dissabte, 29 de gener del 2011

Rogaining i entrenament dominguero, que dur!


No sé com m’ho faig que quan la Fátima em diu que ve a veure’ns i vol fer alguna cosa amb nosaltres sempre acabo corrent. I sort que no ens vem apuntar al Rogaining de 24 hores perquè això sí que hagués estat una bestiesa! Amb el de 6 hores ja en vem tenir prou, especialment el meu genoll esquerra que després d’unes 4 hores corrent, caminant ràpid i fent descensos impossibles buscant balises va dir prou, si vols moure’t com a molt caminar però de córrer res de res.

Suposo que la majoria us preguntareu i què nassos és això del rogaining? Doncs jo ho vaig saber aquest dissabte, són curses d’orientació de llarga distància. Vas a un poble amb un nom ben estrany, en aquest cas l’Espluga Calba, on feien el The Wild Boar , allà et donen un mapa de la zona amb diversos números escampats que t’indiquen on són les fites i apa troba-les!

Total que el dissabte, després d’esmorzar a Montblanc, en plantem allà dos equips, el Santi, el Vicenç i el Xavi per una banda i la Fátima i jo per l’altra. Recollida de dorsals, obsequis i ens preparem per la sortida que és a les 13:00h, al menys no ens toca matinar.


De seguida es veu que anem més perduts que un nen el primer dia d’escola, els tres nois es posen una polsera d’aquestes de festival d’estiu sense posar-hi el xip tal i com tocava, després d’anar a fer peneta perquè els hi arreglin i no els desqualifiquin anem cap a la sortida que ja fem tard i sorpresa ens entreguen uns papers estranyíssims, davant la nostra cara estupefacta ens diuen:

- Això us servirà per trobar les fites ja que us diu on estan situades, que no heu consultat la llegenda a la web?


Era evident que no. Es tractava d’una quadricula amb els números de les fites i per cada una com a mínim un dibuixet i com a màxim 3, és a dir, cada dibuix té un significat, la rodona vol dir turó, la ratlla camí, els puntets circulars clariana, la fletxa amunt nord... i així un munt de dibuixets més, sobretot si mai hi aneu no us oblidéssiu del més important, el quadrat són: ruïnes! Més que res perquè després de fer un esforç important intentant retenir en un moment què volia dir cada cosa ens vem trobar que la major part de fites que vem decidir anar a buscar estaven en ruïnes...


Mentre jo m’acabo d’empapar de la simbologia, el Xavi va a la furgo a deixar coses i la Fátima intenta posar-se en situació, el Vicenç i el Santi dissenyen la ruta que farem, com a mínim l’inici. Es dóna la sortida i ja hi som tots, la Fátima surt abrigadíssima, s’està recuperant d’una forta grip i encara no hi és tota, confia anar-se trobant millor un cop hagi escalfat. Sortim tots corrent, sembla que la gran majoria haguem decidit començar pel mateix lloc, una marabunta a buscar la 48, aquesta o ens perdem tots o la trobem segur, jejeje





Doncs sí, nosaltres i una bona colla més trobem la primera fita, d’aquesta cap a la segona i així anar fent en l’ordre que s’ha marcat cadascú, cada vegada els equips ens anem separant més i toca posar-hi els 5 sentits per trobar el millor camí, el més ràpid, assequible físicament.... entre tots ens en sortim prou bé i la Fátima mica en mica va trobant-se millor.




La veritat és que és prou divertit, és emocionant trobar les balises el què passa és que no som massa discrets, quan algun de nosaltres en troba una i vol avisar els altres.... encara que sembli que per allà a prop no hi ha ningú més s’aixeca la llebre i comença a aparèixer gent.




Primer anem majoritàriament per pistes bones i només ens endinsem al bosc quan som prop d’una fita per descobrir-ne el seu amagatall. Però cada vegada ens enredem més i comencem a tirar pel recte, campi qui pugui, que hem d’anar al sud doncs al sud i no vegis la mala baba que gasta la vegetació de per allà, punxes i punxetes se’ns claven a través de les malles, els mitjons, més d’una vegada hem de parar a expulsar-les de les nostres pertinences si volem seguir corrent.


Després de trobar unes 6 fites anem cap al poble de Fulleda, on hi ha un punt d’aigua, és a dir, una font. Ben a prop hi trobem una altra fita i aprofitem per menjar una mica, sortint d’aquí ens trobem ja a molt poca gent, han passat més de dues hores des de la sortida, les 40 fites estan repartides un terreny molt ampli i clar, ja estem tots desperdigats.



