Gran premi de la Selva: Maçanet de la Selva

Doncs ja tenim aquí la primera cursa de la Selva i amb ella tot lo que comporta: nervis, matinar i una bona tirada fins al lloc de la sortida... però tot i això en agrada!
Així que diumenge ven d’hora agafem la Petitona i cap a Maçanet no sense abans passar per la Llagosta a recollir al Ru del ressuscitat RIP team. Com cada any es arribar les dates de la Selva i començar amb les prediccions de pluges, aquest campionat i bon temps no son compatibles, es collonut, agafes l’autopista, vas pujant i com mes a prop estàs pitjor temps fa!! Però bé la veritat es que no em queixaré la previsió era pèssima però ni ens vem mullar ni ens vem fotre de fred, tota una novetat!!

----------------------------------Totgas Team + Rip Team

Es dóna la sortida i com totes les curses, lo primer sobreviure els primers quilòmetres on tothom va sobrat de forces i hi ha més bicis per metre quadrat de les que caben fins que hi ha la primera caiguda... Els primers quilòmetres eren molt rodadors, amb lo lent que surto normalment ja tremolava però rarament vaig apretar i ups sorpresa no em vaig anar tant enrere, durant uns metres encara vaig veure la roda del Francesc i seguir-la una mica, una mica només!

El Santi i el Cristian-------------------Uns simpàtics andorrans

Desprès de rodar agafàvem una pujada complicada on aconseguia divisar a l’Ada i per desgracia veure com un de davant d’ella parava ben al mig fent-li posar peu al terra, llàstima, jo aprofitava un raconet per passar tot animant-la i seguir la progressió però coses rares del moment arribem al primer corriol del tot inofensiu i em trobo cua!!! Però com pot ser ? Superat el tram sembla que la gent es va treure la son de les orelles o les lleganyes i ja tothom baixava per tot arreu, sort!! Vaig seguir tirant amb molt bones sensacions, el recorregut distret bastant trenca cames però xulo això si lo millor estava per arribar, a mitja cursa arribem a la típica trialera de tallafocs, divertida divertida i d’allà endavant les baixades van ser bastant més tècniques, recordo una curta i amb molta pendent que curiosament hi havia un fotògraf a baix ... el de davant meu la fa a peu, jo m’animo i tiro bici a baix, deu n’hi do penso però la confirmació la tinc quan miro al costat i veig a un pobre nano assegut amb pinta d’haver-se deixat la clavícula allà....

Els nous fitxatges del Tribike i el Rocabikes

Continuo i l’organització segueix regalant-nos amb camins molt divertits però amb una capa de fang i fulles per sobre que feia que alguns d’ells fos una loteria arribar muntat a baix.

Normalment les meves curses són de menys a més, fins al quilòmetre 15 no acostumo a espavilar però avui era el contrari, des de la sortida que anava prou fort, avançant gent i a bon ritme, tenia la sensació que faria una de les millors curses però quan portava uns 20 quilòmetres les forces em van començar a fugir, era incapaç de mantenir el ritme i anava perdent espenta, és a dir començava a patir!!! Llàstima....

Finalment vaig arribar amb 2:09 i tot i la petada final molt content però molt, l’any passat vaig arribar a la Selva sense arrossegar problemes de genoll i bé de forma i vaig fer uns resultats molt semblants, l’únic però es que l’any passat l’hi vaig fotre un bon pal al Francesc i aquest any m’he la fotut ell!!! Però content perquè ha estat per els seus mèrits i no per les meves mancances!!
Em planto a la meta tot xerrant amb la Nuri, el Francesc, el Dani (Doo4ever) que com sempre ha volat, és un crack! , el Totgas Team amb sort variada, David bona cursa i Miquel que sembla que aquest any l’hi persegueixen les punxades.... Amb tot arriba l’Ada, aquesta vegada no puc fer-li fotos ja que m’han volat les piles, no fa massa bona cara , m’explica que cap al principi ha sortit volant i ha tingut un aterratge forçós i es clar desprès córrer per recuperar... és impressionant el desgast que s’arriba a fer en només 30 quilòmetres ! I poc desprès entra el Ru i lo primer que em diu es:
- M’ha fotut un pal l’Ada a la pujada del quilòmetre 20

Aquesta com sempre com més quilòmetres porta millor va....jo en aquell punt m’arrossegava! . Desprès de llegir-ho l’Ada em comenta que si que al quilòmetre 20 anava com una moto però que en els últims cinc quilòmetres es va quedar amb les cames ben buides!!

