Dimarts 27 de
novembre Bhimakaali Sarahan – Kullu Sarahan
Passem una nit
mogudeta, de tant en tant ens desperta quelcom que hi ha al sostre i fa soroll
com de rosegar o rascar alguna cosa. Qui sap, una rata, un gat, un ocell... ni
idea perquè estem en una habitació a la planta de sota de la principal, on hi
ha la recepció, però alhora té balcó perquè l’hotel està construït a la falda
d’una muntanya on queda mig penjat, en teoria sobre nostre hi ha d’haver més
habitacions però sembla que hi ha com un fals sostre enmig d’algo similar a
plaques de pladur. La qüestió és que cada vegada que ens despertem ens encongim
més dins del sac de dormir, no sigui que ens caigui algun animaló al cap.
|
Les vistes des del nostre balconet, una vall immensa encara a l'ombra i les muntanyes gaudint ja del sol |
|
Aquí deuen tenir tots electricitat perquè la línia d'alta tensió passa just per aquí sota |
|
Moltes edificacions de la Índia per nosaltres són ben curioses |
Això sí, és
llevar-nos i s’acaben tots els sorolls, fos el què fos devia tenir por a la
foscor i ara dorm plàcidament, quina barra! Com cada dia hem quedat amb el
Narender a les 7:30h, però
avui sortim uns minuts més tard carregats amb tots els nostres embalums.
|
Vinga recollim que anem tard |
|
El jardinet de l'hotel, quan fa bo s'hi ha d'estar de conya, té unes vistes de por |
Posem
oli a les bicis, carreguem la pick up i mentre el Narender escalfa el motor,
fot un fred de consideració, anem a fer fotos al temple de Bhimakaali Sarahan,
la principal atracció turística de la zona, o això ens imaginem perquè en
altres pobles, en diversos llocs on hem sopat, tenien decorades les parets amb
fotos del temple.
Ostres doncs sí, és
impressionant, ahir a la nit no el veiem ni la meitat de bé, és tot de fusta i
amb unes vistes sobre la vall impressionants.
|
Davant del temple, llàstima no poder-lo visitar |
|
Com es pot veure està fet de fusta |
|
Li fem un book al temple, jejeje |
|
I al fons les muntanyes nevades |
Estem admirant el temple i se’ns
acosten dos menuts curiosos, van a buscar l’autobús per anar al col·legi, el
més gran dels dos parla molt bé l’anglès, ja voldríem que els nens d’aquí a la
seva edat en sabessin tant.
|
Són guapíssims i lo ben arreglats que van per anar a col.legi |
|
Fent amics ;) |
Però s’ha acabat la
sessió fotogràfica, ens hem de posar en marxa que avui tenim uns 90 kms de
ruta, amb dues parts clarament diferenciades, els primers 40 kms bàsicament de
baixada i la resta de pujada. Avui, perquè no ens passi com ahir, ens hem
anotat en un paper el nom de tots els pobles per on hem de passar, així si
perdem el track sempre podem preguntar, com que per tots els camins sempre hi
passa algú o altre...
|
No ens volem tornar a perdre pas |
Ens hem abrigat a
més no poder, que amb el fred que fa a primera hora i la baixada segur que
calor no passem. Comencem el descens, efectivament, fa fred però l’alegria de
pedalar per un lloc tan nou i sorprenent ho compensa tot, el paisatge, la gent
amunt i avall a peu, al pati de casa escoltant música, nens corrent cap a no se
sap on... tot és tant diferent que ens captiva. Anem baixant hi ha cases per
tot arreu, de cop la carretera passa pel mig d’una zona militar, hi entrem i en
sortim tot circulant, quines coses més rares!
|
No anem a atracar en lloc, és que fa molt fred! |
|
Cap a Rampur hi falta gent! |
Baixem fins a
Jeori, on hi ha un bullici de gent important i això que encara no són ni les 9
de matí. El track trenca a mà esquerra direcció Rampur pel què sembla ser
l’autopista de la zona, una carretera força ampla amb algun tram amb més mal
estat. Seguim baixant tot seguint el curs del riu Sutlej.
