divendres, 27 de gener del 2012

Exprimint els findes d'hivern

La veritat és que, de moment, està fent un hivern d’allò més light, a primera hora fa fresca però res de l’altre món i al migdia alguns dies arriba a fer caloreta i tot, això ho hem agraït aquest principi d’any per poder entrenar una mica algun vespre i per anar a la Hivernal del Bages i al Rogaining de l’Espluga Calba, el TWBR’12.

A primera hora encara no enfoco prou bé, ja ho anirem millorant
Amb moltes ganes de senders ens apuntem una bona colla del Bestiar Lliure a l’Hivernal del Bages i ens trobem a Santpedor amb el Ru, el Francesc, el Dani i el Luis, a part allà un munt de coneguts així que des que arribem fins que aconseguim recollir el dorsal passa una bona estona i per sortir encara més, és sortida oberta de les 8 a les 8:30 i nosaltres, esperant que el Dani li connecti al mòbil amb no sé quin astre celestial, sortim dels últims.


1, 2, 3... llamando al satélite

Sortint de Santpedor de seguida enllacem amb la ruta que vem fer al novembre de la Demo de Terra de Maquis, cap problema la ruta ens va encantar així que no ens fa res repetir-la, sí que és veritat que hi havia algun petit canvi però fins arribar a Castellnou de Bages, on hi ha la botifarrada, diria que el 98% del recorregut era el mateix. Després també coincidia en part però ja no tant.

Com diu el Luis la pastora amb el ramat
Lo dolent de sortir tant tard i en una ruta tan corriolera és que de seguida comencem a trobar taps, però ens ho prenem amb filosofia i bon humor, com no pot ser d’una altra manera.
Havent-hi donuts ara els hi ha donat pel caldo i això que no l'ha fet la de l'anunci d'Estrella...



Al avituallament més que bèsties semblen una colla d'avis, una mica més de caldet calentó? Però quan tornem a les bicis es que no et pots despistar ni un moment, jo tan tranquil·la pujant per un caminet estret fent cua al ritme de tothom i de cop aixeco el cap i recoi, que no els veig.. però què han fotut? Finalment aconsegueixo veure, 10 bikers més enllà, el Luis que ja trenca cap a l’esquerra, ara els hi ha donat per apretar i anar fotent pals a tort i a dret, al menys podrien avisar, no? apa, em toca arrancar a córrer per no perdre’ls del tot, estan sonats!

El Luis, aquest cop tria el camí fàcil i darrera va el Santi...
Que evidentment tria el pas.... més complicat, com no!
El Bages és ple de Bikeapeus!
A Castellnou botifarrada, amb companyia del maqui Albert i el seu bestiar
I aquí el nostre!

Al acabar rentem les bicis que a l’última part de la ruta hem trobat una mica de fang, no pas de les pluges dels últims mesos perquè si fos per això hauria d’estar tot ben sec. Mentre fem cua en Joan em dóna 4 nocions bàsiques per fer servir la brúixola que ja tinc al cap el Rogaining de la setmana vinent i orientar-me sobre mapa ho porto prou bé però lo de fer anar la brúixola...

Al Joan li acaben de treure un ferro de la cama i ja està donant guerra

I arriba el gran dia, un any després tornem cap a l’Espluga Calba, ara al menys ja sabem on para el poble, tot un què. Ens passa a buscar per casa el Dani, avui la Petitona descansa, i els 4, la Fátima també repeteix, marxem cap a la prova d’orientació.
A l’Espluga Calba ens trobem amb el Ru i el Francesc, ara sí que ja hi som tots!


Recollim dorsals, els sportident (xip per marcar les balises) i obsequis, entre ells deliciós oli de la cooperativa del poble i anem a esmorzar que la sortida no és fins les 12h.

Una estona abans s’ha d’anar a la plaça del castell que hi ha comprovació de material i buidatge dels sportident. Al final no ens revisen res i ens esperem tot fent-la petar i saludant a coneguts i competidors, alguns més experimentats que d’altres. 



