dimecres, 26 de novembre del 2008

Vic - Sabadell

Feia temps que no sortíem amb la Penya Mussolenca i la Raquel va proposar fer la Vic Sabadell que alguns mussols van fer l’any passat, així que era una bona oportunitat per anar a rodar amb ells. El diumenge, amb les lleganyes als ulls, vem anar cap a la Renfe a buscar el tren i allà ens vem començar a trobar amb la gent, coneguts com el Tom, el Jordi (Seven), el Xavi (Scrat), el Loren, el Dani (Treladan), el Luis i com no, la Raquel, també hi havia com sempre gent que no coneixíem, el Mario, l’Àlex, el Willy i el Jaime. En total 13 ciclistes gens supersticiosos, jejeje!
Arribem a Vic als volts de les 8:00h, alguns aprofiten per anar a fer un cafetó mentre ens fem els ronsos per no sortir al carrer. Per sort no hi ha boira i no fa tan fred com temíem, al costat de l’estació el termòmetres marca 3,9º: no n’hi ha per tant!



Arranquem per asfalt per anar a trobar un camí rural, també asfaltat que va cap a Collsuspina, passem per poblets que no tenia el gust de conèixer com Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer o Muntanyola. Aquest tram va pujant suaument però força estona, el grup s’estira, llavors en reagrupem, anem provant els pulsòmetres...

vaja que ben distrets arribem aviat a Collsuspina on està previst fer una buti, ostres, nosaltres ens pensàvem que hi arribaríem a l’hora de dinar i hi arribem per esmorzar, només hem fet 23 quilometres! A jalar! Al restaurant rebem la visita del Jose que ens ve a veure amb la seva nova adquisició, una Orbea carreteria.

Ja amb la panxa plena agafem una pista com deu mana, és a dir: de terra. El paisatge està esplèndid, amb l’entrada de la tardor el bosc agafa unes tonalitats taronges magnífiques.
Anem direcció Castellcir, passem per un paratge maquíssim, on es troba l’ermita de Santa Coloma de Saserra, el roure monumental del Giol i fins i tot vistes al Castell de Popa (Ebis a veure quin dia ens hi portes).




Continuem ben distrets en un punt determinat ens entossudim en no fer cas d’en Luis i això ens obliga a travessar un bosquet per un corriol i després un camp a través, mentre ell tan tranquil arriba al mateix punt pel camí, com ens agraden els fora pistes, jejeje!


Ara ve un tros més de pujada, en una corba hi ha unes vistes magnífiques del Puig de la Creu a la llunyania, parem per fer reagruapment però la Raquel i el Loren no arriben, el Santi els va buscar però res... un grupet desfem camí i ens trobem els 3 que ja estaven en marxa, la Raquel havia punxat i és que ja li tocava, es veu que la càmera era la de seria de la bici, vaja que amb uns 3.000 quilometres podríem dir que ja era gran reserva.
Solventada la incidència continuem que n’hi ha uns quants que ens porten força avantatge. Un cop tots junts agafem un tros més tècnic, és a dir, més distret, yuhu, una mica de pujada pedregosa i després corriol amb pedrots, arrels, puja i baixa i caçadors, aquest últim complement sobrava...



A partir d’aquí ja es pista de baixada pels camins dels darreres de Gallifa fins arribar a la carretera que va a Sant Llorenç Savall, aquí la ruta ja és ben coneguda per la majoria. El Xavi punxa durant la baixada i de tant en tant para a inflar, el Luis i el Jaime s’avancen que tenen pressa i l’Àlex, el Mario, el Santi i jo ens tirem al lado oscuro, vaja que anem cap a Castellar tastant tots i cadascun dels corriols que ens passen pel cap, gràcies al Mario que va participar a l’última Falconada descobrim el tram que ens faltava de corriol per arribar de Can Cadafalch a Castellar gairebé sense tocar pista, ens ho passem com nens petits!!
Llàstima que entretinguts com estàvem arribem tard a davant de Can Petasques i amb l’airet que s’ha girat la resta de la colla ja ha anat tirant cap a Sabadell. Ens posem les piles i marxem cap a casa, encara ens dona temps de fer un parell de corriols més i contents de la ruta feta ens separem dels bixiclistes en un punt del Ripoll. Nosaltres seguim per pujar pel Pont de la Salut i allà el Santi s’adona que ha punxat, així que arribem a casa amb un parell de parades per inflar i just a punt perquè és comenci a fer fosc, són les 17:00h!

