dimecres, 29 de maig del 2013

Rally di Romagna 5a etapa

Buf, ens llevem amb una mandra descomunal, després de lo d'ahir poques ganes d'agafar la bici i menys de barallar-se amb la Ivonne... però hem vingut aquí a fer Btt i ser finishers del Rally di Romagna i no ens quedarem pas al hotel. Així que ignorem la mandra i engeguem amb els preparatius de cada dia, ahir però va arribar un autocar de jubiltas alemanys i ens han ocupat el menjador i s'han menjat tot el "prosciuto" i el "formaggio" quin desastre, jejeje
El bufet lliure de l'esmorzar sembla un super

Esmorzem com podem, ens vestim, agafem les eines i el jalar i a fer l'escalfament de rigor pel poble. Baixem al village i al cap de poc ens criden a la sortida, avui toquen 60kms més amb 2000 de desnivell, segons diuen bastant tècnics.
Escalfament rutinari per Riolo Terme

El Reini, líder de máster 40 passejant un dels seus nens abans de la sortida

Tots a punt per sortir? jo no!

Com cada dia sortim neutralitzats, avui uns 7 kms, per variar el belga em dóna palique, fa força aire de cara, bastant emprenyador, esperem que pasi desapercebut dins del bosc. I quan s'aparten les motos campi qui pugui! Agafem la mateixa pista fangosa que a la segona etapa i la Ivonne que està a la que salta, hi entre davant meu. Malament... la segueixo de prop, un cop de branca a la cara, un altre a la cama però la segueixo fins arribar a un bassal, el de davant seu s'acollona i baixa de la bici, ella ràpidament el passa per la dreta, però quan vaig a passar jo el tio em talla, merda, entre que arranquem i no arranquem ja se'n va uns metres preciosos.

Intento mantenir la compostura, penso que el diumenge la vaig passar poc després de sortir de la pista aquesta però sortim cap a l'altra direcció i amb pujada de pista asfaltada dureta fins a una carretera. Apreto i arribo a la carretera havent avançat un parell, però hi entro sola i el vent bufa de cara, és fals pla cap amunt i veig com la Ivonne va enganxada a un grupet més endavant, per més que apreto tota sola no avanço igual de ràpid i m'estic desfondant. Em passen un parell dels de davant, als quals no els puc agafar la roda, i finalment m'atrapen els dos que he passat a la pujada, amb ells vem compartir estones ahir i ens ajuntem els tres per començar la pujada llarga.

Primer els vaig seguint però cada cop em costa més i amb aquestes arriba el Santi que sempre ve amb una força i energia que fan enveja. Agafem un ritmet d'anar fent perquè les meves cames no donen per més però anem veient a la Ivonne. Em començo a atabalar, vull tirar ara a la pujada per apropar-m'hi i no puc perquè el quàdricep de la cama dreta està que m'explota. Per fi toca baixada, primer per pista, puc respirar una mica però no relaxar-me perquè hem de baixar a tope per no perdre la Ivonne, així que anem amb els 5 sentits posats i és llavors quan veig que el Santi s'equivoca de camí, el crido i jo trenco ràpidament per on marquen les senyals mentre ell fa mitja volta i en baixada ja se sap que sempre és emprenyador haver de recular.

Agafo sola el sender divertit de baixada, que estrany veig poques roderes i no sento ningú ni davant ni darrera, hi ha cintes però començo a dubtar i si aquest sender és fa al final de l'etapa però al revés? Vaig avançant, surto del sender i toca pujada forta cap amunt al mig d'un prat d'herba, la cosa fa millor pinta, hi ha un cartell que avisa d'avituallament a 100 metres i començo a sentir veus per darrera. Amb aquestes que em passa el belga, el primer de la general, que s'ha colat en el mateix lloc que el Santi però ell se'n ha adonat més tard, però pel què diu tampoc li preocupa massa, té cames per això i per més, quina enveja!

Arribo al avituallament, agafo un got de cola i endavant, qui m'ho havia de dir que els primers dies ni parava però ara... ràpidament continuo i m'atrapen dos o tres més que s'han equivocat. Creue'm un poblet i aprofito per prendrem un gel tot just comencem la segona pujada. És agafar la primera rampa i dalt veig a la Ivonne, sembla que ella no s'ha equivocat, quina llàstima, jejeje.

Motivada al veure-la començo pujant amb força però em desinflo en un tres i no res, arriba el Santi se'm posa davant i ha d'afluixar sino no el segueixo, ara no puja fort, és d'anar fent però la cama dreta ni anar fent ni punyetes, es declara en vaga i així veiem com la Ivonne i la resta es van distanciant.

