Dissabte
Ens llevem, esmorzem, ens vestim per l’ocasió
i anem a aparcar la Petitona davant de l’Hotel Amèrica on l’aniran a buscar els
pares d’aquí una estona, ja que l’etapa avui acaba a Cardona.
Amb el Magí anem cap a la línia de sortida i
me’n vaig cap a davant de tot, em trobo la Mar que em diu que segueix molt
engripada i amb lo llarga que és l’etapa avui ha decidit no sortir, quina
llàstima. Ja dins el calaix em trobo amb la Paola, em presento i xerrem fins
que es dóna la sortida, en principi aquesta etapa se li ha de donar bé ja que
ens han dit que és molt rodadora i ahir em va demostrar que ella també ho és,
però el meu objectiu està clar, arribar abans que ella i si pot ser
recuperar-li els dos minuts i escaig que
em va treure ahir. Tampoc em puc oblidar que per darrera tinc a la Maria a 4
minuts i ella que ve de la carretera, rodadora segur que també ho és un rato
llarg.
 |
| Abans de sortir amb la Paola |
Ens desitgem sort i es dóna la sortida.
Intento seguir la roda de la Ramona, la Paola i la Maria que van per davant,
però aquestes sortides per ciutat les trobo molt perilloses i millor arribar
sencera a la pista que passar-les i arriscar massa.
Finalment la massa de corredors arribem a la
pista i es comença a estirar el grup, tot just entrar passo a la Maria, però la
Ramona i la Paola se me’n van, entenc que per davant les tinc a elles, l’Anna
Villar i la portuguesa que ahir va fer segona.
Amb la gentada encara és impossible traçar,
feina tens en no xocar amb ningú, així que em vaig empassant els sotracs tal i
com venen i amb un d’ells es mou el suport del pulsòmetre del manillar i
comença a donar voltes, que bé! Acabem de sortir i ja porto el suport del
pulsòmetre i el pulsòmetre sueltos pel manillar, anar fent sorollets i
emprenyant però no pararé pas per això, potser en algun avituallament ja ho
arreglaré.
Els primers 15 kms són bàsicament de pujada
per pista, apretant el bessó esquerra adolorit d’ahir es queixa però noto que
és un mal ressacós, no em fa més mal a mesura que passa l’estona, sinó potser
al contrari. En canvi m’he llevat amb una estrebada a la zona interior del quàdriceps,
al principi em molesta però amb els quilòmetres es va escalfant i deixa de
molestar-me.
Cap al km.7 o 8 em passa el Santi, ho tinc
clar si no li passa res avui em tornarà a fotre el pal. Hi ha alguna rampa més
dura i vaig concentrada en buscar un ritme constant però no m’acabo de trobar
còmode i quan vaig mig atabalada pensant en això aixeco el cap i veig a la
Paola, m’hi estic acostant i això fa que m’animi.
 |
| El Santi va com una moto i a sobre xerrant... darrera té la Ramona i a la dreta la portuguesa. |
Al cap de poc m’hi he posat a roda, i penso
que he de quedar-m’hi una mica per recuperar l’alè i no gastar massa, però no
aguanto massa la temptació i en un tram on em noto més forta la passo. La que
he liat! Ens passem els següents quasi 10 kms fotent-nos pals. És dur perquè
pujant no em sento bé i m’avança, la veig còmode i les baixades en aquest tram
són molt curtes i fàcils, pisteres, i no em permeten agafar avantatge, però per
l’altra banda és divertit, les dues ho donem tot i a més en aquest moment
coincidim amb els ratpenats, l’Ezequiel i el Marc Obellerio que hi van fotent
cullerada.