Així que seguim la nostra recerca incansable de fites però ara ja en direcció a l’Espluga Calba, així mentre busquem anem tornant al punt d’origen.


Després de trobar dues o tres fites més és quan baixant per el vesant d’un turonet em comença a fer mal el genoll i he de demanar a la colla que baixin el ritme, el Vicenç que té un cop a la tíbia d’un altre dia ja li va bé perquè se li ha ressentit i també li fa mal, així que tenim un coix per equip quines files!


La 102 se’ns resisteix una mica però la Fátima acaba per trobar-la, ara està més inspirada que cap dels altres. Anem controlant l’hora i veiem que tot i anar caminant encara tenim temps de fer entre 2 i 4 fites més, depenent del què se’ns resisteixin, es tracta de no arribar més tard de les 19:00h ja que sinó et van penalitzant punts.



Llàstima que comença a fer-se fosc i és clar, es fa fosc, no correm i el fred es fa notar cada cop més, ens abriguem amb tot el què podem però la rasca és de consideració. L’última fita que anem a buscar, la 37 és l’única que no trobem, és fosc i se’ns fa tard si ens encantem gaire no arribarem a temps perquè jo no puc córrer i ens glaçarem, així que tot i que ens costa marxem sense trobar-la, segur que hi vem ser molt a prop, llàstima perquè llavors no ho sabíem però si l’haguéssim trobat la Fátima i jo haguéssim estat terceres entre els equips femenins.


És impactant la imatge tornant al poble, la nit ens ha caigut a sobre i miris on miris veus petites llumetes movent-se en direcció al poble, algunes molt ràpid!


Com corre la gent, nosaltres no, tot xerrant arribem a l’entrada del castell on hi ha la meta, prova superada, 5:51 minuts i 13 balises localitzades, per ser el primer rogaining no està malament, no?


Però lo pitjor havia de venir llavors, s’ha de fer cua per descarregar la informació del xip i com que hem arribat tots alhora la cua és de consideració, la Fátima comença a agafar molt fred, al Santi se li regira l’estomac i es troba marejat i jo... doncs em pensava que amb el mal de genoll ja en tenia prou però no, quan aconseguim retornar el xip i ens dirigim cap a la furgo del Xavi... de cop em sento incapaç de caminar, mare meva quin mal!!!! Per flipar, rampes a les dues engonals alhora, veig les estrelles, la Fátima i el Xavi tiren cap a la furgo a veure si poden entrar en calor i el Santi i el Vicenç m’esperen tot i el fred que fot, arribar a la furgo se’m fa etern, fins hi tot em fot el pal un noi que caminava igual que jo tipo zombie de peli de terror, quina paciència van tenir, ara que també han de reconèixer que es van fer un tip de riure a costa meva. El què s’ha de fer perquè es diverteixin!

Sopem al pavelló i al tornar per la carretera a l’alçada de Tarrés trobem participants de les 24hores que encara estan buscant fites i això que estan a un -7º, pobres han anat a enganxar la nit més freda del què portem d’hivern! Per sort a dins la furgo del Xavi s’hi està bé!


I diumenge doncs tocava canya per un tubo! El què havia de ser un Sabadell – Sant Llorenç – Sabadell es va convertir en un entreno multitudinari supervisat per la jefa. Per sort el genoll anant amb bici no es queixava però les cames estaven ben cansades, sobretot la part superior. Tot i així la Fátima no va perdonar. Ens vem trobar a les 9:00h al Ripoll amb la Clara, el Carlos, el Domingo i el Tomás, després van arribar la Fátima, el Vicenç i el César, ens posem em marxa i arribant a Castellar la Fátima troba el terreny ideal per fer-nos fer unes series! Sí, sí, ho diu en serio, als que ens entrena ella ens posa a fer series mentre als altres se’ls hi escapa el riure per sota el nas, qualsevol li diu que no... el què per nosaltres és una sortida de diumenge per ella és la oportunitat de veure’ns pedalar en directe, tots i cadascun de nosaltres li expliquem cada setmana per mail el què fem i deixem de fer i intentem transmetre-li les sensacions que tenim però és clar, què millor que veure’ns en acció, així doncs que aprofita per treure’ns tot el suc.