Com no pot ser d'una altra manera la pujada se'm fa eterna, i encara ens atrapa el Denis, amb qui vem rodar els primers dies però que ahir vem deixar força enrere i el Walter, la parella de la Ivonne que sempre ha rodat darrera nostra, quina decepció, ho estic fent fatal. Per rematar-ho arribem al Monte Bataglia i, tal com ens havien dit, s'ha de caminar, un sender amb uns esglaons enormes i forta pendent ens porten a una torre de vigilància molt guapa. Però caminant tampoc ho faig bé, i el Santi em treu metres amb facilitat. Dalt hi ha el segon avituallament, un got de cola, un tros de platan a la boca i comencem a baixar.

Amb la boca ben plena, em tiro per la pendent amb uns esglaons macos i hi ha els fotògrafs, l'Ester (la dona del Miguel Angel), gent de l'organització i jo que no m'estavello de miracle, però al final o salvo prou bé i anem a parar a la pista.

Continuem de baixada, concentrats a tope per fer-ho bé, hi ha trams de tot, de pista, reguerots, corriol, la veritat és que és molt guapo, el Walter es queda una mica enrera i en canvi ens atrapa l'Emanuele, un altre amb qui hem compartit quilòmetres i un dels 4 d'ahir que al final vem passar. Ara toca un tram punyetero, majoritàriament de baixada però combinat amb rampes dures, trencacames total.

Anem fent els tres amunt i avall, ara per zones amb l'herba molt alta, creuem un  prat amb unes vaques marrons mirant-nos en fila, baixadeta un pèl fangosa, vaja que tenim una mica de tot i arribem al tercer avituallament. Continua la mateixa tònica, baixada divertida i de cop una pujada tremenda per un sender empinat de mala manera en mig d'un prat verd. Jo en faig bona part muntada quan els demés caminen però el Santi la fa tota, és la seva especialitat, deixar a tothom amb un pam de nas.

Però en el sender de baixada que ve a continuació l'Emmanuel entra davant i el perdem. Després d'una baixada llarga i intensa, per un sender estret entre vegetació i algun reguerot tornen les rampes al voltant d'un camp de vinyes, el Santi m'ha agafat uns metres, no el diviso i començo a sentir un soroll a la roda de darrera, dubto és una branca tocant els radis? un radi trencat? clonc, clonc, clonc, clonc... el soroll persisteix, no vull parar perquè el Santi se'm en anirà més però al final ho faig just a l'entrada d'un corriol de pujada, no sigui que al final trenqui res. És una branca enganxada entre la cadena i la roldana inferior, mentre em barallo per treure-la em passen dos, un de groc i el Walter.

Ja sense sorollets em poso a pujar pel sender i puja que pujaràs i rampes dures seguides de rampes més dures, els altres dos de seguida posen peu, jo també acabo caminant en algun tram però per normal general arribo més amunt fins que els passo als dos. Just quan estic passant al Walter arribem dalt i em veig el Santi tan tranquil esperant-me prenent un gel.

Una mica de baixada, primer suau i després un tram prou dret per la cresta d'una muntanyeta que ens porta fins un poblet que hi ha a sota. Però lo bo està per arribar, un altre sender interminable de pujada, i aquest ja el recordo de l'any passat, per sort les cames em van millor aquí amb el terreny exigent que a la pujada llarga i suau, qui les entengui que les compri. Anem fent l'un darrera l'altre a un bon ritmet fins que atrapem a un altre dels 4 d'ahir. A la part alta el sender té algun descans però no ens deixem enganyar, les rampes apareixen sobtadament, lo bo és que segueixo enrecordant-me'n i no m'agafa per sorpresa. Ara sí trenquem a l'esquerra i de baixada, això ja és nou, toca baixar!

Queden encara més de 15 quilòmetres per meta, però si el perfil no ens enganya són majoritàriament de baixada primer i plans de rodar després, només dos o tres tramets petits de pujada ens fan pujar pinyons però podent aguantar el plat. I sí, al final rodar, rodar i més rodar, el Santi més que una 26 sembla que porti una 32 i avui no se li acaben les piles, quina sort que té. Apareixem una pista asfaltada molt i molt familiar, recoi si és per on acabem cada dia, així que per 5è dia agafem el repatxó de la mort, passem les vinyes, creuem la carretera i arribem a la gincama, on cada dia anem més ràpid, fa pal repetir però l'avantatge és que t'ho aprens. Arribem al village deixant anar els últims cartutxos i creuem la línia de meta amb les cames fetes pols però amb una etapa més finalitzada, yuhu!
Fent amics :) amb el Luca, el Fabrizio i l'Emanuele

Pel què fa a la Ivonne, veient com m'ha anat el dia avui sí que ho dono tot per perdut, anem tranquil.lament a menjar-nos el plat de pasta i buidar un parell de coles mentre el Gino i el Miguel Angel ens expliquen com els hi ha anat la jornada i al anar a rentar les bicis veig que ja han penjat la provisional, la miro i sorpresa.... la Ivonne m'ha tret poc menys de 10minuts però com que jo n'hi portava 11 mantinc pels pèls el maillot de líder per 5è dia, no ho hagués dit mai, que bo!
deixa-la neta i polida!

