dimarts, 29 de març del 2011

Lluçanes Ferestec - Una mica més de fang....


Apa un altre cap de setmana aquest amb passejada suau el dissabte, posterior tiberi per l’aniversari de l’Ada i com a novetat ens desplaçàvem cap al lloc de la sortida el mateix vespre per dormir allà i no tindre que matinar tant que amb el canvi d’horari la cosa pintava peluda!!!

La cursa en qüestió: La Lluçanès Feréstec .

Una menció especial i molt recordada aquest diumenge, és la feina d’home del temps, per si algú no ho sabia la previsió era algo així com:

Diumenge al matí ennuvolat i possibilitat de ruixats en alguns llocs a partir de la tarda....

Sopem mig adormits i amb això resolt ens posem a dormir plàcidament

Al matí teníem posat el despertador a les 7:00 doncs no el vem necessitar.. a les 6:55 començava a ploure i amb ganes, quin mal despertar!!! En aquell moment els deuria xiular les orelles al Molina i companyia!!


Esmorzem amb cares llargues, ja amb això fet un moment de somriure: ens piquen a la furgo i és el Vicenç que aliè a la pluja està tant feliç com sempre.

Que nets i polits..
Com sempre moltes cares conegudes, Sentmenat Team (Bender,Jordi,Dani), gent de Torelló (Miki, Cristian, Pep Tarrés), Francesc,Ru, Núria, la Muxi Na, Moixa amb bici nova i mooooolts

d’altres!

En Domingo

Independent Team


Es tranquil·litza una mica la pluja i ens situem a la línia de sortida però ràpidament es torna a fotre a ploure, el dia promet!!!


Es dóna la sortida, Ada surt com un coet, la Núria no es despista i la segueix i jo com sempre tardo una mica més a agafar el ritme.

Quin dia mes macu!

El terreny està enfangat i controlar la bici és tot un poema però vaig avançant com puc, rarament avanço prou d’hora a l’Ada que ja s’ha vist avançada per la Núria, i encara diviso alguna roda ràpida però cada cop m’hi veig menys, anar amb les ulleres avui no és bona idea, s’entelen i s’omplen de fang de tal manera que quan vull reaccionar m’estic cruspint un esbarzer, per ser exactes estic sent víctima d’una agressió per part seva ja que del contacte surto amb un tall important al dit i sagnant com no. Torno a recuperar el nord però en pocs metres m’adono d’un altre seqüela de la meva relació amb l’esbarzer.... vaig punxat!!!!!!!!!!!!!! Jo i la bici....Collons merda, el dia ja era prou complicat amb el fang i la pluja com per a més a més punxar.... uff quin desànim. Paro a un marge i faig una ofrena a Sant Tubeless en forma de manxades tot esperant el miracle, en aquell moment passen l’Ada i el Ru tot oferint ajuda, continueu vosaltres que podeu!!!!


Jo desprès de manxar ho intento també però sembla que avui la comunicació amb els Deus no és fluida, deu ser el temps, i als 500 mts. torno a parar però ara ja a posar una càmera... Amb aquell panorama agafo aire i m’ho prenc amb calma, primer enfilant-me a un costat del camí per no molestar, amb tanta gràcia que em vaig clavant esbarzers.... primer treure la roda, collons amb l’enfangada em costa horrors obrir-la i m’hi barallo més de lo desitjat... un cop fora repassa la coberta unes quantes vegades i vinga a muntar i rodar! No sé què he tardat però ha estat un registre espectacular i no precisament per ràpid, sóc l’últim destacat, fa uns minuts que ha passat un pare amb les seves filles petites imagineu-vos!!!

En fi avui el tema no pinta gens bé, tot enfangat de mala manera, uns 50 quilòmetres per endavant i sense càmeres... crec que avui tocarà fer la curta.