Al final 83kms i 1500 de desnivell, una ruta de buti, molt suau comparat amb la que vem fer en la segona etapa de la Transcatalunya dels Galleteros però ara és el què ens venia de gust, fer uns quants quilometres sense deixar-nos-hi totes les forces.

I aquest diumenge dia 30 es fa un homenatge per el Jordi Seriola, no hi podrem ser però des d’aquí animem a tothom qui vulgui a participar-hi, ja és hora que ens fem sentir perquè coses com aquestes no passin! Tothom a rodar per en Jordi!

dissabte, 22 de novembre del 2008

Test Polar. Per fi el castell!

Un dia que intentàvem refer de memòria la ruta de la primera Falconada ens vem mig perdre als afores de Castellar, d'això ja deu fer ben bé un any. Llavors vem divisar un Castell i vem decidir que un dia hi tornareíem a peu. Després d'un intent frustrat fa cosa d'un mes, avui ho hem aconseguit. El Santi va trobar per internet una ruta d'uns 7 kms per la zona i avui l'hem anat a investigar sobre el terreny.

Abans de marxar sona el timbre de casa i sorpresa: han arribat els pulsòmetres! Perfecte, així ens hi hem començat a familiaritzar, hem configurat les 4 funcions bàsiques i cap a Castellar.

Hem deixat el cotxe davant el IES i hem començat a seguir les marques blaves, a sobre la ruta estava indicada i tot! Però ni així hem sabut trobar del tot el camí, davant de la masia de Ca n'Oliver hem perdut les marques i hem hagut d'innovar per retrobar el recorregut.



El meu pulsometre no para de pitar, no tinc pulsacions!! jejeje, es veu que no estic suant prou i l'aparell no connecta bé, però això s'acaba aviat hi tiro una mica d'aigua i ens posem a correr una mica, cap problema, ja va de conya.


El bosc estava esplèndit, molt verd, molt humit, ple de bolets i sense gent, només a les pistes més principals ens creuàvem amb colles de bikers. Un cop creuat el Ripoll per una passarel.la de fusta s'arriba a una pla on hi ha un encreuament de camins, primer hem anat fins a un antic forn i hem tornat al pla per agafar un corriol que s'enfila cap a l'esglesia de Castellar Vell, és la Costa d'en Jan i deu n'hi do si s'enfila, el Santi ja estava pensant de baixar-hi amb les bicis, massa arrels pel meu gust. A mesura que ens enfilavem veiem a les nostres esquenes el castell, abaix les fàbriques del Ripoll i Castellar.




Xafardegem l'esglesia que està força ben conservada i seguim les marques, hem de tornar a baixar al torrent i ho fem corrent, intenten desviar-nos per anar a veure un antic embassament però no podem arribar-hi, hi ha massa aigua pel camí i la vegetació és molt densa, fa temps que no hi passa ningú. Tornem a la pista i anem a parar directes al torrent Mitger que de les pluges de finals d'octubre encara li queda una mica d'aigua.





Arribem de nou al pla i ara enfilem per un corriol empedregat cap al Castell de Castellar. Està molt ben conservat i és enorme, és estrany que no estigui més explotat, al costat hi ha una masia estupenda. Ens el mirem per totes bandes i seguim per una pista borejada per plataners. Trobem un tros de bosc ple de pinetells, llàstima que no siguin rovellons i arribem a la carretera que va de Terrassa a Castellar, aquí hem tornat a perdre les marques, després de donar un parell de voltes de més retrobem el camí, just a l'alçada de la Masia de Can Riera que per mi que es dediquen a la cria rottweilers, quina por que he passat amb aquelles bèsties bordant, sort que estaven tancats, això sí n'hi havia un munt.