Doncs res, demà a sortir de nou amb la maglia, serà dificilíssim no perdre-la, a més jo vaig feta pols de l'energia gastada els 3 primers dies i ara la Ivonne ha recuperat tot el ritme que no tenia al principi, però sempre pot passar un miracle i per intentar que passi demà sortirem a per la 6a i última etapa d'aquest Rally di Romagna que se'm està fent llarg, llarg.

Per sort, al córrer tant per culpa del maillot ditxós, arribem molt aviat cada dia i tenim les tardes per descansar i gaudir de Riolo, anem a berenar, la fem petar amb la colla, se'm acut treure el neumàtic de fang just abans de saber que demà possiblement plogui..., el super Remo ens fa unes classes de mecànica, després el briefing, entrega de premis, una estoneta més de descans i a les 20h a sopar que hem quedat amb el Franco i el Francelino per anar a una pizzeria, vaja que la tarda dóna per molt i per passar-ho molt bé.
També tinc temps d'adonar-me que se m'ha infectat la ferida del genoll, cures d'emergencia

mmm... quin berenar!

Tot berenant fullegem el diari de la zona i sorpresa! si hi surto!
El Diego fent país

Quin sopar, i això només és l'antipasti!
 La classificació de les noies aquí, si li trec menys d'un minut!!

dimarts, 28 de maig del 2013

Rally di Romagna 4a etapa

Doncs sí, avui ens hem enfrontat a l'etapa reina del Rally di Romagna, 90 kms amb 3000 de desnivell que per ser un quart dia no està malament. I avui és el primer dia que farem el recorregut sense variacions degut al fang i la pluja, la qual cosa vol dir que per fi tindrem descensos tècnics! Per una banda m'encanta la idea, ja sabeu que el Santi i jo no som gens amants de la pista i menys de l'asfalt i aquests dies ens n'hem fet un fart, així que estem ansiosos de corriols. Per altra banda ser que això em posa les coses més difícils perquè o ha perdut molt respecte l'any passat o la Ivonne baixa que se les pela per zones tècniques.

La sortida, com cada dia, és a les 9h, abans d'anar sota l'arc amb el Santi pugem al centre del poble i baixem per escalfar una mica, que no sigui dit. Avui està núvol, així que agafem els xubasqueros pel què pugui ser. Torno a sortir del davant i el Santi una mica més enrere, avui el tram neutralitzat el fa l'Stefano amb bici, no el podem avançar fins que s'aparti ell, que bé així sortim tranquils, més tranquils que els altres dies.


D'escalfament per Riolo


Amb la Titi porta 4 dies xerrant sense parar i encara li queda veu, impresionant

El gran Stefano! avui vestit de romà que obrirà la cursa
Mentre seguim al Stefano el líder de la general, el belga, que xerra tant com pedala i vinga a explicar-me coses i jo que n'entenc la meitat.

Total que deixem la carretera i agafem una pista de pujada a la dreta, l'Stefano s'aparta i campi qui pugui per una pujada asfaltada d'un parell de collons, quina manera de començar! i les meves cames no responen bé, estan molt gandules, penso que és degut al massatge, com que porto amb mòlèsties als abductors de la cama dreta des del segon dia ahir vaig anar a fer una visita al Paolo, el massatgista del Rally. Igualment surto amb les mitges compresives com ahir, que al menys no vaig tenir rampes.

I és nota que no vaig perquè el Santi m'agafa de seguida, així que anem fent els dos amunt, mica en mica em vaig animant però les pujades d'avui no són constants, i tenen baixades enmig, intento fer-les ràpid perquè la Ivonne no em ratlli però quan vas davant no tens referències del del darrera aixi que ni idea.

Un cop dalt toca una bona zona de cresteig i és la tònica de les pujades d'avui, puges i després vinga pujar i baixar fins arribar a la baixada seriosa. I per fi sí, ens toca baixar, és un sender no molt tècnic,només un parell de trams complicats que no supero molt bé i s'acaba amb una rampa final que quan la veig intento posar plat petit i pinyó gran i se'm encalla i he de baixar de la bici, just quan la Ivonne m'estava atrapant i casi em passa per sobre. Collons sí que m'ha atrapat aviat! Estava convençuda que avui m'atrapava en algun moment però jo hagués apostat pel segons singletrack del dia, després de la segona baixada, que és més llarg i tècnic, però no, ja la tinc aquí.

