Doncs no, no és que m’hagi fet un fart de menjar natilles, de fet no n’he tastat ni una… més que res que aquest ha estat un cap de setmana per repetir! Quan fas coses amb bona companyia es nota perquè surten bé, no ho dic pels resultats sinó per la satisfacció final que se’t queda i és quan apareix el moment natilles: REPETIMOS?
Doncs sí, ho repetiria tot, dissabte
Raid a Torrelles de Llobregat i diumenge
3 hores de Resistència a Arenys de Munt, això sí, primer deixeu-me que descansi que he acabat baldada!
Uf, no havia fet mai un raid d’aquests multidisciplinari, que si btt, córrer, rappel, un avenc, tir amb arc... com cansa, 9:30h de tute, i això que no vem arribar a temps a fer el rappel i el tir amb arc, al avenc sí però... el vem deixar estar, jejeje
A les 7 ja érem a Torrelles allà ens trobem amb la
Fátima, la que des de principis d’any està fent-me d’entrenadora i el Vicenç que l’acompanya. Anem al taulell d’inscripcions i és tot raríssim, en lloc d’un dorsal ens donen un peto amb un número, un paper vegetal amb una quadrícula i un full amb un munt d’instruccions per trobar les balises. La sortida tipus Le Mans tots a córrer a buscar un mapa i després les bicis.
 |
| La cosa promet, ja arranquem corrent |
El primer tram és en btt, hem de trobar tres balises que no estan marcades en el mapa, les hem de situar nosaltres amb l’ajuda de les coordenades, el paper vegetal, el mapa, una brúixola i algo per escriure, sort que la Fátima ja ho havia fet alguna vegada que sinó... marquem la primera al mapa i marxem cap allà, la Fátima sembla el Doraimon però en lloc de butxaca màgica porta motxilla gegant amb els arnesos...
 |
| Sort que la Fátima sap què fer amb els estris, que sinó... |
La primera fita bé, sense problemes la nostra peripècia particular comença al anar a buscar la segona, tothom continua per la pista però nosaltres no... que estrany, oi? Decidim agafar una drecera muntanya amunt cap a Puig Vicenç, aviat el corriol deixa de ser ciclable i ens toca empènyer les bicis un bon tros, el Vicenç i el Santi que ens van acompanyant se’ls hi escapa el riure per sota el nas... finalment arribem a dalt i sortim a una pista, on ens anem trobant a totes les parelles de cara, la segona fita és a baix de tot!!! Quina cagada, així que muntanya avall a marcar el 2 per després tornar a pujar, no se’ns passa ni un moment pel cap no anar-hi quan era una opció totalment vàlida, es tracta de fer el màxim de punts possibles i pots triar quines valises anar a buscar i quines no però la nostra inexperiència fa que ens dediquem a buscar-les tots i ordenadament, és clar.
 |
| Comencem bé, la primera balisa massa fàcil, no podíem seguir així... |
 |
| I aquí decidim tirar pel corriol amunt i la resta tots pista avall, jejeje |
 |
| I aviat comencem a pagar-ne les conseqüències... però nosaltres amunt |
Baixem a buscar la 2 i desfem tot el camí altre cop de pujada, és que nosaltres volem fer més desnivell que ningú, jejeje i la tornem a liar. Ens posem a baixar fins que arribem a l’urbanització Can Güell, mirant el mapa sembla que no hem triat el millor camí però que per allà també podrem arribar a la Penya del Moro, agafem una pista i sorpresa! Ens trobem la propietària d’una finca que ens informa que fins fa dos dies tothom passava per allà però que ja se’n han cansat i que han tancat la pista, nosaltres igualment intentem passar perquè sinó hem de donar una volta de nassos però ella ha avisat al seu xicot que ens està esperant per no deixar-nos passar, que bé...