Acabades les series hem d’anar a buscar el Dani, el Jordi, el Bender, el Toni i l’Hernan davant de Can Petasques i el Vicenç aprofita per ensenyar-nos un corriol ben enredat que ens porta fins el cementeri i d’allà anem a buscar la resta de la colla.



Ja tots junts emprenem la pujada al Puig de la Creu, la Fátima ja s’havia encarregat durant el rogaining de sostraurem la informació necessària per fer-se a la idea de com és la pujada al Puig de la Creu, i ens posa a tots ben rectes, Clara tu puja a roda del Domingo, al Tomás i al Toni també els hi toca apretar i jo com que estic petada del dia anterior “només” em toca pujar amb pinyons petits fent un minut a peu, un minut asseguda, mare meva, arribo a dalt morta, quin mal els glutis i quàdriceps, em sembla que poques vegades havia tardat mai tant en arribar dalt. I quan ja respiro tranquil·la resulta que no, que es veu que hem de baixar i tornar a pujar i ara a tope! Aquesta dona vol acabar amb nosaltres! Doncs res a fer una altra serie pujant al Puig de nou! Veure-ho per creure-ho!


Finalment sembla que hem fet els deures i que la Fátima ha pogut prendre els seus apunts, feina feta, fem una petita volta per Coll Monner aprofitant per fer-la petar i rodar suau i encarem el corriol llarg de Can Cadafalch cap a Castellar. Que bé, aquí sí que ens podem deixar anar! Llàstima que en un tram petit hi ha gel sobre una pedra i un parell o tres tenen una petita caiguda en cadena i el que s’emporta la pitjor part és el Tomás, per no tornar-se-la a jugar baixen per la pista amb la Fátima.

Tornem a ser a Castellar, el Toni i l’Hernan se’n van cap a Lliçà i els altres seguim direcció Sabadell, ja és pur tràmit, toca entaular-nos al restaurant. Abans d’arribar-hi però el Jordi, el Dani i el Bender també es desvien i els altres ja ens deixem caure cap al Ripoll. Ara sí que ens podem relaxar, toca fer entreno de conversa que això cansa menys!

dimarts, 25 de gener del 2011

El meu 2010




L’any passat per aquestes dates vaig estar fent balanç del 2009, rellegint-lo me’n adono que poca cosa ha canviat: segueixo gaudint tant o més de la BTT. I espero poder seguir fent-ho durant molt temps i sobretot compartint aquesta afició amb tanta gent estupenda que aquest esport m’ha brindat la oportunitat de conèixer.

Tot i això hi ha hagut novetats importants, especialment una que es diu Fátima. El Santi veient que vaig començar l’any dedicant més hores entre setmana a entrenar va decidir regalar-me una entrenadora on-line perquè ja que hi dedicava temps, doncs ho fes seguint uns criteris adequats que jo no coneixia. I avui justament fa un any que virtualment vaig conèixer la que és la meva entrenadora, quines coses! La veritat és que al principi em va fer una mica de respecte posar-me sota les ordres esportives d’algú, i no per la força de voluntat que requereix seguir un entrenament, que no acostuma a ser lo més divertit que se’t passaria pel cap a les 6:30 del matí o a les 20:00 del vespre, sinó perquè em temia que els caps de setmana em digués de no fer això o no fer lo altre per centrar-nos en entrenar quelcom concret. Per sort no ha estat així, tampoc passa res si no sempre fas cas a l’entrenadora, jejeje! Al final nosaltres no ens hi guanyem pas la vida amb això, oi Clara?

Així que a principis de l’any passat vaig fer més corró del què havia fet mai, sacrificant estones de son i hem acabat l’any fent més gimnàs del què voldria i fins hi tot una mica de natació, tot sigui per aconseguir aguantar el repte que ens hem marcat per aquest 2011, el Santi se li ha posat al cap anar a fer una ruteta pels Alps, res, poca cosa, l’Ironbike!!! Així que no he tingut més remei que apuntar-m’hi amb ell... que ens agafin confessats!

Tornant al 2010, també vaig haver de superar el període d’adaptació a la Scale, sobretot als seus flamants frens de disc, a molta gent no, però per mi cada petit canvi a la bici és tot un enrenou imagineu-vos doncs canviar-la tota. Per sort ara ens entenem a la perfecció i que duri!

