dissabte, 27 de febrer del 2016

The Pioneer New Zealand - Viatge i dues primeres etapes

El descobriment d'una nova cursa per etapes ens va portar a viatjar a finals de gener a Nova Zelanda!

28/01/16 Arribada a Christchurch, Nova Zelanda

Després d’un llarg viatge, 35 hores, 4 vols, uns 19.500 quilòmetres,  el 28 de gener arribem a Christchurch i les bicis també! Primera fase superada, ja som a les antípodes!
Bicis empaquetades
Aquest cop carreguem bé les bosses de les bicis perquè només podem facturar una maleta per cap
Després de 4 vols hem perdut el compte de quants cops dinem/sopem o esmorzem en 35hores
Volar amb l'esquena fotuda és una llauna
Molt útil l'enganxina perquè et despertin si porten menjar quan estàs fent una capcinada
Últim vol! 
Nova Zelanda ja som aquí i les bicis també!
Al·leluia, un llit!
Christchurch és una ciutat que ens sorprèn, el 22 de febrer del 2011 varen patir un terratrèmol de 6.3 graus a l’escala de Ritcher, varen morir vora 200 persones i el casc antic va quedar molt malmès, pocs edificis queden dempeus, de fet, el què queda de la cèntrica catedral segueix apuntalada i envoltada d’edificis a mig derruir, contenidors de port aguantant façanes, grues construint-ne de nous i molt i molt color, hem pogut descobrir que Christchurch s’ha convertit en la ciutat emblema de l’art urbà. (En aquest enllaç trobareu més fotos de l'art urbà de Christchurch)


Així una ciutat que podria semblar sòrdida, a mig fer, ens sembla càlida i plena de vida, construint-se, fent-se de nou a si mateixa i sobretot amb una gent molt simpàtica i agradable, és meravellós amb el somriure i la il·lusió que t’atén tothom, sigui el conductor de l’autobús, la dependenta d’una botiga, el recepcionista d’un hostal... dóna gust.

El què queda de la catedral


Passem la tarda passejant per la ciutat i descobrint-ne bocabadats els seus racons. Dinem tardíssim per ells, cap a les 16h i ens quedem sense sopar, sí, sí, resulta que ens decidim a anar a una pizzeria a quarts de 10 i descobrim que aquella hora els restaurants s’han convertit en discoteques i una filera de jovenalla fa cua a la porta per entrar-hi, que bo. Fa fresca, sobretot un ventot geladet així que fem mitja volta i tornem a l’allotjament, demà serà un altre dia, el d’avui ha estat molt llarg, ja ens va bé anar a descansar.
Dinant a l'hora de sopar si això és el jet lag, cap problema
escultures fetes amb trossos de xapa entre edificis construïts amb contenidors
Més colors al jardí botànic

29/01/16 Christchurch – previ cursa – muntar i provar bicis

Ens llevem amb les piles carregades ni jet lag ni punyetes, estem una mica estrets però muntem les bicis al mini apartament on ens estem. Tenim un petit problema amb el meu canvi que no sabem com però ha donat una volta sencera, després de mirar-ho del dret i del revés aconseguim posar-ho bé i sortim a rodar. No sense abans anar a fer un bon esmorzar.
La cara que fan a recepció quan sortim amb les bicis de l'habitació...
Demanem l'esmorzar i ens porten un plat combinat, cap problema, ens el menjarem
Amb un mapa de Christchurch a les mans ens decidim a anar direcció Port Hills. Sortim en compte, s’ha de circular per l’esquerra i primer costa una mica acostumar-s’hi. Està núvol però a la que comencem a pujar la calor es fa notar. Agafem una pista al atzar que s’enfila muntanya amunt, comencem a descobrir els paisatges nova zelandesos, ovelles pasturant, camps verds i aparicions del mar quan menys t’ho esperes.
Ràpidament agafem alçada i avall deixem Christchurch
Com ens ha agradat el Farm Track i això que acabem de començar


Aviat veiem que està tot perfectament indicat, cada camí té senyals que indiquen si és per caminaires, ciclistes o per ambdós i a diferència d’altres països on ens hem trobat que els ciclistes quedem relegats a les pistes aquí no, singletracks només per nosaltres amb indicacions als peatons de que les bicis tenen prioritat, quin luxe! Això sí, avui no faria falta cap indicació ja que no ens creuem amb cap excursionista i amb bicis alguna d’esporàdica.

