dimecres, 10 de juny de 2020

Un desconfinament ple de contradiccions


Fa uns dies vaig escriure sobre el nostre confinament. Personalment el vaig viure molt millor de lo esperat i amb una actitud molt positiva. No puc dir el mateix del desconfinament, tot i poder començar a sortir amb la bici, cosa que m'ha generat alegria i cert alliberament, també m'ha provocat angoixa i preocupació.  



Sabadell, fase 0

Anem per pams, després de 48 dies de confinament, marcats en vermell al calendari, entrem en la fase 0 de desescalada, és a dir comencem el desconfinament. És una molt bona senyal però l'objectiu de retrobar-nos tota la família, es veu lluny, ja que ens trobem en regions sanitàries diferents, i arribar a la fase 3 ara per ara sembla un moment llunyà.
Seguim amb les family videotrucades!

Seguim amb les cuinetes
i celebrem Sant Jordi el 6 de maig...

Centrem-nos doncs en els moments més propers i potser pel camí tenim sorpreses. Així que 49 dies després tenim permís per sortir, quina alegria! Això sí, les restriccions són nombroses, pel què fa a nosaltres ens fixem principalment en el què afecta el poder fer esport, podem sortir de 6 a 10 del matí o de 20 a 23 del vespre*, sense sortir del terme municipal de Sabadell i de manera individual. Perdona? De manera individual? M’estàs dient que no puc sortir a fer esport amb qui he estat confinada 48 dies 24hores al dia? A passejar sí que pots sortir amb qui estàs confinat però a fer esport no. Quin sentit té? En fi, decidim que sortirem mantenint la distància de seguretat, l’anomenat distanciament social, de 1’5m – 2m. 
Junts però separats, contents de tornar a gaudir de l'aire lliure

El terme municipal de Sabadell no dóna per gaire tenint en compte que és una ciutat de més de 215.000 habitants, així que divendres m’estudio el terme i el dissabte a les 7h sortim al exterior a pedalar, yuhu! Sembla que estiguem enfadats, els dos pedalant a certa distància, això sí, sentint l’aire a la cara, ens anem girant contínuament mirant-nos, gaudint del moment i amb una sensació ben estranya tornant a pedalar damunt les mtb, després de tants dies pedalant estàticament en el curró. 

En un primer moment més o menys anem fent, però aviat ens adonem que, com era d’esperar, tothom tenia unes ganes boges de sortir i s’han llançat a fer esport, la cosa és complicada. La baixada al Ripoll és el primer eslàlom del dia i encara no sabíem que aquella densitat de runners i caminaires seria poca cosa comparat amb el què havíem de veure encara. Però bé, que hi hagués molta gent ens ho imaginàvem el què no ens pensàvem era que trobaríem colles de gent que han quedat por sortir. Això sí que no m'ho esperava i m'emprenya, nosaltres preocupats perquè l’esport ha de ser individual i trobem grups de 4-5 o 6 persones que, és més que evident que no han passat el confinament junts, i es troben per sortir a caminar, fer bici o córrer? I el primer dia que ens deixen sortir. Quina GRAN decepció. La veritat, no m'ho esperava i menys el primer dia.
No tothom ho fa malament :)

Ens és impossible mantenir la distància de 1'5m
3/4 de 10 la majoria tornem cap a la city però molts cops hem trobat gent entrant al bosc... 


Diumenge tornem a sortir, faltaria mes, hahahaha i després d’un primer cap de setmana acotant els camins del terme municipal de Sabadell i comprovant que a partir de les 8h hi ha una gentada que ni a les portes del Corte Inglés al primer dia de rebaixes, decidim que no hi ha una altra que llevar-se a les 5h per sortir a les 6h del matí i al menys gaudir d’una mica més d’intimitat en els camins. Què hi farem ens hem d'adaptar per poder gaudir d'aquesta semillibertat que ens dóna vida.
Bon dia, són les 6 del matí! I no és bonic veure sortir el sol?

Bon dia, són les 6 del matí! qui té son? nosaltres!
 I les postes de sol també en són de boniques

Corre Santi que se'ns fa de nit



De la mateixa manera vist que és impossible en molts llocs passar a més de 1’5m de la gent, decidim sortir amb buf i quan ens apropem a llocs on la densitat de gent és important ens tapem boca i nas, això sí, com vingui una pujada ets pell, t’ofegues, però no trobem una altra opció.