Així doncs que, tot i els canvis, els desitjos que anhelava el 22/01/10 s’han complert: per sort el Santi va solucionar els seus problemes amb el genoll i ens hem divertit moltíssim rodant amb les bicis per tot arreu i amb molta gent. Com sempre no hem deixat de fer les nostres burrades particulars, aquest any però la burrada estrella ha estat fer el recorregut de la Transpyr per lliure, carregats i amb les mateixes etapes idèntiques que a la cursa organitzada i molt ben acompanyats.


Resultats 2010:
2h de Resistència per parelles de Sant Raimon. 3ers parella mixta amb el Santi
III Gran ruta Serres de Mediona. 2a
Pontonada. 1a
24h DOCE Madrid. 1er quartet femení amb la Núria Teys, la Carol i la Judit.
Raid de Torrelles. 1a parella femenina amb la Fátima
3h de Resistència d’Arenys de Munt. 1a parella femenina amb la Clara

Burrades 2010:
Volcat Terres de Lleida. 3 etapes , 7a fèmina. La nostra estrena en curses per etapes.
Los 10.000 del Soplao. 165 kms. 1a amb 9:30h
Tracks del Diable Non-Stop, 195 kms. 1a amb 14:41h
VipXtrem, 138kms 1a amb 9:16h
Volta a la Cerdanya. 1a parella fèmines amb la Carol
Volta al Penedès, 1a parella mixta amb el Santi
3 dies de MTB dels Cingles. 3a

Sempre combinat amb alguna burradeta de les nostres com la Volta als Ports de Tortosa i Beseit, la Transcatalunya de l’Escapa (La Pobla de Segur-Sbd), el ja típic Sbd-St. Jeroni-Sbd, el Padró dels Quatre Batlles, una escapadeta al BikePark de la Molina i moltes rutes més en molt bona companyia!

I ara a centrar-se amb el 2011 que es presenta mooolt emocionant!

dimarts, 18 de gener del 2011

Corriolejant amb l'Escoleta Btt


Al acabar la cursa per parelles de Llagostera va quedar clar que havíem de pujar un dia al Baix Empordà per fer una ruta amb el Nava & Company, els Totgas i nosaltres, així que dit i fet, al veure’ns amb el Miquel a la Volta pel Vallès vem reprendre el tema i en una setmana tot llest, passem a buscar al Ru i al Francesc i cap a Santa Cristina d’Aro que ens espera la gent de l’Escoleta Btt.

Va arribant la colla, no ho sembla però fot fred
Arribem poc després de les 8:30 al punt de trobada, uf fa més fred del què ens pensàvem a primera hora i ens quedem una estona a la furgo fins que arriben el Miquel i el David (Totgas), a partir d’aquí comença a arribar tothom, els amfitrions i dissenyadors de la ruta: en Nava i el Pipo, els Xavi’s amb qui ja feia molts temps que no ens trobàvem i una bona colla més de l’Escoleta, al final el grup és prou nombrós, uns 17 bikers sortim de Sant Cristina gaudint de seguida els primers corriols del dia. De seguida veiem que viuen en una zona privilegiada, un paisatge preciós i humit a aquelles hores del matí, corriols envoltats d’herba i molses d’un verd intens, roques majestuoses a la zona del castell de Solius i unes vistes magnífiques des dels punts més alts, llàstima de la mica de calitja que hi havia i no deixava veure el paisatge nítidament.


A la zona del castell de Solius, el Xavi i el Santi fent conya
Mans i peus gelats van agafant temperatura amb les primeres pujades del dia que passat les restes del Castell de Solius ens porten a una zona rocosa molt espectacular on la gent de l’Escoleta s’ha preocupat per obrir i netejar corriols impressionants, bona feina nois!

Van apareixent les vistes espectaculars, blocs de pedra entre muntanyes
De fet durant tot el recorregut anem gaudint de corriols molt guapos que existeixen gràcies a la feina d’aquesta gent, ens hem quedat glaçats del temps que hi dediquen, això és passió pel mtb!

Final d'un dels molts corriols
Toca baixar altre cop a la plana per canviar de massís i endinsar-nos a la zona de les Gavarres. Fem la pujada més llarga de la ruta i al arribar a dalt tots estem morts de calor, una paradeta per treure’ns roba i picar algo i continuem cap a la Font Josepa, és el tram més pistero de la ruta i tot i així hi cau algun corriol. A la font hi ha unes bones vistes del Puig d’Arques, ai, quins records de quan el 2009 vem fer les 24hores amb els Maratonians!