Procuro animar-me i em concentro a rodar ben ràpid, fer unes bones series i aprofitar lo millor possible el matí, vaig atrapant gent però en mig d’un corriol em trobo la Muxi Na amb problemes a la bici, quin dia! Paro per intentar ajudar però m’adono que no tinc eines adequades, sort que un que venia darrera si que les te. Apa tornem a arrencar , sort que el circuit està molt xulo, amb uns corriols molt divertits que si no m’agafa algo! Segueixo fent a un ritme anormalment alt per mi i motivant-me atrapant gent, està clar que avui no faré un bon temps però sembla que em divertiré!! Amb tot atrapo al Moixa, normal dissabte va fer dues curses!!! I això em motiva ja que ell segur que farà la llarga i així en cas de problemes tinc algú aquí plorar, també passo al Tomàs i l’idea de fer ‘només’ la curta es comença a esvair! Arribo al trencall de les dues distàncies, hi ha un bon grup de gent, així que ja em trobo més integrat a la cursa, menys a la cua i bastant motivat, de tal manera que m’enredo tot sol i acabo agafant el trencall de la llarga!!

Misteriosament segueixo a bon ritme, m’havia fet un fart de gastar cartutxos pensant que faria la curta i ara segueixo gastant-ne fent la llarga!! El circuit es ben complert , corriols potents tant de baixada com de pujada, potser més tècnics aquests... pistes on gràcies al fang t’hi jugaves les dents per fer anar recte la bici i alguna pujada amb bona pendent, ben distrets!

A cada pujada forta m’enrecorda de l’Ada i en alguns moments fins i tot li enviava ànims i tot! Avui tenia una forta competència i segur que la seva cursa es menys relaxada que la meva, en tot cas mentre no l’atrapi bona senyal!!!

Amunt!!!!

Cap al quilòmetre 40 creuem la carretera per agafar un camí que fa ziga-zaga en forta pujada fins a una ermita on hi ha un avituallament. Aquí si faig una parada que de moment encara vaig bé però no es qüestió d’esperar a deixar d’anar-hi!! Got de cola, llaminadura de powerbar, un tros de barreta i som-hi!! Només sortir un cartellet de ‘Atenció camí estret’, doncs millor no? Em trobo davant un esglaó punyetero, el passo però a continuació m’esglaio al veure la timba que hi ha a la dreta!! Collons mal lloc per fer el passerell, quin vèrtic! Si és veritat que el camí és estret però lo que no hi contava es que no tenia marge en un costat.... algun tram poso el peu a terra i els altres passo d’allò més concentrat, quin corriol més poc relaxant ahhhhh!! Quan s’acaba et deixa en una pista tranquil·la i ample però allà torno a espantar-me quan m’adono que he fet tot el corriol aeri aquest amb la forquilla bloquejada.... molt malament!!!! Aprofito la pista per prendrem un gel a vore si així aguanto aquest bon ritme una estona més.

Una mica més endavant en una pujada punyetera em trobo al Cesar aquí segur que el fang li ha fet pessigolles a la seva transmissió, no obstant per algo porta un Rohloff !! Quin crack!!

Cesar i el seu Rohloff

D’allà al final 15 quilòmetres com tota la cursa, d’allò mes variats, potser amb una mica més de pista i els corriols amb tendència a ser de pujada, esgotadors però xulos!!! Segueixo pedalant amb força com si m’hi jugués algo o anés a fer una bona posició, cap dels casos era però m’ho estava passant d’allò més bó, sí ho reconec gaudia fotent pals jeeje!!!!!


Últims caminets i ja diviso el poliesportiu, vinga que ja acabem !!!! Un cop arribat busco a l’Ada i la trobo de la millor manera possible, amb un pernil als braços!!!!!!! Collonut això vol dir que ha fet una cursa genial!!!

Y un Jamon!!!

Quin perill!!

