dijous, 28 de febrer del 2013

Andalucía Bike Race. L'anada i Etapa 1

Ja hem fet 4 etapes de la ABR, la zona m'ha sorprès moltíssim, sobretot perquè tothom et diu que l'any passat anaven en màniga curta i aquest any he anat tots els dies amb el maillot de màniga llarga i mínim amb pirates i fins i tot avui han suspès l'etapa per pluja i neu! Fang, un munt de creuar rius, poblets blancs en mig de les roques, algun que altre castell... Sobretot les etapes 3 i 4 molt i molt guapes!

Dissabte a quarts de set del matí sortíem el Santi, el Francesc, el Miquel i jo de Sabadell, caient una nevada de les que fan història, l'autopista feia por però al final aconseguim sortir de Catalunya i nou hores i mitja després ens plantem a Córdoba que ja està a tope de bikers i molts d'ells catalans, som una plaga!


Ens comencem a trobar tota la colla, recollim els dorsals i el Santi, jo, el Tarrés i el seu pare ens instal.lem al camping Brillante per després anar a sopar amb la Fátima i tot l'equip.




Etapa1 Córdoba - Córdoba

No fa falta llevar-se massa aviat, aquí sortim a l'hora dels pros, a les 10!! Anem amb la Gemma cap al punt de sortida amb totes les parelles de fèmines, som 13 parelles i quin nivell! Però el millor és el bon rotllo i que entre elles hi ha la Fátima amb la Sílvia, la Noe i la Isa, la Mercè Pacios amb una noia canadenca i moltes més que ja anirem coneixent aquests dies. Però de noies encara n'hi ha més perquè de parelles mixtes n'hi ha un tou.


 


Per altra banda hi ha el Santi amb el Tarrés i el Francesc amb el Miquel, surten des de un altre calaix, el de Master 30 però no hi ha problema, la sortida és un caos i un autèntic perill 9 kms neutraliztats pel centre de Córdoba i ens acabem trobant tots.

Finalment sortim de la ciutat i agafem la primera pujada del dia, cadascú comença a buscar el seu ritme, la Gemma i jo també, comença asfaltada i ja anem saludant-nos amb un munt de gent, entre ells la Cristina Tellés de Riudellots, quina gràcia trobar-nos aquí. Deixem l'asfalt i seguim per pista, sembla que la cosa s'ha estirat una mica però no suficient al primer corriol, que és de pujada, tots a caminar i fer cua, quina llàstima perquè fa molt bona pinta. El tram final però és el més dret i hi ha molta gent animant i ens esforcem per fer-lo sobre la bici, prova superada a veure si ara sí que s'estira i aconseguim agafar ritme.






Però altre cop toca fer cua, aquest cop de baixada, és un corriol però que després d'una setmana de pluges s'ha convertit en un rierol que baixa animat, primer anem caminant intentant no mullar-nos els peus però és missió impossible, al veure que la cosa dura ja ens és igual tot, peus molls i l'aigua precisament no està calentona. Finalment és una mica més fàcil la baixada i podem enfilar-nos a la bici, la Gemma baixa que se les pela sembla mentida que tingui l'espatlla i el dit de la mà tocats, m'espera al arribar a la pista.

Arribem a la plana i toca rodar, ens anem tornant, ara tira una mica la Gemma, ara una mica jo, és un tram avorrit ens avancen 4 o 5 parelles però quan arriba la pujada recuperem unes quantes posicions. La pujada és molt guapa, exigent però en mig d'herba i arbres dispersos, vaig marcant el ritme i la Gemma em segueix perfectament. Sorpresa, una mica més amunt ens atrapa el Francesc, passem un tram més tècnic amb gent animant, es nota que és diumenge. M'ho passo bé, el lloc és molt guapo però el tram de pujada final durillo pel fang.


Ens atrapa també el Miquel i acabem ja l'etapa més o menys els 4 junts. Els últims quilòmetres costen de passar i a la Gemma amb les baixades se li carrega més l'espatlla però ningú no ho diria, ens perdem un momentet però recuperem ràpid el nord, corriolets guapos i baixada dura de pedres al final on la Gemma m'agafa distància i per rematar-ho una baixada relliscosa de les que no m'agraden gens, m'hi tiro però a mitja baixada m'agafa cangueli i l'acabo a peu. Ara ja està fet, els quatre arribem a la part alta de Córdoba i només falta creuar l'urbanització fins l'hotel Ayre, si entra per darrera i ens anime el Santi i el Pep que fan cua per netejar les bicis. Ja tenim la primera etapa a la butxaca i estem molt contentes!!


Arribem just després d'aquesta parella, el de vermell al km 20 aproximadament s'ha quedat sense cadena i ha fet totes les pujades corrent mentre el company pedalava i li portava la bici! Quins cracks! Així han arribat fins al km 74!