|
Ja som a Jeori, de moment tot baixada |
|
De cop i volta un revolt sense asfaltar |
|
Que dura poc i fem una mica de pujada entre tanta baixada |
|
Segueix fent fred, que es nota? |
|
Anem baixant per la vall del riu Sutlej |
Com més ens apropem
a Rampur més trànsit hi ha i més bullici i avui tornem a veure algú amb bici,
que des que vem deixar Delhi a part de les nostres no l’havíem vist cap
circulant. De cop a banda i banda comencen a sortir paradetes com bolets, deu
ser dia de mercat i entre paradetes, cotxes, gent a peu, motos i tot plegat
anem avançant fins el centre de Rampur on els cotxes fan caravana.
|
Autocars plens de nens cap a l'escola |
|
Van obrint les paradetes |
|
Gent amunt i avall i alguns paren a esmorzar "al bar" |
Nosaltres anem
avançant tot fent eslalom i ens trobem al Narender de cara caminant, diu que
anem fent que ell va a comprar algunes coses i que ja ens atraparà. Ja sortint
del poble veiem la pick up aparcada amb totes les nostres motxilles a la part
descoberta, fins ara la veritat és que no hem tingut cap ensurt i tothom és
molt honrat però aquí hi ha moltíssima gent i jo sóc desconfiada de mena, així
que no em quedo tranquil·la, així que aparquem al costat del cotxe i fem una
barreta mentre observem l’anar i venir de la ciutat, a veure si mentre torna el
Narender. Hi ha paradetes de tot, de menjar, de xals, d’estris de cuina, de
coixins, de matalassos... i tot de molts colors, llàstima del caos de trànsit
perquè la resta fa goig.
|
Ja som a Rampur |
|
Rampur s'extén a les dues bandes del riu |
|
Hem baixat molt i avui hem de tornar a pujar fins gairebé 2300m. |
El Narender no
arriba i desisteixo, fins ara només hem trobat bona gent, no té perquè canviar,
així que prosseguim que fins ara només hem fet la part fàcil de l’etapa,
baixar, i ara ens toquen 45-50 kms de pujada, quasi res.
|
Sortim de Rampur |
|
I de cop i volta ens trobem aquesta escultura enorme al costat d'un temple a la carretera |
|
Sembla que hi ha hagut un petit accident, esperem fins que ens donin pas |
Uns quilòmetres més
enllà creuem el riu Sutlej i passem a l’altra banda de la vall direcció Nirmand.
Aquí la carretera s’estreny, sembla que hem deixat “l’autopista” i està en més
mal estat, el primer tram un trànsit important de camions, sembla que estan
fent obres i la carretera fa pastetes i acabem plens de taques grises de les
esquitxades.
|
Creuem el riu, el pont aquest sembla molt nou |
|
Ai que no passem tots! |
Per sort el transit
de camions disminueix aviat, sembla que anaven i venien d’una fàbrica que
deixem a mà esquerra. La carretera tomba fortament a mà dreta igual que un
meandre gegantí que fa el riu Sutlej més avall, seguim en el mateix sentit que
el riu però enfilant-nos cap a Nirmand.
|
Aquí ja tot és més tranquil i veiem uns nens fent classe, per variar al pati |
Fem quatre corbes i
ja tenim calor, fa bon dia i la pujada es fa notar, ens obrim les jaquetes però
no és fins més endavant, quan ens atrapa el Narender, i porta totes les
motxilles amb ell, quan ens desabriguem i deixem la roba que ens sobra a la
pick-up.
|
La pujada serà llarga però estem ben animats i amb molta calor |
|
Aprofitem que ens atrapa el Narender i deixem roba, que bé |
|
Anem deixant el Sutelj cada cop més avall |
|
I anem enfilant-nos, sembla que avui toca carretera... |
Poc després arribem
a Nirmand i el Narender fa mitja volta, resulta que no porta gasolina i li han
dit que no hi ha cap benzinera pel nostre camí fins d’aquí molts quilòmetres,
així que ha de tornar enrere cap a Rampur per omplir dipòsit. Nosaltres
continuem, com no pot ser d’una altra manera, cap endavant.
|
La carretera no és molt ampla així que si sentim venir algun vehicle gran ens apartem |
|
I aprofitem per gaudir de les vistes |
|
I arribem a Nirmand! |
Sortim de Nirmand,
el track avui ens guia bé i a més, perquè no ens torni a passar el mateix que
ahir, tenim un paper on tenim escrits els noms dels pobles que hem d’anar
trobant, així per exemple sabem que hem d’arribar, un moment o altre a Bagipul,
tot i que abans passem per un parell de poblets més. Aquí la gent és molt
oberta, tothom ens saluda i alguns es paren a xerrar amb nosaltres, entre poble
i poble parem en un marge a fer una barreta.
