Tot i que la zona escollida aquest any per fer-hi la Volcat
ja no ens cridava massa l’atenció, la tradició de córrer-la per Setmana Santa
ens va acabar empenyent a tornar-hi per 6è any. S’ha de dir que, tal i com ens
pensàvem, els recorreguts han estat molt pisters i poc atractius per nosaltres,
però la novetat d’entrar en el calendari UCI i justament fer-ho en any
pre-olímpic, ha fet que hi hagués molta representació internacional i un nivell
altíssim entre els corredors, així que hem gaudit d’una Volcat molt i molt
ràpida i extremadament competitiva, cosa que ens ha fet exprimir-nos el 100% i
competir tres dies quilòmetre a quilòmetre sense descans.
Divendres 3 d’abril, 1a etapa Vilanova i la Geltrú
L’etapa del divendres l’havíem anat a fer un parell de
setmanes abans, tot pista fins el km.37 i a partir d’allà una trialera xula i
després un tros pastelós, amb molts trams pedregosos per la llera de rieres i un
últim tram molt rodador fins l’arribada.
Arribem aviat a Vilanova, deixem la furgo a la zona de
l’arribada d’etapa i anem cap al centre a buscar dorsals i a preparar-nos per
la sortida, anem de curt, tèrmica sense mànigues i maniguets, però fot un fred
que pela i arribem a la zona del port mig congelats, sort que comencem a
trobar-nos gent i el fred queda a un segon terme.
A punt per la 6a Volcat, encara no sabíem quin fred feia fora de la Petitona! |
Quants amics i coneguts, això és com una festa del Btt i
sorpresa, ens ve a veure el Mia que per una topada amb un gat aquesta mateixa
setmana, no podrà participar, amb el temps que feia que estàvem esperant un nou
duel de tractors!
Visita del gran Mia, quina alegria! |
Foto d'equip, aquesta és de quan ja érem finishers però no hem trobat les del primer dia a Vilanova... |
Quants amics a la Volcat, aquí amb el Jordi Prieto |
I amigues, és clar! amb la Ramona i la Irene |
Amb el Carlos... i molts més que no surten a les fotos |
Anem a escalfar amb el Miki i el Magí |
Impressionant, una petita representació de les 40 noies que hi ha inscrites en categoria competi: La Mercè, una servidora, la Maria, la Clàudia, la Sandra, la Ramon, l'Anna i la Sílvia. Quin goig! |
Esperar a corralines et posa molt nerviós, així que lo millor es que t'enganxin fent un selfie ;) |
I aquí el resultat del selfie, amb la Maria de Madrid, la Sílvia, la Paula i la Janette |
Vinga que això va en serio! |
Passo també una noia portuguesa, es diu Ana, i continuo
pujant tan fort com puc, per sort el grup s’estira una mica, lo just per no
patir tant per possibles envestides. El ritme és molt alt però no hi ha més
remei que aguantar-lo, hi ha algun noi amb el que m’avanço un munt de vegades,
però de noies al final m’he quedat en terra de ningú.
El Santi avançant posicions per atrapar-me |
Agafo una baixada per pista i una mica pedregosa que ens
porta fins la C-15 i agafem un tramet de carretera per dirigir-nos cap al poble
de Viladellops, aquí m’atrapa el Santi ens trobem cap al km.15 i toca pujar.
M’anima per atrapar el grup de davant que està a escassos metres, ho intento
però no puc, ell en canvi sí s’hi acosta com vol, i no es limita a atrapar-los
sinó que els avança per l’esquerra, es posa davant del grup i se l’emporta.
Serà possible! Ara sí que no els atrapo. Arribo al poblet de Viladellops on hi ha la Yolanda fent
fotos i animant, gràcies!
El Santi emportant-se el grup ben lluny de mi, hehehe |
I jo fent el què puc perquè no marxin massa |
Un descanset i seguim pujant, anem a trobar la pujada més
tècnica del dia, uns metres de pujada de pedra força punyeteros, sobretot si
està ple de bikers i el de davant teu es posa a caminar. M’obliga a posar peu i
deixar passar tres bikers que venien a bon ritme. M’enfilo de nou i ara sí
corono.
