dimarts, 27 de maig del 2014

Transcat 2014 Corredor del Mediterrani de Coll de Fatxes a Sabadell

Gran ruta, grans llocs i millor companyia! Transcat Corredeor del Mediterrani
Quan sona el despertador a les 5 del matí el tiraries per la finestra, però després recordes que és per una bona causa, aquest finde toca la Transcat, així que intentes obviar quina hora és i et fots a esmorzar, et poses el trajo de finde i apa a carregar bicis a l’autocar.

Va arribant la gent, i tal i com estava previst a les 6:30 estem en marxa rumb a Coll de Fatxes, un autocar a full de bikers amb la bodega carregada de bicis i dos furgos més per portar-ho tot plegat. Som 56 a pedalar, déu n’hi do quina tropa.

Les nostres amb manta que no agafin fred
Bestiar Lliure cap a la Transcat, Luis i Miquel

El Magí i el Ru


I perquè no fer un cop de cap...
El viatge pur tràmit i mentre uns van fent algun cop de cap la resta aprofiten per anar fent caliu i això fa falta perquè arribem a Coll de Fatxes, on començarem la ruta i fot bastanta rasca, gràcies, en part, al vent frescot que bufa.

Rubio, que fa fred?
Però ens posem les piles, descarreguem bicis, ens acabem de guarnir per l’ocasió, tothom posant en dansa gps i parant atenció al petit briefing que ens fa el Ramon abans de sortir, és l’artífex de la ruta i avui i demà ens farà de suport, avituallaments, logística i incidències, allà tenim el Ramon pel què convingui.

El Ramon fent el briefing
I la colla fent-li cas
Cap a les 9h arrenca tothom, el Santi i jo però esperem un moment que arribi en Rafa que venia pel seu compte. Així que comencem la ruta per darrera el grup. A la primera baixada pedregosa ens trobem en Balme que ha punxat. L’ajudem a reparar i prosseguim, ja som quatre.


Gràcies Juanjo per la foto :)
Ens trobem en Balme que ha punxat
Prosseguim per la serra de Llaberia, en un tram de carretera, prop del poble de Llaberia. Deixem la carretera i ens enfilem cap a una cinglera, coronada al capdamunt per un observatori meteorològic. A mesura que ens hi apropem anem trobant-nos molta més colla, uns que pugen, d’altres que ja baixen, alguns que baixen més del compte... amb en Rafa continuem amunt cap al pic de la Miranda, on hi ha un dels radars que donen les dades que veiem al Meteocat, val la pena enfilar-s’hi per gaudir de les magnífiques vistes i allà ja ens trobem amb el Ru, el Miquel i el Luis.

Amb en Rafa i el Balme a la caça dels altres bikers
Si alguna cosa té aquesta ruta són unes vistes espectaculars, oi Rafa?

I enganxem el grupet del Marcelo, el Valentí, la Teresa, el Font i el Carbonell

El radar de la Miranda
Fem mitja volta i desfem l’últim tram per anar a buscar el track de nou. Baixem pel barranc d’en Jover fins que toca enfilar-se per un senderó empenyent la bici cap al Portell de Llaberia, pas que ens permetrà sortir de la cinglera, això sí la majoria fem bona part de la baixada caminant, entre les roques, la pendent i les zetes només els més destres poden baixar sobre la bici.

Una baixadeta i el radar queda ben lluny
Comencem la baixada en ziga-zaga a la Portella
Deixant ja el tram tècnic continuem bàsicament de baixada fins a prop del poble de Colldejou, és impressionant al girar-nos que lluny hem deixat la Miranda i el seu radar.
Darrera meu i molt amunt queda el radar
Ens anem enfilant tot buscant l’avituallament, el Ramon ens espera enmig del parc eòlic de Trucafort, cap el km.25. Aprofitem al màxim l’avituallament que ja ve de gust.

Ens apropem als molins de Trucafort

Però ens hi hem d'enfilar...
Vaig a fer un vídeo amb la Gopro, però m'equivoco i faig fotos... déu ni do la rampa!
Prosseguim remuntant pel parc fins que ens endinsem a les Serres del Pradell i l’Argentera, és un lloc preciós amb uns senders que ens porten a conèixer racons molt guapos com l’Enderrocada, una roca calcària enorme, hi hem passat just per sota i seguim direcció al Coll de la Teixeta.

