L’IronBike ja és aquí, sí, sí encara que no m’ho pugui creure marxem cap al Piamont a participar en una de les proves més dures del btt, ens esperen 650 kms i 22.000 metres de desnivell en 8 dies (pròleg + 7 etapes), amb aquestes dades i havent-ne sentit a parlar de molta gent coneguda que hi ha anat, el nostre objectiu és clar: aconseguir sortir cada dia i poder acabar totes les etapes. Si ho aconseguim haurem vençut sinó ho haurem intentat!
A finals de juny tenia ganes de que arribés la data, no sabia si acabaria totes les etapes, si els meus genolls aguantarien les caminades carregant la bici, si el cansament d’anar acumulant etapes podria amb mi... però em sentia bé físicament, no em feia mal res i n’estava molt contenta. Amb un mes però les coses han canviat molt i no arribo en el meu millor moment, molta falta de confiança baixant i seqüeles de les diverses caigudes patides últimament, només espero que no vagin a més. Això sí les ganes de gaudir d'un entorn magnífic i una experiència inoblidable compartida com no amb el Santi segueixen intactes!
Per tot plegat, sé que serà dur, patirem, però hi posarem tot el nostre afany per aconseguir-ho i no estarem sols, ens acompanya la Fátima, per ajudar-nos en tot el què pugui, rebre’ns amb els braços oberts a les arribades d’etapa, posar-nos les piles quan ens haguem de llevar en hores intempestives i cansats encara del dia anterior, i també tots vosaltres amb els missatges d’ànims que estem rebent, GRÀCIES, seran de vital importància en els moments més difícils!
Com sempre no serem els únics sonats que afrontarem aquest 2011 l’Ironbike, entre ells molts coneguts i companys de rutes, el Vicenç, el Tarrés, l’Arenas, l’Iñaki, el Xavi Guàrdia... que bé que ens anirà poder-nos creuar amb cares conegudes.
Amb la intenció de recuperar de cara al IronBike, el genoll, la costella i el canell que em van quedar tocats de la caiguda al Puigmal, aquestes últimes setmanes ha tocat fer bondat i molta pista, més de la que ens agradaria i en resum no he pogut recuperar la confiança perduda a les baixades, per rematar-ho aquest dissabte vaig tornar a caure, en pla, en un lloc sense dificultat aparent però esquivant un bassal, el manillar em va picar amb una barana i vaig sortir disparada de la bici picant amb el genoll, gluti i colze esquerres al terra. Els plors de ràbia no es van fer esperar, ara que començava a tenir millor les ferides del Puigmal! Però com que no podem fer marxa enrere toca acceptar la mala ratxa momentània i esperar que s'hagi acabat al menys per una temporadeta!
Després de fer de fotògrafa a la Vip un parell de caps de setmana de transició ben tranquils:
 |
| 10/07 Acompanyem al Ru i al Francesc fins a Cànoves, nosaltres volem pujar al Sui |
 |
| Tot pujant ens trobem al Alkon |
 |
| Arribant al cim, costa pujar, porto una pedra a la butxaca per deixar-la al Sui, diuen que és tradició |
 |
| Cim fet! Barreta i cap a Cànoves però per pista que la costella ha de fer bondat! |
 |
| A Cànoves ens trobem amb els Rip, quina patxoca que fan! |
 |
| Així no hi ha qui entreni! Estranyament el làtex no ho va soportar i el crossmark menys... |
 |
| 17/07 El dia acompanya, no fa calor, de Solsona anem cap a Lladurs |
 |
| El Santi vol canviar l'arbre de lloc |
 |
| Però el convenço per anar a pujar al Castell de Lladurs |
 |
| Després d'unes quantes voltes ho aconseguim |
 |
| Visita feta i cap a Solsona a dinar |
 |
| De celebració amb la family |
I aquesta setmana ha estat molt monotemàtica, fer maletes, fer maletes, fer maletes...
 |
| Roba per anar amb bici, per si fa fred, per si fa calor, per si plou... |
 |
| Roba "de carrer", aquesta em sembla que la farem servir poc... |
 |
| Catxarros i més catxarros i "potingues" diversos |
I demà marxem cap a Itàlia amb un únic objectiu:
El Santi i jo no crec que servim per gaire cosa al acabar les etapes així que si voleu fer seguiment a tenir més info de la prova per aquí trobareu alguna cosa:
Web Ironbike (sembla que aniran fent algun vídeo mentre duri la cursa) Facebook's (menys el del Santi és clar!)
SALUT I RAUXA AL ATAC!!