Amb la Silvia

Llàstima que no fes la crònica perquè desprès m’explicaria que va estar tota la cursa barallant-se amb la Rosa Maria i fins als últims 5 quilòmetres no va aconseguir despenjar-la, d’allò més emocionant !! En quant a mi els bons companys em venien a preguntar què m’havia passat, esperant segurament trobar-me desanimat i just al contrari estava pletòric, el temps final no era bo per les incidències però les sensacions van ser molt bones, de rodar ràpid i sobretot de divertir-me!!!


Apa una cursa més al damunt i aquesta ben organitzada!!!

Si les veieu juntes.. correu!!

Danys colaterals

Marrana!

diumenge, 27 de març del 2011

El Campus de la Titan, 2en1 aprenentatge i diversió



El cap de setmana passat tocava el Campus de la Titan Desert a la nostra zona, així que el divendres tot just plegar cap a les conferències, sort que es feien al mateix EsadeCreapolis on està situada l’empresa on treballo i on molt amablement ens van cedir una sala.


Tots molt aplicats, entre ells la Sandra Santanyes que aquest any s'estrena a la Titan


La Fátima ens va explicar com alimentar-nos durant i després de les etapes, quantitats, tipus de gels, de sals, quins són més adients quan la calor apreta de veritat, quines són les averies més freqüents i què portar per reparar-les, com ha de ser la maleta i què portar-hi a dins, com fer que la cinta americana i la manta tèrmica no ocupin el lloc de altres coses dins la motxilla d’hidratació, quines mitges compressives no posar-nos quan anem a fer btt,... i moltes coses més!

La jefa ens té a tots ben atents

Després de la xerrada tots cap a la Parafarmàcia Novocell on ens obsequiaven amb un anàlisi de sang per saber que, alguns més que d’altres, comencem a estar una mica oxidats, o al menys això és el què diuen els radicals lliures!

Aprofitant l’avinentesa anem a sopar amb la Clara, el Carlos, la Fátima i el Xavi, mare meva quina gana que portàvem i que bo que estava el morro i el bacallà!



La Clara, el Carlos, el Santi, la Fátima i el Xavi

I dissabte tocava la segona part del Campus, aprendre a introduir coordenades al GPS i el més important, després trobar els punts que ens senyalen! I com ens passa últimament anàvem tard, així que posem la directa i arribem en punt a EsadeCreapolis on ens trobem ja amb la Fátima, la Clara, el Carlos, el Domingo, el Tomás i la Rocio Gamonal, tot un luxe comptar amb ella per la ruta. Posem la bici de la Fátima a punt mentre arriben en Jep i l’Alfredo, de fet ells són, juntament amb la Fátima els que aniran a la Titan però tots estem igual de peix alhora de fer servir el GPS, això sí alguns quan deien que només el sabien encendre i apagar ho deien en serio!

La Fátima donant les instruccions

Fátima, como lo hago? Fátima, a mi ni me sale! Fátima... jejeje

Ja amb les coordenades entrades sortim tots junts per escalfar abans de passar a fer la orientació. I com que toca escalfar, en lloc de pujar recte amunt, primer escalfem motors fins a Can Coll i allà sí que ja comencem a enfilar-nos, primer principalment per pista per acabar de pujar per un tram curt però exigent fins una esplanada on en Jep es veu obligat a deixar la ruta per molèsties als genolls, això sí, abans però la Fátima improvisa un bike fitting per mirar de determinar la causa del problema.

Sortim pel costat del Pi d'en Xandri

Algun tram més tècnic perquè la Rocio no s'avorreixi, jeje

Un bike-fitting improvisat, quina fila!

El grup, quin goig!

Després la Fátima ens divideix en grups, surten primer el Domingo i el Tomás a la recerca de les dues primeres coordenades, després el Carlos, la Clara i la Rocio i per últim l’Alfredo i la Fátima i el Santi i jo els acompanyem sense donar pistes d’on són els punts que han de buscar.