Hi ha molt cua per rentar les bicis, així que el Francesc, el Miquel i jo anem a rentar-les a la benzinera, la Natàlia Benitez ens hi acompanya. Després ells marxen al hotel i jo vaig al camping a trobar-me amb el Santi i el Pep, s'ho han passat molt bé i ens han tret uns 10 minuts. Em dutxo i anem a berenar i després a sopar al hotel on són els de l'equip.

dijous, 21 de febrer del 2013

Amb un peu a la Andalucía Bike Race

Doncs sí, aquest any anirem a veure què tal és això de la ABR. Tothom diu que està tan bé, doncs ho comprovarem personalment.
Que guapa que és la meva Niner-Moska àlies Pepino!
Ahir va fer un mes que vaig estrenar la Air9 i la veritat és que m'ha sorprès a mi mateixa, els canvis a la bici em costen molt però la Niner m'ho ha posat molt fàcil, sembla mentida que altres cops un canvi de rodes o de frens em traumatitzés tant i ara en canvi he passat a 29, a dos plats i als gripshift tot de cop d'una manera molt còmode. L'únic problema que he tingut i que encara arrossego ha estat al braç i mà drets. Tot i que al principi no ho vaig detectar, va ser el dia que vem fer la Granollers - Vic quan vaig començar a notar molèsties des del dit gros de la mà dreta fins el colze, dolor i enrampades, que després de la visita al fisio van passar a dir-se tendinitis i capsulitis.
No passa res, això ho solucionem tallant el manillar :) o al menys això espero!
Per solucionar-ho vaig anar a veure al Francesc, hem tallat el manillar, 70 cms per la meva envergadura és massa, així que l'hem deixat a 67 i a més hem posat els griftshift més endins així puc agafar-me al manillar sense haver d'obrir tan la mà. Sembla que la tendinitis ha desaparegut i la capsulitis encara es fa notar però cada vegada menys. Anem pel bon camí.

Si sempre tenim moltes ganes de pedalar, amb bici nova el tema s'accentua, i no hem parat. Un dissabte de Granollers a Vic i el diumenge corriolets ben distrets per la Roca.
Quins paratges més guapos
Anant cap a Puig L'Agulla
Això sembla el Niner Day!
Ara comencem a notar el vent i el fred que deien els del temps, sort que ja arribem
I ja hi som, la plaça de Vic

Quantes tonteries que es poden fer esperant el tren durant 1 hora!
El finde següent la trobada anual amb la gent de Castelló a Montblanc, rematada amb una gran calçotada i al acabar corrent cap a Solsona que és Carnaval, una de les festes més senyalades que encara no havíem conegut. Això sí el diumenge a pedalar, no feia un fred excessiu a no ser que anessis a parar dins de la boira espessa tal i com ens va passar durant més de la meitat dels 60kms de la ruta...
El Carlos, com sempre, ens ha preparat dorsals personalitzats per tots!
Quina ruta més guapa i entretinguda, pocs quilòmetres però molt desnivell de pujada i de baixada
Parada per esmorzar o arreglar punxades, depenent de l'estat de la bike
No sé com m'ho faig però aconsegueix uns segons anar davant dels dos cracks :)
Com diuen alguns: irreverents!
Aquest tram és ideal per fer agafar moltes enveges... 
Divertimento de baixada!
Algú s'anava a menjar els calçots amb pell i tot, hi ha gana!
I darrera un bon plat de carn!
Carnaval a Solsona: Després de la proclamació del Matarruc d'Honor tothom a dansar !
Són genials i molt divertits els gegants del carnaval!
I diumenge ruteta, de moment anem descobrint llocs nous
Però aviat no veurem res, ens adrecem a la boira...
I quin fred que hi fa un cop dins, sinó que us ho diguin aquestes branques ben gebrades
Cap a 15 kms del final es fa la llum!
I apareixen les vistes, Solsona amb les muntanyes nevades darrera
I la setmana passada vaig anar a fer una visita a la Gemma Cabanas, la meva companya a la ABR, la pobra últimament no ha estat de sort, dues caigudes des de Nadal l'han perjudicat bastant i arribarà tocada a la cursa però de ganes no n'hi falten i a mi tampoc així que entre les dues farem tot el possible per acabar i gaudir-ho al màxim.
Amb la Gemma i el Pep, gràcies per la ruta!
Diumenge per rematar-ho tocava estrenar l'equipació Trideporte 2013 i vem anar-ho a fer tot gravant el track de la ruta del Moianès que farem amb la botiga el 17 de març, pinta molt interessant.
D'estrena! que mudats que anirem aquest any!
Una ruta plena de sorpreses i llocs pintorescos
Pujadeta entretinguda cap al Castell de la Popa
Ja hi hem arribat! M'encanta aquest lloc. Sort que el 17/03 hi tornem