El camí baixava de nou direcció al Ripoll, primer pel mig d'uns horts, mmmm quina oloreta de calçots i carn a la brasa que ens arribava.... deixem la pista per agafar un corriol que va cap a la font de Can Pèlecs i d'aquí cap el Pont Vell que creua el Ripoll, aquí hem descobert el tros més bonic d'aquest riu que haguem vist mai, fins i tot i havia un petit salt d'aigua. Seguim cap al poble i atraquem la primera xarcuteria-plats cuinats que trobem, carreguem amb uns canelons i un xips per anar fent el vermut. Arribem al cotxe i comencem a tocar els botons del pulsometre, a veure què diu: jo 178 de màxima i 119 (62%) de mitja i el Santi 176 de màxima i 113 (59%) de mitja, com sempre en quan a números el Santi em guanya, si es que no es pot ser de lletres!





I al arribar a casa un quinto i unes olives, jejeje!




dilluns, 17 de novembre del 2008

Open Natura. St.Quirze del Valles

Aquest dissabte tocava Open Natura, bé en veritat no , aquest cap de setmana hi havien moltes opcions i inicialment aquesta estava descartada però les circumstàncies ens feien canviar la tria.

Arrel de la mort d’en Jordi l’organització feia un petit homenatge a la sortida i això ja era una raó de pes per canviar els plans. Així que Open natura, el tema tenia coses prou curioses o diferents de les que estem acostumats últimament i tot s’ha de dir prou positives o còmodes:

- La prova era a Sant Quirze, és a dir a cinc minuts de casa pedalejant , res de cotxe !
- La sortida era a les 10, increïble!!
- Uns 33km’s

Bé anem per el tema, fem tot el ritual matutí i cap allà . Un luxe en un momentet estem a lloc, massa ràpid i tot perquè a les 9h i poc ja voltem però ja ens va bé per anar saludant els amics i coneguts que com que darrera l’organització hi ha la Penya Mussolenca no són pocs, també veiem molta gent sense bici que ha vingut per l’homenatge,molt bé!!

Arriba l’hora de la sortida i ens amunteguem tots sota l’arc , en Ricard es l’encarregat de llegir un manifest recordant la figura d’en Jordi i ho fa molt bé, ens quedem tots corpresos i amb llàgrimes als ulls escoltant-l’ho , tot seguit un minut de silenci i a rodar!





La sortida la fem neutralitzada darrera un cotxe, mare meva quin fart de patir sembla la Copa del món, frenada per aquí ,adelantament per allà, com freni el cotxe acabarem tots a dintre... S’apropa l’entrada al camí i jo que tremolo veient el caos format no sé si hi cabrem tots!!

Per sort el camí ràpid s’enfila cap amunt i posa la gent al seu lloc, per sorpresa meva puc anar avançant gent sense massa problema, tinc bones sensacions i marco un bon ritme. L’Ada l’hi toca patir el meu bon moment i l’encostipat que arrossega ... jo en contra m’ho estic passant d’allò més bé.

Part de la diversió roman en que els voluntaris els coneixem així que cada vegada que passo per algun d’ells catxondeo assegurat jejeeje!
El circuit tampoc té desperdici, molt trencacames, tota l’estona alternant pujades, baixades, corriols i pocs plans lo dit ben divertit!! Jo avui porto una estratègia del tot ‘destroy’ , a les pujades apreto a mort repartint pals a tutti pleni i als plans afluixo.

D’aquesta manera puc garantitzar que uns quants van acabar farts de treure’m les enganxines en les rectes per desprès deixar-me pas a les pujades jejejeeje !!
Un dels moments que més vaig gaudir de la ruta va ser una baixada corriolera que vaig fer seguint les traçades de l’Ada, com baixava la tia !!



Desprès em comentava que pujant no estava anant molt bé però que baixant estava molt motivada, donc fe!