Així doncs que mitja volta i agafem un corriol que surt de dalt l’urbanització, altre cop a empènyer la bici! I a sobre el Santi trenca el canvi quan se li enganxa una branqueta... el pobre torna cap a Torrelles i nosaltres tres continuem, en vista de l’èxit el Vicenç decideix seguir fent-nos de supporter i fotògraf oficial. Amb penes i treballs i forces esgarrapades, aconseguim sortir del corriol a l’alçada d’un dipòsit i a prop i trobem la tant preuada 3a fita! Portem dues hores, ens hem perdut dos cops i tenim 3 balises, d’un total de 41!!
 |
| Lo nostre és empènyer les bicis, tot i aquest cop no ha estat culpa nostra |
Per sort el tram d’orientació a peu se’ns dóna millor, les balises ja les tenim marcades en el mapa i tot i que al principi sortim al revés, un cop orientades les anem fent una a una segons lo planejat. Finalment ens animem a anar a buscar la 11 i tornar al control amb 7 de les 12 balises del tram a peu marcades, hem gastat unes 2 hores de les 2:30h que teníem però amb lo justes que havíem arribat al control de pas d’aquesta secció no era plan de passar-hi més estona. Corrent em sento millor del què em pensava però tot i així em canso moltíssim, així que anem combinant el córrer amb el caminar, però per no estar-hi acostumada no està malament.
 |
| Recuperem forces abans de començar el tram corrent |
 |
| SuperVicenç sempre vigilant-nos d'aprop |
 |
| Un, dos, tres, un, dos, tres... vinga que anem a recuperar les bicis! |
Tornem a agafar les bicis i continuem trobant balises, per arribar a la 19 ens enfilem de nou a una muntanya que no calia, el Puig Saiada (620m), reculem i trobem un corriol que ens porta directes a l’urbanització encertada.
 |
| Arribem a la 19 per un corriol guapo de baixada...d'alguna cosa havia de servir pujar fins Puig Saiada |
I una balisa més endavant arribem a la zona de l’avenc, que finalment decidim no fer-lo. Així que tornem a recuperar les bicis i decidim sortir d’allà per on ho fa la minoria, aquest cop no és que ens equivoquem, el camí és bo però quines rampes!!!!!!!! Així doncs que ens enfilem de nou a Puig Saiada però per l’altra banda.
 |
| La pujada més dura i llarga de la jornada |
Anem molt justos de temps per arribar a la prova del rapel però ho intentem, llàstima que la balisa 23 se’ns resisteix, quan per fi la trobem és tardíssim, així que toca desecartar, anem a per la 24 que ens ve de camí, i deixem la resta per anar directes a Torrelles i poder-hi arribar abans de les 17:00h i així tenir opcions de poder fer el tram d’orientació urbà que torna a ser a peu i consta de 10 balises més.
 |
| Punyetera la 23, no hi havia manera de trobar-la! |
Amb la d’hores que fa que donem voltes el Santi ha tingut temps d’anar a Sabadell, deixar la Miss Polígon sense canvi, muntar-lo a la seva bici i florir-se esperant-nos al control del rapel on, i no perquè no ho intentéssim, però finalment no hi passem. Quan arribem a Torrelles a les 16:45 ens el trobem acabat de canviar-se, per sort al final havia desistit d’esperar-nos.
 |
| Pobre Santi florit esperant-nos i nosaltres buscant la balisa 23! |
Amb energia emprenem el tram urbà, les primeres balises estan indicades en uns mapes situats a la zona d’inscripcions, es tracta de memoritzar-les, buscar-les i tornar amb la fitxa de control marcada perquè llavors en entreguin el mapa on hi ha senyalades les balises restants.
 |
| Així no hi ha qui es concentri! |
Cap problema, sortim corrent no sigui que se’ns en vagi del cap on trobar-les però collons amb Torrelles, sembla San Francisco, el pobres que hi viuen ... no té res pla, puja i baixa constants amb trams d’escales per salvar els desnivells més salvatges.