|
Com cada dia cases de colors per tot arreu, aquí el model Hello Kitty |
|
Namaste! |
|
Ara una casa groga... i algunes són prou grans |
|
Moment barreta |
Ja a punt de marxar
passen dos nois amb moto i paren per xerrar una mica, el noi que condueix es
diu Santosh i ens explica que el noi que porta darrera és nepalí i no sap
anglès. Els hi faig una foto i m’apunto el seu mail per enviar-li, la fa
il·lusió, esperem que l’hagi rebut.
|
El Santosh i el seu company nepalí que si es descuida va amb barretina, jeje |
Continuem i el
Narender no apareix, a veure si haurà hagut d’anar a posar benzina a Shimla!
Però nosaltres així anem molt tranquils. En un moment determinat ens para un
altre senyor que va amb moto, aquest, tot s’ha de dir, se’ns fa una mica pesat,
ens diu que és de Goa i ens vol convidar tan sí com no, insisteix moltíssim
perquè l’acompanyem a casa seva a fumar! Finalment aconseguim que entengui que
li agraïm molt però que no ens ve de gust i que hem de prosseguir el nostre
camí, ens despedim i seguim pedalant sota un sol radiant.
|
Quina gentada aquí |
|
Tossut, tossut que volia convidar-nos a fumar |
|
Els nens van amb bus a l'escola però la majoria d'adults caminen muntanya amunt i avall |
|
I aquí una de les poques senyals que trobem fora de "les autopistes". Anem bé, Bagipul que venim! |
Abans d’arribar a
Bagipul tenim un tram de baixada, ja que el poble és al costat d’un altre riu,
segur que un afluent del Sutlej. Arribem al poble cap a les 13:15 amb 75 kms a les cames. Creuem el poble
i el track ens marca una pista que s’enfila a la dreta per sobre el poble. Ara
sí que deixem definitivament l’asfalt per avui, comença una dura però bonica
ascensió.
|
I aquestes noies en un marge de la carretera, no sabem pas què hi fan, passar l'estona? descansar? |
|
Aquest home no port portar el cabàs més carregat |
|
Baixem fins a Bagipul, així les cames descansen una mica que ara toca lo bo |
El paisatge canvia
de seguida, un bosc d’arbres immensos a la nostra esquerra i a la dreta un rierol i petit nuclis de casetes, és una zona molt rural, amb gent als camps o
pasturant ramats que es queden amb la boca oberta veient-nos passar.
|
Canvi de paisatge que agafa un aire pirinenc |
|
I ara sí rampes de les bones |
|
Carregada com va i encara li sobra energia per saludar-nos |
|
Pujada exigent però... ens encanta! |
Ara sí que fem
autèntic btt, una pista amb rampes molt dures i amb pedra solta que ens
exigeixen d’allò més per pujar, el turmell reacciona bé i anem foten-li
muntanya amunt. Mirem amunt i s’hi veu un poble, potser sigui Kullu Sarahan
però en tot cas és prou amunt.
|
Darrera el Santi es veu un poblet, serà Kullu Sarahan? |
|
La pista per on ens anem enfilant |
Seguim concentrats,
entre camps, masies i rodejats de bosc i muntanyes molt altes i amb aquestes
apareix el Narender que flipa de veure’ns pujar sobre les bicis. Aquí també
s’hi arribava en una de les etapes de la MtbHimalaya i diu que tothom pujava a
peu, que potser els dos primers van pujar sobre la bici. Ens demana la càmera
per fer-nos alguna foto fins que se li acaba la bateria.
|
Narender, ja venim |
|
Xino xano però anem venint |
|
Acoplats |
|
Traçant per no posar peu |
|
Deixem un poble enrere, no és Kullu |
|
Jo que pensava que les pagodes eren al Japó.. |
Cansats, però molt
contents, cap a les 16:00h
arribem a un indret magnífic, Kullu Sarahan, és preciós, la llàstima és que es
faci fosc tan aviat i no puguem gaudir del paratge més estona. Aviat el sol
desapareix de la vall i amb l’ombra comencem a agafar fred, mentre el Narender
va a buscar un lloc on dormir, el poble és molt petit i molt allunyat de tot,
aquí no hi ha hotels, ni hostals ni manera de fer cap reserva. Estem distrets
amb uns nens que ens venen a saludar i veient com les dones tornen a cap a casa
just abans que es faci fosc amb la feina feta, vaja més ben dit carregades fins
les orelles.