Paradeta per desabrigar-se, ja tocava!



Una pujada més a la butxaca, la Font Josepa ja és més a prop




Nois, mireu cap aquí!
Com que tot és nou per nosaltres estem ben entretinguts, de cop ens avisen, ara passem pel costat d’un dolmen, m’imagino dues pedres mal posades però no, apareix un senyor dolmen, és el de la Cova d’en Daina, al Santi i a mi ens recorda els que vem veure aquest estiu per Malta.

Un dolmen amb totes les de la llei
Ens dirigim a Romanyà de la Selva però per arribar els nostres amfitrions ens fan suar de valent i apareix un corriol de pujada d’aquells tant exigents, es fa però pica i el plat petit treu fum, qui no vol pujar de pulsacions ho porta clar! Per compensar després una mica de baixada ben divertida amb corbes relliscoses per la sorra que s’hi acumula i després... un dels nous senders fabricats per aquesta colla, aquest amb algun tram poc ciclable que ens fa baixar de la bici però de tant en tant ja està bé, així aprofitem per gaudir de les vistes i les roques gegants de la zona.


Algun pas complicat


Xavi's què us fa tanta gràcia, si només hi ha una pedra!


Això i ara disimulant, jejeje
L’expedició comença a perdre membres i entre ells ens deixen el Miquel i el David que tiren cap a Sant Feliu de Guíxols, m’ho diu el Santi perquè jo ni me’n entero, es veu que el David li està fent la punyeta l’esquena i més val una retirada a temps.

Seguim corriolejant per alguns dels corriols de la Cursa Es Pollastre d’aquest any, jo no ho sabia pas però un dels nois del Matxacuca m’ho comenta i em va explicant els secrets del corriol, ara passa entre els arbres, ara pujadeta forta amunt... Amb aquestes arribem a un trencall i en Pipo des de la cua fot un crit, yep que no és per aquí!! La majoria ja s’estaven enfilant per un corriol muntanya amunt. Tot i que no pugem per allà la pujada no ens la treu ningú però la fem per una urbanització i per pista, això sí alguns encara no s’han cansat que es foten a esprintar, ja són ganes!

Apa, torneu cap aquí que en Pipo diu que pugem per pista

Finalment arribem a Romanyà, quin poblet més encantador, i el primer que veiem és un veí passejant un porc senglar!

Casi no ens dona temps de fer-li la foto, però al final el vem enganxar carrer avall

Es veu que en aquest poble deu ser tradició perquè a la masia del costat veiem el següent relleu:

Ens acostem a l’església romànica del poble per fer-nos una foto de grup i seguim, ja de tornada, cap a Santa Cristina d’Aro.





Després d’una bona baixada per uns quants corriols més, això sí una mica acollonits pels caçadors de la zona que no feien cara de masses amics, arribem a Santa Cristina pel carrilet i amb 50 kms a les cames d’aquells que es fan notar perquè al ser tant puja baixa desgasten prou. Gràcies a tots per la ruta i en especial al Nava i el Pipo!!

Llàstima que lo bo s'acaba!
És l’hora de dinar, ens despedim d’aquesta gent tant maca i voluntariosa i com no pot ser d’una altra manera els emplacem a visitar-nos quan vulguin per canviar-nos els papers i fer nosaltres d’amfitrions pels nostres dominis, em sembla que el Francesc i Ru ja tenen alguna cosa pensada...

Nava: A robar fotos pel bloc! és una llàstima perquè amb lo guapa que és la zona les fotos no ens han quedat massa bé, s’hi haurà de tornar!

dimecres, 12 de gener del 2011

lll Volta pel Vallès

Com si tingues un examen el dia següent la nit abans passo nervis i tinc feina per dormir, pensant en aquell trencall, en arribar a l'hora al dinar.. així que quant toca aixecar-se i encarar el dia em trobo alleugerit, menys hipòtesis i anem per feina!!!
Lo primer cap a l'estació de la Renfe a recollir els primers per guiar-los a la sortida, aquest any ja es veu que la gent s'està aburgesant i són poquets els que venen amb tren, només el Javi i el Francesc, el qual per cap d'any ja ens vem acostumar a veure'l disfressat però ara es dedica a disfressar les bicis!!!
Aquella niner segur que ara té una crisi d'identitat!!!