Hem deixat enrere l'avituallament

Seguim avançant pel parc eòlic de Trucafort
Parada per veure bé l'Enderrocada, depèn com sembla una mica el Castell de Popa

Senderó, senderó!
Seguim el sender i abans d’agafar la baixada, deixem un moment el track per acostar-nos a un mirador amb molt bones vistes, el Pantà de Riudecanyes, el Castell d’Escornalbou, la plana del Baix Camp i més enllà el mar.


Baixem per pista cap a la carretera, l’agafem un moment per anar-nos a enfilar a un altre parc eòlic i és que en aquesta zona n’està ple. La pujada és dura i més pel ritme que hi posem, coincidim amb un altre grupet de la Transcat i els uns pels altres ens trobem pujant a un ritme alegre i fotent-nos pals i el Santi al capdavant, com hi va.

Amb el Paco, el Dani i l'Eusebio, amunt hi falta gent
En un últim tram de pujada, ja més suau ens trobem el César amb la fat boy i el Miki Tarrés que l’acompanya. Està molt bé això d’anar compartint ruta amb tanta gent, ara vas amb uns, ara amb d’altres.

Agafem la baixada però de seguida veiem que el track fa una volta per passar per una ermita, ens hi apropem, és l’ermita de Puigcerver i ens ve com anell al dit, ja que al apropar-nos-hi apareix un cartell que diu “Servei de bar”, de conya amb lo de gust que bé ara una paradeta i hidratar-se bé. Som al km.41.



Comencem a agafar fred i reprenem la marxa, venen amb nosaltres l’Arnau, el Dani Estrada, l’Eusebio i el seu company el Francis, tots quatre sense gps, així que quan a l’alçada de les Borges del Camp, després d’una llarga baixada de quasi 10 kms. el Ru, el Miquel i el Luis es queden una mica més enrere, el grupet depèn del Santi i de mi.

Entrant a les Borges del Camp
A partir d’aquí és tot molt rodador i tots tenim un únic objectiu, l’avituallament del dinar! El paisatge ha canviat molt, anem rodant a cavall de les serres que anem deixant enrere i la plana del Baix Camp on comencem a endinsar-nos-hi un cop arribem a la Selva del Camp. Hem canviat les cingleres i parcs eòlics per pistes en bon estat entre camps de conreu.

Atrapem el Martí i el Carles i s'afegeixen a la colla
Anem creuant poblets i per sort el Ramon no ha muntat el dinar a la Secuita que és on m’ha dit l’últim cop que ho faria, sinó a Vilallonga del Camp, cap al km.76 on ja hi arribem tots amb la gana prou feta.


Un dels pocs moments que podem xerrar amb en Txaeska, ell però ja es queda aquí que avui té bateig
Que bé que va la paradeta, carreguem piles, la fem petar i cap a les 14:30 amb una bona colla reprenem la marxa, per davant ja fa una estoneta que ha marxat un primer grup.

Seguim rodant i creuant poblets com abans de dinar, passem per Els Garidells, no havia sentit mai el nom d’aquest poble, i després la Secuita, des de la pista admirem el campanar de l’església modernista del poble, que curiós.

Els Garidells existe

La troupe, el Magí, el Santi, el Sergio, l'Eusebio, l'Arnau, el Dani i el Francis, amb ells fins a Coma-Ruga
La Secuita i al mig el campanar modernista
Fem un petit sender per tornar de nou a la pista fins passar per la presa del Pantà de Gaià, ara el terreny s’enfila una mica més. Seguim rodant i de tant en tant trobem alguns dels que han sortit abans que nosaltres.

El Pantà de Gaià, no és gran cosa

Passem per la presa

L’última part es fa dureta, més que res perquè portem molts quilòmetres i apareixen unes rampes pedregoses i exigents, són les muntanyes del Tet, el Santi, el Magí i jo fotem canya amunt, quan abans ens hi enfilem abans les baixarem però la cadena em fa la punyeta i toca parar a posar-la a lloc, l’excusa perfecte per reagrupar i poc després, arribant a Albinyana ens atrapa en Miki que ens ha empaitat després de que el César s’ha quedat al Salomó per veure la final de lliga entre el Barça i l’Atlètic de Madrid.

A Albinyana canviem el rumb i encarem cap al sud, toca anar a buscar la costa. Sortim del poblet i agafem direcció Bonastre per una carretereta, anem rodant i repasso el grup, ens falta el Magí! El truco i es veu que s’ha perdut quan fèiem l’eslalom pels carrerons del poble. Aprofitem per menjar alguna cosa mentre l’esperem i quan arriba encarem ara sí, l’última pujada del dia, això està fet, baixem pel fondo de les Quatre Boques, creuem per sota l’autopista del Mediterrani i ja queda res fins a Coma-Ruga, primera etapa superada!! 125kms i 2800 de desnivell ens hem guanyat les cerveses!