El dilluns 5/05 decidim, per primer cop, sortir en el torn del vespre, a les 20h, ja que el Santi comença a teletreballar a les 8h, cosa que implica llevar-se a les 5:30 per fer escassament 1:30h de btt. Déu meu, se’m posen els pèls de punta, hi ha moments que m’angoixo, vull gaudir de la bici i no puc, posa’t el buf, esquiva gent, intenta no veure aquell grup de 12 adolescents en rotllana fent-la petar com si no hagués passat res, aparta’t que et ve de cara un amb bici i sense casc que no sap ni on té els frens, atenció amb les tres senyores que han sortit a córrer ocupant tot l’ample del camí i paren en sec per fer-se una foto, en fi, quin desgavell. I amb tot això gent amb gossos sueltos, gent amb auriculars posats... això ja em posa de mal humor normalment doncs imagineu-vos ara. Espero que els casos de Covid baixin perquè els accidents de gent a l'aire lliure segur que pugen, quin perill!
No tinc fotos dels moments angoixants perquè prou feina tenia a tapar-me, no atropellar a ningú... però en aquest carril bici hem arribat a veure autèntiques barbaritats

Així doncs, la desescalada, per mi està molt mal gestionada des del punt de vista de persona que té sort d’estar sana i no haver estat directament afectada per la Covid-19 i com a esportista. Quin desastre. Si vols prendre mesures de distanciament no provoquis aglomeracions. És molt diferent un poble que una ciutat de més de 200.000 habitants amb poc espai verd. Gràcies per amuntegar-nos a tots com a borregos. Personalment hagués preferit dues setmanes mes de confinament estricte que el campi qui pugui de 6h a 10h i de 20h a 23h.

Ai, perdó que m’estic queixant i no puc fer-ho, perquè si et queixes molta gent t’acrivilla, doncs sí, em queixo, no m’he queixat amb tot el confinament, s’ha de fer i s’ha de fer, però que facin mesures que aconsegueixen l’afecte contrari? És una cosa que m'ha molestat molt. 
Descobrint i redescobrint els racons del terme de Sabadell. 






Sabadell, fase 0'5

En fi, seguim amb la desescalada. 16 dies després, el 18/05 a Sabadell, que pertany a la zona sanitària àrea metropolitana nord,  passem de la fase 0 a la fase 0’5, la qual cosa significa que, els que estem federats, al menys podem sortir del terme municipal per fer esport, es mantenen els horaris però podem anar als termes de les poblacions veïnes. Que bé! I per nosaltres no és poca cosa, ja que, per exemple, en el nostre dia a dia normal si tenim 1:30h per sortir no ho fem pas pel terme de Sabadell, sinó que acostumem anar a Sant Quirze, ho tenim molt més a prop de casa que la majoria de camins que pertanyen a Sabadell i a més el terreny és més agraït, hi tenim senders i algun turó més. Si tenim més temps també podem anar cap a la zona de Matadepera i Terrassa. Mare meva quantes opcions! Hahahaha.
Ampliant territori! Terme de Sabadell explotat, toca explotar el Vallès!





I arriba la primera averia de desconfinament
Just el dia que hauríem d'estar gaudint del Raid Maqui

Això els horaris segueixen sent els mateixos, així que si volem fer 4 hores de mtb, o sortir el matí abans de que el Santi comenci a teletreballar, toca llevar-se a les 5:30h.... sí, és preciós veure sortir el sol, però la màgia de veure sortir el sol és que ho veus pocs cops l’any, veure sortir el sol 3 o 4 cops a la setmana passa de ser màgic a provocar somnolència. Perdó però algú ho havia de dir.
"jetus" a quarts de 6 del matí, he de dir que no sempre he estat de bon humor



No m'agrada fer la migdiada... però aquests dies alguna n'ha caigut
Piltrada...

Amb la fase 0’5 i podent sortir del terme la veritat és que es nota millora pel què fa a la quantitat de gent, suposo que alguns que no feien mai esport i van començar a fer-ne el 2/05 ja no estan tant motivats i tenint més camp per córrer la gent no s’aglomera tant al mateix lloc, però en realitat el què estàvem esperant amb candeletes era la fase 1 perquè obrissin les terrasses.
Escapades urbanes per Sabadell



El barri


Sabadell fase 1

I, a la nostra zona sanitària, el dia assenyalat arriba el 25/05, ara sí que es nota una davallada d’esportistes, entre els que ja se n’han cansat i els que prefereixen una bona terrassa a una bona caminada, la veritat és que es nota. Perquè és clar, a prendre quelcom en una terrassa hi pots anar a l’hora que vulguis però a fer esport perdut per la muntanya no...sense comentaris. Aprofitem l'obertura de terrasses per anar a dinar amb la meva sogra, l'Ana, que la pobra porta un confinament ben solitari, si és que és més valenta! 