En fi ja em superat la primera amb totes les seves sensacions, l’Ada aquest cop ha fet quarta no està molt satisfeta no amb la posició ja que el nivell era molt alt però si amb el temps, jo crec que ha fet una bona cursa (12 minuts menys que l’any passat) i la llàstima ha estat la caiguda que això a part de mal sempre descentra . Jo estava molt espantat i pensava que els genolls no em deixarien fer la cursa i no, s’han portat molt bé!!!

Per allà també vem trobar al Santi i al Cristian companys de la Clara, uns catxondos com sempre però i tu Clara on eres ????

Ah i felicitats a l’organització, circuit collonut, ben marcat i a l’arribada botifarra, donuts, dutxes, de tot!

Classificacions

El meu 2009

Si uns anys enrera algú m’hagués dit que m’arribaria a considerar una persona esportista hagués esclafit a riure però ara per ara no puc dir que no, i paradoxalment tinc la sensació que és més una necessitat psíquica que física, no sé si m’enteneu: estic més que viciada a la bici. Faci el què faci, en un moment o altre em passa una roda pel cap, una ruta, aquella persona que vaig conèixer en aquella sortida, aquell paisatge espectacular després de la gran pujada… i a més tinc la gran sort de compartir aquesta passió amb el Santi, així que ja no puc demanar més.

Per arrodonir-ho ni en els meus millor somnis beteteros hagués pogut imaginar una temporada com aquesta i és que el 2009 ha estat un any de reptes complerts, esforços premiats i moltes noves coneixences que si fos aquell famós que cada any per Nadal fa un discurset per la tele diria que: m’omplen d’orgull i satisfacció!

Aquest 2009 he pedalat 6249 kms, a principis d’any vaig fer alguna cosa de corró i amb el Santi hem intentat anar al gimnàs al menys un cop per setmana per fer algo de braços, però he de dir que no hem estat massa regulars en aquest aspecte. Com la majoria sabeu només tenim les bicis de muntanya, ni carretera ni CX, així que no hi ha quilometres complementaris, són els que són i tenint en compte que són rodats en cap de setmana, festius o vacances a mi ja em semblen prous i és que entre setmana només hem aconseguit sortir 6 cops en 1 any! A veure si, igual que el gimnàs, aquest any ens treiem la mandra de sobre i aconseguim sortir a rodar després de treballar, no hauria de ser difícil millorar els números del 2009...

El 2008 ja li vem començar a agafar el gust a la llarga distància i és que haver conegut a la Noe ens va afectar greument i aquest any el tema ha anat increccendo, Soplao, Pedals Non-Stop, Gran Raid Cristalp... proves que no sabia si seria capaç de portar a terme i per saber-ho s’hi havia d’anar. Per sorpresa hem sigut finishers de la majoria i cada vegada que hi penso un somriure se’m dibuixa a la cara. L’espina però que tinc clavada és la dels 100 kms de les Guilleries, així que s’hi haurà de tornar aquest any!

Quan miro enrera i llegeixo les cròniques me’n adono que xerro molt, sí, sí a part de pedalar xerro pels descosits, que aquestes rutes tan llargues a part de ser molt gratificants m’agraden perquè les comparteixo, en canvi en una cursa de 30kms lo únic que comparteixes són les presses. I és per això que m’enganxen les burrades, per una banda et donen motivació per aconseguir ser finisher de la teva cursa més llarga, la de més desnivell, la més tècnica... i per l’altra em fan sentir persona.

