Volta a Eivissa sobre rodes

Divendres 21 de març. Etapa 1. Sant Antoni-Eivissa- Sant Antoni

Ens llevem amb unes ganes tremendes de començar a pedalar. Això sí, comencem amb un bon esmorzar per agafar energia que la sortida de la cursa no serà fins les 12:00h!
Com que nosaltres estem descansats perquè som dels pocs privilegiats que vem arribar el dijous al matí, ens apropem aviat a la sortida, molts arcs inflables però de moment poca gent, la major part dels vinguts de la península han arribat aquest mateix matí amb el ferry. Així que aprofitem per anar a escalfar tot bordejant la costa de Sant Antoni, i val molt la pena perquè descobrim unes vistes i cales magnifiques que hi ha a partir del mític local del Café del Mar, això sí està tot urbanitzat arran de mar.
El vent que ahir ja bufava segueix ben animat, i no ens deixarà d'acompanyar en cap etapa.

Tornem al passeig de S'es Fonts on es troba la sortida, comença a arribar la gent i es forma una cua important pel control de firmes, es veu que haurem de firmar a cada sortida i arribada, així s'asseguren de no haver extraviat a ningú durant la cursa. Mentre esperem el tret de sortida ens trobem amb la Isabel i el Juan de Terrassa i en Charles de Montpellier, amb qui havíem compartit el viatge en ferry de Barcelona a Sant Antoni. Tots estem ansiosos per començar i prenem posicions, es espectacular veure tants ciclistes junts! Finalment donen el tret de sortida i

ens posem en marxa, és la primera etapa i la més "especial" gairebé tota es neutralitzada, es tracta de fer un passejada fins a Dalt Vila, el casc antic d'Eivissa i tornar. El nombrós grup de més de 700 ciclistes es comença a estirar primer de tot per carretera, agafem una pista ample que enfila primer suaument i una mica més animada cap al final fins arribar a dalt de Sa Serra Grossa, on ens trobem el primer avituallament ja amb vistes al mar. A partir d'aquí ens espera una bona baixada en grup fins a les portes d'Eivissa, allà reagrupem de nou per fer l'entrada a Eivissa, un cop en el segon avituallament qui vol pot pujar fins la part més alta de Dalt Vila per baixar després perfilant la muralla, és clar, ningú no s'ho vol perdre i tots amunt!! Entre foto i foto disfrutem com nens petits baixant per la pronunciada baixada amb esglaons de la muralla, ha valgut la pena!

La tornada no té massa d'emocionant, tornem per carretera i pistes amples, d'allò més llançats, sembla que tothom té tard i és que ho és! Com que hem sortit al migdia, arribem a les 16:00h a l'hotel, una merescuda dutxa i a dinar-berenar alguna cosa.... un fantàstic kebab!
La tarda passa ràpid comentant la primera etapa, imaginant-nos la segona i fent uns billars en un restaurant italià on aprofitem per sopar d'allò més bé! Com no pasta!!