I seguim matinant... si a mi no em fa res llevar-me d'hora

Però llevar-nos a les 5:30 per fer 4 horetes 

I a les 10 a casa... amb tot el dia per endavant

Confirmat, cada dia surt el sol ;)

Una altra novetat de la fase 1 és que l’esport deixa de ser individual, per fi les colles poden quedar! Nosaltres no tenim pressa per fer-ho, però al menys no em faré tan mala sang al veure les grupetes... ara segueixen quedant, com el primer dia de desconfinament però ara ja és permès fer-ho. Tot plegat comporta una sensació estranya, sóc un bitxo raro? Sóc l’única que té por de contagiar-se? I ja no és per mi, que al no ser factor de risc la teoria diu que ho passaria i endavant, però i si contagio a algú que sí que és factor de risc? A mi se'm fa estrany que hi hagi gent que passi de tot, o que, per exemple, m’hagi animat a quedar o a sortir del terme.

Dins de la fase 1 el dilluns passat, dia 1/06, es produeix una novetat, l’annexió de les regions sanitàries de l’àrea metropolitana i això  vol dir que la gent de Barcelona port moure’s per l’àrea metropolitana i viceversa,  així doncs ens podem veure amb la sister!! Una altra cosa no, però això sí que ho hem aprofitat i el dimarts vem anar a sopar a la seva terrassa del pis de Barna, 101 dies després hem pogut gaudir de la companyia mútua en viu i en directe, sense abraçades ni petons però rialla  rere rialla.


Ara ens falta però poder veure els pares, amb ells ho tenim més complicat, al estar a Solsona, fins la fase 3 no comptem veure’ns i això anant bé seria a finals de juny o principis de juliol. Una mica més de paciència.
De moment la primera quedada "a lo grande" just el dia abans d'entrar en fase 2, retrobament amb el Magí amb remullada sota la pluja inclosa

I pel què fa el nostre dia a dia en desconfinament, a part de poder sortir amb bici en els horaris establerts la nostra vida no ha canviat en excés. El Santi segueix teletreballant i jo des del 14/05 he afegit a la meva rutina un voluntariat, em vaig inscriure al registre de voluntaris esportistes i vaig a farmàcies que ho sol·liciten a buscar medicaments i dur-los a gent de risc que és millor que no surti de casa. Així em sento una mica més útil. Aquí trobareu una entrevista a Radio Sabadell.





Sabadell fase 2

Aquest dilluns 8/06 la nostra zona sanitària va entrar en fase 2, ja falta menys per arribar a la 3! De moment no hem pogut sortir, s'està fotent un fart de ploure...

Així doncs que, de tant en tant, seguim fent rodillo, encara que sigui per quedar amb els companys de Thomson



*Franges horàries del desconfinament en una població de més de 10.000 habitants com és Sabadell:

6h a 10h passejar i fer esport entre 14 i 70anys
10h a 12h majors de 70 anys
12h a 19h nens fins a 14 anys
19h a 20h majors de 70 anys
20h a 23h passejar i fer esport entre 14 i 70 anys 









divendres, 1 de maig de 2020

Reflexions de confinament


Per poder tornar al Salut i Rauxa toca Salut i Confinament.

M’agrada escriure sobre les peripècies damunt la bici, m’agrada recuperar el blog i mirar enrere, redescobrir moments, fotografies, rellegir-me i viatjar mentalment a llocs on he gaudit, on he conegut, on he patit, on he descobert, on he caigut, on he flipat, en definitiva, on he viscut. Però perquè tot això passi he de poder sortir de casa, i ara mateix això no ho puc fer, no ens ho deixen fer. I el Santi i jo, com tants d’altres, portem confinats a casa des del 15 de març.
Tenim la sort de confitar-nos junts!