Cap al quilòmetre 20 o així compartim ruta amb els de la curta , tot una experiència, podies veure des de gent que caminava tant a les pujades com les baixades, com a nens que com a molt tenien 6 o 7 anys que anaven molt fins!!

Un dels trams que va fer mes estralls va ser un tram enfangat amb un bassal al final tipus piscina on tinc constància que mes d’un tot i haver-hi un caminet per esquivar-lo, s’hi va llençar , alguns per no veure l’opció altres com el Ricard i el Miguel crec que per enyorança de l’Artec jejeejeje!!!
També era bo de veure o escoltar l’Ada que quan adelantava algú de la curta bastant tocat, ella els passava tot animant-los!

Amb tot desprès de molt puja i baixa arribàvem a l’ultima baixada que ja ens duria fins l’arribada on ens esperava un altre cosa bona d’aquesta sortida, un bon esmorzar: buti amb truita ,beure i la possibilitat de repetir! En conclusió desprès de tantes marxes llargues ,nervis i jo que sé més en venia molt de gust una sortida de buti i m’ho he passat molt be!!!!


Crec que vem estar més estona fent-la petar relaxadament a l’arribada que al damunt de la bici jejeeje!!! Ah i menció especial per mon germà que desprès de no agafar la bici en tot l’any ara si posa i amb un parell fa la llarga:

Per rematar la jornada de diumenge visita a la rostisseria a buscar un pollastret per dinar, això es vida i fer esport jejejeeje!!!!

dissabte, 15 de novembre del 2008

Rond'elles'08

Amb la moral baixa i les cames cansades, anem cap a Matadepera. Perquè havia fet la inscripció a mitja setmana que sinó no hi hagués anat pas.

El Santi insisteix en acompanyar-me i jo que me'n alegro. Arribem aviat a Matadepera i hi ha molt poca gent, espero que aquest any les noies s'animin com l'any passat que vem ser unes 150. Recullo el dorsal i quan anàvem a buscar les bicis ens trobem la Isabel i el Juan de Terrassa, perfecte, així el Santi i ell podran anar a donar una volta mentre nosaltres fem la ruta.


Per primer cop, encara que sembli increible que no ho hagi fet mai, surto sense motxilla, em poso una càmara, els desmontables i la manxa al mallot, és una ruta curta i amb avituallaments, per tant, no he de necessitar res més. No fa massa fred però començo a covar un refredat i decideixo sortir amb el paravents encara que sé que pujant passaré calor.

Quan tornem al pavelló ja hi ha més ambient, com l'any passat hi ha la Sandra Santanyes, falta la Mercè Pacios que està a tope amb el ciclocross. Xarrem una estona amb la Sandra mentre arriben altres conegudes, l'Anna, la Gemma... trobo a faltar la Noe, l'Annabel, la Sílvia, la Laura... que al final no han pogut venir.

Es dona la sortida i arrenquem direcció a Roques Blanques com l'any passat. Sortim més tranquil.les però una noia comença a agafar distància respecte el "peloton", veig llavors que la Sandra s'hi llença i decideixo tirar-mi jo també. Evidentment de seguida la Sandra li fot canya i quan arriba la pujada de Roques Blanques en un tres i no res ja no la veig... cap problema, em marco com a objectiu no perdre la noia que ha començat a tirar al principi. Tot controlat, no l'atrapo però mantinc tota l'estona contacte visual, em costa perquè tinc les cames adolorides d'ahir però vaig fent, a l'últim revolt ens animen el Santi, el Juan i mig Bicisprint.

Intentant seguir a la meva motivació:

Agafem la baixada pedregosa i seguim pujant direcció la casa de l'Obac, aquest tros em fa bastant pal perquè me'l conèc i sé que fins el dipòsit bàsicament és de pujada amb alguna rampeta bona, vaig veient a l'altra noia i això em motiva, altres ciclistes que hi ha pel camí, que és molt freqüentat m'animen, vinga que vas tercera... jo només tinc ganes que arribi la baixada.