I finalment una petita explicació de l’organitzador i es dóna la sortida neutralitzada a les 11:30, a diferència de l’any passat, el mapa es troba a 1,5 kms del poble, anem cap al punt de sortida oficial tot caminant i allà ens estudiem el mapa, bueno, allò que se’n diu estudiar-lo no ho fem massa, un cop d’ull ràpid i decidim sortir a buscar la 41. Es nota que som novells, tothom dissenyant estratègies, marcant l’ordre de cerca sobre el mapa i nosaltres que ens sobren minuts, el Francesc i el Ru van a la seva, així que es dóna la sortida, ara sí la definitiva, i no els veiem més durant les 6 hores que dura la prova.

Que aplicats aquest parell, aquí tramant la tàctica
Alguna cosa falla, tots tan concentrats i nosaltres ja amb ganes de sortir..
Com és normal sortim corrent, primer tothom és molt valent, menys la Fátima que li costa trobar les sensacions. En un tres i no res estem enfilant-nos a una muntanyeta buscant una de les balises, la gent tria camins diferents però al ser la primera es va amb colla, de seguida però en adonem que les balises estan igual d’amagades que l’any passat, res de posar-les a la vora de la pista, no pas! 

El Dani no té remei només sortir corrent ja està fotent pals, jejeje
Les primeres balises serveixen per fer-se una idea de les equivalències entre les distàncies del mapa i les distàncies reals, buf, això de córrer per muntanya cansa molt i si es fa camp a través més. A la zona hi predomina un bosc baix però brut, ple de punxes, esbarzers,  rocs, terrasses de conreus, troncs caiguts... tot això li dóna una duresa extra a la prova, com ho diríem, és un terreny poc agraït.


Intento córrer tot el què puc, sé que no aguanto ni de bon tros 6 hores corrent, però el què em preocupa de veritat és ressentir-me de l’estrebada de darrera el genoll que vaig fer-me a la Pedals de Lava i que vaig arrossegar ben bé un mes, ja fa un parell de setmanes que no tinc cap molèstia però també és veritat que anant en bici no ataco directament la zona, corrent però ja és una altra història, i aviat noto que avui la faré emprenyar, no em fa mal però em noto la zona i això no és molt bona senyal. 

Quin bon dia que fa, sol solet!

Si mai aneu a un rogaining sapigueu que les ruïnes i les clarianes són els llocs ideals per les balises

Tenim la sensació d’anar a bon ritme, al menys no ens està costant especialment trobar les balises, a Cornudella de Montsant era més complicat però és clar, la boira no hi ajudava, però la Fátima té algun problema més que no trobar les sensacions i es que es troba marejada, fem una parada per alimentar-nos, baixem el ritme i mica en mica es va trobant millor.  

Un moment de reflexió per seguir amb l'aventura
El temps però passa volant i quan miro el rellotge ja portem dues hores, ens havíem fet una idea del recorregut a seguir, al menys les primeres balises però proposo fer un canvi i anar a buscar unes balises que puntuen més però clar, estan més lluny, a la resta els hi sembla bé així que posem rumb cap a la 86! Mentrestant la Fátima cada cop es troba millor i aprofitem per tornar a córrer una mica.

La majoria de balises que anem a buscar estan dalt de turons i un cop d’alt per no haver de donar la volta i desfer camí decidim baixar pel recte, a tots ens venen al cap les imatges del Kilian Jornet saltant muntanyes al Kilimanjaro, qui pogués, sembla tan fàcil, tan lleuger, tan ràpid... però res de res, tot es queda en comentaris, i a mesura d’anar-hi baixant l’estrebada torna a fer acte de presència, així que ara que la Fátima ja es troba en la seva salsa sóc jo la que he de baixar una mica el ritme.