Bones vistes
Single tracks per evitar carreteres desertes...estupendo
I on la majoria arriben amb el telecabina (gondola en neozelandès) nosaltres amb bici. Mont Cavendish.
Estem tan entretinguts descobrint la zona que se’ns passa l’estona volant, acabem fent 43 kms amb 1300 tot pujant al Mont Cavendish (445m), el Sugarloaf (496m) i descobrint un autèntic bike park gratuït, on ens ho passem teta baixant pel Flying Nun, un sender peraltat amb vistes d’insomni i que més endavant descobrim que el farem a l’etapa pròleg.

Espectacular descens pel Flying Nun al Marley Hill (Christchurch -New Zealand) from Ada Xinxo on Vimeo.

Com que ens hem entretingut ens hem saltat l’hora de dinar, així que parem en un forn que trobem obert per berenar. Un cop a la dutxa comprovem que el sol aquí apreta de valent, ha sortit 10 minutets i tenim els canells apebrotats i la marca a les cuixes també, la crema solar aquí és imprescindible, resulta que hi ha un forat a la capa d’ozó just a sobre i per tant la irradiació és molt forta, sort que sempre portem la factor 50 amb nosaltres.
Mmmm... berenar
Molt contents amb el dia i pensant amb tot el què hem de preparar per l’endemà, anem a sopar un bon tros de carn per anar agafant forces per la cursa, demà toca recollir dorsals, passar controls i presentació, la cosa es posa emocionant!
Uns chicken fried steak fingers per començar...
I una de les especialitats del The Bootleg, les costelles de porc
Sembla que ens han agradat...
30/01/16 Christchurch – Dia previ a la cursa

Hem quedat amb la Cate i l’Alberto, els altres catalans de la The Pioneer a les 10h. De fet nosaltres quatre i el Matt Page, que coneixem de l’IronBike, som els únics europeus inscrits a la cursa, la resta són majoritàriament neozelandesos, australians, americans i canadencs.

Abans d’anar a la zona d’inscripcions preparem una mica les maletes, les bosses de les bicis les hem de dur a l’organització perquè ens les portin directament a Queenstown, on acaba la carrera i les coses que necessitarem els 7 dies de cursa les hem de posar en una maleta que ens donaran ara quan recollim els dorsals. Ara ens hem d’endur la bici, el casc i les motxilles amb el material obligatori per passar els controls.
Photocall de rigor
Arribem una mica abans de les 10h i ni rastre de la Cate i l’Alberto, els esperem una mica i comencem a passar els controls. Primer de tot ens revisen les bicis, de conya, perquè jo duia el disc de darrera una mica fluix i el Santi portava la roda una mica frenada, per la resta ens donen l’ok. També passem el control de material, ja estem fet tots uns experts en aquest tema, sobretot després de l’Alta Via. I finalment ens donen els dorsals, tindrem el 259 i serem una de les 27 parelles mixtes, quin èxit de categoria!
Passem el primer control
Ja amb la feina feta i sense trobar a aquell parell tornem al hotel a preparar les bosses de cursa, una parella de canadencs que hem conegut perquè s’estan als mateixos apartaments que nosaltres, ens han dit que les podem portar aquesta tarda, així demà al matí no cal que anem tan carregats cap al pròleg. Fem mitat i mitat i en portem una a la tarda i l’altra la deixem per demà al matí.
Anem a dinar al lloc on vem esmorzar ahir, sabent que fan uns esmorzars contundents
Aprofitem també per anar a comprar una targeta SIM autòctona per així poder tenir dades sense haver de buscar una wifi desesperadament. Hem tornat a quedar amb la Cate i l’Alberto a les 17h per la presentació i ara sí que ens trobem!