Resultats 2009:

Open de la Selva: 2a del campionat
Maçanet de la Selva. 2a
Bescanó 3a
Riudarenes 2a
Vilobí d’Onyar 3a
Sant Hilari Sacalm.1a

La Diferent de Sallent. 1a
Marxa Btt del Solsonès. 4a
Open Btt de Montmeló. 1a
Costa Fustera: 2a
Marxa per parelles de Llagostera: 2a parella mixta amb el Santi

Les Burrades oficials 2009:

100 kms de les Guilleries. 3.800 desnivell. Abandó.
Los 10.000 del Soplao. 165 kms 4.000 desnivell: 10:16h. 1a
Pedals de Foc Non-Stop. 230 kms 6.000 desnivell: 18:08h. 2a
Eiger Bike Challenge (Suïssa). 88 kms 3.900 desnivell: 7:53h. 8a
Gran Raid Cristalp (Suïssa). 120 kms 5.400 desnivell. 10:47h. 4a
Volta a la Cerdanya. 2 dies. 165 kms 6.000 desnivell. 16:35h. 1eres parella fèmines amb la Noe
Volta al Penedès. 2 dies. 160 kms 3500 desnivell. 3ers parella mixta amb el Santi
Artec Vall d’en Bas. 121 kms 4.000 desnivell. 10:33h. 2a

I entre cursa i cursa moltes rutes i burrades memorables no-oficials: 24 hores de btt, Sbd-Sant Jeroni-Sbd, BI6000, el Puigmal, la Molina-Sabadell, Transcatalunya Figueres-Sabadell, la Ruta del Císter... compartides amb el Ru, el Francesc, la Carol, els Maratonians, la gent de l’Escapa, la Penyamussolenca, l’Heri, el Pedro, la Clara... i d’altres més íntimes i és que des de que tenim el GPS el Santi i jo ja podem anar solets a descobrir camins!

Ojalà, aquest 2010 el Santi es recuperi totalment del genoll i em pugui divertir tant amb la bici com l’any passat, rodant per rodar, rodant per conèixer, rodant per competir, rodant per anar a algun lloc, rodant per compartir, rodant per assolir, rodant per descobrir, rodant per aprendre, rodant per desconectar, rodant per pensar, rodant per...... rodant perquè sí!

De volta en volta i corro perquè em toca!

Ahir dissabte vem sortir a estirar les cames a l’hora dels marquesos i és que divendres se’ns va fer tard… però com que avui el plan era intens però de pocs quilòmetres havíem de sortir a fer algo encara que fos poc per maquillar-ho una mica.

Així que cap a les 11:15 arranquem cap al Tibidabo, que la Scale encara no hi havia anat mai, tranquil·lament assolim l’objectiu, només hem de fer una mica d’esforç extra en una zona més enfangada i de pedres relliscoses.

Arribem a dalt, barreta i avall per on hem pujat però sorpresa! Poc després d’arrancar ens trobem el Gor, a qui no havíem tornat a veure des de la Transcatalunya de l’Escapa i va acompanyat del Sergi, qui fa un temps va dur a terme el repte dels 7 deserts. Si ens descuidem se’ns fa de nit fent-la petar, que si deserts amunt, que si la Titan avall, que si em vull comprar una furgo, que si la bike-transpirineus pinta bé... vaja que haurem de quedar un dia per fer unes birres perquè de temes no ens en faltaven.

Al final arribem a casa a les 15:00 amb 42 kms i 900 de desnivell, més val això que res!

I avui era el gran dia, tornar a matinar per anar a les 2hores de resistència per parelles de les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès, a una cursa on fer una misèria de quilòmetres però és clar, si la organitzaven els Metalbikers no hi podíem faltar, i allà i són tots, el Llibert, el Sergi, el Josep Mª, el Jordi, el Carles... tan disposats com sempre a fer-nos ho passar bé mentre suem la gota gorda.

