divendres, 15 de maig de 2009

TransCatalunya 09: 2ª Etapa

Diumenge ben d’horeta tornem un altre vegada al lio, aquesta vegada la diferència més notable és que sortirem amb un grup numerós d’allò més fresc i amb moltes ganes de ruta.
Avui com que és el nostre segon dia la cosa es posa emocionant, el cap anar rumiant, aguantaré, es portarà bé el genoll.... la primera prova a superar ens la trobem molt abans de lo esperat i no és en forma de pujada si no és el viatge amb tren!!!! Quan passem per Sbd sud entra una estampida de penya moradíssima que ens fa tenir un viatge d’allo més distret, amb constants passejades de seguratas i alguna corredissa que altre...
A Sants fem transbordo i ja paciència i una canya fins a Figueres, com a mínim aprofitem per descansar tot el que podem!



Ja a Figueres comencem la ruta, pràcticament a les 10:00 del matí amb un cel amenaçador de pluja però amb moltes ganes, al poc de sortir fem la primera gimcana per superar les obres del AVE que tot ho envaeixen i un cop agafem la pista de lo primer que ens donem compte és que la gent està molt fresca i amb presses, avui tocarà córrer més que ahir, quines coses...

Es van formant grups , cadascun al voltant d’algun gps que guiés el camí així que un grup d’insensats s’uneixen a mi perquè els guiï, sorprenentment no em perdo i els vaig portant a lloc, això si patint a cada cruïlla, a diferència d’ahir, avui l’hi he tret detall als mapes i canviat el color del track i ja quasi sé per on vaig!


Avui per això el tema és molt més divertit, en total potser som uns trenta i en alguns trams sembla una pedalada amb gent per tot arreu, a més ens trobem amb molts coneguts que en alguns casos no els vèiem des de l’any passat, així que anar petant la xerrada d’aquí ,allà !
El recorregut de moment ha començat suau, amb pista, algun tros de carretera i anar-hi anant amb alguna pujada però res d’important. Amb tot arribem a Besalú amb el seu pont romà, espectacular!

Portem uns 30 quilòmetres i aquí ens espera la furgo d’assistència per omplir aigua i comentar la jugada, aprofitem per esmorzar.


Sortint de Besalú, cap a St.Fruitós on agafem un Gr que va pujant, a mitja pujada ens comenta el Valentí que tenim dos opcions: continuar per el Gr però d’aquí endavant toca caminar un bon tros o continuar per la pista que no sap en quin estat està però que va al mateix lloc. Tothom agafa per el Gr de caminar però a mi caminant em fot un mal de nassos el genoll així que decidim aventurar-nos a seguir per la misteriosa pista... i sembla que l’encertem, la pista s’estreny i s’orienta de manera exagerada cap a munt , es a dir plat petit treient fum i moltes pedres a esquivar, bastant dur però de caminar res de res!! Un parell o tres de quilòmetres més amunt ens trobàvem a la resta amb males cares d’arrossegar la bici, qui no s’arrisca....
Aquí ens reagrupen i ens quedem un grup compacte amb els quals faríem pràcticament tota la ruta, l’Eloi, Xavi, Aleix i el Carles.

Fem una bona baixada , on per cert a mitja baixada un masover ens fot un rotllo impressionant, explicant-nos sopars de duro quan en realitat lo que no volia era que passéssim per les seves terres... finalment ens desvia per un altre camí on per sort recuperem el track i fem un corriol ben distret. Arribem a El Sallent on agafem la carretera fins a Santa Pau, aquest tros es fa pesadíssim fot una calor important,tenim gana (son les 14:00 passades) i el cul no ho porta gens bé lo de l’asfalt....

Ara tots els esforços es centren a trobar el lloc on ens espera el dinar però lo que no imaginàvem es que encara ens quedaria suar una estona.... A Santa Pau per sort agafem camí i en poc ens endinsem als paratges idíl·lics de la Fageda d’en Jordà, maquíssim!

Anem avançant però no hi manera d’arribar al lloc de dinar que és a Can Xeli, per el camí anem passant cartells indicant-nos la direcció però no la distància.... i per rematar-ho ens cau un ruixat, per sort breu!! Finalment aconseguim arribar al lloc de dinar, som el primer grup i això que ja són les 16:00 de la tarda, estem desmaiats!!!

Per sort ens esperen amb un dinar ben complert: Arròs, gaspatxo, croquetes i truita , collonut! A poc a poc va arribant la gent i ja us podeu imaginar les cares que portaven en aquelles hores sense dinar... amb tot ja portem uns 65km.

Desprès del magnífic dinar tornem a arrencar, insisteixo una mica en fer-ho ja que per moments m’està agafant una mandra que més que pedalar el que faria és la migdiada!

Ara el camí és prou tranquil·let, va planejant i alguna baixadeta fins i tot, amb això arribem a Les Preses i agafem carretera una bona estona, és la calma d’abans de la tormenta ja que anem de dret a la pujada més important de tota la ruta, la pujada a Falgars!
Teòricament aquest tram de carretera pintava estupendo per descansar però ens maxaca el cul i és fa terriblement monòton fins i tot un del grup desprès ens comentaria que va estar a punt de parar per que s’adormia al damunt de la bici!!!

Durant aquest tram anem contemplant les majestuoses muntanyes que se’ns planten al damunt tot especulant quina ens tocarà patir.... amb tot finalment ens desviem i ens encarem cap a una d’elles, uns poc metres i comencem una pista cimentada amb un pendent.....