Per fi veig el dipòsit i començo a baixar, una mica més lluny veig a la noia i baixo molt de gust, en tenia unes ganes! Noto que vaig ràpid però quan arribo a l'urbanització de les Pedritxes ja no veig a ningú. Segueixo baixant, em passo un trencall, torno enrera, poca cosa i arribo a la carretera, aquí tornem a empalmar amb el recorregut de l'any passat, per un camí entre el bosc arribem a la riera on s'agafa el trencall cap a Can Pèlags, la masia on hi ha l'esmorzar. Tornem a pujar i començo a trobar-me les noies de la curta, la majoria empenyent la bici, les passo tot animant-les: -Vinga noies amunt!!

Amb la pujada torno a veure a la meva motivació però per poca estona, les cames estan massa cansades i decideixo afluixar, vaig pujant de manera una mica més relaxada o al final diran prou.

Arribo al punt de l'esmorzar, no tinc gana ni res que si assembli, han preparat pa amb tomàquet amb embotits... menjo un parell de galetes i una mica de cola mentre em presento a la noia que he intentat seguir fins ara. És diu Paty i estem una estoneta xerrant també amb la Sandra.


Decidim emprendre la marxa de nou, surt la Sandra disparada, jo darrera amb el ritme d'anar fent, al cap de res em passa la Paty, per variar intento no perdre contacte visual, ara és un puja baixa més distret, com que el recorregut de la llarga i la curta es van creuant tenim un petit dubte al final d'una baixada i a partir d'allà anem juntes amb la Paty i fent-la petar. Arribem a Can Robert on torno a trobar els meus animadors particulars que organitzen el trànsit i fan de fotògrafs.

Aquí amb la Paty, la meva motivació ja tenia nom:

L'Anna i la Gemma:
La Isabel:

Arribem al tros més pastelós, atravessar l'urbanització amb un parell de rampots d'asfalt per retrobar la pista cap a la Font de la Tartana. Quan recuperem la pista a les de la llarga ens fan passar per un sender la mar de distret, molt estret i amb puja i baixa, aquí m'adono que la Paty té una tècnica molt bona, sobretot baixant. M'ho passo molt bé.

Arribo al avituallament de la Font de la Tartana on hi ha la Paty molt ben acompanyada amb el seu marit i els dos nens, l'Arnau i el Jan (espero no equivocar-me), la fem petar mentre menjo uns quants fruits secs i em resisteixo a sortir perquè toca pujar a Can Torres, quina mandra! Ens animen dient que després és tot baixada i que la Sandra només fa 3 minuts que ha passat, jajaja, la Paty i jo ens partim de riure, però si va passejant i ens va esparant per no treure'ns massa estona!!

Després d'una mica de roneig sortim les dues juntes i anem pujant cap a Can Torres tot coneixent-nos una mica més. Al menys així la resta de la ruta es fa més distreta. Un cop a Can Torres ens adonem que lo de tot baixada res de res, anem fent un puja i baixa per camins que desconèc, mira que he passat per aquí vegades... de cop i volta trobem a dos paios plantats al mig de la pista amb dos triangles de cotxe avariat, ens indiquen que hem d'agafar un corriol a la dreta: és el millor de la ruta, un corriol també força estret, amb arbres que hem d'esquivar rollo eslalom i amb algun esglaó imprevist, tinc molt bones sensacions baixant, tot i que tinc a la Paty darrera trepitjant-me els talons. Però és clar, com tot s'acaba i retrobem la pista, amb un parell de rampetes pedregoses que sens fan durilles, què hi farem són les últimes, tornem a arribar a la Font de la Tartana, saludem a la família de la Paty, a la Isabel que és al avituallament i per l'urbanització arribem "segones" al pavelló.