Al avituallament li omplen el bidó i jo bec una mica de cola i agafo plàtan, surt ella una mica abans i nosaltres de seguida, ens ha guanyat uns metres i sortim de pujada, per pista però amb pendent bastant forta, la distància ni s'allarga ni s'escurça i ella no para de mirar enrere. El Santi es posa davant meu i veig que amb faciliat em deixa, intento seguir-lo però impossible, les cames no em van. I el problema és que la pujada és curta, dalt un tram curt de rodar on la Ivonne ens agafa uns metres més i quan arribem a la baixada, molt ràpida i per pista, ja no la veiem. Baixo tan ràpid com puc però ni rastre.

Doncs res, feta la baixada, toca pujar, la segona pujada important del dia, anem fent, sembla que no vaig tan malament com abans ja que anem apropant-nos a alguns bikers, i en un moment determinat, veig a la Ivonne, a la corba següent, que bé, no està tot perdut. Però les cames segueixen queixant-se i tot i que apreto tan com puc no van tan ràpid com vull.

I apa ja hi tornem a ser, ben bé 10 kms de cresteix, baixa una mica, puja per rampa, baixa, puja... i a la Ivonne ja no la veiem però atrapem un grup de 4 unitats, uns dels quals ahir va rodar força quilòmetres amb nosaltres i al final el vem deixar enrere, avui se'l veu que va amb ganes, al tram final del cresteig es fot a tirar amb ganes i tot que intentem no despenjar-nos ens anem quedant enrera i això que tinc la sensació d'anar rodant ràpid i ara les cames es queixen menys...

Sigui com sigui arribem al famós singletrack llarg i tècnic tan anunciat per l'organtizació i on jo em pensava que m'atraparia la Ivonne... vist lo vist anava equivocada. En fi, al principi té un parell de trams xungos de blocs de pedra enormes però passat això és un sender molt guapo i ràpid que aquest any en sec, l'any passat el vem fer sota un bon ruixat, és fa prou bé, això sí, cansa i més intentant anar al màxim de ràpid perquè la Ivonne no em tregui més temps.

Tot baixant avencem un dels del grupet de 4 que ens havien deixat, en queden tres, i arribem a Palazzuelo on s'acaba el sender i hi ha el segon avituallament. Ni rastre dels altres bikers, hi ha el Remo, el mecànic, que ens omple bidons, ens dóna plàtan... no ens encantem i prosseguim, anem a per la tercera pujada.

El primer tram és suau per carretera, quan la deixem la cosa s'anima una mica més i em prenc un gel, les cames me les sento millor, per fi, i apretem una mica més, la cosa funciona, divisem dues unitat del grupet de 4. I quan arribem a la part més dreta ja els tenim ben a prop, però per variar toca puja i baixa i els perdem de nou, entrem en una zona obaga, on hi queden molts bassals, en un d'ells quasi m'hi quedo a passar el dia enfonsada però per sort aconsegueixo rescatar el peu de les profunitats del fangar.

Sembla que anem baixant però de tant en tant apareix alguna rampa punyetera, molt dreta i alguna prou llarga, o treus el fetge o camines, i en una d'elles avancem un dels del grupet de 4, ens en queden dos.

I més baixant que pujant arribem al tercer avituallament, tot atrapant a un altre del grupet de 4, segueix el compte enrere, només en queda 1! A la Ivonne sembla que no l'atraparem però aquests 4 recordarant no haver-nos esperat, jejeje

Tornem a carregar bidons, avui tenim més set que mai, i encarem la 4a pujada del dia, no vol dir que s'acabi pujar perquè el perfil avui és d'allò més trencacames però és la última llargueta. Deu ser per enredar però comença pujant suau i em poso a apretar i de seguida divisem el noi del grup de 4 que ens falta que ara va amb un altre biker, va bé veure gent perquè així tens objectius i és més fàcil motivar-se per tirar amb ganes. Els atrapem just quan comencen les rampes guapes, un d'ells ens diu, ara el mur amb un 22%... no sé si era d'un 22% o no però el mur no se'ns resisteix, un dels nois es queda enrera i el segon es posa  a roda uns metres però quan arribem al següent mur es queda també i fins arribar dalt en queden uns quants. Això sí, abans de quedar-se ens informa de que la Ivonne està a uns 15minuts... coi 15minuts són molts si jo només n'hi porto 17!