Apa, comença el briefing i de seguida percebem que no ens enterarem de res, aquests kiwis parlen molt ràpid i amb el nostres nivell d’anglès... en fi, sort que la Cate domina més. Això sí, semblen molt simpàtics perquè es foten tots un fart de riure, quina ràbia no pillar les bromes.
Impressionant, això comença bé, cervesa gratis!
Estupefactes davant la Haka maorí
I no hi ha cursa per etapes sense una pasta party i aquí no són menys, però aquest a més a més compta amb barra lliure de cervesa artesana, yuhu! Tornem al apartamentet, demà ens llevem d’hora i comencem l’aventura de la The Pioneer, és l’últim dia que dormim en un llit, ens esperen 7 nits de tenda de campanya, així que s’ha d’aprofitar, a descansar.

En 7 dies creuarem l'illa sud de Nova Zelanda de nord a sud

31/01/16  Pròleg The Pioneer a Christchurch i trasllat a Geraldine

Sort que ahir ho vem deixar tot preparat. Esmorzem, ens carreguem com a mules, sobretot el Santi, que jo encara m’estic recuperant d’un mal d’esquena que em persegueix des de principis d’any i cap al Hagley Park on es donarà la sortida a la primera edició de la The Pioneer.

Tot a punt per marxar cap al pròleg
Una maleta amb bici!
El pròleg té els 6 primers quilòmetres neutralitzats, ja que hem de creuar la ciutat i el tram cronometrat comença als afores. Per no entorpir molt en el trànsit ens han dividit en dos grups, el primer surt a les 8h, amb tot els pros i només una parella mixta, la Kate Fluker i el Mark Williams, ella s’està preparant per les olimpíades a Rio, amb això està tot dit. La resta de mortals sortim a les 8:15h.
Lloc de sortida i arribada neutralitzades del pròleg, som-hi!
el Catalan Team a punt per la The Pioneer!
Un cop fet el tram neutralitzat anem sortint per parelles cada 20 segons, nosaltres som dels últims en sortir de les parelles mixtes. Mare meva, quan temps sense treure el fetge, el primer tram és rodador, ens esforcem i anem avançant parelles, algunes aprofiten i se’ns posen a roda, però quan comencem a pujar van quedant-se enrere.
Esperant el nostre torn per la crono amb la Bern i el Simon
A treure el fetge!
Ens encanta! Creuem un prat d’herba verdíssima i comencem a enfilar per un singletrack, l’única pega es que agafem una mica de cua, la gent es va apartant però quan troben el lloc adient ja que és un sender molt marcat i costa trobar espais.
Donant-ho tot
Gaudint-ho molt
Seguim remuntant durant tota la pujada i arribant dalt de tot passem una altra parella mixta, ell la va empenyent, el primer dia i ja estem així? Som dalt del Marleys Hill i ara comença el divertimento, el single track que vem fer abans d’ahir, el Flying Nun, així que ens posem les piles i avall! Atrapem uns quants, entre ells la Cate i l’Alberto, mal lloc per passar-los però tothom hi posa de la seva part. Estem avançant força gent.
Vull tornar al Flying Nun! Peraltes de la muerte
S’acaba el sender però continuem de baixada fins que creuem una carretera, una micarrona de pujada que fa mal a les cames i rematem amb una baixada final on no afluixem. Creuem la final del pròleg cronometrat i toca tornar al parc de la sortida pel nostre compte, aquí és quan coneixem el Cliff i el Patrick, dos neozelandesos de Nelson amb qui farem bones migues aquests dies.


De nou a Hagley Park recuperem forces, descansem una mica i anem a agafar el transfer cap a Geraldine, demà començarem l’etapa allà. Ens carreguen les bicis a un camió i a nosaltres ens porten amb bus, tot ben organtizat i puntual. Durant el trajecte miro la web de la cursa i ja han posat els resultats, hem fet 3ers de 27 parelles, ole!

POSNAME (#)TIMECATEG (POS)GENDER (POS)
6TEAM NEW WORLD Mark Williams NZL & Kate Fluker NZL (234)01:07:42Open Mixed Team  (1)Mixed  (1)
20TEAM GOOZIE Susie Wood NZL & Gary Milbanke NZL (240)01:13:38Open Mixed Team  (2)Mixed  (2)
32TEAM TRIDEPORTE ADA XINXO ESP & Santi Val ESP (259)01:19:31Open Mixed Team  (3)Mixed  (3)
40TEAM NZMTBR MAGAZINE Margaret Leyland NZL & Justin Price NZL (244)01:22:46Open Mixed Team  (4)Mixed  (4)
41TEAM PREMIUM AWESOME Matt Sherwood NZL & Nina McVicar NZL (245)01:23:23Open Mixed Team  (5)Mixed  (5)

