diumenge, 31 de juliol del 2011

Ja som IRONBIKERS!



1 pròleg, 665 kms, 27.450 metres de desnivell i 72 hores de cursa després ja podem dir que som IRONBIKERS!! Ha estat una experiència realment inoblidable, molt dura i exigent però alhora al·lucinant i molt gratificant!

Sobretot donar-li les gràcies al Vicenç per regalar-nos la seva companyia, a la Fátima i al César per cuidar-nos a nosaltres i a les bicis abans i després de cada etapa, a tots els que érem allà compartint l’experiència i als que éreu aquí enviant-nos els vostres ànims i energies, quan puguem fotos i cròniques, que l’IronBike s’ho val!



Gràcies ;)

dijous, 21 de juliol del 2011

Salut i Rauxa al atac: marxem al IronBike!


L’IronBike ja és aquí, sí, sí encara que no m’ho pugui creure marxem cap al Piamont a participar en una de les proves més dures del btt, ens esperen 650 kms i 22.000 metres de desnivell en 8 dies (pròleg + 7 etapes), amb aquestes dades i havent-ne sentit a parlar de molta gent coneguda que hi ha anat, el nostre objectiu és clar: aconseguir sortir cada dia i poder acabar totes les etapes. Si ho aconseguim haurem vençut sinó ho haurem intentat!

A finals de juny tenia ganes de que arribés la data, no sabia si acabaria totes les etapes, si els meus genolls aguantarien les caminades carregant la bici, si el cansament d’anar acumulant etapes podria amb mi... però em sentia bé físicament, no em feia mal res i n’estava molt contenta. Amb un mes però les coses han canviat molt i no arribo en el meu millor moment, molta falta de confiança baixant i seqüeles de les diverses caigudes patides últimament, només espero que no vagin a més. Això sí les ganes de gaudir d'un entorn magnífic i una experiència inoblidable compartida com no amb el Santi segueixen intactes!

Per tot plegat, sé que serà dur, patirem, però hi posarem tot el nostre afany per aconseguir-ho i no estarem sols, ens acompanya la Fátima, per ajudar-nos en tot el què pugui, rebre’ns amb els braços oberts a les arribades d’etapa, posar-nos les piles quan ens haguem de llevar en hores intempestives i cansats encara del dia anterior, i també tots vosaltres amb els missatges d’ànims que estem rebent, GRÀCIES, seran de vital importància en els moments més difícils!
Com sempre no serem els únics sonats que afrontarem aquest 2011 l’Ironbike, entre ells molts coneguts i companys de rutes, el Vicenç, el Tarrés, l’Arenas, l’Iñaki, el Xavi Guàrdia... que bé que ens anirà poder-nos creuar amb cares conegudes.

Amb la intenció de recuperar de cara al IronBike, el genoll, la costella i el canell que em van quedar tocats de la caiguda al Puigmal, aquestes últimes setmanes ha tocat fer bondat i molta pista, més de la que ens agradaria i en resum no he pogut recuperar la confiança perduda a les baixades, per rematar-ho aquest dissabte vaig tornar a caure, en pla, en un lloc sense dificultat aparent però esquivant un bassal, el manillar em va picar amb una barana i vaig sortir disparada de la bici picant amb el genoll, gluti i colze esquerres al terra. Els plors de ràbia no es van fer esperar, ara que començava a tenir millor les ferides del Puigmal! Però com que no podem fer marxa enrere toca acceptar la mala ratxa momentània i esperar que s'hagi acabat al menys per una temporadeta!

Després de fer de fotògrafa a la Vip un parell de caps de setmana de transició ben tranquils:


10/07 Acompanyem al Ru i al Francesc fins a Cànoves, nosaltres volem pujar al Sui

Tot pujant ens trobem al Alkon

Arribant al cim, costa pujar, porto una pedra a la butxaca per deixar-la al Sui, diuen que és tradició

Cim fet! Barreta i cap a Cànoves però per pista que la costella ha de fer bondat!