Ràfegues de fotos en una de les primers baixades de pista:
 |
| El Santi controlant rera la Ramona |
 |
| Ei, quin primer pla! |
 |
| Una mica més tard arriba la Paola, a mi se'm veu darrera, i darrera meu el Marc |
 |
| A tope per atrapar la Paola |
 |
| Ara em toca a mi el primer pla, jejeje |
Uf, ens avancem uns quants cops però a ella
pujant la veig forta, jo em trobo una mica xof i em prenc un gel mentre la
controlo, que no se m’escapi. I a les baixades m’hi tiro a sobre, així arribem
al primer avituallament i sorpresa la Paola para. Jo m’acabo de prendre el gel
així que continuo i li foto amb totes les ganes, aprofito per menjar un trosset
de barreta i entrem en un corriol, perfecte penso, baixada tècnica, ideal per
agafar-li metros però no, és un corriol que va pel lateral de la muntanya i és
un puja baixa amb repetxonets de caminar i tot.
 |
| En un d'aquests tramets punyeteros |
L’Eze i el Marc em deixen passar en un
d’aquests repetxons i ho passo tant ràpid com puc, arribo a la pista i ara sí
baixada a tota pastilla, no és tècnica, és pistera però sé que a les baixades
li trec algo segur, així que s’ha d’aporfitar.
 |
| I ara vinc jo, caminant també, és clar |
I no sé si és l’adrenalina o què però quan el
terreny torna a pujar em noto millor que abans, de conya. Tot i així pujant a
la Serra del Grau, on passem pel costat dels grans molins de vent, l’Eze em fot
un pal descomunal, va molt fort, però miro enrere i no veig la Paola, anem bé.
I un cop dalt una altra baixada de pista, la faig tant ràpid com puc fins
posar-me a roda amb l’Eze que ha afluixat. Ja a baix aprofito per prendrem un
altre gel i menjar una mica, just quan arribem al segon avituallament, ja estic
menjant, així que afluixo una mica però no paro, l’Eze i el Marc sí i ja no
tornem a rodar junts.
Apa, ja portem uns 30 kms i crec que tinc la
posició ben afincada, però no puc afluixar, en aquesta pujada atrapo uns quants
bikers i aprofito la pujada per treure el pulsòmetre que segueix donant voltes
al manillar des de pràcticament quan hem sortit, i me’l poso a la butxaca,
quina tranquil·litat.
A partir d’aquí no vaig amb ningú en concret
fins als últims quilòmetres, vaig atrapant algun biker però no coincidim de
ritme i segueixo a la meva que crec que vaig prou bé. Arribo al 3er
avituallament a Sant Pere Sallavinera on molta gent m’anima i veig a la Txell,
em diu que ha trencat algo de la bici i ho ha hagut de deixar estar, llàstima.
Paro, ja és hora d’aprofitar els avituallament, una mica de plàtan i cola i
prossegueixo.
 |
| El Santi arribant al avituallament, sobrat el tio! |
 |
| Jo concentrada, que no sigui que m'atrapin les noies |
Sortint del poble una rampa dura on la
Penelope aprofita per fer-nos fotos a tots ben arrapats sobre les bicis,
gràcies són molt guapes!
 |
| Ho veieu? em fot el pal i encara té temps de treure la llengua |
 |
| Acoplada i amb barreta a la boca, impossible treure la llengua com el Santi, ell guanya |
Estic conscienciada per pujar, això és el què
diu el perfil, toca afrontar la pujada que sobre el paper sembla més dura, però
sembla que no acaba d’arribar, en lloc de pujar, agafem un corriol “marrano”
per sota la C-25, uns bassals bastant fondos i molt aixafats que no sé ni per
on passar-los, vull conservar mecànica ja que la bici avui va de conya i no
m’ha caigut la cadena ni res, així que els passo a peu. Finalment aconsegueixo
sortir del fangar però noto que m’ha trencat el ritme, apa toca tornar-lo a
agafar i ara sembla que sí, la cosa tira amunt.
Durant la pujada avanço 3 o 4 bikers i al
avituallament que hi ha a mitja pujada, un biker del Bicioci em diu que tinc a
les noies de davant a uns 5 minuts, no està mal però em preocupa més tenir les
de darrera a ratlla, jejeje
M’acabo d’enfilar, la pujada és de bon fer, a
dalt una mica de rodar i baixada pedregosa i amb trams de força pendent fins a
Vallmanya on hi ha el 5è avituallament i on, altre cop, molta gent animant com
la Nadia. Els ànims van de conya. Paro un moment, ara fa caloreta, tot i que
durant el dia hem tingut força estona de núvol, em ve de gust la cola, n’agafo
un got i me’l bec d’una revolada, ggggggrrrr! Està calenta, això s’avisa!