Arribem a Geraldine i ens instal·lem a les tendes de campanya que seran les nostres llars durant aquests dies, en tenim una per cada un però nosaltres posem tots els catxarros en una i dormim a l’altra. Dutxeta i a prendre algo al poble abans del sopar i briefing de demà.
Primer campament a Geraldine, després d'una demostració de vall del Santi
Ideal el Social Lounge
Soparet a les 18h

01/02/16 Etapa 2 The Pioneer. The Geraldine a Fairlie


Avui ens esperen 106kms i 2480m, estem força animats tot i que el primer dia al campament sempre costa, hem d’anar-nos fent a la rutina. Ens vestim de romans i anem a esmorzar, a les 7:30 obren la parrilla i hi ha corredisses per tots costats, amb els gps i l’alimentació a mig muntar anem cap allà. Hi ha diferents portes segons la classificació, nosaltres estem a la B.

Mentre esperem acabem de preparar-ho tot, cap problema, tenim temps per fer unes fotos i enviar-les per whatsap als de casa, allà són quarts de 8 del vespre i rebem tot d’ànims en un moment.
Amb el Justin i la Peg
Amb la Erin i la Kath, les líders de parelles de noies
Es dóna el tret de sortida, com a bojos! Els que van quarts i cinquens a la general volen canya i després d’una primera pujadeta toca rodar i rodar i ens passen, però si ells poden nosaltres també, rodar no és lo nostre però ens posicionem bé i acabem passant-los.
Aprenent a rodar
Així que rodant i rodant els primers 25 kms, ennuvolats i creuant tot de rius, els fem a una mitja de 29km/h, llavors ve un tram amb una mica més de pujar i baixa fins al avituallament del km.37.
Sort que no tot és rodar per carretera ;)
Water!
Concentrats per fer un bon paper
Portem de tot, ens prenem un gel just abans d’arribar-hi i no parem. Seguim rodant en fals pla cap amunt amb una altra parella que ja fa estona que ens acompanya, un d’ells porta un culot i maillot ple de flamencs roses força hortera. Tot i que ens anem fent relleus nosaltres dos portem la veu cantant, sobretot el Santi.
Seguint el Santi amb la mirada
Amb la parella dels flamencs
Finalment arribem a la pujada seriosa del dia, ara toca pujar de veritat. La pujada s’enganxa perquè la pista està folrada d’herba i costa més energia de lo normal avançar. Comencem animats però mica en mica noto com el Santi es va quedant una mica enrere.
Comencem a enfilar-nos, a baix una de les moltes rectes de fals pla que hem fet fins aquí
El Santi s'ha quedat enrere... i com s'enganxa l'herba
Ja fa estona que els núvols han decidit desaparèixer i el sol cada cop pica més, això no ajuda el Santi, a més no hi ha ni una ombra, estem pujant a només 1000 metres però ja fa estona que hem deixat els arbres enrere, sembla el Pirineu però com si ja estiguéssim a 2.000m, on desapareix la vegetació més alta.

Veig que els que ahir van fer quarts ens estan atrapant, els hi costa bastant però al final ho fan a l’última de les tres pujades que estem enfilant. Animo al Santi tot el què puc i li dono la poca aigua que ens queda, resulta que no trobem  l’avituallament on ens surt marcat en el perfil i això no ens ajuda en els ànims del Santi que es comença a enrampar i li costa menjar res.
Un altre portet i l'avituallament que no apareix...
Tenim set i fa molta calor!
Finalment arribem al segon avituallament, al km. 80 després de l’última baixada i just abans de començar els últims quilòmetres del dia que seran... rodadors! Encara hi ha el Justin i la Peg però marxen quan ens veuen arribar, nosaltres ens prenem el nostre temps, el Santi ho necessita, la pega de parar és que ens quedem en terra de ningú i això vol dir que ens tocarà fer els 26 kms rodadors que queden sols com a mussols.  