De seguida sentim veus de que hi ha una zona de canyes ben enfangada, i havent recollit els dorsals i quan ho tenim tot apunt anem a fer una volta de reconeixement, crec que no m’equivoco si dic que és la primera vegada que feia una cosa així però és clar, també és el primer cop que faig una cursa en un circuit de 3 kms, per fi sabrem què se sent fent el hàmster!

La zona de fang està fatal i més que ho estarà quan hi haguem passat tots un parell de vegades, què hi farem, hi ha un parell de rampots de baixada que es tracta de tirar-s’hi i punt, el segon a la volta de reconeixement no me’l faig però sé que sota la pressió de la cursa, la cosa serà diferent i no anava equivocada, al final m’ha agradat i tot, jejeje. També hi ha un parell de rampes dures de pujada, una per mi impossible, és plena de fang i per relliscar a la meitat prefereixo caminar-la i la segona li agafo la mida i la passo bé menys l’última volta...també hem de creuar un riuet, passar pel marge més que enfangat d’unes vinyes, fer una rampeta amb quatres graons rodons més que punyeteros i córrer, córrer molt als trams planers, així que allà forquilla bloquejada i plat gran, que en els trams tècnics ja hauré perdut prou temps.

De tàctica no n'hem de rumiar pas cap, ja que en aquesta cursa, per norma, les parelles mixtes s'han de donar el relleu a cada volta així que... es dóna la sortida tipus Le Mans, que divertit, divertit perquè corria el Santi sinó no m’ho hagués semblat tant i quins nervis esperant que vingués per fer el primer relleu, després ja està, a la que començo a pedalar el formigueig de l’estomac desapareix i llavors començo a esbufegar, jejejeje. És brutal i molt exigent, ho fas tot al màxim, total no hi ha cap pujada llarga i són, per mi, uns 12 minuts per relleu així que a donar-ho tot. Quan li passo el relleu al Santi no puc dir ni ase ni bèstia, això sí quan recupero l’alè em passo l’estona de xaxara amb els coneguts i sobretot amb l’Elena i l’Olga les noies de les dues parelles mixtes veïnes de boxes, així entre treure fang i xarrar quan me’n adono el Santi ja torna a ser el meu costat passant-me el braçalet.


Després d’anar tranquil·lament tercers tota l’estona, l’última volta és d’infart, el David, de la 2a parella mixta, peta la cadena i arriba corrent just darrera el Santi, així que l’Elena i jo sortim gairebé juntes jugant-nos la 2a i 3era posició, o això és el què ens pensàvem, així que apreto tot el què puc, passo la zona de fang amb penes i treballs, però després en una zona adoquinada, que tenia claríssim que relliscava de mala manera, pum, vaig i me la foto no sé ni com, així que quan m’he aixecat del terra i he posat el manillar recta l’Elena ja m’ha passat, pensant-me que estem a l’última volta ho dono el tot pel tot i aconsegueixo remuntar, no m’ho puc ni creure, l’avanço i foto 5a, passo les vinyes fangoses, em tiro per la pendent, travesso el riu amb no massa traça i vaig esperitada pel costat de la riera, com no poso peu al últim esglaó i ja veig el prat d’avanç d’arribar a boxes, giro el cap i no veig l’Elena, sembla que ho he aconseguit! Uf que n’és però de cansat!

La sorpresa però és que entro a boxes i el Santi no està pas relaxat esperant que li expliqui com m’ha anat el dia.. encara té temps de fer una volta més!! Així que surt volant, tot i que sap que si el David no té cap problema probablement l’atraparà... així que al final 3ers i molt contents! Primer podi de l’any i les nostres primeres medalles beteteres, jejejeje i com no un Cava del Penedès, com ha de ser!