A Cànoves ens trobem amb els Rip, quina patxoca que fan!
Així no hi ha qui entreni! Estranyament el làtex no ho va soportar i el crossmark menys...

17/07 El dia acompanya, no fa calor, de Solsona anem cap a Lladurs

El Santi vol canviar l'arbre de lloc

Però el convenço per anar a pujar al Castell de Lladurs

Després d'unes quantes voltes ho aconseguim

Visita feta i cap a Solsona a dinar

De celebració amb la family
 I aquesta setmana ha estat molt monotemàtica, fer maletes, fer maletes, fer maletes...
Roba per anar amb bici, per si fa fred, per si fa calor, per si plou...

Roba "de carrer", aquesta em sembla que la farem servir poc...

Catxarros i més catxarros i "potingues" diversos
 I demà marxem cap a Itàlia amb un únic objectiu:


El Santi i jo no crec que servim per gaire cosa al acabar les etapes així que si voleu fer seguiment a tenir més info de la prova per aquí trobareu alguna cosa:

Web Ironbike (sembla que aniran fent algun vídeo mentre duri la cursa)
Facebook's (menys el del Santi és clar!)

SALUT I RAUXA AL ATAC!!

dimarts, 12 de juliol del 2011

Cap de setmana de contrastos VipSpa!

A que mola eh!!!

Seguint en la linia d’anar fent cosetes el cap de semana aquest ens tocava anar a córrer a la VipXtrem i cap allà que vem anar però amb un canvi important en els plans: L’Ada no participaria!!!
Doncs si degut ala caiguda de la setmana anterior encara arrossegava molèsties i encara que entenia moltíssimes ganes va decidir lo correcte: Fer bondat!
En canvi el meu cas era el contrari, no estava massa motivat l’any passat m’havia avorrit literalment i fregit en excés amb la calor.
Però com son les coses que el dia abans l’organització munta un sopar amb els participants i d’això si que en tenia moltes ganes !!!

Arribem divendres a Vimbodí i comencem el ritual de recollida de dorsals i començar a saludar a coneguts i amics que aquest cop sembla que no hi falta ningú!
En Pep
Entre ells una bona grupeta deCastelló amb l’Esther inclosa, bona ocasió per retrobar-se i molta més gent:Mariona, Tarres, Diamond, Jordi Balance, stumpi etc etc... I per si érem pocs a l’hora de sopar encara apareixien el Francesc, la Nurii mooolts més.
Molt maratonià per la zona...

Lo que us deia motivadissim amb el sopar, xerrant per aquí rient per allà, una gran vetllada que ens feia anar a dormir a quarts d’una ....

La bona gent de Castelló

Anem per el tema,dia de la cursa es dona la sortida i lo primer una sensació estranya de no veure passar l’Ada com un coet, el terreny pista ràpida així que tothom a fons.... a la sortida ja ho comentava amb en Jordi Balance que per nosaltres millor sortir amb un port del 15 directament, així tothom va a un ritme correcte!!!


Les campiones!

Més endavant ja veig al Dani parat a un costat amb problemes amb el neumàtic, tot un clàssic! L’any passat el va foradar i aquest any de moment una mica.... com no, em diu que tiri que ja ho arregla!!!!!

El crack de la Pedals!

Rip Team amb equipació nova!

Quin parell!

Els primers quilòmetres no porto un ritme dolent però em noto ofegat, sembla que hi ha algun factor que em crea al·lèrgia, segurament la quantitat de polseguera ques’aixeca deu ajudar .... en fi el terreny no m’agrada però em distrec prou perseguint els de Castelló i saludant coneguts.



Com no en poca estona em passa com una exhalació en Francesc, procuro no perdre’l de vista però ja veig que no cal insistir-hi,massa ràpid per mi !! Segur que es per la bici no Francesc?