És l'hora dels panellets i moniatos, fotos amb la gent i fer-la petar.

dfefefefeffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffAmb la Paty



dfefefefeffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffAmb l'Anna

ddddddddddddddddddddddddd Amb la Isabel i els nostres animadors

dimarts, 11 de novembre del 2008

Marató del Penedès

Aquest dissabte tocava sortida amb la gent del Foro Galletero i ja només per això ja en tenia ganes ja que amb molts d’ells no els veia des de la TransCatalunya . Aquesta ruta l’havia dissenyat en Dr.Voll un galletero fins aquell moment desconegut per nosaltres ara ja no ho podem dir!
Així que dissabte ben d’horeta carreguem la furgo,passem a buscar a la Mariona i cap a Vilafranca del Penedès. Ja a lloc ens retrobem amb la gent , Armand, Carles,Miguel Angel,Jaume, Juan Carlos i cares noves Angel i Dan.


Ens posem en marxa i al poc el nostre guia ja ens està portant per corriols, això promet! Llàstima que contra tot pronòstic també es posa a ploure , no molt però lo just per començar a preocupar-nos una mica .. Per sort el tema s’arreglaria i ja el nostre únic problema seria aguantar al damunt de la bici ja que no us podeu imaginar la quantitat de pedres que hi ha al Penedès i lo que arriben a patinar, mes d’un fins i tot va provar lo fermes que eren...


La ruta estava essent excel·lent plena de pujades i baixades tècniques amb l’agreujant del mullat, lo dit ben divertit ! I en quant a físicament vaig anar millor de lo esperat, les cames responien però portava un encostipat bastant serio i això em feia anar bastant ofegat a les pujades però almenys podia pujar!!

El recorregut a mes a mes de ser ideal per divertir-se amb la bici era molt interessant a nivell paisatgístic .

En Voll ens va portar a l’església Romànica de Castellet amb unes vistes del Castell de Foix i el pantà del mateix nom brutals!!!!



Vem vorejar el pantà de Foix passant per Castellet i gaudint de la bellesa del Castell



D’aquí ens vem tornar a enfilar per un camí on de veritat que no hi faltava ni una sola pedra



Passaríem per Clariana i agafaríem unes baixadetes ,empedrades com no, que ens portarien de nou al pantà però ara just a l’altra banda.




Ara la cosa canviava una mica , fins ara no paràvem de pujar,baixar, fer corriols i trialeres però com tota bona sortida tard o d’hora arriba un bon port que pujar i aquesta no anava a ser menys....

Primer el tema va començar amb unes rampes emporlonades bastant dures que ens deixaven en una pista en bon estat però que no parava de pujar fins al cap d’amunt del Puig de l’àliga en resum per davant un 400/500 mt de desnivell positiu d’una tirada amb l’objectiu ben aconseguit de fer-nos bufar !! Aquí el tema era fàcil cadascú al seu ritme i cap amunt, be al seu ritme o a la seva tàctica, Jaume pujant com una moto treient-nos les enganxines a tots , jo amb encostipat i tot apretant lo que podia sense arribar a ofegar-me.. altres amb mes seny a ritme constant i un parell xiulant ‘verano azul’ tot mirant-se el pulsòmetre per tal de pujar lo mes suaus possibles (reservant forçes, canalles!!)


Desprès del pujadot tornàvem a la vesant cultural i el nostre fantàstic guia ens portava a visitar una necròpolis espectacular , la del Pla dels Albats, on podíem veure un conjunt de tombes excavades directament a la roca ,moltes de nens per això el nom del lloc.




Per si no havíem vist suficients coses maques d’allà vem anar a dinar a les runes del Castell d’Olerdola . La ruta que ens havia preparat l’amfitrió era de 100 km però amb la pluja inicial que havia dificultat bastant el terreny anavem coladets de temps i tocaria retallar una mica el recorregut.






Seguint amb la ruta turística passaríem per un restaurant on tenen un petit porró a disposició dels transeünts i desprès per Viladellops on hi ha restes medievals.



D’aquí endavant poc mes a explicar ja que de cop tot moment bo es va esvair, va sonar el mòbil d’en Juan Carlos i vem rebre la tràgica noticia de la mort d’en Jordi Seriola .

Es va buscar el camí mes ràpid per tornar a Vilafranca i donar per finalitzada la sortida.