Ara ja puc opinar d’unes 2 hores de resistència: deu n’hi do lo llargues que es fan més que res el fet de treure el fetge durant 12 minuts, descansar-ne 11, tornar a treure el fetge... de bojos i a sobre saber que hauràs de passar per aquell tram que no se’t dona gens bé o aquell altre que t’acollona... vaja que sort que no eren unes 24 hores.. ni 3!

ll Volta (Siberiana) pel Vallès

Avui la sortida es presenta emocionant, un cop a l’any muntem una ruta per la nostra zona per quedar amb els amics i passejar una mica, haig de reconèixer que la nit anterior estava nerviós repassant mentalment els camins per no perdre’m amb tot el grup... sort que per si de cas havíem enviat el track de la ruta a uns quants assistents! A lo què anàvem, una de les preocupacions més grans que teníem era el temps, la zona era espectacular i un dia gris hagués deslluït molt, per sort el pronòstic era de sol però amb unes temperatures espectacularment fredes i així va ser! A bon matí trobàvem els primers convidats vinguts amb tren, el Dani ,l’Armand i el Francesc i les primeres absències: l’Hector i l’Angel, llàstima! D’aquí cap a la benzinera on aniria arribant el degoteig de gent: Els Santi’s , Mario,Jose Miguel, Ru, Ramon, Mingo, Dani (Doo4ever) i Mariona

Comencem la sortida primer el bosc de Can Deu direcció a Matadepera, aquí em poso davant a tirar fort, la idea és aprofitar aquest tros fàcil per guanyar temps en previsió dels trams lents o d’averies, però amb el grupet que s’ha presentat avui lo d’anar ràpid no és bona idea, com més ràpid és el ritme sembla que més còmodes es trobin, ells perquè lo que sóc jo.... Ja a Matadepera comencem les primeres pujades series i ja ens alegrem perquè la temperatura sempre és sota zero i d’aquesta manera com a mínim ens atemperem !!!

Donem un parell de voltes per tot de camins pròxims al poble fins que encarem definitivament cap a l’Obac. Agafem un corriol amagat de pujada que surt de l’urbanització dels Rourets i que ens deixa a la pista principal que porta a la casa de l’Obac.

En aquest tram ja trobem les primeres plaques de gel i fins i tot algú fa les primeres classes de patinatge.... Abans d’arribar a la casa agafem el trencall de la Torrota de l’Obac i ens enfilem per la seva important pujada, aquesta amb recompensa ja que al final d’ella pararíem a esmorzar en mig dels primers indicis de neu.

Tot un espectacle amb una temperatura inferior als quatre sota zero tothom s’hi posa còmode orientant-se tot lo possible cap al sol com a llangardaixos amb l’esperança d’escalfar-nos! ----------------------------------------Esmorzar Durant l’esmorzar fem uns riures amb l’aparició d’un ciclista que desprès de fer tot el rampot de pujada pregunta per anar a la Casa de l’Obac!!! Però si l’has deixat a baix!!!! Per rematar-ho cadascú l’indica un camí diferent i em sembla que per no escoltar-nos decideix continuar pujant!! No ho se si a hores d’ara l’haurà trobat... Per copsar la agradable temperatura ambient només dir que no vaig aconseguir beure del bidó fins a l’hora de dinar, totalment glaçat!!!! Continuem la ruta i d’aquí endavant començaria lo que en Mingo batejaria com a Volta Siberiana!!!!

Impressionant, lo que fins aquell moment eren tímides mostres de neu va passar a ser tot un corriol nevat, increïble la sensació nova de desplaçar-te per allà, anava pedalant i no donava l’abast mirant cap a tot arreu, en aquell moment era com un nen en dia de Reis, tot em semblava espectacular!!! Primer la pujada cap al Pou de Glaç i desprès tot el camí ral que si en sec ja hi ha trams molt tècnics amb neu i gel era una autèntica aventura o bogeria... Si tot ja era molt bucòlic no podia faltar el punt surrealista que era veure el Ramon baixar els trams tècnics amb unes rodes totalment llises!!!! ---------------------------------Detall de Barba congelada.... Llàstima que un paisatge així tingui el seu preu, la temperatura va caure fins al 6.5 sota zero i la pobre Mariona va acaparar tot el fred a les seves mans i lo idíl·lic del lloc va passar a ser un suplici per ella. ------------------------------------- -6.5º Quin fred!!