Crec que també he d’escriure sobre aquest confinament. Tot i que quan miri enrere no hi trobaré aventures, indrets paradisíacs o noves amistats és una experiència de vida més.  I he de dir que la portem, i crec que no m’equivoco si parlo pels dos, més bé del què en un primer moment ens podíem esperar. Sobretot perquè tant família com amics, estem tots bé i això és el què més valorem sempre, però que pren rellevància en aquests moments i que duri!

El 12 de març nosaltres érem a Menorca. Vem decidir viatjar-hi tot i que la cursa que anàvem a disputar, la Epic Camí de Cavalls 360º, es va anul·lar just el dia abans de marxar cap a l’illa, precisament per l’amenaça del coronavirus. La veritat és que va ser tot un privilegi poder gaudir de les últimes pedalades pre-confinament, en un entorn tan espectacular i amb una bona colla d’amics.






Vem pedalar el dia 12 a la tarda i el 13, dia que es van començar a desencadenar els esdeveniments. El govern espanyol va decretar l’estat d’alarma, i esperonats per la família, vem decidir canviar el vol de tornada del diumenge 15 al dissabte 14, davant els rumors del possible tancament d’aeroports. Així doncs el dissabte 14 vem tornar de Menorca, vem fer cap a casa, vem descarregar les maletes i les bicis i de cap al super que teníem la nevera buida. Tornant del super vem tancar-nos a casa, era dissabte a la tarda i així vem començar el nostre confinament. Ens la vem jugar perquè de paper de wàter no en vem comprar ;).

Per nosaltres el confinament va començar doncs el diumenge 15 de març, que va ser el primer dia que no vem sortir de casa per res. I fins avui, dijous 30 d’abril ja en van 47. I ho portem bé, més bé del què pensava quan va començar tot i això que no tenim ni gos per passejar, ni canalla, que des del diumenge passat pots sortir 1 hora diària si tens menors de 14 anys al teu càrrec. No és el nostre cas així que el nostre confinament és força estricte, i hem establert una rutina:

7:15 ens llevem i fins les 8h esmorzem, ens vestim...

8h a 13:15h el Santi teletreballa i jo preparo publicacions per l’insta de Joan Seguidor, escric el blog, faig alguna classe d’anglès online, poso rentadores, netejo el pis... segons el dia. Cap a les 10h fem una petita parada per estirar i fem el segon esmorzar de dia.
Normalment teletreballa dins de casa però aquest dia necessitava sol!

13:15h a 14h una mica de gim per moure el body que amb 5 hores d’estar gairebé tota l’estona asseguts estem ben encarcarats

14h a 15h dinar

15h a 18:00h el Santi segueix teletreballant i jo primer rento els plats mentre escolto la “charleta” de l’Hermida i després continuo amb les tasques del matí.

18h a 21h berenem i ens posem amb les sessions de rodillo i evidentment la dutxa corresponent i la posterior neteja del merder que genera aquesta activitat que, per a molts, ha irromput en les nostres vides, jo he passat de fer rodillo 3 cops l’any a fer-ne 5 o 6 cops a la setmana.  I és clar, a les 19h, sempre que podem a escoltar Islàndia i a les 20h a sortir al balcó a aplaudir, no tan sols pels sanitaris, sinó per ells i per tothom que s’hi està deixant la pell perquè tinguem els serveis bàsics. Gràcies!
Aplaudint amb els amics

21h a una hora indeterminada... Sopar, noticies, sèrie, el què vingui de gust i a dormir.

Això pel què fa entre setmana, el cap de setmana és més de relax, no posem el despertador a les 7 del matí. Fem la nostra sessió de rodillo, i potser un dia ioga i un altre pilates, o ens saltem el gim, depenent de les ganes però combinat amb lectura prenent el solet en el balcó, panxing, sofing, Netflix, cuinetes i menús especials de finde, és a dir, trencar la rutina dins la rutina del confinament.
Entre setmana hi ha però dos dies marcats com a “especials” els dimecres i els dijous.





Els dimecres el Santi al plegar de teletreballar, agafa el cotxe i se’n va a veure la seva mare, l’Ana, que viu sola i des de que ha començat tot aquest tema és qui més ens fa patir. La truquem cada dia però no pot anar al centre de dia on normalment passa l’estona i del nostre entorn és la persona que menys entretinguda està, no té “vida social” online ni teletreballa, així que a ella les hores li deuen passar més lentes. Així doncs, tot hi haver de mantenir la distància social, les visites del Santi són tota una alegria.