Mare meva quina pujada, per fer-vos una idea posaré unes dades:
Durada: Uns 4.5 +-
Alçada inicial: 488mt
Alçada Final: 929mt

Així que es pot classificar com a pujada espectacular, és semblant a la que puja al Santuari de Bellmunt però amb la particularitat que aquesta no té cap descans fins dalt!!! Aquí cadascú agafa el seu ritme, nosaltres dos anem prou compenetrats i agafem un ritme estable que no sé com l’aguantem fins dalt, tot i l’etapa d’ahir la fem d’una tirada i prou ràpids, això si patint com a porcs!!!!!
Un cop a dalt a recuperar aire, fotos, reagruparse i continuen que les pujades encara no s’han acabat....

Ara portem uns 80 km i el terreny ens regala amb una petita baixada on relaxar les cames per tot seguit empalmar amb un altre pujada.... però aquesta més suau fins al Pla d’Armadans a 1100mt!!!

Allà en pocs metres en el Coll de Condreu ens trobem al Francis amb la furgo que ens pregunta com estem i ens anima dient que això ja està, que ja queden poques pujades!!!!

Raó ja tenia però al poc de reprendre la ruta estem pujant un altre cop i amb la pallissa que portem a les cames ens enrecordem de les seves paraules!!!

Passem per un prat i aquí vivim una situació un xic surrealista, el prat es ple de vaques amb els seu vedells, nosaltres agafem el camí cap amunt però a mitja pujada ens comencem a notar envoltats per les vaques, surten per totes les bandes, esquerra, dreta i nosaltres una miqueta porucs passem ràpidament amb tota la discreció que podem, per un moment crec que tots ens veiem segrestats per les vaques, demanarien rescat?

Passat el tràngol ens atrapen el Santi (pare) i el Mingo que venen d’allò més àgils, així que ja tenim asegurats més riures fins l’arribada!!!
D’aquí endavant se’ns passen tots els mals, ens posem a rodar tot seguint la cinglera i gaudim d’unes vistes increïbles, lo millor de tota la ruta estava al final tota una recompensa a l’esforç, és increïble el paisatge, ens quedem tots bavejant mirant aquelles parets espectaculars, un moment màgic!!










Per rematar la bellesa de l’entorn visualitzem el SALT de Sallent : Simplement al·lucinant i aquest any amb generosa aigua!


Passada la zona de baveig obligatori ja visualitzem Sant Joan de Fàbregas i finalitzem la etapa, estic com en un globus, avui per nosaltres era la segona etapa i la més dura, hem arribat relativament sencers i això ens provoca una sensació d’eufòria fantàstica!!!



Finalment hem arribat a les 20:15, encara juga el Barça i sembla que amb la lliga a la butxaca (3-1), fem unes coles tot mirant-ho una mica, unes merescudes dutxes,el Barça empata... i ens acomiadem de tots que nosaltres ja hem acabat la Trans d’aquest any!!!!!


Tot carregant la furgo arriben l'Isa i el Luis, els altres finishers de la Trans, ara ja ens podem fer la foto de feina completa!!!!!

La tornada la fem amb el Gor que també treballa l’endemà però no es volia perdre l’etapa d’avui!

En Gor es Armeni però parla fantàsticament el català i curiosament no entén com és que hi ha llocs d’Espanya que es creuen que aquí es persegueix el castellà!! Amb coses com aquesta ens demostra un gran respecte per les cultures i una integració al país envejable, que n’aprenguin!!!


Una de les millors coses del cap de setmana a part òbviament de la ruta ha estat tornar a rodar amb companys que feia temps que no veiem i especialment conèixer gent nova tant fantàstica com el Luis, l'Isa i el Gor...

L’any que ve san tornem-hi!

Dades de la ruta:
102 km
2700 mt da+

10 comentaris:

Aleix ha dit...

Increible cronica nois!Gairege em pensava k estava alla fent-la amb vosaltres!
Quan estigui recuperat ja en farem alguna de grossa!
Salut!

Santi ha dit...

una crònica i unes fotos molt bonessss!!! man encantat!!

Nava ha dit...

La veritat es que segueixo opinant que sou els putos reis dels kilòmetres, deu ni do, no pareu, bona crònica, el salt del sallent, impressionant, no pareu !!

Santi ha dit...

Sou fantàstics!!! Amb les vostres cròniques es fàcil tornar a recordar els moments mes xulos de la ruta (comentaris i fotos). Ha estat un plaer tornar a pedalar amb vosaltres.

Salut,
Santi (pare)

Clara ha dit...

M'heu deixat alucinada, admiro la força i les ganes que li posseu a cadascuna de les rutes que us proposeu fer, us felicito i gràcies per transmetre'ns la vostra experiència...cuidat el genoll Santi i petons als dos

Silvia ha dit...

Ese Salt de Sallet, peaso de barranco...les vistas desde la reunio que hi ha per baixar rapelant també son espectaculars jejejeje.

petons, campions!!

Mario ha dit...

Encara em cau la baba.. Quines vistes!!
Deixeu alguns kilòmetres pels demés!!!

Paco F.R ha dit...

Acabo d'arrivar de Pedals d'Occitania
i veig que vosaltres tampoc pareu.....!!
Molt bones las vostras crónicas...!!
A veure si en veiem aviat..

Salut i força.

Txema Arnau ha dit...

Bona ruta!! bé, com les que feu sempre!! La cronica perfecte! La veritat es que crec que sous unes maquines de fer quilometres!! :-)Ens veiem!!

taxidraiver ha dit...

Tots dos feu mitja por!!!!!! Que es prepari el Soplao, perque va lo millor d'aqui.....

Una abraçada en directe que us fare divendres!!!!