Arribant a Coma-Ruga paral.lels a la via del tren
Merescudes cerveses!!
Abans d’anar a l'alberg, com que el Ramon està fent avituallament al Salomó i encara tardarà una mica en portar-nos les bosses passem l’estona hidratant-nos i fent una remullada, llàstima que no fa una calor excessiva sinó la cabussada hagués estat al ordre del dia.

Cap a la platja hi falta gent!
Més que res perquè només hi som nosaltres 
L'aigua està ben bona però una mica remoguda
Va arribant tothom i ens anem trobant a l'alberg, ens repartim en habitacions de 8, toca dutxa, preparar quatre coses i a sopar, que el tenim a les 21:30h. Ens atipem bé i quarts d’una anem a dormir que demà ens toquen 115kms més, tocarà tornar a casa.
  

El quarto de bany de la nostra habitació envaït d'aparells elèctrics
Tot i els taps em costa dormir, alguns que ronquen, algú que truca a la porta a la 1:30, ara tinc set... en fi que a les 6:55 sona el despertador i ens preparem per anar a esmorzar.


Esmorzem, recollim llençols, fem les bosses i a buscar les bicis que avui hem de fer més de 100 kms per arribar a Sabadell. Davant l’alberg de Santa Maria del Mar muntem una escampada important de bicis i bikers, tothom engreixant i posant les últimes coses apunt. Divendres els del temps van dir que faria sol i caloreta el finde però ens hem llevat amb un diumenge grisós i ennuvolat, suposem que la cosa s’anirà animant.

Amb el Llibert abans de sortir, avui poc més el veurem, vol arribar aviat a casa
Foto de grup, en falten uns 10, a l'entrada de l'alberg
Fem els 10 primers quilòmetres resseguint la costa, pel passeig marítim fins a Cunit, és una manera de sortir molt light, rodant fàcil, només s’ha d’esquivar als peatons més matiners i vigilar quan ens avancen el grupet d’esparverats, és a dir els companys de botiga, el Llibert i el Juanjo, la resta anem amb una mica més de calma.



Però el relax s’acaba i a Cunit trenquem cap a l’interior i si sortim del nivell de mar només hi ha una opció possible, pujar. Ens anem enfilant per pujada suau cap al Pantà de Foix però el Santi imposa un ritme alegre, les cames es queixen però fem veure que no les sentim. Per baixar al pantà una baixada divertida, llàstima que no m’ho conec i no em dóna temps d’engegar la Gopro fins al tram final.


A mitja baixada sento un soroll eixordador, és el César amb la fatboy que m’avança volant. Anem voltejant el pantà fins arribar a la presa per on creuem i sorpresa! veiem els companys de botiga una mica més enllà, es veu que han afluixat el ritmasso que portaven.

El César i la fatboy, quina manera d'arrossegar neumàtic
Quan deixem el pantà comença una pista de pujada, just quan atrapem el grupet que teníem per davant, es veu que el Llibert i el Juanjo han marxat fort per arribar d’hora a casa i ells han decidit portar un ritme més conservador, però el Santi i jo no deixem que es relaxin, arribem amb ganes de marxa i els hi fem posar les piles, vinga pals muntanya amunt! És cansat però divertit, jejeje

Treient de punt els companys de feina i els comercials, però només un moment, eh!
La pujada és llarga, fem el primer tram apretant el Santi i jo, i ens segueixen el Vigo, el Toni, el Xavi i l’Eric, afluixo que sinó no arribarem a dalt i ens atrapen uns quants més, el Jordi Badia, el Kolbe, el Magí, l’Arnau i el Sergio, ja tenim el grup fet, amb colla acabem la pujada i baixem fins al Castell d’Olèrdola on fem una parada.

Paradeta al Castell d'Olerdola
Foto amb la Gopro, ara ja s'he que l'he de posar més a prop

Continuem amb un objectiu clar, arribar al avituallament que ha muntat el Ramon. Baixem a Sant Miquel d’Olèrdola per un sender molt guapo i després de Sant Miquel ens endinsem a les vinyes del Penedès. I com no podia ser d’una altra manera trobem al Ramon a les portes de la Masia Torreblanca, el celler on fan el vi que serà l’obsequi pels participants de la Transcat.

Cap on deu ser l'avituallament?