Total que si ja anava amb ganes ara més, comencem a baixar, el Santi em deixa passar davant, el sender de baixada és molt guapo i divertit, amb algun reguerot que em posa a prova i algun altre bassal que ens vol engolir però en general considero que el faig ràpid. De tant en tant una rampa sorpresa, d'aquelles de que ho canvies ràpida o et quedes a mitges, però que pers sort encaro prou bé. I així anem passant els últims quilòmetres fins que una baixada ens deixa a la pujada del famós Monte Mauro, quina pesadilla, tindré mal sons amb el Mauro aquest segur! Per sort ens ha deixat bastant amunt així que apretem les dents per superar l'última pujada i per 4art dia ens disposem a fer la mateixa baixada d'arribada, el repatxó infernal i la zona de la gincama, és evident que ja ens ho comencem a saber de memòria. I finament sí, arribem al village pedalant com unes fieres i passem l'arc d'arribada, que sigui el què hagi de ser, la feina està feta.


Doncs no fa cara d'haver fet 90 kms

d'altres estem una mica més espatllats, jejeje
Costa una mica tornar la respiració al seu ritme, la Titi la speaker, m'ha agafat carinyo i posa cara de tristota perquè no he arribat primera, li dic que cap problema, que l'etapa d'avui ha estat la més guapa de totes, i és veritat dura, però paisatgísticament molt guapa i els corriols eren formidables i això és el què hem vingut a fer gaudir de la Btt i la Emilia Romagna. A més, ens hagi guanyat o no la Ivonne, estic contentíssima d'haver fet 90kms amb 3000m amb poc més de 5:30!

Amb aquestes s'apropa l'Stefano que ha anat a mirar quan m'ha tret la Ivonne, no acabo d'entrendre si diu que m'ha tret 11 minuts o que ni tinc jo encara 11 de marge... sigui com sigui demà tocarà vestir-se de nou el maillot de líder, serà l'últim dia? demà o sabrem, a jutjar per l'estat de les cames aquesta tarda diria que sí però potser demà es lleven guerreres, les ganes les hi posarem!


Com ens cuiden per la Romagna, pasta i carinyo,jejej així està més bona


Afegeix la llegenda

Ara que ja som al hotel s'adona de que s'ha cansat

A la tarda, encara tenim temps d'anar a la bogaderia, anar a berenar, al briefing i entrega de maillots, no sense oblidar-nos d'estirar i posar aigua freda a les cametes a veure si recuperen bé. I per acabar el dia un bon sopar al Cristallo amb el Diego de l'Urugai, el Francelino de Portugal, el Franco d'Itàlia i nosaltres, quin sopar més internacional.


Preparats pel briefing

El recorregut de demà, diuen que serà dur, 60kms amb 2000 i algun tram de carregar la bici..

dilluns, 27 de maig del 2013

Rally di Romagna 3ª Etapa

Gino y Miguel Angel
Anem a per la tercera etapa, aixi a primeres la cosa no pinta gaire be, ahir ve manar a sopar a fora a un lloc molt xulo de Riolo Terme amb el Miguel Angel,Gino i Ester, el sopar espectacular tot bonissim però això si una quantitat desmesurada i com que no som de deixar res al plat ens hem passat la nit fent la digestió, esgotador!!! I al matí un festival de visites al roca pero anem a lo que toca:
Els entrants per 5...


Francelino
3ª etapa, per davant 6km i 2000+ I nervis com no, l’Ada aquest nou rol de lider li incomode una mica, no sap si sortir forta, si reservar, està clar que les altres li tenen ganes!!!
Ivonne!!!
 Es dona sortida i com els altres dies neutralitzada i carretera, uns7km,  l’Ada surt molt be, es col·loca davant de tot amb els altres liders i van marcant el ritme, jo en canvi… un desastre i dels grosos,  la veritat que com les anteriors sortides, avui m’esforço per no perdre el grup gros de davant i quedar-me solet amb el vent tirant per la carretera però no es lo meu això de l’asfalt… i no ho aconsegueixo, apreto deixat-me la vida i enllaço però no se collons faig que als dos minuts torno a estar sol a terra de ningú, pitjor que un cadet!!!
Aixi que ja d’entrada per la meva manca d’habilitat em canso més pero be, per sort s’acaba i comencem pista amunt i vaig remuntant  cofoi almenys al veure que per arribar a ella em toca adelantar primer les seves rivals, collonut!!! Pero no es tasca fácil, ja quant la tenia a poc més de 20 metres acaba la pujada i comença baixada per pista… últimament tinc que fer maniobres per encarar les corves de les baixades rapides i l’Ada al rees, baixa com un mísil, així que la torno a perdre…