Arribem al punt de trobada i en res comença un degoteig de ciclistes contant, alguns amb cotxe, d'altres tot pedalant com el comando Sentmenat (Dani, Jordi) o en Ru i fins i tot alguns intrèpids que per no matinar han dormit al mateix lloc!
Els participants:
Clara, Carlos, Francesc, Ruben, Miquel, David, Mariona, Jordi Senselimits, Mario, Alex, Alejandro, Javi, Dani, Juan Carlos, Jordi, Dani (Doo4ever), Jose M., Carol, Charlie, Epic, Cristian, Santi, Carlos



Mare meva quina gentada, lluny de tindre les típiques baixes d’última hora tenim incorporacions!! Som 25 en total, només falten els dorsals i semblaria una cursa!!
Vinga anem per feina, mil presentacions, quatre fotos i arrenquem, inicialment ens repartim la feina, jo davant i l'Ada controlant per darrera, d'aquí els meus nervis la nit anterior, tinc facilitar per agafar el camí incorrecte.. sort del gps!
Com cada any als pocs metres tenim una petita pujada complicada, la qual segons m'explica l'Ada es munta un bon merder, jo ni m'entero ja que tinc totes les besties apretant-me!!!
Així que res, endavant a distreure una mica aquest personal i ja ens reagruparem desprès, d'allà empalmem amb un corriol distret aparentment fàcil però amb un bon reguerot al mig que fa treure la son a més d'un… pamet a pamet anem progressant, com que els llocs complicats els conec em dona certa avantatge i puc respirar una mica...
El terreny està una mica marranot, amb fang, per sort res excessiu però suficient per fer broma amb els que habitualment corren ciclocròs, superats els primers trams enfrontem la pujada al Castell de Clasquerí, tota una encerrona i no l'última on tard o d'hora tots acabem empenyent la bici!


Aprofitem l'avinentesa per reagrupar-nos tots al castell, com que l'inici de la ruta és bastant exigent tothom arriba acalorat, un problema menys i algú ja ens mira amb cara d'ensurt o de voler matar-nos....

Castell de Clasquerí

Charlie i Epic

Carlos i Cristian
Segurament algú pensaria que ara tocaria un respir però certament ara venien més rampes importants, tocava encarar-se cap a Mont-Rodon, això si abans de les pitjors rampes fem un corriol que tot i amb trams de pujada és força divertit i d'allà inevitablement cap amunt... aquí sóc prudent i em quedo a segona fila, els que tenen més pressa que corrin i apretin que si dubten en algun cruïlla ja pararan! Si els guies es queden sense forces malament.....

Arribem a Mont-Rodon i ens reagrupem, tot està anant molt be, la conclusió es ràpida: és gener i la gent està molt forta!!! Ningú entrena..... En aquest punt portem 12 km i 600 mt acumulats!! i lo millor és que encarà ningú ens ha escanyat ni tan sols s'han queixat!


Amunt

El carretero...



Ara venia un d'aquells punts on un s'alegra de conèixer el recorregut, ja que desprès de fer un turó lo normal és creure que toca planejar o fins i tot baixada jejee.... i sí una mica de baixada teníem la justa per encarar una altre seria de rampes... però aquestes eren per una bona causa, anar a buscar un corriol espectacular que surt de més a munt de Can Torres, a la falda de la Mola.
Reagrupem i encarem el corriol, perdó "l'espectacular corriol" !! Aquí si que obro camí, entre altres per frenar el grup per si puja algú caminant i encarar els trams més complicats a velocitat raonable, m'ho passo estupendament i rarament traço bé i m'ho baixo tot sense fer coses estranyes!
El corriol acaba a la pista però amb un últim tram complicat d'arrels, aquest dóna imatges ben divertides, frenades d’emergència, algun recte i fins i tot hi ha qui acaba gronxant-se de la branca d'un arbre!!



Estil Tarzan

Prosseguim, ara sí sense complicacions, una mica de pista i enllacem amb el senderó que ens porta fins a l'ermita de les Arenes on per aclamació popular parem a esmorzar!!!
Damunt les bicis ja es veu molt de nivell però a l'hora d'esmorzar aquí si que hi han autèntics cracks!! Nosaltres com a globeros amb molt per aprendre trèiem unes barretes de pinso per rossegar però d'altres desenfunden uns entrepans espectaculars! El Carles el porta etiquetat hi tot i el Jordi... mare meva quin tros de pa de pagès!!!