Som al km.38 i fem un avituallament amb tastet de vins i tot! Ens costa però al final reprenem la marxa, els quilòmetres següents cap a Olesa de Bonesvalls són bastant suaus tot i que hi ha una mica de tot, pista ràpida, una mica d’asfalt, un sender molt llarg que comença de males maneres als afores d’una urbanització, però un cop has passat l’entrada plena de pedres, primer puja i després ens porta de baixada per la riera de Begues.

Sortim de nou, Sant Miquel d'Olèrdola al fons
El Santi portant al grup ben ordenadet
Però a la cua anem una mica més desperdigats
Una entrada una mica punyetera, vinga Vigo no t'ho pensis més i tira't!
Arribem a Olesa i com sempre el track ens porta a veure el casc antic, molt bonic i prosseguim cap a Begues. Fins a la cantera anem per carretera i poc després agafem una pista que té un parell de rampes dures en ziga-zaga, el Santi torna a apretar i el Toni li segueix la roda. Ara sí, ja queda res i menys per arribar al dinar, baixem fins a Begues i busquem la Caseta Blava on ens estan preparant el dinar, arribem a les 12:30. Ens entaulem a la terrassa tot i que no s’ha acabat d’aixecar el dia i el sol va i bé amb poca energia i fa un airet fresquet, vaja que molta calor no fa...

Arribant a Olesa de Bonesvalls

Mica en mica va arribant tothom i ocupem tot el restaurant. Havent dinat anem a carregar aigua a la font del poble i sortim de Begues, aquí ens deixa el Xavi Simó que ha d’agafar un vol aquest vespre i no pot acompanyar-nos fins a Sabadell. La resta continuem seguint el track. Sortim de Begues per una pista molt polsosa cap a Sant Climent de Llobregat, hi ha tanta polseguera que en algun tram he de deixar metres entre els meus companys perquè no veig tres en un burro.

Entaulats, el Toni, l'Arnau i l'Eric
Amb el Kolbe, un nou company de botiga que s'ha estrenat a base de bé amb la Transcat
Arriba el Francis que després de molt temps ha tornat a agafar la bici, i sembla que s'ha cansat
Tothom a dinar!

La troupe d'avui, el Vigo, el Toni, l'Eric, el Magí, l'Arnau, el Kolbe i nosaltres, jo amb uns grams més de pols a sobre
A Sant Climent s’acaba la baixada i toca posar-nos les piles de nou per encaramar-nos a la creu de Querol, tela la rampa final! Amb tot posat ens hi enfilem i passada la creu continuem una mica més de pujada però la cosa ja és més suau per, arribats a una urbanització, agafar un sender de baixada divertidíssim que ens deixa al costat de Sant Vicenç dels Horts.

Amb l'Arnau acabant la rampa de la creu del Querol
Ara és el torn de l'Eric i el Vigo
Creuem el poble i anem a parar a la llera del riu Llobregat que remuntem uns 8 quilòmetres, això de rodar al Santi i a mi no ens va massa i menys a aquestes alçades, però ens ho hem de prendre com un tràmit, finalment arribem a l’estació de tren del Papiol, des d’on ens enfilem al poble per carretera, amb el Magí marcant un bon ritme davant, quines ganes de córrer amb tot el què portem a les cames.

Deixem el Papiol i entrem per pista a Collserola amb el Puig Madrona just davant i ara és el Santi qui agafa la pujada amb ganes, collons, quan no és un és l’altre, quin parell!

Aquí ja ens ho coneixem i agafem un sender per baixar cap a l’urbanització de Mira-Sol, la creuem, passem per costat de l’hospital i a Rubí anem a buscar el golf pel Torrent dels Alous. Última pujadeta i ja som a Galliners, això és com ja ser a casa, baixem a tota pastilla cap a Sant Quirze i som-hi cap a la botiga, això ja ho tenim al sac i ben lligat! A la botiga ja ens espera el Ramon i hi ha el Jordi i el Sergio que han sortit abans del restaurant i el Juanjo que ha marxat a primera hora a roda del Llibert.
Transcat 2014 al sac!
Amb el Ramon que s'ho ha currat molt :)
Obsequi de la Transcat dels 30 anys d'aniversari de la botiga
Arriben el Miquel, el Luis i el Ru
Una altra Transcat feta i una altra part del país coneguda pedalant amb bona companyia, quin gran cap de setmana!
Bestiar Lliure!
Aquí teniu el vídeo del Txaeska de la primera etapa, molt guapo:



Transcat'14. Corredor del Mediterrani from Txaeska on Vimeo.