En quant torna a picar a munt per sort ja em situo i puc començar les meves tasques de gregari jeje!! L’etapa d’avui te 5 pujades i per el que em pogut comprovar es on li podem fer més mal a l’Ivonne ja que te millor ritme l’Ada però baixant ella es molt ràpida! Superem la primera pujada a bon ritme així que toca  esforçar-se per no perdre lo guanyat a la pujada i si mes o menys o aconseguim, desprès d’això passem per un poble on fem un tram divertit d’escales amb fotograf inclós, molt agraida la secció...
Arrenquem la segona pujada i li comento a l’Ada que no perdem a dos que tenim davant, ara ja el que resta de setmana som una trentena escasa i qualsevol referencia es bona per anar endavant, i ho fem prou be compartim pujada i fins i tot els anem deixant en algu tram!

La tercera pujada poder no era la més llarga però si la que es pujava més a munt, pujada dura on l’Ada em sorpren i llança un atac incrementant el rite seriosament, caram si deu resulta que en el seu caparró haurà maquinat una tática de cursa!! Premo les dents, em situo en paral·lel i en quant les cames m’ho permeten em poso davant a  marcar el ritme i caram quina pujada que fem, avancem gent i mantenim el ritme alt i constant fins dalt, oleeee!! Ben jugat!!! A més com a novetat a l’encarar la baixada fem algun corriol i tot. Apa ja em superat un bon tros, de moment tot va be i les cames s’estant portant fantàsticament donades les circumstancies .

La seguent pujada era la llarga, també pugem alegres però amb un punt menys que abans que si no segur que fem  un pet, aixi que més prudents anem fent . El terreny es espectacular com s’ha eixugat,encara trobem fang pero poc , quina alegria, tot i així ja es comencen a fer llarguetes les pujades i de tant en tant ens obsequien amb algun mur per superar.
D’aquí al final per lo bo i lo dolent ja ens ho coneixem, del dret o del reves ja hi hem passat i no podem evitar pensar en alguna rampa que queda i preocupar-nos però amb les cames ja en un modus tirant a supervivencia  anem superant quilòmetres fins finalitzar l’etapa que per sort avui ja no acaba al mig del poble, unes rampes menys!!!

Aquets dies les arribades estan sent emotives, amb aquesta història de no poder afluixar ni relaxar-te gaire per por que no t’atrapin , l’alegria es màxima en quant es compleix l’objectiu!!!!


Atencio al modelet, culote + mitges compressives

Finalment avui l’Ada ha augmentat la diferencia en 7 minuts més però encara queda mitja cursa per disputar i demà ... l’etapa reina!!!!!

L’altre moment molt xulo del dia es quant ha vingut al llloc de l’arribada tot de nens amb els seus profes que venien al parc a apendre coses relacionades amb les bicis i a coneixer la noia que va lider!!! Quin riure els nens preguntant-li coses a l’Ada i ella intentant explicar on es Catatalunya fent servir el classic recurs del FCB !!!


Afegeix la llegenda

I res per el moment ho estem passant prou be, això no es l’Iron, aquí corres una estona i tens tota la tarda per fer de tot!!Com un gelato  que es lo que anem ara!



Els pits de pollastre en aquest pais son besties!!



diumenge, 26 de maig del 2013

Rally di Romagna 2a etapa

Ens llevem a les 7, la sortida és a les 9 així que n'hem de tenir prou. Ahir al vespre al final es va aclarir el temps i les previsions per avui són de sol, així que quan aixeco la persina i ho veig tot mullat altre vegada i núvol m'emporto la primera decpeció del dia, recoi!

Així que ens posem tres quarts de cames, maniguets, tèrmica sense mànigues i el maillot, jo avui un maillot ben especial, de lider, quina por! Però bueno, passi el què passi al menys l'hauré pogut lluir un dia, cosa que no va passar l'any passat.

Baixem a esmorzar a les 7:30, molt poca gent, ho van molt d'hora o s'ho prenen amb calma, millor per nosaltres podem triar de tot, una mica de pa amb embotit, uns croissanets, iogur... en fi tot el què podem i més i llavors altre cop a l'habitació la visita de rigor al Roca que no falti. Quin luxe estar en hotel.

A esmorzar!
Tornem a analitzar el temps, sembla que la cosa va a millor, pringarem fang segur però al menys s'està aclarint el cel i llueix el sol. El Santi al final surt de curt, jo em quedo amb les perneres que així tapo la ferida del genoll d'ahir.

Tot preparat :)
Ho agafem tot, jalar, eines, bicis, cascos... i cap al centre del poble hi falta gent. Arribem dalt i hi ha cua per fer les comprovacions del xip, nosaltres tenim dubtes de si a l'habitació hem canviat el xip de l'un pel de l'altre i em fan passar última per l'alfombreta per poder-ho comprovar. No hi ha problema perquè com que vaig primera tinc parrilla i surto de la primera linea. El Santi una mica més enrere.