L’emoció està garantida, qui arribarà primer a bon port? Seguint al nostre equip sortim per la Carretera de les Aigües direcció la Font Groga però en un trencall ens trobem el trio que havia sortit davant nostre que tornen d’allà, la Fátima i l’Alfredo es pensen que ja tornen de trobar una de les coordenades i deixats endur per l’emoció es tiren pista avall, el Santi i jo flipem si no és per aquí! Baixem una mica pensant que ja se’n adonaran però els hem perdut de vista, com que hi ha diversos corriols que surten a banda i banda pensem que potser han tirat per algun d’ells, així que decidim fer mitja volta i anar tirant direcció a la Font Groga.

L'equip Trideporte, algun dia aconseguirem fer-nos una foto amb tots els integrants.


Al cap d’una estona apareixen ells dos per darrera, fem uns riures amb l’equivocació i ara sí es concentren i mica en mica van trobant els dos punts marcats a les coordenades però és clar, amb el “despiste” del primer moment arribem els últims a la coordenada on havíem quedat. Els altres fa una estona que ens esperen però es veu que s’ho han passat prou bé competint entre ells per veure qui assolia primer l’objectiu.

I repetim de nou l’operació però anant a localitzar un parell de punts més. Sortim en el mateix ordre però aquest cop l’Alfredo i la Fátima es concentren i fan una recuperació espectacular, ens creuem varies vegades amb l’equip del Carlos & Cia que van molt ràpid però es despisten una mica i van provant diversos camins, així que arribem al 3er punt nosaltres primer però seguits de l’equip del Carlos. Ells de seguida marxen a buscar el punt següent però la Fátima i l’Alfredo paren a mirar-ho amb detall i quan ja havíem decidit marxar just en direcció contrària, és a dir desfent el camí de per on havíem vingut, apareixen el Tomàs i el Domingo que s’havien liat bastant.

Les cracks del grup, i que bé que ens ho passem, jejeje

Mentre ens deixem guiar per la Fátima i l’Alfredo el Santi va descobrint noves utilitats del GPS, està la mar de content, goita això, goita això altra, s’hi ha una brúixola que t’indica cap a on és la coordenada i un comptador que va restant metres a mesura que t’hi vas acostant, així que acabem descobrint que el GPS serveix per alguna cosa més que per seguir un track.

El Santi i jo sabem que el nostre equip ha triat bé, és l’avantatge d’haver marcat nosaltres les coordenades i estem contents de no anar amb el grup del Carlos, per on han triat també s’hi pot arribar però fent més volta i més pujada... jejeje. A cada trencall els nostres Titaneros, l’Alfredo i la Fátima, paren a mirar-se el gps amb deteniment, l’Alfredo cada cop controla més i ja fa estona que s’atreveix a aventurar-se a guiar el grup. Bona senyal!

Quan ja arribàvem al 4 punt i últim ens atrapen el Domingo i el Tomás i arribem gairebé alhora. Mentre esperem a Carlos & Cia la fem petar i la Fátima aprofita per posar-me l’esquena a lloc, a veure si així em queixo menys, jejeje

El Tomás arribant el punt 4


Fa mala pinta però la meva esquena va quedar com nova!

Ja portem una bona estona esperant quan apareix el tercer grup, es veu que s’estaven esperant uns metres més amunt i per això no ens havíem trobat. Ja tots junts baixem cap a Sant Cugat que hi ha algú que té compromisos familiars i la resta aprofitem per dinar en una terrasseta.

Així doncs el Campus s’ha acabat, és una llàstima perquè ens ho hem passat molt bé, i això de fer rutes buscant coordenades és molt divertit, a mi m’ha recordat a les dues curses d’orientació a peu que hem fet aquest any, a veure qui troba primer les fites i és prou emocionant, et passa el temps volant, així doncs que s’haurà de repetir!


Les noies del grup, la Fátima, la Rocio, una servidora i la Clara, 4 noies de 10, anem millorant!

dijous, 24 de març del 2011

Cap a Montserrat!!!! Que hi falta gent o no...


