diumenge, 30 de març del 2008

Volta a Collserola

Aquest dissabte hem tingut sortida amb la PenyaMussolenca, aquesta es tractava de fer ‘‘la volta integral a collserola’ una ruta extreta del llibre ‘ Collserola en bici’. Com que la ruta era llargueta i la gent te un bonobici limitat tocava sortir d’horeta... Varem quedar amb tothom a les 7:30 en el Pi d’en Xandri i a les 7:05 amb el German i lAna a St.quirze,està clar que no teniem gaire temps per arribar a l’hora , així que tal com ens veiem, ens va tocar sortir disparats els quatre !! A bon matí i ja corrent, arribem una miqueta tard es clar.. i comencem la sortida. Al principi ens costa trobar el nord i repetim algun camí que altre però un cop el trobem anem empalmant diferents pistes i camins. La ruta es bastant pistera pero ben curiosa ja que ben be passem per tots els pobles que limiten el parc,st.Cugat,Valldoreix,St.Joan despí,Floresta... una bona volta a Collserola. Com totes les sortides en grup estem ben distrets ,bromes,riures,rampes,punxades (be punxada ,la meva!),alguna pajara., allò que diem una sortida completa. I per complerts ,els km’s que acabem fent tot voltant :

98kms

2100 desnivell positiu

No en son 100 però quasi i això ens dibuixa una cara de satisfacció tremenda, arribem a casa tard i cansats però amb la sensació de feina ben feta.


dijous, 27 de març del 2008

Volta a Eivissa sobre rodes III. El meu aniversari!

Diumenge 23 de març. Sant Antoni-Sant Josep-Sant Antoni

Ens llevem i segueix plovent, porta així des d'ahir al vespre... traiem el cap per la finestra i està ben grisot, no sembla que hagi de parar però després d'una bona felicitació matutina, i no és per menys perquè avui en faig 28, ens posem l'uniforme d'anar en bici i cap a esmorzar! Al de l'hotel se li escapa el riure per sota el nas quan ens veu aparèixer amb els mallots a punt per anar a fer kilometres! El menjador de l'hotel és gairebé buit, només hi ha dos intrèpids ciclistes més esmorzant, això sí, amb roba de carrer i mirant la prèvia de la Formula 1.

Així que ben esmorzats i amb els superxubasqueros del decathlon, ben animats sortim disposats a rebre una bona dutxa sobre bici, ja és curiós, no sé quants mesos sense ploure, que si sequera cap aquí sequera cap allà ens ha de ploure a Eivissa per concloure la volta!

Arribem al punt de sortida i som 4 gats, això sí en Charles, en Roque i el Juan també hi són, és que estem fets uns campions! després d'esperar un temps prudencial per si arriba algú d'última hora i muntar una batuda pels hotels a rescatar ciclistes indecisos, l'organització dona la sortida de Sant Antoni a Sant Josep, es un tram neutralitzat ja que la sortida i el control de signatures és a Sant Josep. Per alegria nostra i enveja dels que s'han quedat al hotel el dia comença a aclarir-se tímidament, al menys ja no plou!

Un cop a Sant Josep i havent arribat el grup de dormilegues i els pros prenem la sortida, aquest cop la verdadera. Comencem a enfilar per asfalt fins que trobem la pista que porta a Sa Talaia, ens pensàvem que ens hi hauríem d'enfilar fins dalt però es veu que han canviat de plans i agafem un corriol preciós, amb vistes estupendes al mar i el terreny molt més divertit que els dos dies anteriors: el fang ens dona la benvinguda! Les meves cames noten les dues etapes anteriors i estan d'allò més mandroses a la més mínima pujada, sort que d'aquestes en trobarem ben poques a la ruta d'avui. Ens divertim com nens baixant i sense ni adonar-nos-en ens trobem davant el mar, esplèndid. A partir d'aquí l'etapa va bordejant la costa i ens sorprèn amb vistes espectaculars, entre foto i foto anem avançant. Els últims kilometres són per asfalt, creuem una urbanització rera una altra seguint les indicacions d'un munt de voluntaris que paren el transit al nostre pas. I és així, pedalant contra el vent pel Passeig marítim de Sant Antoni de Portmany que finalitzem l'última etapa, l'arribada és d'allò més divertida, "l'espiquer" ens veu venir i anuncia l'arribada dels nostres dorsals i fem la nostra peculiar entrada triomfal!