Superada la Volta Siberiana agafàvem baixada cap a Rellinars, lo qual no és lo millor per recuperar temperatura però per sort el Dani (Doo4ever) pensa en tot i té el detall de punxar, tot un gest solidari perquè tothom es recuperés una mica! Arreglada la punxada prosseguim i desprès de les baixades el recorregut ens obsequia amb una sèrie de rampes de més del 20%, on fins i tot la gent para per treure’s roba, que ens porten, ara si, a la Casa de l’Obac on ens reagrupem i ràpidament baixem cap als Caus a dinar Del dinar poc a dir, tot perfecte, amb vistes a les bicis per estar tranquils, bons aliments i un cambrer especialment servicial.

-------En venta: Bicicletas MTB26" de ALUMINIO con SHIMANO PROFESIONAL, DOBLE ----------SUSPENSIÓN Y DOBLE FRENO DE DISCO ---------------------------------- Ja amb la panxa plena prosseguim la ruta amb la tranquil·litat de saber que ja em superat lo més dur però no lo més fàcil ja que començàvem la part més tècnica de la ruta. Primer una mica de pista per ràpidament enllaçar amb la trialera del Niva, em toca obrir grup i sabent les màquines que porto darrera baixo el tram de trialera fins al Lada volant com mai, amb l’intenció de no entorpir els mes tècnics. Paro amb l’excusa de fer fotos i així de pas em trec la pressió d’anar davant jeje!! En el tram següent la bici del Mingo agafa la traçada per un lloc diferent de la desitjada, punyetera ella, i fa que pateixi un aterratge forçós.... Seguim baixant, desprès de la trialera del Niva, en Mario i el Jose Luis ens ensenyen un túnel tot curiós que hi ha pels volts i alguns fins i tot fan turisme per dintre. Desprès la baixada continua amb uns corriols més estrets i amb trams amb escales de fusta, molt guapo, aquest tros el faig intentant seguir al Francesc i me’n surto prou bé si no fos perquè desprès em diria que ell baixava tranquil·lament..... Hem d’aprendre més! Finalitzada tota aquesta zona més complicada arribem a una carretera que du a Terrassa on el Mingo encara adolorit aprofita per retirar-se amb la companyia del Santi pare.

La resta continuem la ruta amb un recorregut que vem descobrir tirant de mapes per aconseguir esquivar la carretera, lo millor es que a més d’aconseguir el propòsit ho fa passant per més corriols, excel·lent!!

Arribem al Llac Petit i d’allà a Matadepera on fem els ja típics corriols fins a Sabadell tot passant per el bosc de Can Deu on ja en el últim tram tècnic, unes escales endimoniades, el Dani (Doo4ever) ens fa una exhibició tècnica i se les baixa totes!! Un crack!! Ja a Sabadell, arriba l’hora dels comiats nosaltres ja hem acabat la ruta però uns quants encara continuen pedalen fins les seves respectives localitats: La Llagosta, Pedra Santa, Barcelona.... Què puc dir del dia? Doncs que la ruta amb el punt de la neu ha estat espectacular però amb la bona gent que s’ha ajuntat avui si haguéssim fet un carril-bici segur que també haguéssim passat un gran dia!!! Fins la propera!!!!

Volta pel Vallès: Últims Detalls

Doncs ja tenim el cap de setmana aquí i amb ell la Volta aquest diumenge! Sembla que per la pluja no ens haurem de preocupar i per passar calor tampoc..... Abrigueu-vos!!!!