|
Aquest templet sí que és a Kullu Sarahan |
|
Aquesta explanada dóna la benvinguda a Kullu Sarahan |
|
Més instantànies de la vida rural al Himachal Pradesh |
|
I els nens com sempre se'ns acosten molt curiosos |
Finalment el
Narender ens presenta un senyor que té com una “casa rural”, té la seva caseta
amb la seva família i al costat una altra vivenda que ha arreglat i ha fet dues
grans habitacions per hostes. Abans de veure la nostra el Narender ens diu que
costa 2000 rupies i de la manera que ens ho explica sembla que no ens hagi
d’agradar però al entrar-hi flipem, està molt millor que molts hotels. Ens la
quedem, és veritat que pels preus que corren per aquí és car però per nosaltres
és molt econòmic. Tanquem el tracte i el senyor ens ofereix un te, l’acceptem
ens ve de gust i ens farà passar el fred, s’estranya quan li diem que volem un
black tea, sense llet ni res.
|
Contents! el lloc és magnífic |
|
La nostra habitació-sala d'estar |
|
Yuhu, hi ha aigua calenta! |
|
Les rajoles més modernes de tot l'Índia són a Kullu Sarahan, jejeje |
La llàstima és no poder-nos-hi quedar més dies! Tenim un lavabo per nosaltres amb aigua calenta, una habitació enorme i una localització ideal, a les afores del poble amb una balconada natural de vistes acollonants.
|
Vistes des del pati de la casa, la pick-up del Narender a baix |
|
Kullu Sarahan |
|
La nostra habitació és la de l'esquerra |
|
La casa dels hostes i darrera la petita casa familiar |
|
L'explanada de Kullu és ideal per acampar |
|
El Narender i la seva pose |
|
Que bé que entra el te calentonet |
|
Capvespre a Kullu |
Quedem amb el
Narender que li diu al amo de la casa, que no parla res d’anglès, que soparem a
les 19h. Com que encara tenim temps
ens dutxem i acabant-se de fer fosc ens apropem al poble, el camí és molt
estret, cotxes no n’hi poden arribar pas fins al centre del poble. Amb tot el
poble hi ha escassament tres o quatre bombetes que, evidentment, no il·luminen
suficient quan el camí és ple de graons, forats i tifes sorpresa, sort que hem
agafat el frontal. Les cases sí que tenen llum i deuen estar tots tancats dins
perquè poca gent trobem pels carrerons.
Arribem fins la
porta del temple i ja negra nit tornem cap al nostre acollidor apartament. Són
les 18:30 i el Narender
ens diu que el sopar ja està a punt, ens pensàvem que soparíem tots plegats
però es veu que no, que el què fan normalment és portar el sopar a l’habitació,
doncs res, soparem en la intimitat.
|
Sort que les casetes tenen llum perquè a fora és negra nit |
|
El menú del dia, arròs blanc amb dhal i rotis |
|
A sopar! |
|
Ara sí que se'ns passa tot el fred, com pica |
El sopar és el que
és, el típic de la zona, arròs blanc amb dhal i com pica el dhal avui! Sort que
ens han portat també quatre rotis. Barregem el dhal, que a vegades sembla
llenties i a vegades blat de moro, avui toca lo segon, amb l’arròs i el pa
perquè no ens piqui tant. Amb l’aigua vigilem perquè ens en queda poca, vem
comprar un munt d’ampolles però ens les hem anat fotent i aquí no hem trobat
pas enlloc on comprar-ne, haurem d’esperar a demà.
Abans d’acabar
l’amo de la casa obra la porta per recollir els plats però encara no hem
acabat, és que no hi estem acostumats, jejeje. El tio és una mica sec, ni
intenta comunicar-se amb nosaltres, uns moments després apareix de nou i ens
tira un parell de mantes al llit, li agraïm perquè ens faran falta segur. Posem
els sacs sota totes les mantes, mare meva com pesen, no ens podrem ni moure,
descarreguem fotos, llegim una mica, mirem la lluna des de la finestra i a
dormir ben satisfets, avui hem fet uns 85 kms amb més de 1900 metres de
desnivell per arribar a un lloc magnífic, què més volem?