Vaja un aniversari esplèndid, amb la millor companyia, gaudint de la bici i de nous paisatges. Què més es pot demanar?

Rematem el migdia amb l'última cua del cap de setmana per aconseguir pujar a un dels autocars que ens durà al Gala Night, un restaurant on ens han preparat el dinar de cloenda i té mèrit perquè fer dinar per ... entre ciclistes, acompanyants, organitzadors... potser més de 900 persones i que a sobre estigui bo!
El dia l'acabem al ferry, el viatge de tornada es fa llarg.... el mar està mogudet i això trasbalsa a més d'un... després de 13 hores de ferry arribem a BCN (sort que ens esperaven per dur-nos les maletes a casa)!

dimecres, 26 de març del 2008

Volta a Eivissa sobre rodes ll

Dissabte 22 de març. Etapa 2. Sant Antoni-Eivissa– Can Truy (Santa Eulalia)


Arriba el dia fort, desprès de l’etapa d’ahir, avui en teoria teníem’ la Etapa Reina’. Aixó de fer sortides per etapes es la hòstia, un per moments es pensa que està en el Tour o algu així i fa servir frases tals com: l’etapa de demà, la Etapa Reina,ports de muntanya... curiós. A lo que anàvem, segon dia, ens aixequem i ràpidament anem a gaudir de l’esmorzar de l’hotel,això de poder triar i esmorzar el que vulguis un s’acostuma ràpid jejeeje!! Un cop amb la panxa ben cuidada ens plantem a la sortida,control de firmes (697 per ser exactes) i comencem l’etapa, la qual avui ens han dit que serà ‘Puro MountainBike’.
I la veritat que per sort així es, avui ja trobem pujades importants , algunes tècniques,algun corriol,baixades divertides i sobretot unes vistes de la costa que tiren enrere.

A mes com l’etapa es durilla i llarga avui no ens neutralitzen i podem rodar al nostre aire. La ruta al tindre mes moments de patiment també facilita mes la conversa amb mes gent i tot rodant anem coneixent gent de tot arreu, Denia,Menorca,Murcia,Lleida.. lo qual encara fa mes divertit el dia. En resum una etapa d’aquelles que et quedes enamorat de l’entorn tot i que no ens escapem de fer alguns km’s per carretera, tot no potser!!

A l’arribada tenim el luxe de que encara som relativament poquets (uns 130) i ens podem relaxar i moure amb comoditat. Dic això ja que al cap d’una estona allò era un festival de cues, una per recollir el tiquet per la Pasta Party (el dinar)i l’altre per bescanviar-lo per el dinar!! Els pobres que van tancar l’etapa, van arribar i sense temps de descansar van empalmar amb mes d’una hora de cua.... Lo dit un matí rodo amb dinar inclòs i exhibició de la gent de La Clau