Doncs si toca posar-se al dia que anem una setmana endarrerits i no crec que ningú es cregui que hem estat parats...

La setmana passada va ser bastant intensa i productiva, en resum esgotadora!! Dissabte estava clar que si no ens posàvem les ulleres de busseig era impossible sortir a fer res, mare meva quin aiguat, així que en ves d’aprofitar l’avinentesa i quedar-nos dormint i mandrejant per casa vem anar al gimnàs.. si, si un dissabte al gim, increïble!!! Uff crec que en la vida havia estat tanta estona allà dintre, primer una hora d’spinning suant lo impensable i a ritme d’un pitrum pitrum digne del Guti, pim pam pim pam! I per si no era prou desprès dues hores més fent maquines diverses, una bogeria! Tanta aigua no podia ser bona....

Un cop superat tot això el temps segueix igual, ruixant de mala manera i nosaltres que per diumenge havíem decidit fer la primera ruta llarga de l’any, Sabadell-Montserrat-Sabadell, quin humor!! Lo millor del tema és que proposar aquesta idea i amb aquest temps te molt delicte però no tant com el fet de que de tota la gent convocada ningú es va queixar i al dia següent tothom estava a la sortida, colla malalts!!!!
Quin personal!
D’aquesta manera diumenge al matí sortim cap al lloc de trobada per el camí ens agrupem amb el Jordi i el Francesc i un cop a lloc ja ens estaven esperant el Ru i el Vicenç, la cosa promet!!!

Primer el recorregut clàssic fins a Matadepera però un cop allà el Vicenç ja ens comença a enredar i comencem a canviar pistes fàcils per corriols, de pujada com no!! No hi ha dubte de que no ens avorrirem, per la zona de l’obac més de lo mateix canviem la clàssica pista per el ‘famós corriol de l’Obac’ , certament molt guapo però crec que a poca gent se li ha ocorregut gaudir-l’ho de pujada, quin fart de bufar!!! Que consti que n o em queixo va estar espectacular, son la mena de camins que ens agrada però amb encara 100km’s per davant ja patia per les forces i més amb les companyies que portàvem que tots estan molt forts i porten un ritme molt alegre!!
Corriolet!
Sorprenentment tot i ploure 24 hores seguides el terreny fins al moment estava prou bé, bastants bassals però cap toll on embarrancar definitivament. Això sí alguns dels corriols fang no en tenien però més que senderons semblaven rius!

De la casa de l’Obac a Rellinars algun corriol més, un d’ells crec que feia 10 anys que no hi passava ningú, estava una mica salvatge....
Quantes pigues!

Segur que es per aquí Vicenç?


A Rellinars parada tècnica de qualitat, és a dir atracant el colmado que hi ha i sortint amb galetes Principe, donetes i d’altres reputades barretes energètiques!!!! I prosseguim cap a Montserrat que falta gent, això si ara ja per els camins clàssics, ens allunyem de la zona del Vicenç i fins i tot passem per algun camí nou per ell, anem fent, be poder una mica massa ja que els companys son molt bona gent això si però... podrien estar en més baixa forma!!!

Barretes energetiques!


Eh no em treguis la llengua!!!
Amb les pluges estava espectacular
Els quatre Fantàstics! 
Què més podríem destacar doncs Montserrat espectacular com sempre i espectaculars com no els seus pastissos de formatge que com mana la tradició son part del refrigeri!



Montserrat!!!!


Com mana la tradició.

Bestiar Lliure!!!!




La tornada llarga però amb lo positiu que vem resistir a la temptació d’agafar el tren, en especial l’Ada que estava farta d’empaitar-nos tot i que com es costum passat el km70 començava a trobar-se millor... que això sempre te mèrit i que durant la ruta van haver moments de més o menys forces però al finalitzar estàvem bastant cansats però prou sencers donada la passejada, al final 110 quilometres que per un diumenge de març ja està be!!!
29er Power

Us enrecordeu de V?
Mira que es buena persona!