dijous, 5 de gener de 2012

De cap d'any a Prades !


Com manen aquestes festes toca passar-les amb família, en aquest cas les dates de cap d’any les tenim guardades per lo que podríem dir la família ciclista, en Francesc i en Ru, que tot l’any que ens aguanten i ens acompanyen arreu.! Aquest cop la zona triada era Prades, concretament el seu càmping en una mena de motorhome .

Desprès d’un viatge distret divendres vespre arribàvem a lloc, ens instal·làvem, unes compres, un caldet per sopar i encara forces per fer algu de sobretaula desprès tot i que el sofà no convidava gaire a quedar-s’hi..
   


Sopar familiar típic

 Al matí tot preparat per fer l’última ruta de l’any anomenada la Volta al Montsant! Sobre paper pintava bé, deia que hi havia corriols, alguns trams de caminar, de tot! A la pràctica estupenda! Això si molt lenta... sembla que el temps desprès d’una temporada amb boires, fangars i d’altres exquisideses volia fer les paus i ens obsequiava amb un dia radiant, amb molt menys fred de lo esperat i això si amb un vent emprenyador però tot no podia ser..
Colla d'animals



 De Prades anàvem cap a Albarca passant per una serie de corriols ben distrets i a continuació ja ens endinsàvem a la zona del Montsant i fèiem l’ascensió fins dalt de Roca Corbatera (1163mt.), pujada dura però les vistes a dalt eren sensacionals, tot un luxe passejar per allà







Una pedra que es diu Ada!!

 Tot superant corriols,trialeres i demès arribem a la zona de Margalef i mare meva, de bonic ho era molt però per anar en bici seria allò que en diríem una ‘encerrona’ !! El terreny és ben complicat i s’ha d’anar caminant en molts trams però la veritat es que val la pena passar per allà, quan aconseguim perdre alçada i situar-nos vora el pantà, el terreny tot i ser m’és ciclable es ben punyetero, tot de rampes curtes duríssimes on et deixaves la vida per pujar i al moment tornaves a baixar i sant tornem-hi .. però encara podia ser millor ja que arribats a un punt les rampes es transformaven en escales i ja tocava caminar si o si.

Exemple de camí distret...

Pantà de Margalef

 La ruta en si nomes tenia 50km però amb lo distreta que estava resultant tots ja ens començaven a enrecordar de l’any passat, quant a la Sènia se’ns va fer de nit ... no va ser el cas però no us penseu que ens va sobrar gaire, per fer-ho vem trigar més de 8 hores, això si que es acomiadar l’any!!!! La pressa ens va durar fins a Prades on en lloc d’anar-nos al càmping a dutxar-nos vem anar directament a buscar una xocolata calentoneta, això es vida!!!
Cares de patiment.

No ens oblidem que és dia 31 així que un cop al càmping ens arreglem i com que encara ens queda temps per el sopar ens distrèiem al bar fent unes cartes, quins feliços!

Alguna carta més?



Del sopar de cap d’any que us tinc de dir, molt beure, molt menjar i sobretot molts riures, mare meva autèntic Bestiar Lliure de cap d’any!! Per cert, per segon any vem aconseguir, tot i que els assistents es resistien, fer una conga per celebrar el nou any, per veure-ho !!!


Bestiar!!!!

Aquí el Bestiar en la fase de: Tots som Rubén!!




Bon any!!!!!!!


No us penseu que el dia 1 vem perdonar la bici, al matí sonava el despertador i amunt amb energia! Be aquesta seria la versió dels meus companys jo em vaig aixecar d’allò més resacos, mare meva quin mal cos però no s’hi valien excuses, agafàvem les bicis i endavant!!


En plena forma...

La ruta aquest cop molt més rodadora, mateixos quilòmetres però tot pista i sort, ja que jo no espavilava i m’havien d’anar esperant, sort que sempre hi havia un voluntari o dos disposat a punxar i així jo mentres em situava....
Endavant!!!

Quina energia, això es començar l'any!


Sincronitzats fins i tot punxant
No vaig trobar el nord fins ben be el quilòmetre 40 on suposo que ja ho havia destil·lat tot i amb l’ajuda d’unes gominoles del Ru vaig poder encarar la  pujada dura del dia amb dignitat, sort!!!!

Sort que m'aguanten..



Què més dir, ja es el segon cap d’any amb aquesta colla i només se m’acut dir que són collonuts, per civilitzar però molt bona gent!! Desprès d’aquesta entrada/sortida d’any no tinc dubte que aquest any tampoc ens aborrirem!!!!
 Ah m'oblidava:  AQUEST ANY S'HI VAL TOT!!!!!!!!!!!!!

Quina colla més fantàstica!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"Aquest any val tot!". Ara fins i tot em fa por a mi, aquesta frase, jajaja!!!

Rubén

Anònim ha dit...

Esa cojita,
Pájaro
Jejeje

Saludos Raju

Cristian ha dit...

Que ve us ho monteu!!!

Oscarjet ha dit...

una maravella pels ulls...

Clara ha dit...

UH OH HI VAL TOT..Pero com podeu dir aixo je je..