dimarts, 25 de març del 2008

Volta a Eivissa sobre rodes

Divendres 21 de març. Etapa 1. Sant Antoni-Eivissa- Sant Antoni

Ens llevem amb unes ganes tremendes de començar a pedalar. Això sí, comencem amb un bon esmorzar per agafar energia que la sortida de la cursa no serà fins les 12:00h!
Com que nosaltres estem descansats perquè som dels pocs privilegiats que vem arribar el dijous al matí, ens apropem aviat a la sortida, molts arcs inflables però de moment poca gent, la major part dels vinguts de la península han arribat aquest mateix matí amb el ferry. Així que aprofitem per anar a escalfar tot bordejant la costa de Sant Antoni, i val molt la pena perquè descobrim unes vistes i cales magnifiques que hi ha a partir del mític local del Café del Mar, això sí està tot urbanitzat arran de mar.
El vent que ahir ja bufava segueix ben animat, i no ens deixarà d'acompanyar en cap etapa.
Tornem al passeig de S'es Fonts on es troba la sortida, comença a arribar la gent i es forma una cua important pel control de firmes, es veu que haurem de firmar a cada sortida i arribada, així s'asseguren de no haver extraviat a ningú durant la cursa. Mentre esperem el tret de sortida ens trobem amb la Isabel i el Juan de Terrassa i en Charles de Montpellier, amb qui havíem compartit el viatge en ferry de Barcelona a Sant Antoni. Tots estem ansiosos per començar i prenem posicions, es espectacular veure tants ciclistes junts! Finalment donen el tret de sortida i
ens posem en marxa, és la primera etapa i la més "especial" gairebé tota es neutralitzada, es tracta de fer un passejada fins a Dalt Vila, el casc antic d'Eivissa i tornar. El nombrós grup de més de 700 ciclistes es comença a estirar primer de tot per carretera, agafem una pista ample que enfila primer suaument i una mica més animada cap al final fins arribar a dalt de Sa Serra Grossa, on ens trobem el primer avituallament ja amb vistes al mar. A partir d'aquí ens espera una bona baixada en grup fins a les portes d'Eivissa, allà reagrupem de nou per fer l'entrada a Eivissa, un cop en el segon avituallament qui vol pot pujar fins la part més alta de Dalt Vila per baixar després perfilant la muralla, és clar, ningú no s'ho vol perdre i tots amunt!! Entre foto i foto disfrutem com nens petits baixant per la pronunciada baixada amb esglaons de la muralla, ha valgut la pena!

La tornada no té massa d'emocionant, tornem per carretera i pistes amples, d'allò més llançats, sembla que tothom té tard i és que ho és! Com que hem sortit al migdia, arribem a les 16:00h a l'hotel, una merescuda dutxa i a dinar-berenar alguna cosa.... un fantàstic kebab!
La tarda passa ràpid comentant la primera etapa, imaginant-nos la segona i fent uns billars en un restaurant italià on aprofitem per sopar d'allò més bé! Com no pasta!!

dilluns, 17 de març del 2008

Les dues cares de la moneda



Aquest cap de setmana ha tocat tornar a les curses, aquest cop a la cursa de la Xallenger del Penedes que es va fer a St.Joan de Mediona.
Si algu tenen aquestes sortides es la seva vessant 'descobrir Catalunya' per que abans d'aquesta cursa qui sabia on era St.Joan de Mediona??
Arribem al lloc i la primera sorpresa es que no hi han cues per l'inscripció oeoeoeoe (despres de la Selva aixó es celebra!!) Paguem i ja ens donen
una bosa amb una ampolla de cava,una cola,aigua.. un luxe!! Be anem a per la cursa, ens coloquem i sortim amb les preses habituals, primer fem un tram d'asfalt
per sortir del poble, per sort rapid agafem el camí. Un cop allà jo en la meva linia per mes que vull correr les cames hem diuen, tranquil esperat una estoneta..
i l'Ada s'escapa.. Agafo un corriol i començo a divertir-me pero quan la cosa es posava millor noto la roda de darrera que flambeja de mala manera.. com passa en
aquets casos nego l'evidencia ,paro i em limito a inflar mes la roda. Torno arrencar i com es logic en 500mt estic parat canviant la camara, si es que!! Trec una punxa,
canvio la camara i surto a sac, plat,de peu, passo per aquí per allà. Arrivo a una baixada pedregossa i jo apretant fins que... unaltre punxada!!! Ma cago en tot, paro,
buido la motxilla esperant un miracle pero res, ni camara ni parxes.. en tot arriva un espentant la bici i sense seient!! Havia petat la tija... l'home amb un
bon rotllo tremedo es queda amb mi, em deixa un parxe i m'ajuda ha arreglar la punjada, Gracies!!! Ell marxa com pot, jo acabo de montar-ho tot i continuo, aquest cop amb
molta precaució per un corriol amb molt bona pinta. I res, que avui tocava quedar-se a casa dormint, un kilometret i la roda a baix un altre cop.
Aquí si que ja tiro la tovallola i continuo caminant, per sort en res veig un cartellet que indica avituallament, yuhhuhuhu!! Arrivo a lloc i allà em torno a trobar al company
d'abans, no m'enrecordo del nom se que era de Castelldefels, i res carreguem les bicis en un 4x4 de l'organització i ens dediquem a riure que també es molt sa jejee!!
Tot i la putada dona gust trobar bona gent!! Arrivo a la meta just en el moment que comencen els podis i l'Ada ha fet 2ª!!!! Així que com a mínim puc fer les fotos i
la boti es clar!!! Així que una sortida ben diferent la meva vers a la de l'Ada!!