Els dijous, vaig a comprar. No puc dir que no faig esport al exterior, perquè anar a comprar s’ha convertit en tot un esport de risc... al menys així ho visc. Quin estrès, posar-te guants i mascareta, això quan n’he tingut perquè, especialment el principi, no en trobava en lloc. Fes cua per entrar, d’un en un i mantenint la distància de seguretat, fins a ¾ d’hora esperant un parell de vegades. I després esquivant gent i carretons pel súper, a veure qui és més paranoic, alguns fan coses ben rares per esquivar els altres, d’altres passen de tot i et passen a ras sense donar-hi importància... cadascú ho viu de manera diferent.
fent cua...

Un altre dia que arribo al super i em toca, fer cua...

Ah i un cop dins cua a la peixateria i el meu particular calvari per enganxar les etiquetes de les fruites i verdures amb el coi de guants. Que no es pot fer senyores i senyors, és impossible! És un tema que no he aconseguit dominar, finalment he optat per posar-me uns guants sobre els guants, així quan agafo l’etiqueta de la màquina de pesar se m’enganxa al guant de sobre i  aquest se m’estripa al enretirar la mà després d’haver enganxat l’etiqueta a la bossa, doncs mala sort. Però ho odio i això que ara estic comprant més verdura que mai... sí, sí perquè per a mi aquesta és una avantatge del confinament. Mengem molt millor.




A qui més li passa? Tenim més temps per cuinar, per tant compro menys coses “precuinades”, també fem més peix, quan tens pressa per dinar o has de dinar de tupper, el peix no és pràctic, en canvi a casa i fet al moment no té problema. Tampoc podem menjar fora de casa, així que ni dinars ni sopars de restaurant, on normalment menjo més quantitat del què menjaria a casa. Ni parades per fer una xispa a mitja ruta, perquè no hi ha ruta... i no és que sigui una consumidora de refrescos habitual però es que a casa no en tenim, així que el consum ha passat a 0. I així molts petits detalls més, per exemple,  ara pico menys que si estic a casa sola. Si estic sola vaig a la cuina a picar, ara com que a mig camí hi ha el Santi treballant.... doncs no ho faig, que sinó sabria que sóc jo qui s’acaba la tauleta de xocolata del 99% de cacau cada setmana ;)

Una altra cosa bona del confinament és que estem estalviant. Per nassos. I a mi ja em va bé, perquè estant a l’atur i amb les perspectives que hi ha... en fi, ni restaurants, ni curses, ni comprar roba, ni sabates, només la compra del súper, que evidentment ha pujat la factura però molt menys que si anéssim a menjar fora, a berenar a la cafeteria o de cap de setmana.

Per què a més nosaltres hem decidit no comprar per internet, és a dir, no fer-ho en excés. Durant el confinament total no vem fer cap compra per internet, no ens sembla raonable que altres s’exposin al coronavirus per comprar-nos coses que podem passar sense elles. Tot i així sí que pel meu aniversari vaig rebre un regal per missatger i vem comprar també uns mandales per l’Ana online, vem considerar que era essencial per ella, ja que estar entretinguda millora el seu estat anímic aquests dies difícils. També he de dir que passat el confinament total, vem caure en la temptació i ens vem permetre un “capritxo”  i és que les cerveses artesanes són el nostre altre vici ;)

Per altra banda, sort n’hi ha hagut que no s’ha parat la venda per internet, ja que tenim molts amics i coneguts que sinó hagués estat per això els seus negocis haurien patit més encara del què estan patint. Són les contradiccions que genera el coronavirus...

Així com hem millorat en l’alimentació amb les tasques de bricolatge i endreça del pis seguim sent un desastre, ni amb el confinament som capaços de posar-hi remei, a veure sí, alguna cosa hem endreçat però es que n’hi ha que han pintat la casa, que s’han fet un jacuzzi o una taula nova pel menjador, nosaltres amb prou feines hem organitzat quatre calaixos, quin cas! I ara que penso en el pis una cosa sí que hem preocupa, fins ara hi estem molt bé, és petit i ens agradaria tenir terrassa, pati o jardí, estaria bé però cap problema, ens conformem amb el balcó, el tema és la calor, quan com comenci a fer calor de veritat el pis, estem sota sostre, es converteix en un forn, impossible estar-hi tot el dia, menys teletreballar i ja no dic res de fer-hi rodillo. Així doncs que no pugin les temperatures please!