Oh sole mio!


Amics de tot el món, el Diego de l'Uruguai i el Francelino de Portugal
A això d'anar líder no hi estic acostumada, i impresiona, és tot una responsabilitat, que la veritat em costa de portar, però farem el què hem vingut a fer pedalar i apa, que sigui el què hagi de ser. Abans de sortir fan un briefing improvisat, en retallat el recorregut perquè l'han anat a fer amb moto aquest matí i havia trams impracticalbes pel fang, seran 50kms en lloc de 60 i 1730 en lloc de 2000.

Amb la presió de la "maglia"
Quatre indicacions i comencem la segona etapa amb 7 kms neutràlitzats per sortir del poble, quin perill, surto de la primera fila i en un tres i no res tinc una munió de gent davant, el trànsit no està tallat però la penya està com un llum baixant pel carril contrari i els cotxes de cara anar pujant, això no va amb mi, total que de seguida estic amb la Marta, la líder del Rally Weekend (ja acaben avui) i la Ivonne, que avui se la veu amb ganes d'anar a per totes. Seguim neutralitzats per la carretera, rodant molt ràpid, la Marta va davant, jo darrera i la Ivonne a roda meva. Tot i els repatxonets aconseguim mantenir-nos amb el nombrós grup capdavanter, anem neutràlitzats però ja s'està separant la cosa, cap rastre del Santi.

Per fi s'aparta el cotxe i les motos, deixem la carretera i agafem una pista de baixada suau, amb molt fang i tolls, el terreny perfecte per la Ivonne, que ens fot una repassada a les dues, mentre jo tinc feina per controlar la bici i no tornar a anar per terra. Però sortim de nou a pista asfaltada la Ivonne ens ha tret uns metres però va mirant enrere, jo em foto a rodar tan ràpid com puc, tinc 5 minuts de marge però no es plan de deixar-los perdre així com aixi, al menys ho hauré d'intentar, no?

Així que de seguida que puc a roda de la Marta passo a la Ivonne i després també la Marta, comença pujada i toca fer com ahir, amunt al meu ritme i sense mirar enrere i així faig. Intento portar més cadència del què és propi de mi que estic molt acostumada a arrossegar desarrollo, a veure què tal ho porto així. Agafem alçada però no acabem de pujar del tot, llavors planeja, baixa una mica i m'atrapa el Santi, collons com ve el tio! M'anima, jo ho necessito perquè, pugi, baixi o planegi vaig molt alta de pulsacions i no sé si faig bé de seguir així, tinc por de fer un pet com una aglà.

Corba a l'esquerra traguet del bidó i seguim pujant, agafem pista entre unes vinyes i entre i corba i corba veig a la Marta uns metres més avall, a la Ivonne però no la veig qué és la que em preocupa perquè la Marta puntua en una altra classificació així la Ivonne és la competència directa. El Santi va uns metres per davant, se'l veu molt còmode. Dalt de tot un avituallament, jo ja anava menjant un tros de barreta agafo de revolada un got amb sals i continuo, el Santi para i poc després m'atrapa amb un tros de plàtan. Fem un tram més per asfalt amb baixadeta i pujada suau fins que tornem a pista fangosa, aquí intento donar-ho tot, perquè és on la Ivonne vola, així que quan arribi aquí que em retalli el menys possible, però deixem la pista i agafem una rampa dura a mà dreta amb molt fang, gràcies al nou neumàtic de darrera em tracciona i puc pujar, un tram més amunt ens trobem a 5 o 6 de cara, els molt cabrons han retallat, perquè sempre hi ha d'haver gent així? em cabreja, espero que no hagin fet el mateix cap de les noies...

En fi, intento concentrar-me que ara anem per corriol amb molt herba i fang que rellisca que dóna de gust i després de fer una mica de puja baixa es decideix a baixar en serio, no és que sigui una baixada molt complicada però el fang la fa molt reslliscosa i vaig al tanto perquè vaig tenint algun sustet. Sortim a pista asfalada de nou amb fals pla cap amunt, és el moment de prendre's un gel mentre arribem al segon avituallament, tampoc paro, total ja estic menjant i no paro d'imaginar-me a la Ivonne baixant a tota castanya pel corriol de fang.