L'hora de sortida i el lloc son els ja comentats:

7:45h a la benzinera Repsol del final de l'Avinguda Matadepera

Si teniu dubtes de com arribar-hi ho teniu explicat aquí:

http://salutirauxa.blogspot.com/2009/12/volta-pel-valles-10-de-gener-2010.html

I per els que vingueu en tren us estarem esperant a l'estació del Nord de la Renfe a les 7:20

Mes cosetes, del tema alimentari cal portar esmorzar, del tema dinar si no ens hem quedat glaçats pararem a fer un entrepà ràpid en un bar. En lo referent a punts d'aigua no en tenim masses però segur que trobem una mica de neu per desfer! No en serio donada l'època no cal que carregeu en excés al quilòmetre 30 tenim una font per carregar i al 43 el bar amb una font davant!!

Aquest es el perfil per anar obrint boca:

El track de la ruta us serà enviat demà a la tarda que ja us coneixem i sou capaços de fer prèvies demà!!

Qualsevol dubte ens ho podeu comentar aquí o en el tema que hi ha obert en el fòrum maratonians:

http://maratonians.foroactivo.com/maratons-f2/2a-volta-pel-valles-10-de-gener-t130-15.htm

Fins diumenge!!!!

Pedalant del 2009 al 2010

Pedalant a trenc d'alba, perquè després diguin que no és bonic això del mountain bike...

Com no podia ser d’una altra manera hem acomiadat el 2009 i inaugurat el 2010 menjant molt i pedalant tot el què hem pogut.

Així que per tirar avall tot els fastuosos menús de Nadal i Sant Esteve el 27 vem anar a pedalar amb el Ru i el Francesc. El Ru ens va fer d’amfitrió i ens va fer degustar les rampes més potents de la cara de muntanya de la Serra de Marina, per nosaltres totalment desconeguda fins el moment. Aquesta ruta la podem batejar com la "encerrona Ru": 1400 de desnivell en poc més de 35 kms! I és clar, aquesta és la cara que se'm va posar:

Tot i la pluja caiguda els dies anteriors el sauló l’havia absorbit prou bé, així que vem trobar algunes zones de fang però bàsicament només sortint de la Llagosta.

Frescos com una rosa abans d'enrampar-nos! Al mirador de St.Cebrià de Cabanyes


El dipòsit per la cara B


La segona pujada del dia, cap a la Font dels Caçadors i baixant per St. Pere de Reixach


El Ru i jo arribant a les antenes, els picats dels dia ja eren dalt fent-nos fotos..

N'hi ha que això de les festes nadalenques els afecta més del compte...

Perquè no ens avorríssim en Ru també hi va posar una bona dosi de corriols, aquest de pujada:


Al mirador del poblat ibèric de Puig Castellar

El 29, per no repetir-nos, vem canviar les bicis per les bambes i vem anar a passejar pel Montcau, volíem anar fins a la Mola però el vent ens va portar la pluja, així que a l'alçada de la Cova del Drac vem fer mitja volta, un altre dia serà!

Airejats al Montcau, qui ho havia de dir que ens plouria?

I com ja comença a ser tota una tradició per nosaltres el dia 30 vem agafar 4 trastos i les bicis per anar a buscar on passar el Cap d’Any i a Horta de Sant Joan ens hi van voler. Un cop instal·lats a la fonda, vem anar a dinar a la tradicional Fonda Alcalà de Calaceit, ja Terol, per fer-lo baixar vem passejar per l’ermita de Sant Pol i al vespre vem descobrir on fan les millor pizzes de la Terra Alta, a la Pizzeria d’Horta, mmmm que bones!

Benvinguts a Calaceit, jejeje

El petit campanar de l'ermita de Sant Pol

L'ajuntament d'Horta, que ben plantat!

Horta de St. Joan sempre va lligada a les Roques de Benet

Quina posta de sol, la lluna es deixa veure ben aviat

Així que després d’una jornada de turisme gastronòmic, en tocava una de turisme betetero així que armats amb el GPS ens vem disposar a fer una ruta de la Volta als Ports que el Santi havia trobat per internet. Quina meravella de ruta, vem gaudir-la d’allò més i ens va sorprendre moltíssim la bellesa dels paisatges i la tranquil·litat de l’indret, lo curiós va ser que en el transcurs dels 93 kms de la ruta no ens vam creuar ni amb cap ciclista i fins hi tot amb cap excursionista, m’ho haguessin dit i no m’ho hagués cregut... potser va ser pel fet de ser 31 de desembre... no ho sé pas la qüestió és que a mesura que anàvem avançant anàvem descobrint paratges encantadors dels Ports de Tortosa i Beseit.