Efectivament, sortim de l’avituallament i comencem a enllaçar rectes interminables una rere l’altre, primer per carretera asfaltada i després per pista, vaig davant intentant parar tot l’aire que puc al Santi, que gasti el menys possible que per poc que sigui és molt, el pobre pateix unes rampes terribles però no para, dóna tot el què pot. Quan ja em pensava que seria tot així fins al final, girem a la dreta i immediatament a l’esquerra entrem en un sender on trobem el cartell de 10kms a meta, que bé!
Sort que hem deixat la pista i els últims quilòmetres són per sender
Però arribar a Fairlie es fa llarg, quan ja sembla que estem arribant encara ens toca creuar un riu que baixa animat, entrem al poble pensant que ja hi som però encara ens queda un quilòmetre i mig pels carrers de cases enjardinades que tots voldríem tenir aquí.
Sorpresa, per rematar-ho un riu, i déu ni do la força que té
Per si no en tenim prou el Santi ha punxat en el cartell de 5kms a meta, que en realitat en són 7... sembla que el làtex a fet la seva feina però va amb la roda molt baixa, per no parar arriba com pot a meta, etapa superada!! 110kms en lloc de 106 i amb el Santi patint més del compte.
Com dirien alguns el Santi ha fet un asepeyo dels bons, quin globus que ha pillat!
Ara toca pensar en recuperar per demà. En un primer moment m’ocupo d’anar a buscar beure i menjar mentre el Santi es va recuperant a l’ombra. Li costa però aconsegueix menjar-s’ho tot. Ja amb la panxa més plena, anem a localitzar a la tenda i després ens instal.lem a la zona “social lounge”, una carpa amb seients molt còmodes ideals per fer una bona sessió de Compex, a veure si recuperem les cames del Santi de les rampes d’avui.
Al menys després de la cursa el Santi va recuperant la gana
Moments de relax o no... com li agrada al Santi el compex!
Amb la recuperació en marxa anem a rentar les bicis (és obligatori fer-ho cada dia) i a veure què li passa a la roda del Santi. L’analitzem i té un munt de tallets, algun més gran que l’altre. Tot i que sembla que ha segellat decidim, per no jugar-nos-la, comprar una coberta nova. Així que ens gastem els quartos amb els mecànics de la cursa i canviem la coberta, no tenen molt on triar, com que sembla tot força rodador agafem una Ikon 3T TR que per sort es deixa tubelitzar amb una manxa de peu. Apa, averia reparada.
Com m'ha dit algú Ada druida, administrant el carregament de 226ERS
L’hora de sopar arriba aviat, a les 18 ja s’hi posen. Així que sopem, briefing i cap a les 21h a la tenda a descansar, bueno, nosaltres ens entretenim una mica més però tampoc no gaire que el despertador sonarà a les 6.

Tot i haver pillat, la valoració de l’etapa no és tan dolenta. Hem perdut la 3a posició que se’ns l’han quedada la Peg i el Justin i ara ens treuen 8’5 minuts, respecte els 5ens, el Tony i la Aby tenim una mica més de 2 minuts. A veure com va la cosa demà. Ens esperen 74kms i 2500, és  a dir, uns 30kms menys que avui però més o menys el mateix desnivell, tot i que en el perfil també s’aprecien trams rodadors sembla que s’adapti més al nostre estil, sobretot perquè comencem amb una pujada de 1000 metres de desnivell que pinta xula, xula. Demà es veurà!

Classificació de l'etapa:
POSNAME (#)TIMECATEG (POS)GENDER (POS)
6TEAM NEW WORLD Mark Williams NZL & Kate Fluker NZL (234)04:57:06Open Mixed Team  (1)Mixed  (1)
16TEAM GOOZIE Susie Wood NZL & Gary Milbanke NZL (240)05:08:29Open Mixed Team  (2)Mixed  (2)
32TEAM NZMTBR MAGAZINE Margaret Leyland NZL & Justin Price NZL (244)05:45:16Open Mixed Team  (3)Mixed  (3)
34TEAM TRIDEPORTE ADA XINXO ESP & Santi Val ESP (259)05:54:42Open Mixed Team  (4)Mixed  (4)
37TEAM OWSLEY Abigail Owsley NZL & Tony Owsley NZL (253)05:57:09Open Mixed Team  (5)Mixed  (5)