El Santi passant pel 1er avituallament d'equips |
No hi ha moments per descansar, a les pujades apreto el què
puc i a les baixades si es pot pedalar es pedala que tots els segons són
importants. El què porto pitjor són els trams de pujada suau, intento
enganxar-me a grups que em passen però cap ritme em va bé, així que em limito a
pedalar el màxim de fort que puc i tenint en compte que les pujades no són molt
llargues.
Cap al km. 32, just passar el tercer avituallament em passa
una noia amb molt bon ritme, és la Tània de Portugal, se la veu molt bé,
intento seguir-la però em va agafant distància, està clar que se me’n va.
Hi ha un noi basc que no parem d’avançar-nos, ell em passa
pujant i jo baixant, així que quan arriba l’última pujada abans de la trialera
del dia, la del km.37 m’esforço per arribar dalt abans que ell i entrar primera al sender, ho aconsegueixo deixant-m’hi la pell però crec que m’ha valgut la
pena.
Baixo a gust i sobre la bici, només em fa perdre una mica de
temps un noi que atrapo i decideix baixar de la bici just davant meu,
aconsegueixo passar-lo i acabo el sender contenta, una mica més endavant el
sender és complica fins a desembocar a una riera seca on no és fàcil avançar.
La veritat és que el dia que vem venir amb el Santi i l’Oscar a fer la prèvia
ho vaig fer molt millor, avui m’encallo amb totes les pedres. I sinó m’encallo
jo s’encalla el del meu davant i mica en mica es va perdent temps, quina ràbia.
Així que quan aconsegueixo sortir d’aquí torno a fotre-li
candela, i com boja pensant en arribar a Sant Pere de Ribes. I arribem per un
senderó que vem fer el dia de la pedalada del poble, llàstima que és massa
curt, i toca de nou fer uns trams de riera molt poc agradables.
Per fi arribo al últim avituallament, km.48, i m’anima el
xicot de la Irene, si és aquí vol dir que ella encara no ha passat, es que amb
el caos de la sortida hi ha moltes noies que no tinc ubicades, no sé si són
davant, darrera... aprofito l’avituallament per prendrem un gel per tenir
energia pels 8kms que queden.
El ritme és tan alt que vaig apurada quan toca rodar i això que l'etapa no és llarga! |
El Santi completant la primera etapa |
El Santi m’està esperant i al cap de res arriba l’Ana de
Portugal, jo sense saber-ho i m’estava trepitjant els talons. També apareixen
el Marc i el Javi dels ratpenats, mentre comentem lo ràpid que ha anat, fem cua
per menjar un plat de macarrons, es tracta més aviat d’un bon esmorzar que no
pas del dinar. Sigui com sigui toca recuperar, que avui l’etapa ha estat un bona
escalfada i demà toquen 85kms...
Classificació primera etapa
Classificació primera etapa
Ratpenats i Bestiar, quin team que fem! |
Amb 3:01 arriba el Magí, Trideporte amb la 1a etapa a la butxaca |
A casa tranquil.lament analitzem la situació, el Santi m’ha
clavat quasi 5 minuts, ell 2:44 i jo 2:49 per fer 57kms, déu ni do del ritme,
això és mitja de 20kms per hora, diria que és el primer cop que faig una mitja
tan alta, està clar que faltaven corriols a la ruta, hehehe
Entre les noies quedo la 14a de 37 de la categoria èlit,
prou contenta tenint en compte el nivell i estic rodejada de portugueses, la Tània
davant i l’Ana darrera, només a 20 segons.
Arribant a casa dinem i a la tarda rentem les bicis i
bàsicament, descansem, que com toqui córrer com avui demà sens farà molt coll
amunt.
I el night recovery que no falti que demà toca seguir pedalant! |
Dissabte 4 d’abril, 2a etapa La Pobla de Claramunt
Si ahir feia fred avui a La Pobla fot una rasca! I lo
d’escalfar no és pas fàcil perquè quan puges més o menys bé, però toca baixar i
com cala mareta meva. Tot i així n’hi ha que van amb màniga curta, com la Muxi
Na, està clar que el ritme tropical l’acompanya sempre.
Sorpresa, anem a signar i ens trobem l'Eze, s'apunta a l'etapa reina! |
La Muxi Na, a la Volcat ens vem conèixer i aquí ens anem trobant, valenta! |
Quin fred carda a la Pobla i nosaltres encara mig refredats |
Ens dirigim a la sortida, avui surto de la segona graella, a
la primera només hi són les 10 primeres, aquí però estic molt ben acompanyada,
anem fent conya amb la Maria Casanova i la Paula Roig mentre esperem que el
jutge digui els nostres dorsals per poder entrar a corralines.
El Santi ha d’anar més enrere, estic segura però que
m’atraparà, espero no posar-li fàcil ;)
I apa, estic xarrant amb la Mercè sobre la mandra que em fa
fotrem a treure el fetge ara però no hi ha volta de full, uns minutets i ens estem
enfilant als peus del Castell de Claramunt, ningú no diu ni piu, només se
senten els pinyons pujant, els esbufecs i les rodes lliscant sobre la pista,
sembla mentida tanta gent i un silenci tan gran.
Que ben acompanyada amb la Mercè! |
Concentració, a punt per l'etapa reina! |
Tots callats a la primera pujada del dia, jo a roda de l'Ana |
Per variar el Santi recuperant posicions per enxampar-me, una bona motivació per arrencar a tope! |
Continuo a la seva estela, a vegades enganxada, a vegades a uns quants metres i arribant a la masia que hi ha prop de l’ermita de la Mare de Déu de Collbàs, la Mercè atrapa la noia de l’equip Protek, que ahir també anava valenta. Jo m’hi puc posar a roda avançant posicions a l’entrada d’un sender de baixada just passat l’ermita. De conya, anem les tres juntes.
Seqüència on recupero posicions fins a posar-me a roda de la Gunzel i la Mercè:
Seqüència on recupero posicions fins a posar-me a roda de la Gunzel i la Mercè:
Sortim del sender i a la baixada per pista la Mercè porta la iniciativa però es despista intentant passar un biker i fa un fora pista mentre la Guzel i jo la passem. Més avall la puc passar també a ella, fem un mini sender més que ens porta directes al camp de futbol de Carme, on ens fan passar tot fent ziga-zaga i és on hi ha el primer avituallament i zona d’equips. Veig de cua d’ull com la Guzel para un moment, li deu passar quelcom a la bici.
Jo continuo, ja em baixat prou i toca enfilar-se. Només portem 12kms però ja veig que aquí no hi ha treva que valgui perquè ho estic donant tot des del km.0, amb previsió em prenc un gel, ja noto les cames cansades i tot just hem començat! Em passa la Mercè, diu – Vinga que avui anirem juntes – però les cames diuen que no, la vaig veient força estona però cada cop és més lluny fins que la perdo. A la pujada també em passa la Guzel, que ja ha arreglat el què fos i va com un coet.
Jo continuo, ja em baixat prou i toca enfilar-se. Només portem 12kms però ja veig que aquí no hi ha treva que valgui perquè ho estic donant tot des del km.0, amb previsió em prenc un gel, ja noto les cames cansades i tot just hem començat! Em passa la Mercè, diu – Vinga que avui anirem juntes – però les cames diuen que no, la vaig veient força estona però cada cop és més lluny fins que la perdo. A la pujada també em passa la Guzel, que ja ha arreglat el què fos i va com un coet.
Vaig fent al meu ritme que queda molt però em passa també
l’Ana, la portuguesa, sempre amb molt bon rotllo i per motivar-me una mica
avanço al Alberto, el noi que feia parella amb l’Aurea a la Costa Blanca i que
ens van guanyar tots els dies. “No estamos tan mal penso”, però em passa també
l’Alexandra, renoi! I tot amb una pujada, que no hem ni arribat al km.20!
Amb l’Alexandra ens passem uns quants cops, em diu que no té
pastilles de fre davant i baixant la passo, em torna atrapar a les pujades i
així anem fent. Amb aquestes que també m’atrapa el Santi i baixem junts fins al
segon avituallament, cap al km. 24, on tampoc parem. Baixem fins un torrent sec
on em foto un pinyo tonto, amb les pedres de la llera em rellisca la bici i de
cop em trobo al terra, picant amb el colze i el genoll esquerres. El Santi va
davant, veu que estic bé i continua, intento fer el mateix però estic una mica
patosa fins que surto d’aquest tram, el Santi ja se n’ha anat.
Apa, doncs res, ha durat poc això d’anar acompanyada, de nou
toca enfilar-se, ho faig al meu ritme i gaudeixo més quan hi ha algun tram de
sender, com un tramet que hi ha baixant al poble de la Llacuna, on hi arribo amb
la Tania i l’Alexandra a sobre.
Passem la zona d’equips i sortim del poble resseguint la
riera, quan som a la pista decideixo prendrem de nou un gel, som al km. 33 i
crec que tocarà pujar amb ganes. Però renoi, no pots aixecar el peu ni un
segon, mentre em prenc el gel em passen, tres noies, la Tania, l’Alexandra i la
Irene. Amb elles també el Pep Riba, el pobre és passar-me i en una corba
rellisca i va a parar al terra, de què que no l’atropello, em diu que està bé i
segueixo.
M’ha fet mal al coco el triple avançament, a la pujada veig
com la Irene i l’Alexandra se’n van, a la Tània li costa una mica més fins que
un noi del seu equip l’espera i veig com també em deixen enrere. Fins i tot em
passa pel cap abandonar, com pot ser que tenint la sensació d’anar ràpid,
d’estar-ho donant-ho tot me’n passin tres i sigui incapaç de seguir-les?
Amb l’orgull ferit continuo pujant ara ja sense veure-les.
Començo la pujada que ens ha de dur a la cota més alta del dia i em sembla
visualitzar la Irene i l’Alexandra, això m’anima i més quan veig que mica en
mica les tinc més a prop, hi ha un tramet de pujada molt dura em pedres on
acabem caminant i aquí ja hi arribo ben a prop d’elles i del Pep Riba que des
de la caiguda no pot pujar els pinyons més gran, deu haver doblegat una mica el
canvi.
Com canvien les coses amb pocs quilòmetres, ara estic
animada i just coronar les avanço, comença la baixada però encara trobem un
últim repatxonet on l’Alexandra em torna a passar, però en pic s’acaba la torno
a avançar i poso la directa muntanya avall. Baixo lo més ràpid que puc i no deu
estar malament perquè diviso un parell de bikers més, sorpresa un d’ells és
l’Ana de Portugal, no m’ho esperava pas! També l’avanço, uf, sensació de
“subidon” al recuperar tres places en una baixada! Ara toca no perdre-les.
Així que passo per l’avituallament del km.50 a Esblada,
sense ni mirar-me’l, porto la directa posada, encara falten uns 35 kms però em
proposo seguir apretant al màxim fins al final, a més segons el perfil els
últims 20 kms semblen cara avall. Aprofito el tram d’asfalt per prendrem un gel
i encaro una nova pujada, segueixo amb els ànims encesos tot i que les cames es
queixen cada cop més. Però vaig atrapant gent així que no puc demanar més,
entre ells l’Oscar Mateo, ja veig que l’etapa d’avui està fent molt mal, a
veure si aguanto!
Ostres, això sí que no m’ho esperava diviso al Santi! Dosi
extra de motivació, seria la bomba atrapar-lo i anar amb ell fins al final.
Toca baixadeta suau i fàcil cap al avituallament del km. 60 prop de Valldeperes
i en un tram de carretera atrapo al grupet amb el que va, són 3 ell va davant,
m’hi poso en paral·lel i li deixo anar un – Sorpresa! – flipa.
Després de passar un bassal on quasi em quedo encallada i de
retruc el Santi i el parell que venen darrera, passem l’avituallament agafant
una ampolla d’aigua al vol i tornem a pujar, ja veig que el Santi té més cames
que jo i em quedo uns metres enrere, em penso que dalt m’esperarà però no en té
pas cap intenció, apreta i cada cop és més lluny, casum l’olla! Tinc les cames
traient xispes, falten 25 kms però no puc deixar que m’atrapi cap noia,
objectiu tornar a enganxar al Santi.
Sembla però missió impossible, al perfil no sembla que la
cosa pugi gaire més, només es veuen unes puntetes de pujada però quin mal que
fan, és un continuo puja-baixa, no s’acaba mai, i al Santi sempre el tinc a
tocar però no l’atrapo mai. Van passant els quilòmetres i en un lloc on hi ha
força visibilitat em sembla veure la Mercè Pacios, no n’estic del tot segura,
sorprenentment però a qui atrapo és a la Núria Espinosa i el Ventu. Ens animem
i continuo perseguint el Santi.
Que dur que es fa, des que apareix el cartell d’últims 20
kms fins al final sembla que passi una eternitat, els quilòmetres passen
moooolt lents i els repatxons són continus. A més estem fent al revés un tram
que vem fer a l’any passat i tinc massa memòria per no recordar el què ve a
continuació.
Arribo a un nou avituallament, al km.71, de nou ni parar ni
res, segueixo enxufada, i contenta amb els ànims, torna a haver-hi en
Carrasquet que em diu que tinc el Santi davant, ben a prop, prou que ho sé!
Més endavant per fi un tram de sender, però és el que l’any
passat vem fer de baixada així que avui toca pujar-lo, quina gràcia, seguim
atrapant gent que se li està fent més llarga que a mi l’etapa i anem a parar a
l’ermita on a primera hora he passat amb la Mercè.
Fem un corriolet xulo de
baixada i ara sí, pista fins La Pobla, amb el seu castell vigilant-nos.
L’arribada, molt divertida per dins del poble, amb un tram d’escales i tot. Els
dos últims quilòmetres el Santi s’ha deixat atrapar i entrem a meta un darrera
l’altre. Estic morta però molt satisfeta! Això sí, millor no pensar en demà...
A sac! que no enganxo al Santi i mira que fa estona que vaig més que a fondo! |
Al final, hem fet els 85 kms amb 4:47 i jo he entrat la 12a
noia, dues posicions millor que ahir. I al veure la general m’he posat 13a ja
que al final li he tret 9 minuts a l’Alexandra i com que ella ahir me’n va
treure uns 8 li he guanyat la plaça, això sí, ara és la meva principal
perseguidora, a 1 minut 9 segons. L’Ana al arribar m’explica que després de
passar-la ha tingut problemes d’estómac cosa que l’ha fet baixar bastant el
ritme i ha perdut força posicions.
Classificacions 2a etapa
Classificacions 2a etapa
Feina feta! amb la Mercè a l'arribada, al final m'ha tret quasi 3 minuts més |
Arribo feta pols, ho he donat tot! |
La Núria aquest any va mooolt ràpida, sort que avui m'ha deixat guanyar-la |
El Broch està fet un crack!! |
Si ahir el Santi va entrar en al posició 293 de la general i
jo a la 322, avui ell ha entrat el 258 i jo la 259, està clar que al ser una
etapa més llarga ens va millor que les etapes curtes.
Yuhu, ens l'hem ben suada però ja tenim la segona! |
Avui ha estat un dia dur per tots, alguns perquè els ha
costat arribar, d’altres perquè ens hi hem deixat totes les forces que teníem,
així que cal recuperar el màxim possible. Marxem cap a casa a menjar, preparar
bicis i dormir!
Diumenge 5 d’abril, 3a etapa Igualada
Com costa aixecar-se del llit altre cop a les 6h! Però què
hi farem, és l’últim dia, hem d’acabar el què hem començat. Ens esperen 42 kms,
força planers, amb només 1000m. de desnivell, això vol dir que la cosa serà
molt ràpida... ja tremolem!
Vinga, a per la tercera i definitiva, això ho hem de rematar! |
Arribem a Igualada i aquest any és molt més pràctic per
aparcar, la zona de sortida és en un descampat on hi fot un fred que pela, a
sobre hi ha núvols que tapen el sol, amb lo bé que ens aniria una mica
d’escalforeta. Signem i anem a la caça d’un lavabo i després com tothom, a
escalfar, un anar i venir de ciclistes avinguda amunt i avall i a uns 20 min.
de la sortida, cap a corralines.