Lo millor es que ja es dilluns i aquest dimecres ja marxem a fer la Volta a Eivissa !! I despres d'aquest diumenge encara tinc mes mono
de bici... Uff quines ganes sort que ja queda poquet.

dilluns, 10 de març del 2008

Sabadell-Montserrat

Diumenge 9 de març: Sortim de casa en un dia ben grissot i d’eleccions però l’únic que ens preocupa es saber com estarem de forces i fins on arribarem.. Als poc metres ja tenim el primer avis.. els nostres culs manifestant-se, que si es diumenge , que si avui toca sessió de sofa i no de bici.. be els ignorem i comencem l’aventura. Travessem Sabadell i fem el clàssic camí per el bosc de Can Deu fins a Matadepera. On cop allà ens trobem el Turo de Roques Blanques , una d’aquelles pujades en ziga-zaga tant pintoresques.. Un cop amunt comencen els nostres primers dubtes de quin camí agafar per anar cap a la Casa Nova de l’Obac així que aprofitem l’arribada d’un ciclista per preguntar-l’hi. Demostrant que encara queda bona gent l’home s’ofereix a acompanyar-nos un tros i ens fa una explicació detallada, gracies!!!! Arribem , desprès d’unes bones pujades, a la Casa de l’Obac i aquí aprofitem per esmorzar una miqueta. Un cop en marxa ens entossudim en trobar un camí que baixi fins a Vacarisses , provem diferents opcions i totes acaben en mitja volta, preguntem a un munt de gent i tothom ens diu que per la carretera... finalment , si no encara hi seriem, baixem per la carretera. Ja a Vacarisses preguntem per el cementeri i allà ja recuperem el camí que ens porta fins a Monistrol tot passant per la espectacular estació de tren de Vacarisses.




A Monistrol fem una parada tècnica per muntar el nostre RoadBook última Generació el qual ens ha de guiar fins a St.Cecilia




En aquest punt , ens quedan 15km i 600mt. de desnivell fins a St.Cecilia i tres quilometres mes fins al Monestir. La pujada es dura de nassos , molt desnivell en poc tros i ens costa miracles arribar . Ens anem animant mútuament i finalment arribem a St.Cecilia, un parell de fotos i agafem la carretera per fer les últimes rampes fins al monestir.


Mare meva lo llarg i dur que es fa el punyetero pàrquing, un autèntic via crucis , de cansats que anem feina tenim per esquivar els cotxes aparcats... Arribem a la recta del pont i el nostre cor fa un salt d’alegria, per la visió del monestir pensareu... doncs no per veure aparèixer les paradetes de Formatge ummmm , ens apropem i escoltem com a música celestial:


- Voleu provar-ho?


- <!--[endif]-->N’hi tant!! I ens poses un pastis de formatge!!!!


Amb el pastis i amb cara d’alegria anem fins la plaça del Monestir on dinem un fantàstic entrepà de llonganissa i el pastis. En aquells moments ens sembla com un plat de luxe!!!



M’entres dinem simultàniament anem tremolant, collons quin fred que fot!!!



Comencem la baixada i amb ella la pluja... baixem entossudits en arribar a Castellbell i el Vilar per camí i aquí ens passa de tot, de pel·lícula . Anem a espetegar al riu Llobregat i Castellbell es a l’altre banda del riu . .. ens recorrem la vora buscant un pont inexistent . Finalment trobem un pont?? No!! Una mena de presa que travessa de punta a punta i amb poca aigua al costat....


Així que carreguem les bicis i travessem per damunt no amb poca feina. Un cop a l’altre banda i d’haver sortejat unes baranes ens quedem esglaiats veient que davant nostre hi ha una porta que separa el camí de la pressa i si està tancada... per sort era oberta i n’hem poder respirar tranquils , momentàniament!!