La ruta té dues parts clarament diferenciades, la primera molt més dura i encisadora, aproximadament cap al km 12 comença una pujada per pista pedregosa i sinuosa que ens fa guanyar alçada i ens condueix al Coll de les Saleres on agafem el GR que porta al Refugi de les Clotes i més endavant al Coll de Carabasses (crec) on de cop podem admirar el Delta de l’Ebre. Seguim empenyent la bici fins al Coll del Caubet on retrobem la pista i on comença la segona part de la ruta molt més rodadora.

Ho haveu vist! Venim d'allà!

Arribant a Coll de Carabasses, sorpresa....

Les muntanyes deixen pas al Delta de l'Ebre

Seguim arrossegant la bici però aquest cop el paisatge s'ho val, oi Santi?

El Mont-Caro darrera i algunes clapes de neu

Parada i fonda a Beseit

Aguantant l'ajuntament d'Arnes

Teníem por que se’ns fes de nit, així que no vem parar tant com de costum, tot i que no ens vem estar de fer un bon entrepà a Beseit, i finalment vem tardar 8:30 hores, de les quals 1:45h vem estar fent el GR de les Clotes, gairebé tot a peu.

Arribant a Horta amb la peculiar muntanya de Sta. Bàrbara de guardiana

Molt satisfets vem encarar la nit de Cap d’Any que va ser molt ventilada, sort que a la fonda s’hi estava prou bé.

Bon any a tothom!!!

El dia 1 vem deixar reposar les bicis, no fos cas que comencessin l’any estressades i vem fer visites a peu, lo Parot, el Convent de Sant Salvador, amb la seva cova, el Toll del Vidre, un dinar esplèndid al restaurant el Petit Cabirol d’Arnes i una caminada sota quatre gotes pels Estrets. Per rematar el dia una visita més que obligada a la xocolateria Arlequin d’Horta de Sant Joan, com ens va agradar i que acollidor que és el lloc, amb aquella olor de xocolata, cafès, creps... mmmmm

Lo Parot, una bimil.lenària olivera monumental! Que gran que ets!

Escalinata del convent de St. Salvador, al peu de la muntanya de Sta. Bàrbara

El Toll del Vidre, llàstima que no fos estiu!

A les parets de roca escarpada dels Estrets vem aconseguir veure cabres salvatges!

El dia 2 per acomiadar-nos fins la propera de la Terra Alta, vem anar a fer una altra ruta acompanyats pel vent, aquest cop una ruta que els bombers de la zona havien penjat a internet i com es nota lo forts que arriben a estar, perquè després d’enfilar-nos a les Roques de Benet, agafem un corriol, on per cert vaig trobar dos rovellons, que va a espetegar a unes rampes de por que ens enfilen fins un pla amb unes runes, allà agafem un camí molt tècnic de baixada, passem pel costat de la Font del Franxo i fins la Franqueta on ens enfilem una mica més per anar a agafar un altre sender molt guapo però amb algun tram força tècnic. Altre cop anem a parar a prop de la Franqueta i agafem el PR que ens porta a travessar de dalt a baix els Estrets, una passada!

Una de les Roques de Benet per darrera, esteu rodejades!

Corriols sí, sí!!

Quina manera de treure la llengua per arribar aquí dalt!

Entrant als Estrets

Arribem tard a la fonda i hem de recollir de pressa i corrent que la mestressa ens fa mala cara, i és que entre una punxada, els bolets, la cara de bocabadats, els corriols tècnics i tots els ets i uts hem estat més del què pensàvem i només amb una barreta a la panxa. Per solucionar-ho anem a carregar energies a la nostra pizzeria preferida!