 |
| Escales amunt, escales avall.. i el Vicenç sempre davant per fer-nos fotos |
I en un d’aquests trams és on em noto una estrebada a l’engonal esquerra, per alguna cosa ja feia rato que em molestava... però ara ja falta poc, i faig veure que no me’n he enterat, jeje. Tot i això en un moment tornem a ser a les escoles amb les perquè ens entreguin el mapa definitiu. Ens l’emportem d’una revolada i altre cop amunt cap el poble, només una de les balises, una que està al peu d’una palmera, se’ns resisteix una mica més però l’acabem trobant i finalment al capdamunt d’unes escales trobem l’última de les balises, prova superada!!
 |
| Aquesta també la vem trobar! |
 |
| Quina cara!! després de més de 9 hores què us espereu? |
 |
| Fitxant la mar de coordinades |
 |
| Exultants després de trobar l'última balisa! |
 |
| Ja fosc tornant al punt d'origen tal i com havíem començat corrent i contentes! |
Per acabar una dutxa gelada, s’ha de dir que és l’únic punt negatiu per l’organització, i un estupendo berenar- sopar amb fondue de xocolata i tot!
 |
| Qui ha dit xocolata? |
Ja a casa rendida, sucumbeixo i em quedo adormida a la segona part del Barça vs Vila- Real i és que no és per menys després d’un dia tan intens amb 42 kms de btt i un munt d’hores corrent cosa que no hi estic acostumada i entre una cosa i l’altra hem fet més de 1900 metres de desnivell. La Fátima tenia raó, un entreno d’allò més distret i complert.
Diumenge em llevo mig coixa, l’engonal em fa més mal... per sort sobre la bici em molesta menys que a peu i avui no toca córrer, o al menys això espero!
Les 3 hores de resistència comencen a les 10:00h, per fi uns que no ens fan matinar més del compte! Arribem a lloc i les nostres respectives parelles, la
Clara i el Carlos ja ens estan esperant amb els dorsals i els xips.
 |
| Una gran parella! |
 |
| I ells també! |
També ens tornem a trobar amb la Fátima i el Vicenç i a poc a poc anem veient els coneguts, la Noe i el Ribi, tota la colla d’Arenys (alguns estan organitzant, d’altres participen), uns quants del Morenito que vem conèixer el finde passat, la Maite i el Jose de Can Pau de la Rosa, etc...
 |
| La Clara, la Núria, la Noe i el Patiño |
El Vicenç posa a lloc tot el què pot el canvi del Santi i llavors els 5 anem a donar una volta de reconeixement al circuit. És supercorriolero, vaja corriolero del tot, només l’inici de la primera pujada és més ampla, i entre els reguerots que la creuen i que aviat es va estrenyent la sortida es preveu complicada.
Són uns 4 kms de circuit, es durillo, sobretot la primera meitat que pica cap amunt i a més amb les cames cansades del raid doncs... que els 2 kms se’m fan eterns i la segona meitat molt guapa, baixades revirades, algun tobogan... i algun rampot entre mig per trencar l’harmonia. Això sí, el terreny està com a mi m’agrada, terra suelta però humida.
 |
| Amb el Carlos i el Vicenç, al ataque! |
Acabada la volta de reconeixement la Clara em deixa decidir l’orde de sortida i després de donar-hi voltes penso que potser serà millor que surti jo d’inici perquè la primera volta amb tota la gentada es faran taps i no s’aprofitarà bé i després que segueixi ella que està més fresca, tot i que porta una setmana dolenta amb a uns problemes estomacals. Li sembla bé.
Anava ben mentalitzada d’anar a rodar suau, a passar-ho bé i rodar per rodar i així ho havíem comentat amb la Clara, però no ho puc evitar, quan sona el petard que dóna la sortida tot canvia, sortim de les últimes, dorsal 67 de 78 i em poso a avançar gent, de seguida sento al Vicenç darrera que em va donant indicacions, és un crack! M’acompanya tota la primera volta:
- Aquí podries haver avançat
- Ull arrel
- Dos curves i baixada forta
- No esprintis!