Si ara ja ens acabem els bidons....
Una cosa que m’ha portat aquest confinament ha estat un aniversari atípic, tan patir per la festa sorpresa dels 40... el 23 de març va arribar i no pintava gens bé, era dilluns, estava confinada i no podia celebrar el canvi de dècada ni amb la família i amics ni amb la bici gaudint de la natura, un autèntic complot anti-aniversari. En canvi va ser un dia molt especial, de ben segur que un aniversari que no oblidaré. Emocions i sentiments a flor de pell, el Santi es va encarregar de fer-me arribar cada 40’, el què va batejar com a “positive bombs” és a dir, vídeos, missatges, fotos d’amics i familiars que en van tocar molt la fibra i que van fer que em sentís d’allò més acompanyada en un dia tan especial. Us estimo a tots! Petons d’una quarentona confitada, la festa però queda pendent ;)

De celebració amb la family! Us estimo!
Megaparty amb els amics! també us estimo!

Bufada d'espelmes online


I arriben regalets i tot!! Gracias!!!

Quin perill que tenen!

El què no ens vèiem a venir llavors és que quedarien tantes coses a celebrar pel camí d’aquest confinament, La Mona, Sant Jordi, l’aniversari de casament dels pares i les que vindran, en fi que quan puguem sortir haurem perdut el compte i les mesures de distanciament social ves a saber com ens permetran que ho celebrem tot plegat. Ara mateix moltes incògnites i incerteses.
De moment així són les trobades familiars... molt seriosos nosaltres ;)

I les tardes amb els amics!

Un altre tema que veig fotut és el de la meva feina, és a dir la meva actual no feina, just quan havia de rebre la programació de viatges amb Thomson Bike Tours, amb qui vaig fer de guia de bici l’any passat en una ocasió i amb qui havia de fer diversos viatges aquest 2020, va aparèixer la COVID-19, i és clar, es va aturar tot, amb els americans com a clients principals, països confinats, aeroports sense passatgers, les grans voltes ciclistes ajornades o suspeses, ves a saber quan tornarà l’activitat turística. De moment anar tirant d’atur, que és poca cosa però és una ajuda, això sí amb data de caducitat. Estic doncs a l’expectativa com tanta i tanta gent.   

Justament perquè no tenia el tema de la feina clar, aquest any encara no havíem preparat les nostres vacances, és estrany, un altre any per aquestes dates ja teníem els bitllets d’avió per anar a l’altra punta del món i estàvem inscrits a una cursa per etapes d’aquestes que tenim a  “The Must Do List”. En aquest sentit hem tingut sort, l’any passat en aquesta tessitura estaríem ben preocupats rumiant què fer amb els bitllets per anar a Canadà, els allotjaments reservats, les inscripcions a la BC Bike Race pagades... i tot el que comporta un viatge d’aquestes característiques. Està clar que ens perdrem moltes coses i entre elles moltes curses, començant per la Epic Camí de Cavalls i passant pel Raid des Chapelles, el Raid Maqui, la Hard Bike, la 4 Islands a Croàcia on havia d’anar amb la Laetitia Roux... i les sortides amb el Bestiar Lliure que tant ens omplen. En fi, amb ganes d’anar-ho recuperant, encara que hagi de ser mica en mica.
De moment la tirada més llarga que hem fet, 50kms pel #joemcorono amb #rideforher 

Així doncs sense gos per passejar ni nens al nostre càrrec seguim confinats i esperant que aclareixin les noticies del desconfinament. Sembla que el moment per sortir a fer esport està al caure, potser aquest dissabte dia 2 o el dilluns dia 4, jo no n’acabo de treure l’entrellat i aquest és un dels principals problemes d’aquest estat d’alarma i confinament, la sensació d’improvisació, les noticies poc clares, les dades a mitges, que fins la nit anterior a moltes de les novetats no en coneixem els detalls. Tant costaria informar als ciutadans quan tinguessin les idees clares i amb una mica d’antelació per tenir marge de maniobra? Sembla que és impossible, així que de moment, jo no em faig il·lusions, si dissabte podem sortir ho gaudirem i sinó, serà un dia més de confinament amb el Santi, que sort en tinc d’estar-ho vivint al seu costat! A casa com amb la bici #bettertogether

El confitament junts sempre és més divertit!

Això sí quan tornem fem-ho amb molt respecte, que valgui la pena l’esforç que estem fent, respecte pels que ja no tornaran, pels que s’hi estan deixant la pell i pels que han perdut negocis i feines.