I comencen les sorpreses de la ruta, cada x quilòmetres apareix l’Ada fent fotos i animant, s’està muntant un tram d’orientació fantàstic que la fa arribar abans que nosaltres! Alguns corredors no entenen res al veure-la aparèixer i desaparèixer!!

Com no podia serd’un altre manera , tot i que ja tardava, el Dani m’atrapa sembla que el neumàticl’arreglat però el seu genoll te ganes de queixar-se .... la part bona d’això per mi es clar es que per no forçar decideix acompanyar-me al meu ritme ‘tranquil’.Per mi fantàstic ja que d’aquesta manera estic molt més distret i els quilòmetres passen millor!


Cap al quilòmetre80 teníem lo que deien que era la pitjor pujada i la veritat es que ho era, era llarga i amb trams en pendent però això no era lo dur, lo punyetero es que al arribar aquell punt el sol havia decidit sortir amb totes les forces i gràcies aquest detall arribava a dalt amb la panxa feta un desgavell, els últims metres em tornava a trobar amb l’Ada i ens acompanyava rodant, si es descuida m’hagués agafat perquè em puges!! Per rematar-hol’avituallament on s’arribava era el del dinar..... res!! Buscar ombra,beure molt, menjar per desgracia no.... i al tornar a sortir ben acompanyat per l’Adai el Dani, segueixo amb la panxa complicada i les cames amb ganes d’enranpar-se.... Sort que em prenc un gel com puc,deixant tot pringat per cert i comença a recuperar-me. Ens acomiadem de l’Ada que continua amb la seva particular orientació i anar fent.




Quin moreno jeje!!

D’aquí al final un altre pujada llarga on per sort hi ha més ombra i es fa portable i desprès....lo pitjoret de la ruta, per mi es clar, una baixada amb moltes pedres, molt soferta, gens divertida i un xic perillosa que per rematar-ho es la segona vegada que la fem avui... uff quina pallissa!!!!

I anem a lo bo, l’arribada!!Aquí l’organització es surt, hi ha una petita banda de música que es posa a tocar cada cop que arriba un corredor i un cop finalitzat els organitzadors et pengen una medalla de finisher, un gest bonic!!!


Les conclusions dela ruta: Massa calor per mi, el circuit no m’agrada i desprès de comprovar que portava la bici frenada encara estic satisfet i tot del temps.


Per cert molts ànims al Jordi que va marxar de Vimbodí amb uns quants punts de més, anims i a recuperar-se!!!!!!!

Ara be lo millor,marxem de Vimbodí unes hores desprès (quan l’Ada acaba de xerrar amb tothom jeje ), ella insisteix en conduiri jo fet un cromo que estic no oposo cap resistència!!! Primera rotonda i agafem direcció contraria a la que toca... si conduís jo seria normal confondrem però el gps intern del’Ada mai falla, aquí hi ha algo estrany.....



A més porta papers amb un itinerari, ummmmm.... arribem a un poblet i em fa preguntar a uns autòctons per Vilardida ¿?Mare meva quin nom!! Per cert la resposta còmica:

       -  Aneu malament!!
       - O es clar si no no preguntaríem!!!

Res un parell dequilòmetres enrere hi arribem a..... un hotel rural!!!!!!!! Això promet però lo millor es quan a l’obrir la porta del lloc lo primer que veig es passar un client en barnús!!!!Increïble a part de lo espectacular que es veu el lloc es un Spa!!!!!!
I tot això perquè? Doncs resulta que fa 12 anys que compartim camins,corriols i tot lo que la vida ens ofereix, un autèntic luxe!!!
Així que el cap de setmana feia un gir espectacular i passava d’estar rostit amb la bici a gaudir a la piscina, sensacional!!!! Tot un cap de setmana de contrastos, de calor extenuant a relax en un Spa, de menjar barretes a saborejar un esplèndid sopar, de tindre pressa per acabar a no voler que s’acabi!!!



Ara soc un VIP!!