Amb la Janette i la Montse, conèixer noves bikers sempre és una alegria i si són marxoses encara més :) |
Quines bones cares i això que estem a punt de patir de nou, com ens agrada! |
El polígon envaït de bikers escalfant, a les restes del meu refredat no els hi mola tanta fresca |
Última etapa, última foto de les nenes a corralines, al atac! |
Quina il.lusió haver pogut rodar ahir una mica amb ella, gran Mercè! |
Escalfant m’havia semblat que no tenia les cames tan malament, però al sortir ja no opino el mateix, quin mal! Sobretot a la zona dels glutis, uf, pobres cames ja no poden més. Doncs noies haureu d’aguantar sigui com sigui aquesta etapa, no us queda més remei.
El Santi una mica més enrere somrient a l'espera de la traca de sortida |
Aquesta pista de sortida l’hem fet varies vegades, va pujant
però no molt dur. Vaig seguint a la Mercè però a la primera corba ja veig que
m’ensenyen la roda la Irene i l’Alexandra, tenen ganes de guerra! Doncs no
serem menys. Em poso darrera seu, al final a la Irene li porto 9 minuts i a
l’Alexandra 1, així que mentre arribi amb elles tinc la posició assegurada.
Però no aguanto massa així, noto que puc tibar un punt més i
acabo passant-les. Bueno, ja està fet, vinga a tibar pujada amunt.
Cap al km. 7
hi ha un petit tram de descans i em passa la Mercè Pacios a roda d’un parell de
bikers més, em diu que la segueixi però no puc. Passem per sota Puigbufer, un mas
tan robust que sembla un castell i de seguida tornem a pujar, uf quin mal les
cames i veig com m’avança el Ruben, el xicot de l’Alexandra i immediatament ella.
Apa sant tornem-hi! No deixo que se m’escapi, és més vaig que a ella també li
costa seguir el Ruben i va perdent pistonada, les seves cames estan tan fetes
pols com les meves i corono just per davant d’ella.
Tinc la sensació que em persegueix algú....??? ;) |
Respiro un moment, agafo un tros de barreta i traient xispes
avall, passo al Ruben i algun altre biker just abans d’entrar en un sender. El
faig sola, que divertit, per fi algun sender! Aviat però es converteix en
pista, una pista molt ràpida fins al primer avituallament, on m’han atrapat uns
tres bikers però jo també n’he atrapat algun i a més he recuperat terreny a la
Mercè que la tinc a la vista.
Aquí però comença una pista de rodar a tota castanya, ara
baixa una mica, ara fals pla, un repatxonet, que si tomba que si gira i em
desinflo una mica, aquests trams tan ràpids i jo sola doncs no són bons i a més
em desgasten molt, però quan m’atrapa algú tampoc hi vaig còmode per
seguir-los. En fi, que vaig fent com puc.
Per sort i per airejar-me una mica de tant en tan apareix
algun sender, de baixada, de pujada, per tots els gustos, i en un tram d’aquests
m’atrapa el Santi, deu ser cap al km.20. Tot i que no paro d’apretar tan com
puc vaig perdent pistonada.
Arribo al avituallament del km. 27.5 que semblo una zombie
damunt la bici, sort dels ànims de la gent i les fotos de la Penélope que em
fan treure un somriure.
Yeah, com hi va! |
Un somriure per la Penélope, gràcies per les fotos! |
No paro pas però aprofito per prendre’m un gel que
falta em farà. Segons el perfil això torna a pujar.
Fem un tramet d’asfalt creuant el Raval d’Aguilera i em
passen a bon ritme l’Alexandra amb l’Ana a roda, ella em fa senyals de que em
posi a roda però per variar em costa reaccionar i no puc, se m’escapen una mica
però res greu. Renoi, hi ha alguna rampa dura però ara no puc defallir, vaig
seguint-les a pocs metres. L’Alexandra li està fotent canya.
Anem enfilant-nos fins que agafem un sender, anem les tres
juntes, l’Alex, l’Ana i jo però en una baixada més pronunciada amb terra solta
l’Ana rellisca i cau just davant meu. L’esquivo i li pregunto si està bé, diu
que sí i continuo ara sender amunt perseguint l’Alexandra.