Arriba la pujada dura del dia, té alguna rampa forta però lo pitjor del tot és el fang, costa moltíssim traccionar, ho intentem, alguna rampa jo aguanto més, a una altra el Santi o fa millor però anem caminant a trams, la rampa llarga però ell la fa muntat, sempre igual, és un crack! A cada rampa les cames fan més mal, a l'última em bullen, sort que sembla que ja està, toca una mica de baixada i després pista asfaltada on rodar molt ràpid, fals pla cap amunt, una mica avall... una rampeta de terra a l'esquerra i anem a parar directe al pati d'una casa on han muntat el tercer avituallament.

Prosseguim rodant per la carretera, quan ve una mica de pujada perdo volada però per pla avall recupero tan com puc, ara sí, la carretera baixa, recoi si és per on hem pujat aquest matí. Arribem a una carretera més principal farcida de ciclistes de carretera, la majoria en direcció oposada a la nostra. Anem rodant ara el Santi i jo sols, ell davant i aprofito per prendre'm un altre gel que com a mínim queda una pujada, sinó dues i jo ja no puc més.

Arribem a un lloc que hi ha quatre casetes i deixem la carretera per una pista a la dreta, vinga que tornem a pujar, ai que se'm farà dur això, les cames es queixen per tot arreu, però intento seguir al Santi muntanya amunt. Arribem a un trencall conegut, és la segona pujada d'ahir, la del Monte Mauro. Apa, paciència i amunt que és llarga i més llarga que se'm fa, ahir fresca no la vaig trobar tan dura com avui. El Santi ha de parar perquè amb el fang sec li xupa la cadena i jo vaig fent, però més endavant m'atrapa, m'anima, vinga que només has d'aguantar el Monte Mauro em diu. I ja costarà ja... m'atrepen uns quants nois però cap noia i per fi som dalt.

El Santi em deixa encarar la baixada davant, és la mateixa d'ahir, al final ens aprendrem les corbes, vaig tot lo ràpid que puc però quan la gent arriba a lloc conegut ho donen tot per esgarrapar uns segons, a mi em costa i el repatxonet final moolt, a més la cadena cada cop fa més soroll, el plat petit li costa entrar...el fang fa estralls però per lo poc que queda m'he d'aguantar. Vinyes amb bassals, baixadeta, creuem a carretera i la zona de gincama, agafo la rampa amunt i a la part alta he de posar un peu i se'm enganxa el manillar a una canya i acabo pel terra i a sobre amb una quasi rampa, ups, a veure si ara la cagaré! em poso dreta, faig la baixada d'herba, el pont i l'última rampa fins el centre del poble on m'anima l'Stefano, poso plat petit i se'm enganxa la cadena, he de parar a arreglar-ho, i continuo pujant però uns metres més amunt altra vegada, em queda una corba i meta, la cadena està ben enganxada així que em poso a córrer i entro a meta amb la bici al costat i el Santi flipant.

Estic molt petada, però satisfeta, segona etapa superada i la primera de totes les noies, dels 6 dies i del Rally Weekend, la Marta arriba al cap de ben poc, després la segona del Weekend i després la Ivonne que es queixa de que hi ha massa trams d'asfalt per ella. Estic rebentada però li he tret 5 minutets més, yuhu! Conservo el maillot de líder al menys per un dia més. I avui sí, el Santi m'ha pogut fer companyia i anar-me animant quan més ho necessitava, que bé! Gràcies guapo :)

La segona etapa a la butxaca! No m'estranya haver-me cansat 2:49 per fer 50 kms

Amb la Ivonne, ai que em farà patir!
Ara toca la història de cada dia, treure quilos i quilos de fang de les bicis, menjar per recuperar-nos, xerrar amb uns i altres, dutxar-nos i a les 14:30 hi ha l'entrega de premis, així que anem cap allà ja nets i polits, i després de molt esperar i veure com regalen pernils, llonganisses,bicis plegables i un munt de coses més als del Rally Weekend, llavors ens diuen que nosaltres tornem a les 18:30 que farem el briefing i l'entrega de premis dels que ens quedem a fer el Rally di Romagna complert.

Fango!! les nostres bicis són marrons?


Amb el Franco, que aquest any està animat i torna al Ironbike!


Ahir em curava el genoll i avui em fa el dinar, aquesta dona val molt :)

A recuperar energia!


En el village quan s'han enterat de que som catalans ens han preparat dos entrepans de pernil!

També  hi ha un stand amb bicis de carretera des del 1932, aquí una Bianchi amb llantes de fusta
Mentrestant el dia s'ha ennuvolat i tenim una tormenteta de tarda amb llams i trons, per sort passa i torna a sortir el sol. Anem al hotel a treure fang de la roba i descansar una mica.


Descansant que ens convé prou

La classificació femenina d'avui, buf em faran totes em persegueixen!

Entrega de maillots als liders de totes les categories del Rally di Romagna de 6 dies