Ja som al camí,davant nostre una rampa que puja cap al poble, la fem i quina sorpresa la nostra que quan arribem a dalt veiem una porta de garatge per la part del darrera!!!! Doncs si per estrany que sembli ens havíem colat a una casa particular sense voler... tornem enrere a mirar si hi ha mes camins,res. Tornem a pujar ja pensant quina historia explicaríem als propietaris per que ens deixessin sortir a l’exterior... per sort abans de trucar a la casa veiem una porteta i provem si per un miracle d’aquells s’obre, i per sort es va obrir i nosaltres n’hem sortir de dintre de la casa cames ajudeu-me!!! A partir d’aqui poc mes, un port de carretera malparit per arribar a l’estació ,agafar el tren i arribar a Sbd a les 19:00. A temps per anar a votar amb les bicis i tot!!


Total:


85km.

100% BTT

Així podríem resumir aquest cap de setmana , sembla ser que desprès de la matada de St.Hilari aquesta setmana tocava fer quilometres amb la premissa de no baixar,carregar o empènyer la bici !! De primer plat,dissabte tocava sortida amb la Penya Mussolenca , aquesta vegada organitzada per en Juan Carlos. La crónica a grans trets seria aquesta:

Dissabte 8 de març: Ens trobem amb la gent en la Torre de l’Aigua, en total som uns deu així que les bromes i les anècdotes estant assegurades!! La ruta la següent:

Sbd à Castellar à Pic del Vent à Direcció Caldes fins a unes runes d’un poblat Ibéric à alguna trialerilla i Sbd

Com que tenim en ment la sortida del Diumenge (Sbd-Montserrat) ens ho prenem amb molta calma i ens dediquem a tancar el grup, Xino-Xano reservant forces jeejejej!!!

La sortida molt xula amb una mica de tot, pujada clàssica al Puig de la Creu, vistes fantàstiques des de el Pic del Vent ,unes runes la mar de curioses,alguna trialera simpàtica tot tornant i l’Ada que va punxar lo qual va ser quasi una alegria ja que era la primera sortida desprès de tot el Gran Premi de la Selva i allà no va punxar!! Matí complert i a dinar a casona . El segon plat del cap de setmana es mereix una crònica a part...

Total: 57km i uns 1200 de desnivell

dilluns, 3 de març del 2008

Supervivent!!


Aquesta es la sensació que te un despres de passar per la Sant Hilari Express, mare meva quina colla de sonats !! Tenia esperança en creure que tot lo que havia escoltat era exagerat pero no... Quan es va donar el tret de sortida vaig començar a rodar, poquet ja que als 50mt ja estava empenyent la bici, be cap problema típic embut , continuem per pista i de cop veig un corriol de pujada impracticable a l'esquerra amb pedres arrels i una senyal que era per allà!! Apa bici a l'esquena i cap amunt.. mare meva, arribo a un altre corriol, aquest de baixada pitjor encara!! Toca seguir caminant , inclús en algun tram toca ajudar-se amb altres corredors per baixar la bici primer i després nosaltres. Veient el panorama, relliscada per aquí ,cop de pedal per allà .. recordo les sabies paraules de la Nuria al sortir:
- Avui toca acabar i no prendre mal..
Mai m'hagués pensat la veritat tant gran que deia!! Decideixo esperar l'Ada i fer-la amb ella, així almenys ens animaríem mútuament, per cert cap al final era ella qui m'esperava ja que les meves cames començaven a donar símptomes de rampes. Aprofitem els avituallaments al màxim, mai havia menjat tants platans i un per l'altre aconseguim arribar i sobreviure d'aquesta aventura (odissea) despres de 8 hores!! Mare meva, arribem derrotats però amb sensació de victòria ja que ens ha costat molt pero molt acabar-l'ha !! I avui toca pagar les conseqüències, morats,rascades i un cansament general que sembla que m'hagin fotut una pallissa!! Peró tot te la seva recompensa i avui l'Ada al mirar la classificació general de la Selva ha vist que havia quedat la tercera yuhhhuhuhuu!! Quina alegria mes gran que m'enduc al saber-ho almenys ha servit per algu. Salut i pedals!!