Hi ha una branca punyetera on m’és d’un si enganxa, de fet
al passar jo davant meu es reincorpora un noi del Cicles Catalunya que estava
acabant de recollir totes les seves coses, ja que s’hi ha enganxat i se li han
estripat les butxaques del maillot.
Arribem dalt, això ha de ser la baixada definitiva, és per
pista i amb algun bot dels punyeteros, on si no vigiles surts per orelles. L’Alexandra posa la directa, intento no
ser menys, però m’avança el Ruben. Diviso una corba tancada a la dreta, sembla
que comença un sender, tothom frena molt per agafar-lo, em sap greu però tanco
una mica al Ruben per entrar-hi primer, no puc deixar que l’Alexandra se me’n vagi
i entre ella i jo encara queden dos bikers més.
M’encanta el sender i a sobre en un baixador que ells no
agafen molt bé, veig una traçada per l’esquerra i els avanço als tres, que
divertit! Lo que no és divertit és un megarampot que hi ha per sortir del
sender, creuem un rierol i veig tot de gent caminant davant, l’Alexandra, el
Ruben i jo pugem damunt la bici, les cames bullen, però són els últims esforços.
Dalt el rampot, crec que hi ha un avituallament, però anem tant encegades que
quasi ni el veig, som al km. 37, ens falten uns 5 kms. Aquí també hi ha el Mia i la
colla animant, trec una mà per saludar quan ja hem queden a l’esquena i em
passa l’Alexandra, mare meva, quin fart de córrer, creuem Òdena, i vinga pistes
ràpides cap a Igualada, les dues juntes, a roda, penso, com hi hagi algun
imprevist no l’esquivo ni volent.
En un dels últims senders un tubo molt divertit, per fi avui una mica de corriols! |
De nou el Mia ens sorprèn, cap al final el trobem animant i fent fotos, gràcies macu! |
Darrera nostre el Ruben flipant amb la competi, és el que s’ho
passa millor, hehehe. És de bojos, estem a punt d’acabar i encara ho estem
donant tot, sembla que acabem de sortir. De cop veiem que els que tenim davant es
posen a caminar, hi ha un baixador important, si tothom camina nosaltres dues
també, l’Alexandra em mira i em diu – Tanto correr... – si noia, ja ho pots ben
dir!
Sortim del baixador amb algun incident amb un parell de
bikers que no s’hi juguen la plaça però que ara els hi han sortit presses. Els
repatxonets interurbans que queden fins la meta em rematen però tibo tan com
puc, entrem al circuit que han preparat per l’Eliminator i que també és on hi
ha la meta, ja està fet! Entro a 5 segons de l’Alexandra i ens fem una forta
abraçada, quina lluita més bona!
Molt satisfeta d'aquestaVolcat creu-ho la línia de meta! |
Al final 13a després de disputar-nos la plaça amb l'Alexandra, quina gran lluita! |
Amb l'Oscar, el Ruben i l'Alexandra, un plaer rodar amb vosaltres! |
35 dones finishers en la categoria UCI de la Volcat 2015, quin planter! Això és molt car de veure aquí. |
El Santi quasi m’ha tret 3 minuts, ha anat a fondo
el tio! Al final aconsegueixo quedar-me amb la 13 posició de les fèmines i tot
i que és el meu pitjor resultat en una Volcat, estic més que satisfeta perquè
sé que és l’any que més ràpid he rodat. De fet, avui hem tornat a fer quasi
mitja de 20 kms/h, de bojos! l'any vinent no regaleu tants punts UCI d'aquests que se'ns esvalota el galliner!
Classificació de la 3a etapa.
Classificació general Volcat 2015.
Classificació de la 3a etapa.
Classificació general Volcat 2015.
No ens devem portar tan malament, ens han adoptat, hehehe! |
Potser comencem a descansar la mateixa tarda, oi Santi? |
Dilluns passejada amb el pare al Pont de la Frau |
Com m'agrada! des que era petita que no anava amb bici amb el pare :) |
Passant per davant el castell de Solsona |
Mmmmmm... mona! |