Els Angels de Charlie

Comando Badalona
Amb el dipòsit més ple, primer cap a la Font del Plàtan a omplir bidons i desprès... un petit regal, amb molt de carinyo, d'un fabulós tallafocs, d'aquets de les torres elèctriques però de pujada, de molta pujada.. fantàstic! Tots els que anaven reservant per aquets rotllos esotèrics de la pretemporada veuen com les pulsacions s'enfilen per sobre de tots els umbrals, que n'aprenguin!!!!


Que tal les pulsacions?


Desprès de l'obsequi torna la calma, pla i avall llàstima que a l'arribar a baix em diuen que la Clara a fet practiques de vol, que seguia una mala roda... mira que seguir-me, quines idees!!!!!


Sa matao Paco!
Això si ens fa una exhibició de com encaixar els cops, sense queixar-se en cap moment , valenta!!
Fem un canvi de zona i ens endinsem a la Vall d'Horta on el dia s’aclareix i la temperatura comença a pujar, aquí tothom es relaxa gaudint del pla, be tots menys els que ens coneixem la zona i sabem que en no res tindrem sorpresa, aquí em quedo darrera del tot de xaxara amb el Francesc veient com tothom ja encara el pujadot fins al Castell de Pera, arrenquem la pujada , ple hivern i ben acalorats, una fantàstica pujada on descobrir que el teu pinyó mes gran és un 30 i no tens plat petit, veritat Francesc?
Vinga amunt!


Incondicional Ru

Castell de Pera
Aquí tornem a comprovar que ens hem envoltat d'una colla de màquines, mirem l'hora i anem un hora per sota de lo que teníem previst, així que trucadeta al Restaurant que arribarem d'hora!! I bones noticies per tots, d'aquí al dinar baixada i corriols, moment d'esbarjo col·lectiu!!!

Que macus!!


Esperant per aparcar!
El lloc de dinar és Can Ramon a Sant Llorenç, quina impressió la gent de la terrassa quan veu aparèixer 25 ciclistes... al restaurant molt bon tracte, ens faciliten un garatge on guardar totes les bicis i ens deleitem cruspint-nos unes espectaculars carxofes i com no unes butis!!!

Ben concentrats



Un gran moment de la ruta on amb la calma del dinar tots aprofitem per explicar batalletes, reptes per l'any i sobretot fer riures!! Això sí, aquí aprofiten per escapolir-se la Carol, el Charlie i l’Epic que ni avisant-los de que es perdran la dosi més important de corriols els convencem per quedar-se... Havent dinat el Javi s’olora alguna cosa i també ens abandona tornant per carretera, la resta...
Amb totes les mandres del món arrenquem, encara amb un dia solejat, els efectes del dinar els notem ràpid, als 500mt hem perdut a un! L'Ada molt voluntariosa es marca un parell de series al poble junt ambel Santi dels Caris i torna amb el desaparegut!!!



Preocupats perquè ningú acabés la ruta amb sobrepès per el dinar vem buscar un recorregut alternatiu per tornar que incorporava una Rampa important per fer pair el dinar, feia falta? Doncs sí, veure les cares de digestió complicada no tenia desperdici jaja!
Superada la pujada i paït el dinar recuperem el somriure tot enllaçant corriols primer uns de ben estrets per la zona de Tres Pins per a continuació dirigir-nos cap a Can Cadafalch a fer el clàssic,un dels millors de la zona!





El Corriol de Can Cadafalch, un èxit com sempre i una alegria veure com la Mariona baixa amb molta mes confiança fins i tot en un salt on la majoria desmuntem ella si llença sense miraments! I en Dani(doo4ever) que ja se'l veu bastant recuperat de la seva clavícula i baixa prudent però per tot arreu, benvingut als corriols!!


Font de Castellar
De Castellar fins a Sabadell quatre corriolets, arribem a les 17:00 amb una gran satisfacció, tot ha sortir rodó i crec que la gent s'ho va passar prou bé.





Arribada a Sabadell...

Des d'aquí donar-vos les gràcies a tots per vindre i fer-nos passar un fantàstic dia, sou collonuts però si us plau entreneu menys!!

Ah menció especial al Mario, al Ru i a la Mariona que han assistit a totes les edicions i per voluntat pròpia!! L’any vinent teniu l’inscripció pagada!!
Inscripcions pagades Ru I Mariona

Els últims supervivents