- Última pujada i tot avall
....
És com portar un copi, boníssim! Doncs tot collonut menys quan em diu:
- I suposo que ara faràs dues voltes no? Després ja feu-ne una cada una però ara és millor fer-ne dos....
Ostres!!! Només pensar de tornar a fer la primera part del circuit tot de pujada i sense haver descansat em fa un pal tremendo però li faig cas, així que acabo la volta passo per l’alfombra del xip i veig a la Clara preparada per sortir, però passo per davant i li dic que en faig una altra, pobre Clara, es queda flipant amb el canvi de plans, jejeje jo segueixo esperant que no s’ho hagi pres malament d’haver canviat d’opinió sobre la marxa...
Ja sense el Vicenç i esforçant-me tot el què puc faig la segona volta, el millor és la part de baixada i els ànims que rebo de tothom, especialment del Lluís, que bé que van els crits per incrementar un punt més la velocitat, això sí també s’incrementa el risc de fotret un pinyo emocionat per la cridòria. Per sort, no va ser el cas.
 |
| Quin parell! Tant tranquils fent un relleu |
Uf, per fi s’acaba la segona volta, ara sí, li toca a la Clara i sembla que s’ha pres bé el canvi de tàctica sobra la marxa, tant que em diu que també intentarà fer dues voltes. Que bé penso, així podré descansar més, que ja em convé.
 |
| El Santi acabant la seva segona volta |
 |
| La Fátima amb el xip apunt per passar-lo al Alfredo |
 |
| El Ribi passant-li el relleu al Pati, al final segons!! Enhorabona! |
 |
| El crack del Vicenç buscant el Domingo amb la mirada |
 |
| La Fátima posant-me l'esquena a lloc... o no! |
La Clara fa les dues voltes sense problema i al arribar a la zona de boxes em passa el xip ràpidament, així que arrenco la meva tercera volta, com ja sabia la primera part vinga a pujar, són només dos quilòmetres i se'm fan llaaargas, a mitja pujada hi ha un tramet que baixa i amb cactus a banda i banda, acabava de fer un adalantament i hi entro un mica pel marge i el manillar em toca a uns dels cactus, em vaig caient-hi a sobre però per sort no, continuo, apa que la pujada no s'ha acabat. Quan arribo a baix li passo el relleu a la Clara i aprofito per saludar a la Sílvia que acaba d'arribar amb la Roser, com sempre tan divertida.
Entre volta hi volta tinc poc més de 15 minuts de descans i passen de seguida, entre que menges algo, t'abrigues, xerres, fas fotos ja et toca altre cop. La Clara arriba de la tercera volta amb el seient a punt de caure, però jo no em puc entrentenir a ajudar-la, em toca sortir, per sort la Fátima mou quatre fils i entre ella i el Tomás li canvien el sillin per sortir en condicions, perfecte!
Després de la cinquena volta estic feta pols, li passo el relleu a la Clara i sé per l'hora que és que si no té cap incidència em tocarà tornar a sortir, així que mig en serio mig en broma li demano que faci dues voltes, jejeje quina barra! Però no, després de descansar, ja ho veig més clar, em preparo per fer l'última, així torno a gaudir un cop més de les baixades de l'última part del circuit i practico tècnica.
Els que sí que han pringat l'última volta són el Carlos, la Fátima, el Domingo (la parella del Vicenç) i la Noe, quan ja es pensaven que no els hi tocaria tornar a sortir, es veu que la cursa no es para fins que el primer classificat arribar a meta encara que hagin passat uns minuts de les 3 hores...
 |
| Per fi! al passar l'arc de meta, una es relaxa |
|
El Carlos acabant l´última volta de propina! |
 |
I al final recompensa i tot!! |
Espero que la Fátima i la Clara s’hagin quedat amb les mateixes ganes que jo de natilles després d’aquest cap de setmana i la resta de gent amb qui hem compartit moments també!