Els Omells de Na Gaia
Tot i així no ens donem per vençuts, correm pel pla i caminant portem un ritme alegre i anem sumant balises fins que finalment apareix la que se’ns resisteix, tot i que acabem trobant-la la 63 ens fa perdre un temps preciós i després de marcar-la tornem a la pista i decidim seguir buscant balises però ja apropant-nos a la zona d’arribada. I això es nota perquè a partir d’aquí tornem a trobar-nos amb més participants cada vegada. 

Vinga aprofitem la pista bona per córrer una mica, que no decaigui!
Tot pista agraïda...
Entre elles l'Ana i la Idoia, unes Neskas molt simpàtiques, coincidim buscant la ruina perfecte on els de l'organització hauran decidit posar la balisa 51, després elles també van a buscar la 35, ens queda una mica menys d'una hora per exhaurir el temps, a les 18:00 hem de ser al punt de sortida. I on cop trobem la 35 decidim anar a buscar la última, la 44, al mapa queda clar que ens tornarà tocar enfilar-nos però de perduts al riu, així que no podem perdre temps. La Idoia i l'Ana han posat la directa baixant de la 35 i ja no les veiem però sí que ens podem sentir, així que crido: Cervezas!!
I entre el bosc responen elles: cervezas!!
jajaja, estan mitja muntanya més amunt. Com hi van!
  
Amb la Idoia, no hem pogut pas seguir-les
Conseguim trobar la 44 i sense pausa a buscar el camí de tornada, ara sí que no val a equivocar-se, o encertem el camí a la primera o no arribem.
Arribem haver de córrer 5 minuts més i acabem tots així
Quan toquem la pista ens toca tornar a còrrer, el rellotge està imparable i si ens descuidem ens guanya, sort que entre tots trobem forces d'on no hi són per arribar a meta.
Una mica apurats de temps però suficient, prova superada!!
contents, molts contents de l'aventura
I d'aquí fins l'Espluga Calba desfent el quilòmetre i mig que fa 6 hores hem fet plens d'energia, ara el Dani i jo una mica més coixos que abans i observant com el sol es pont darrera el poble.
I durant la passejada aprofitem per trobar-nos un company de les sortides furgoneteres que feiem abans de descobrir el món de la bici, que petit que és el món!
Amb el Jordi i els seus companys de Rogaining
I després el millor de tot, l'oloreta d'estofat de porc senglar ens crida, no ho podem pas evitar, a sopar!
Entaulats i ben entaulats
Mentrestant les neskas pugen al 3er graó del podi!
I mentre uns prenen un cafè calentó nosaltres aprofitem per fer les cerveses que portem tota la tarda desitjant.

I diumenge tot em diu, queda't al llit i descansa, però no, tenim una missió especial, acompanyar al Francesc el dia que estrena bici, costa una mica aconseguir-ho perquè el noi s'ha entossudit en comprar-la desmuntada.... mira quines coses més estranyes, jejeje, deu ser defecte professional.
Enfrescat muntant la seva nova montura
Mentrestant el Ru ajuda al Santi a pretar 4 cargols de la Flash
El dia dóna per molt, Ru a l'ast!
Entre una cosa i l'altre sortim gairebé a les 11h, la idea és fer el recorregut de la pedalada de Sant Quirze Safaja, així que cap allà anem, la ruta està molt i molt bé, entretinguda i plena de corriols, circuit guapo, guapo!
Mira'l que content! fa la típica cara d'un bestiar lliure amb bici nova!

Sant Julià d'Uixols des d'una perspectiva nova
coneixent els voltants de Castellterçol
Prop de Castellterçol coneixem a la Salvatgeta, saluda amb la cua i tot!
Un corriol d'allò més agraït, es que n'hi ha per tot arreu
Després la cosa millora i el terreny està estupendo
Després de 35 kms, les meves cames estan millor que a la sortida, si encara haurà estat bo i tot sortir a passejar!

divendres, 13 de gener del 2012

IV Volta pel Vallès, avall que fa pujada!

El 7 de gener ha estat aquest any el dia escollit per la Volta pel Vallès que amb moltes ganes el Santi i jo preparem cada any i ja en van 4.


El dia abans però tenim un compromís ineludible a la ruta Crema- Turrons que el Ru ens prepara prop de la Llagosta i cap a la Serra de Marina. He de dir que no va ser el meu dia, devien ser els nervis per la nit màgica o alguna cosa així però, tot i que la ruta era molt distreta, pujadots exigents i baixades tècniques, jo no estava d’humor, no sempre es té bon dia... ho sento nois!


Aquí falla algo, com hem de cremar turrons si en mengem més?
Al final però tornem cap a Sabadell ben carregats, un tortell de Reis per compartir amb la family i el Francesc que s’uneix al tiberi.

Serà possible! qui l'ha convidat aquest?

Havent dinat i ja fosc, toca ultimar els preparatius per la IV Volta pel Vallès, i pugem els tres amb cotxe al Balcó de St. Llorenç, on busquem en un racó de bosc un espai on amagar un avituallament sorpresa per l’endemà. Ara sí, arribem a casa, enviem el track als confirmats i ja ho tenim tot a punt.

A quarts de 7 sona el despertador, fa mandra però ens espera un gran dia així que fora lleganyes i ens posem en marxa. Gairebé arribant al punt de sortida, la benzinera del final de l’Avda. Matadepera ens truca el Ru, com cada any ve en bici des de la Llagosta però amb tan mala sort que aquest cop a punxat i, és clar, arriba tard.

Arribem a la benzinera i els més matiners ja ens estan esperant i la resta van arribant mica en mica. No som tants com l’any passat però esperem tenir tanta sort i no patir avaries.

Entre salutacions i presentacions anem fent una mica de temps fins que el Ru arriba just en el moment de la foto de grup, perfecte!

El Ru, jo mateixa, el Pep, el Joan, el Mario, el Santi O, ajupida la Mariona, el Santi, el Jordi (Senselimits), el Miquel, el Luis, el Jordi (Bender), el Francesc, el Robert, el Fri, el Ramon i el Dani
Ara sí que ja hi som tots, així que emprenem la marxa i, igual que fa un parell d’anys, el Santi es posa a tirar del grup per anar alegres cap a Matadepera. Un cop allà agafem la primera variant que ens evita haver de travessar tot el poble pel mig, però clar, alguna pega havia de tenir i és que fa pujada! Comencen a disparar-se els pulsòmetres a la primera rampa del dia, per sort els del davant tenen pietat dels humans i ens esperen avanç d’agafar un petit tram de baixada i un corriol que torna a tirar amunt fins contactar de nou amb l’asfalt en una de les tantes urbanitzacions de Matadepera.

Comencem a pujar que sinó se'ns relaxen
Millor pujar per corriol que per pista, aquesta és la màxima del dia... aquest només és l'aperitiu
Reagrupem per atacar juntets el plat principal

Un parell de carrers i altre cop pista que ens dura ben poc. Reagrupem just abans d’encarar-nos a la primera ensarronada del dia, és un corriol xulo i distret, llàstima que aquest cop toca fer-lo de pujada, però clar, l’alternativa era pujar per pista monòtona i ensopida, així doncs que toca fotre-li canya amunt. Buf, el Santi sé que s’ho puja tot sencer exceptuant un esglaó molt alt de pedra, que el cop que ho vem provar, no se’l va pujar però li va anar de poc, a mi ja em costa més feina, no tan sols tècnicament sinó físicament, és esgotador i per les cares d’alguns que es queden més enrere, em sembla que no sóc l’única.
Arribo a dalt esbufegant i miro la cara del meu còmplice, que ens espera que arribem tots fent-nos fotos, sort que ara toca pista lleugereta que sinó més d’un ens escanya, jajajaj.

El Joan, el més atrevit de tots, ha vingut a la Volta pel Vallès sense conèixer ningú, benvingut!
Anem sortint del corriol ensarronada, recomanem que vingueu a fer-lo de baixada, jejeje
Com que som bona gent, us deixem descansar una mica

Però quan anem a prosseguir en Fri té problemes amb el nucli de la roda de darrera, sinó pedala es xupa la cadena amb la conseqüent rebregada del canvi, a punt està de quedar-se sense uns quants cops, perquè pujant no parar de pedalar no té gràcia però posant-se en marxa i baixant la cosa ja és més peluda.

El Ramon i el Santi, positivisme sobre dues rodes!

En Fri va avançant amb la bici en un estat deplorable i aprofito una desllantada del Luis per organitzar un comando amb l’objectiu d’aconseguir un allen lo suficientment gran per intentar desencallar el nucli de la Mavic. Així que el Francesc, el Dani i jo acompanyem al Fri a Sant Feliu del Racó creuant els dits per trobar una casa on tinguin un joc d’allens potent perquè el Francesc desmunti la roda. Però fracassem, sembla que l’urbanització encara està dormint i no gosem trucar a les portes a quarts de 10 del matí del dissabte de Reis, així que decidim baixar fins a Castellar on hi ha una botiga de bicis a veure si tenim sort i ens ho poden solucionar.

Truco al Santi per avisar-lo, tinc la sensació de que no m’està fent massa cas, després m’expliquen que mentre xerràvem pel mòbil un gos caçador sortia corrent amb un guant seu a la boca, em diu que el Luis encara no ha acabat de reparar la punxada i nosaltres baixem pels corriols previstos fins la carretera de St. Feliu a Castellar, on el Fri es marca una duatló guapa, guapa, seguint-nos corrent en els trams on fa més baixada.

Un cop a Castellar localitzem la botiga, Bike Tolrà, però és tancada, són les 9:55, així doncs o encara no han obert o avui fan festa... intentem localitzar un taller mecànic però també sense èxit i quan tornem a la botiga, sorpresa! han obert, i ens canvien les cares, tornem a veure opcions de poder-ho solucionar. 

Cares llargues, la cosa se complica, quina tallada de rollo, oi Fri?
Mentre el mecànic de la botiga té feina per desmuntar el nucli, el Dani aprofita per anar a fer un dels seus cafès, resulta que la cosa està ben fotuda i no és cosa d’arreglar-ho al moment, per sort però s’enrotllen i li deixen una roda a en Fri per poder continuar la ruta. Merci!

Moments incerts...

Sortint de la botiga truco al Santi que m’explica on són, podria ser pitjor, per sort encara no han arribat al avituallament sorpresa així doncs quedem que ens esperen allà i que si tardem massa continuen.

Mentrestant el grup gran arriba on nosaltres hem deixat el track i comencen a treure'ns distància

Posem la directa cap a retrobar el track, només hem d’anar per carretera fins on surt el camí cap a Can Borrell i allà ens comencem a enfilar, primer per una antiga pista que passa pel costat d’un forn de calç però, que al estar poc transitada, és plena de plantes punxegudes i pedres i al final sortim a la gran pujada del dia la coneguda com “no puedo”, perquè serà? Aquí es veu perfectament el rastre dels nostres companys de ruta, roderes per tota la pista, i jo em pregunto ens hauran maleït gaire deixant-se la pell en aquestes rampes? Per sort, al haver-les superat s’hauran trobat l’avituallament sorpresa, que espero que, com a mínim, serveixi per fer-nos perdonar.

Recoi, quines bèsties que m'ha tocat guiar... mama por, em fotaran un pal...
La resta han arribat a la recompensa i encara hi és! Teníem por que durant la nit algun senglar es poses les botes


Els meus tres companys de la “No puedo” no tenen cap problema per enfilar-se rampots amunt, aquí la única que “no puedo” sóc jo i veig com em van traient metres, jo m’esforço a pujar sense perdre adherència i ho vaig aconseguint però arriba un moment que ja no puc més, molta pendent i vaig ofegada perduda, així que paro a agafar aire per poder encarar la resta de rampes, a més porto les cames fetes caldo, una setmana intensa de gim i les rampes de la crema-turrons d’ahir algo hi deuen tenir a veure... i finalment arribo a l’avituallament sorpresa on ja hi són tots i fan prou bona cara, sembla que la tàctica ha funcionat i estan tant distrets amb l’avituallament que ja no se’n recorden del corriol ensarronada del principi i la “no puedo”, que bé!

Arribant al avituallament, però si no s'han ni cansat!
Evidentment: m'han fotut un pal, més ben dit 3. Sort que són bona gent que sinó...
Sort que em deixen reposar una mica, els dels braços plegats es que ja han descansat massa, jejeje

Recollim la brossa i apa toca tornar a posar el xip de patir que encara queda acabar de pujar fins a Can Cadafalch ja tot el grup junt. Ara no hi ha rampes tan dures i a més anem combinant la pista amb trams de la trialera de Can Cadafalch però de pujada en lloc de baixada, que seria lo habitual.

El Miquel comprovant si ha agafat la seva bici o la del Dani
Corriol de Can Cadafalch de pujada, al menys aquest es deixa fer sense deixar-hi la pell
Si els hi arribem a dir que vinguin tots de vermell segur que no ho fan tan bé

Un cop d’alt seguim per la pista direcció a la carretera de Sant Llorenç a Sant Feliu de Codines però no hi arribem pas, agafem un corriol a mà esquerra que porta als més coneixedors de la zona a ensumar-se alguna cosa, sinó com és que no hi ha passat mai amb bici? Doncs és evident, toca caminar, i és aquí on el Ramon deixa anar un comentari que ens arrenca un somriure al Santi i a mi:
-         No aneu més a les Guilleries que agafeu males costums! Jejeje


Però val la pena, després d’un parell de trams realment impossibles apareix un corriol idíl·lic que serpenteja per enmig del bosc fins deixar-nos a l’amagada ermita de Sant Jaume de Vallverd. Arribats a aquest punt el Robert al·lucina, al Vallès no tan sols tenim arbres sinó que també hi ha ermites romàniques, talment com si d’Osona es tractés, jejeje

Ens va quedar bé el puzzle, oi?

Fem la foto de rigor, llàstima que no es veu el campanar i baixem en fila de un per un corriol dret i molt sec on posar a prova els frens i neumàtics gastats de més d’un. Ja a la pista la Mariona i el Santi O. veig que em miren estranyats al no baixar directes cap a Sant Llorenç, toca tornar a pujar per fer un bucle i així acabar de fer la gana. El Santi, que fins ara ha guiat estupendament, sembla que s’ha deixat enredar per algú i se salten el trencant que hem d’agafar a mà dreta així que de cop ens trobem els últims obrint camí, ja tocava, jejeje

Ens enfilem per una altra pista poc rodada, per anar a trobar un corriol que ens porta fins la freqüentada pista de les estàtues on, ara sí, baixem plàcidament fins Sant Llorenç per atacar el dinar. Abans però d’agafar el corriol el Santi O. se’n torna que ha de ser a casa per dinar, tot un honor que ens hagi acompanyat una bona estona encara que no hagi pogut completar la ruta.

Igual que l’any passat dinem a Cal Ramon, ja ens tenen per mà als ciclistes i saben que amb una bona botifarra ens fan contents, si a més s’acompanya amb patates, carxofes, amanida... doncs molt millor, ara ja som ciclistes panxacontents, com ha de ser!

A endrapar! Els Gor-2 ens ensenyen com es fa...
Robert, que amb el menjar no s'hi juga, sempre igual!

Lo difícil arriba havent dinat perquè per sortir de Sant Llorenç s’ha de pujar sí o sí, aquest cop hem traçat la ruta sortint per la pista a la vora del Ripoll però que aviat s’enfila deixant a mà dreta el molí de l’Agell i on cop dalt, una mica amagada hi ha una  explanada amb una creu al mig, on parem a admirar les vistes de la Mola i alguns es queden parats de lo a prop que es veu el Castell de Granera.


Ho haveu vist?

De la creu anem a buscar el tallafoc per on l’any passat vem pujar i per l’alegria de més d’un aquest any toca baixar-lo! De nou a la pista baixem un xic més però sense arribar a la Font del Plàtan ja que volem pujar per un caminet que és molt més distret. Primer es deixa fer bé però just creuar una pista hi ha una zona peraltada que dóna pas a un tram amb més pendent però que m’encanta i quan s’acaba tornes a sortir a la pista en un paisatge totalment diferent, molt més al descobert i vermellós. 

That's the way, aja aja, I like, aja aja......
Ei Robert, els cordons encara es veueu nous ;)
El Dani aprofita la pujada relaxada per anarlitzar com té la mà lesionada.. només ho pot fer ell
Santi, vas tan endavant tot el rato que no et puc fer n'hi una foto! Jo en canvi sí que surto, sempre apretant les dents..
Segueix de pujada per corriol i de cop se sent un catacrec ben sec, em giro i el Ramon s’està mirant la bici, el canvi penja d’un fil, s’ha trencat la patilla, apa, ja l’hem feta bona! Fem un crit perquè la resta no segueixin avançant, el Ramon no porta patilla de recanvi i ja es veu corrent fins al cotxe amb la bici a l’esquena, per un altre seria tot un suplici però a ell fa cara no sonar-li del tot malament, un bon entrenament de cara els ultra-trails que té en ment. Però gràcies a en Robert apareix una patilla Specialized i sí encaixa perfectament, Ramon l’entrenament Kilian Jornet haurà d’esperar, jejeje
I quin bon dia que fa!
Quina bici més guapa! es ven sense biker: només 2.200 euros (desprès diràs que no et faig publicitat!)
Fem uns bons riures mentre en Ru amb les intervencions de tots plegats canvia la patilla, un primer intent fallit ja que sense saber com la cadena ha quedat totalment al revés, com girada, apa torna-ho a desmuntar! I finalment sí, la segona averia important del dia solventada i acabada la pujada tornem a ser a Can Cadafalch. 


I ara sí aquest cop toca baixar per la trialera on una estona abans hem fet trams de pujada, avall va i als que s’estrenen com no pot ser d’una altra manera, els hi agrada i els que repetim també! Llàstima però que abans me la feia tota i ara hi ha dos trams que no... això s’haurà de recuperar, ja tinc feina per aquest any!


Què Fri, arranquem o què?
Ei aquesta Mariona que no se'n perd una! i no és la única...
El Ramon es llença per tot arreu, jo vull fer com ell!

Arribem a Castellar, on el Ru ens deixa per tirar cap a la Llagosta que ha de tornar a casa tal i com ha vingut, amb bici. Tirem cap el cementiri per anar a buscar un senderó revirat de baixada que és molt i molt divertit, llàstima que no sigui més llarg. Travessem Castellar per anar a buscar el Ripoll baixant per la zona de Can Carné. 

Mira que ve el Santi, aprofito i li faig una foto, apa moguda!
Ho veus, el Bender si que ho fa bé, frena i somriu a la càmera
Creuem el Ripoll i en dirigim cap a Sant Julià d’Altura remuntant el Torrent de Ribatallada, és espectacular el fred que fa en aquesta zona, és molt ombrívola i sempre hi ha uns graus menys i a més toca anar creuant el torrent amb el risc de mullar-se els peus però estem a punt d’arribar i a aquestes alçades això ja no importa. 
Ja falta poquet, gairebé s'olora Sabadell
I al final pista humida per embrutar una mica les bicis, que sembli que hem fet algo

Pugem fins Sant Julià i ja només ens queda corriolejar uns instants i arribar de nou a la benzinera, la volta es completa i l’objectiu també: ens ho hem passat de conya!


És evident qui ha begut vi per dinar...

A les 17:00h som a Sabadell, em sembla que no havíem arribat mai tan de dia, i els nostres convidats ens dediquen un aplaudiment i tot! Que emocionant, sou uns cracks!