Surto de Vallmanya, porto uns 62 kms ara ja
veig més a prop l’arribada, me’n falten poc més de 20 i en principi la major
part del desnivell ja l’hem d’haver fet, els següents quilòmetres semblen, pel
perfil, un puja baixa constant. Però pel què he anat veient no puc fer massa
cas al perfil ni al track que porto, ja que tot sovint no els estem seguint.
Les diferències de track, a dalt l'oficial i a sota el real...
I sí, pujades curtes, baixadestes i molt
rodar, rodar, rodar i rodar, la pista predomina i els corriols... quins
corriols? Deu ser que ahir en vem fer el cupo. En fi, el paissatge és guapo i a
mesura que ens anem apropant a Cardona el bosc va canviant i va agafant un aire
més pre-pirinenc, de fet en els trams més alts i amb vistes podem admirar el
Pirineu nevat.
No m’encanto i avui el canvi es porta de
meravella, cap incident. Arribant al últim avituallament avanço un altre biker
i estic apunt d’atrapar-ne un de blau, diria que sembla el Domingo. Que bé,
algú conegut. Arribant al avituallament em demanen que vull, -Cola!, crido i me
la donen en marxa. En aquest moment el Domingo em sent i es gira.
-Ada, ya estás aquí?
I a partir d’aquí anem junts fins l’arribada,
bàsicament jo davant i el Domingo aguantant la meva roda, es disculpa per no
poder tirar davant. Cap problema, jo de moment vaig bé i l’eufòria de que no
m’hagi atrapat cap noia m’ajuda. Tot i així els últims quilòmetres abans
d’arribar a la baixada final se’m fan durillos, gent que hi ha pel camí ens diu
que ja és tot baixada, però en lloc d’això són trams rodadors, de lleu pujada
combinats amb baixadetes molt curtes, travessem algun camp, vaig buscant el castell
de Cardona però no el veig.
 |
| Aquí amb una mica de cara de flipat, jejeje |
 |
| Contenta que em sembla que ja queda poquet |
Ara sí, arribem a l’última baixada, una mica
perillosa perquè és plena de grava, però els dos la fem bé. La baixada però és
una arma de doble fil, perfecte per deixar-te anar i descansar una mica però
punyetera perquè baixa massa, és a dir, ens deixa per sota Cardona, igual que
l’any passat i tocar acabar l’etapa remuntant. Un parell de corriols de pujada
i arribem al poble, ara sí que em noto cansada però ja està fet, l’últim esforç
i entrem al poble, pugem pel carrer de la Plaça de Santa Eulàlia, gent animant
i veig al pare fent-me fotos i tot seguit la Mònica que ha vingut amb la bici
de carretera a veure l’arribada.
 |
| Arribada a Cardona i el pare al mateix lloc de cada any, no falla! |
 |
| Ara sí que estic contenta, últim esforç i amb el pare animant, yuhu! |
I ara sí, arribo a la plaça, últim esprint,
corba i l’arc d’arribada, contenta, molt contenta!
Pel què fa a les noies, vaig mirant si arriba
la Paola, però sorpresa, la Maria arriba primer 5’ més tard que jo i la Paola 6’ després que la Maria, al
final li he tret força així que avanço dues posicions a la general femenina i
em poso 4a, que bé!
 |
| Quina lluita més bona que hem tingut, gràcies Paola! |
 |
| Amb l'Eze i el Marc, que bé que m'ho passo sempre rodant amb ells |
Per acabar-ho de rematar arriben la Meri i el
Maiol, amb tant de temps que anem amb bici, és el primer cop que la meva
germana ens ve a veure, llàstima però que hem arribat una mica abans del què
havíem previst i s’han perdut l’arribada, però aquí els tenim, veient-nos menjar
la fideuà ;)
No trobo el servei de massatge que volia que
em miressin l’estrebada a la part interna del quàdriceps dret, però no els
localitzo, així que havent-nos alimentat i xerrat a tort i a dret, marxem tots
cap a Solsona a casa els pares, toca preparar-se per l’última etapa, que amb lo
dura que és només li faltarà la pluja que ja fa dies que anuncien... ja ho
veurem, demà serà un altre dia.
 |
| Recovery time per berenar :) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada