veiem a la Selva!!!
Em sembla per això que ploraré una mica ja que aquest parell els veig cada dia millor...
A destacar els coneguts que vem saludar per allà com els Xavi’s que van com a motos! , el Paco de Cadaques un altre que un cop comença la cursa ni el olorem! i a l'Angel del Totgas Team que anava lluint bici nova!
Una salutació a tots!!!!!
------ Els Xavi's
I felicitar la gent de Llagostera per la bona organització, tot impecable però una mica massa de fred jeje!!!
Classificacions
dijous, 17 de desembre del 2009
Un pont ple de nous camins
Diumenge 6: Previa Volta pel Valles
Desprès de passar-nos el dia abans fent dissabte avui tocava una feina mes agraïda però no per això més descansada, avui sortiríem amb la ambiciosa idea de tancar el recorregut de lo que serà la 2ª Volta pel Vallès, per si algú no sap de que va es una ruta que vem fer l’any passat amb l’excusa de començar l’any reunint els amics, companys i coneguts i portar-los a passejar per les nostres contrades.
Així que teníem feina, a quarts de deu començàvem la jornada i d’aquí endavant no us explicaré la ruta com faria normalment, volem conservar en secret, en tot lo possible, el recorregut tot i que els autòctons segur que reconeixen algun lloc per les fotos, si us plau discreció!!! Però si que explicaré una mica les sensacions/conclusions/intencions:
Aquest any canviem d’orientació amb l’intenció d’intentar ensenyar encara que sigui algun camí nou, en el nostre cas em passat per molts llocs nous que no coneixíem i ens em portat fantàstiques sorpreses !
Desprès de passar-nos el dia abans fent dissabte avui tocava una feina mes agraïda però no per això més descansada, avui sortiríem amb la ambiciosa idea de tancar el recorregut de lo que serà la 2ª Volta pel Vallès, per si algú no sap de que va es una ruta que vem fer l’any passat amb l’excusa de començar l’any reunint els amics, companys i coneguts i portar-los a passejar per les nostres contrades.
Així que teníem feina, a quarts de deu començàvem la jornada i d’aquí endavant no us explicaré la ruta com faria normalment, volem conservar en secret, en tot lo possible, el recorregut tot i que els autòctons segur que reconeixen algun lloc per les fotos, si us plau discreció!!! Però si que explicaré una mica les sensacions/conclusions/intencions:
Aquest any canviem d’orientació amb l’intenció d’intentar ensenyar encara que sigui algun camí nou, en el nostre cas em passat per molts llocs nous que no coneixíem i ens em portat fantàstiques sorpreses !
El recorregut és bastant variat, passarem per tot tipus de terrenys, del mes fàcil per reagrupar-se, algun tram de caminar obligat però d’una bellesa que es fa perdonar fins a una zona que segons amb els ulls que te la miris la pots considerar més o menys fosca però sempre fosca.... o en altres paraules trialeres....
Que no s'embruta? Quina rabia!
En quant a les dades tècniques no us donaré els números encara ja que us podrien semblar enganyosos no son ni molts quilometres (uns 70) ni molt desnivell (2000) però es molt distreta, nosaltres anant nomes els dos vem arribar a Sabadell de nit... i amb trams puntuals molt durs (rampes de mes del 20%) però que es això per vosaltres, una motivació no? .
-------------Rampes del 20 i pico %
---------------TrialTrialerilles
La pobre Ada portava al damunt un constipat de por, lo normal i lògic hagués estat fer bondat a casa però ja sabeu que això es molt complicat i li va tocar patir mes de lo desitjat, tot sigui per una bona causa!!
Això si com la ruta ens estava fent treballar ens vem fer un bon homenatge per un dels punts de la ruta, a les fotos us podreu fer l’idea del nostre nivell de patiment en aquells moments:
En quant a dates encara ho tenim que confirmar, ja ho posarem al blog lo que es segur es que serà a principis de gener. En breu mes dades....
Dilluns 7: La Prehistorica
Desprès de les obligacions dels dies anteriors tocava tornar-se a reunir amb els amics, així que dilluns quedàvem a Granollers amb el Ru , el Francesc i l’Heri per fer la Prehistòrica d’aquest any.
Nomes sortir ens trobem al Marc del Ravet i com que està de pretemporada doncs s’apunta a sortir amb el nostre ritme globeril. Una de les novetats destacades es que al Ru l’hi han regalat un gps, així que ja tenim un guia de confiança perquè lo que sóc jo amb l’aparetet... Per cert no us he comentat l’horari de marquesos sortíem de Granollers passades les deu!! Del recorregut només dir que una meravella , aquella zona surten els corriols com a bolets i si a mes a mes vas amb autòctons com el Marc ja és l’hòstia, si la ruta tocava pista ell sabia una trialera o corriol que anava a parar al mateix lloc tant de baixada com de pujada.... si de pujada vem fer uns corriols dels quals sortia fum del plat petit, tremendu!!
Del grup destacaria al Ru que últimament està intractable i tot ho puja i l’Ada que en el seu procés d’adaptació a la bici ja es va fer alguna trialera seria!
Ru que es de baixada! ------- Buscant la traçadaTot i que només vem fer uns 40 quilometres arribàvem a la Roca a quarts de tres, ja se sap repetint corriols, mirant traçades i sobretot rient el temps passa ràpid!! Així que poc mes tocava fer que no fos entaular-se i fer uns entrepans i uns beures!!
Dimarts 8: Torello - St Andreu de la Vola
Ho he dit no que el Ru ara te gps? Mes que un regal per ell crec que és un regal per tots!! La tarda del dilluns mentres que tothom descansava, feia les seves coses, ell es liava amb els mapes i el gps a dissenyar una ruta per fer-la l’endemà, un crack!! Així que al vespre rebíem un correu amb el destí de la sortida: Torelló.
Avui si que toca matinar ja que em d’agafar el primer tren cap allà i nosaltres com som així d’originals, ens posem els llums a les bicis i sortim direcció a Mollet a agafar el tren, on ens trobem ja amb el Ru, l’Heri, el Pedro que ja venia amb el tren i a Granollers pujava el Francesc.
Un cop a Torelló comencem la ruta amb una fresqueta que es fa notar i amb les cames mandroses i cansades de les rutes dels dies anteriors.
Els primers quilòmetres els fem per pistes al costat de la carretera, la qual l’anem creuant sovint, aquest tram no es molt maco però es clar la meitat de carreteres no hi eren en el mapa que va consultar el Ru, son ben noves. Tot i això amb el grupet que anem es impossible avorrir-se i si a més el Francesc que està hiperactiu no para d’enfilar-se per tots els marges ja el tema es d’allò mes distret!!
Francesc fotent el pal corrent Pedro tornant-l'hi!!
La ruta en molts trams va ser un autèntic tram d’orientació això va ser que no fos molt ràpida però aquestes coses ja tenen el seu encant i un cop vem agafar distància amb la carretera el recorregut es va fer molt mes variat i distret. Amb tot això vem arribar al lloc d’esmorzar, una mena de masia amb una porta giratòria per entrar com si fos un hotel de luxe, unes coses mes rares ! Però un cop dintre com mana la tradició (últimament..) vem continuar el nostre pont gastronomic-pedalaire fent unes botis i uns embotits!
La ruta en molts trams va ser un autèntic tram d’orientació això va ser que no fos molt ràpida però aquestes coses ja tenen el seu encant i un cop vem agafar distància amb la carretera el recorregut es va fer molt mes variat i distret. Amb tot això vem arribar al lloc d’esmorzar, una mena de masia amb una porta giratòria per entrar com si fos un hotel de luxe, unes coses mes rares ! Però un cop dintre com mana la tradició (últimament..) vem continuar el nostre pont gastronomic-pedalaire fent unes botis i uns embotits!
Ah i moment important de la ruta, l’Ada va aconseguir treure la camara de fotos del xaleco on s’havia quedat tancada la cremallera a primera hora ! No us imagineu la cara de satisfacció que va fer, crec que es va passar el matí rumiant com fer-ho!!!
Al sortir ens vem enredar una miqueta i per retrobar el camí bo va tocar empènyer un tros les bicis, suposo que era per baixar l’esmorzar!!!
Ja amb el camí bo la cosa es va animar, mes baixades divertides, alguna pujada xunga... de tot una mica, llàstima que en una de les baixades al Pedro l’hi va marxar la bici i va aterrar de mala manera picant al genoll.
El pobre feina tenia a pedalar i nosaltres de tant en tant encara el fèiem recular per culpa d’algun trencall mal agafat que ens obligava a girar cua. Llàstima de la caiguda ja que la sortida va ser maca i distreta i sobretot amb bona companyia!!
Recupera’t Pedro!!!
I això ha estat el pont, molts camins nous i algun tiberi que altre!
Recupera’t Pedro!!!
I això ha estat el pont, molts camins nous i algun tiberi que altre!
dijous, 3 de desembre del 2009
Exprimint el cap de setmana
Dissabte 28/11: Rodando voy rodando vengo vengo por el camino yo me entretengo…
Doncs això vem fer el dissabte, rodant pel riu vem anar de Sabadell a Sant Adrià del Besòs per trobar-nos amb la Clara, el Carlos i companyia per entretenir-nos rutejant per la serra de Marina i amb un dinar d’allò més divertit per tornar rodant amb la panxa plena cap a Sabadell.
Al final ens van sortit forces quilòmetres, 95, però poc desnivell 1.550, ja que els 21 kms de l’anada i la tornada pel riu, poc desnivell tenen, tot i que al tornar al no poder parar de pedalar en tota l’estona prou cansats estàvem.
Doncs això vem fer el dissabte, rodant pel riu vem anar de Sabadell a Sant Adrià del Besòs per trobar-nos amb la Clara, el Carlos i companyia per entretenir-nos rutejant per la serra de Marina i amb un dinar d’allò més divertit per tornar rodant amb la panxa plena cap a Sabadell.
Al final ens van sortit forces quilòmetres, 95, però poc desnivell 1.550, ja que els 21 kms de l’anada i la tornada pel riu, poc desnivell tenen, tot i que al tornar al no poder parar de pedalar en tota l’estona prou cansats estàvem.
Vem estar tota la setmana esperant el dissabte amb moltes ganes, per fi havíem quedat per rodar amb la Clara, tan saludar-nos a les curses i escriure’ns als blocs per fi rodaríem junts. Per això no ens va fer mandra matinar de valent i sortir de Sabadell encara fosc, la veritat és que va valer la pena, al final ens vem ajuntar uns 12 bikers, amb moltes ganes de gresca i a mitja ruta se’ns va unir la Noe amb qui aquest any encara no havíem rodat per lliure.
2on punt de trobada a Montigalà, abans d'enfilar-nos cap a la Serra de Marina
Vem atacar la ruta amb la tìpica pujada al dipòsit, això sí la Clara i el Carlos, com a bons amfitrions, ens anaven portant per algun corriol desconegut per nosaltres, me’ls apunto!
Catant els corriols nous..
La veritat és que la colla que ens vem ajuntar estava plena d’artistes i joves promeses, alguns però estan en pre-temporada i gràcies això deixaven que poguéssim rodar amb ells, no crec jo pas poder-los seguir el dia que no hagin d’anar controlant les pulsacions…
Ella ens esperava tranquil.lament...
Amb la bici vaig notar que havia encertat al tocar la regulació de la forquilla, menys pressió i menys velocitat del rebot, això fa més per mi. També he guanyat en comoditat al tornar al meu seient vell, ni la meitat de maco que el Selle Italia SLR i més pesat però més adequat a les nostres quilometrades.
Carlos, Albert, Santi, Noe, Francesc, jo mismita, Alejandro, Santi, Cristian i la Clara que, com podeu veure està molt més animada ;)
Un cop de retorn a Sant Adrià la Clara i el Carlos ens van obrir les portes de casa seva per fer el vermut i qui volgués dutxar-se i posar-se guapos per anar a dinar, així que vem anar al restaurant tots empolainats menys el Santi, la Noe i jo que havíem de tornar a agafar les bicis.
A St. Adrià hi ha senyals molt adequades per la Noe...El Santi arreglant una punxada en un balcó
Si durant la ruta vem riure molt, dinant la cosa ja va ser massa, i és que el Jose, la Noe, i la parella Cristian – Santi tenen tela marinera!
Si durant la ruta vem riure molt, dinant la cosa ja va ser massa, i és que el Jose, la Noe, i la parella Cristian – Santi tenen tela marinera!
La Bea, la Clara, Sònia, Bruce, Carlos, Cristian, Noe, Ada, Santi i Santi, falta el Jose que feia la foto
Molt contents d’haver pogut rodar per fi amb la Clara i a més haver conegut un munt d’altres bikers però amb una mandra enorme vem emprendre la tornada cap a Sabadell, on hi vem arribar quan ja fosquejava, sort que dúiem els llums!
Diumenge 29/11: Companyia sorpresa!
I diumenge doncs havíem quedat amb el Ruben i el Francesc per anar a fer una ruta per l’Obac i aprofitar per anar agafant idees per la Volta pel Vallès que, igual que vem fer a principis d'aquest any, estem preparant de cara al gener'10.
Havíem quedat a l’estació de Renfe Nord, quan hi arribem ja hi ha el Ruben i després apareix l’Heri i per postres el Francesc arriba acompanyat per la Nuri! O sigui que en lloc de 4 vem ser 6. El dia de moment aguanta tot i que hi ha previsió de pluja a partir de mig matí, creuem els dits perquè aguanti..
Només deixar Sabadell i entrar al bosc de Can Deu el Santi destalona el neumàtic de darrera i la cosa no sella… el tubeless que havíem muntat el divendres ha durat una sortida, quina ràbia.
Molt contents d’haver pogut rodar per fi amb la Clara i a més haver conegut un munt d’altres bikers però amb una mandra enorme vem emprendre la tornada cap a Sabadell, on hi vem arribar quan ja fosquejava, sort que dúiem els llums!
Diumenge 29/11: Companyia sorpresa!
I diumenge doncs havíem quedat amb el Ruben i el Francesc per anar a fer una ruta per l’Obac i aprofitar per anar agafant idees per la Volta pel Vallès que, igual que vem fer a principis d'aquest any, estem preparant de cara al gener'10.
Havíem quedat a l’estació de Renfe Nord, quan hi arribem ja hi ha el Ruben i després apareix l’Heri i per postres el Francesc arriba acompanyat per la Nuri! O sigui que en lloc de 4 vem ser 6. El dia de moment aguanta tot i que hi ha previsió de pluja a partir de mig matí, creuem els dits perquè aguanti..
Només deixar Sabadell i entrar al bosc de Can Deu el Santi destalona el neumàtic de darrera i la cosa no sella… el tubeless que havíem muntat el divendres ha durat una sortida, quina ràbia.
La primera part de la ruta és poc distreta, s’ha de creuar Matadepera, pugem pel marge de la riera, fem un tram de GR prou corriolero i ens enfilem cap a l’Obac per una urbanització, aquí la cosa millora agafem un corriol durillo de pujada fins arribar a la pista que va de les Pedritxes a la Pastora. Això ja ho coneixem.
Baixant cap a la Casa Nova de l'Obac
Si es que van como locos!
A la Pastora s’ha acabat la major part de la pujada del dia i per celebrar-ho volíem entaular-nos per esmorzar però hi ha overbooking de bikers i no ens volen així que, com que tenim alternatives per tot, marxem cap al restaurant que hi ha a la urbanització dels Caus, aquí sí, esmorzem com senyors i amb les bicis controlades.
El millor moment de la ruta: la cara de sorpresa que va fer el Ruben quan el cambrer va treure la seva torrada de truita de formatge amb dues espelmes, jejejeje, més val tard que mai!
A la Pastora s’ha acabat la major part de la pujada del dia i per celebrar-ho volíem entaular-nos per esmorzar però hi ha overbooking de bikers i no ens volen així que, com que tenim alternatives per tot, marxem cap al restaurant que hi ha a la urbanització dels Caus, aquí sí, esmorzem com senyors i amb les bicis controlades.
El millor moment de la ruta: la cara de sorpresa que va fer el Ruben quan el cambrer va treure la seva torrada de truita de formatge amb dues espelmes, jejejeje, més val tard que mai!
Entaulats
Mentre esmorzàvem el fred em va anar calant, a la Nuri també i això que es va posar el super Gore tex- Capità Pescanova del Ruben! I a sobre reprenem la ruta baixant, no hi ha manera d’entrar en calor... no sé si va ser això o què però porto tota la setmana amb un refredat del 15! Només desitjo haver-lo expulsat pel pont...
Total que deixem enrere l’urbanització, agafem la pista i una mica més endavant una trialera a mà esquerra, és la famosa trialera del Lada, puf, aquí m’ataca de nou la decepció, no en faig massa tros sobre la bici, quin desastre! Ara les sensacions de la forquilla són millors però el tacte dels frens encara no el controlo bé i al portar el seient bastant més amunt que amb l’Orbea no hi ha manera de tirar-me enrere amb confiança... només els trams més facilons els passo amb una mica de decència. La nota : necessita millorar!
Un clàssic: reagrupament
El Santi però està encantat de la vida amb la trialera i també força content amb els genolls, sembla que té menys molèsties que ahir, potser el reforç de quàdriceps està funcionant, ojalà!
Quan arribem a prop de Terrassa ens toca estrenar el maleït 4rt cinturó per poder agafar la pista que ens porta al Llac Petit i d’allà per darrera l’Hospital del Tòrax de nou a Matadepera i pel Bosc de Can Deu cap a Sabadell, a la tornada i aprofitant la baixada l’Heri, el Ru, el Francesc i el Santi s’ho passen teta perseguint-se pels corriols, si és que són com nens!
El Santi... acollonido o... fent el tonto, com preferiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)