divendres, 27 de gener de 2012

Exprimint els findes d'hivern

La veritat és que, de moment, està fent un hivern d’allò més light, a primera hora fa fresca però res de l’altre món i al migdia alguns dies arriba a fer caloreta i tot, això ho hem agraït aquest principi d’any per poder entrenar una mica algun vespre i per anar a la Hivernal del Bages i al Rogaining de l’Espluga Calba, el TWBR’12.

A primera hora encara no enfoco prou bé, ja ho anirem millorant
Amb moltes ganes de senders ens apuntem una bona colla del Bestiar Lliure a l’Hivernal del Bages i ens trobem a Santpedor amb el Ru, el Francesc, el Dani i el Luis, a part allà un munt de coneguts així que des que arribem fins que aconseguim recollir el dorsal passa una bona estona i per sortir encara més, és sortida oberta de les 8 a les 8:30 i nosaltres, esperant que el Dani li connecti al mòbil amb no sé quin astre celestial, sortim dels últims.


1, 2, 3... llamando al satélite

Sortint de Santpedor de seguida enllacem amb la ruta que vem fer al novembre de la Demo de Terra de Maquis, cap problema la ruta ens va encantar així que no ens fa res repetir-la, sí que és veritat que hi havia algun petit canvi però fins arribar a Castellnou de Bages, on hi ha la botifarrada, diria que el 98% del recorregut era el mateix. Després també coincidia en part però ja no tant.

Com diu el Luis la pastora amb el ramat
Lo dolent de sortir tant tard i en una ruta tan corriolera és que de seguida comencem a trobar taps, però ens ho prenem amb filosofia i bon humor, com no pot ser d’una altra manera.
Havent-hi donuts ara els hi ha donat pel caldo i això que no l'ha fet la de l'anunci d'Estrella...



Al avituallament més que bèsties semblen una colla d'avis, una mica més de caldet calentó? Però quan tornem a les bicis es que no et pots despistar ni un moment, jo tan tranquil·la pujant per un caminet estret fent cua al ritme de tothom i de cop aixeco el cap i recoi, que no els veig.. però què han fotut? Finalment aconsegueixo veure, 10 bikers més enllà, el Luis que ja trenca cap a l’esquerra, ara els hi ha donat per apretar i anar fotent pals a tort i a dret, al menys podrien avisar, no? apa, em toca arrancar a córrer per no perdre’ls del tot, estan sonats!

El Luis, aquest cop tria el camí fàcil i darrera va el Santi...
Que evidentment tria el pas.... més complicat, com no!
El Bages és ple de Bikeapeus!
A Castellnou botifarrada, amb companyia del maqui Albert i el seu bestiar
I aquí el nostre!

Al acabar rentem les bicis que a l’última part de la ruta hem trobat una mica de fang, no pas de les pluges dels últims mesos perquè si fos per això hauria d’estar tot ben sec. Mentre fem cua en Joan em dóna 4 nocions bàsiques per fer servir la brúixola que ja tinc al cap el Rogaining de la setmana vinent i orientar-me sobre mapa ho porto prou bé però lo de fer anar la brúixola...

Al Joan li acaben de treure un ferro de la cama i ja està donant guerra

I arriba el gran dia, un any després tornem cap a l’Espluga Calba, ara al menys ja sabem on para el poble, tot un què. Ens passa a buscar per casa el Dani, avui la Petitona descansa, i els 4, la Fátima també repeteix, marxem cap a la prova d’orientació.
A l’Espluga Calba ens trobem amb el Ru i el Francesc, ara sí que ja hi som tots!


Recollim dorsals, els sportident (xip per marcar les balises) i obsequis, entre ells deliciós oli de la cooperativa del poble i anem a esmorzar que la sortida no és fins les 12h.

Una estona abans s’ha d’anar a la plaça del castell que hi ha comprovació de material i buidatge dels sportident. Al final no ens revisen res i ens esperem tot fent-la petar i saludant a coneguts i competidors, alguns més experimentats que d’altres. 



I finalment una petita explicació de l’organitzador i es dóna la sortida neutralitzada a les 11:30, a diferència de l’any passat, el mapa es troba a 1,5 kms del poble, anem cap al punt de sortida oficial tot caminant i allà ens estudiem el mapa, bueno, allò que se’n diu estudiar-lo no ho fem massa, un cop d’ull ràpid i decidim sortir a buscar la 41. Es nota que som novells, tothom dissenyant estratègies, marcant l’ordre de cerca sobre el mapa i nosaltres que ens sobren minuts, el Francesc i el Ru van a la seva, així que es dóna la sortida, ara sí la definitiva, i no els veiem més durant les 6 hores que dura la prova.

Que aplicats aquest parell, aquí tramant la tàctica
Alguna cosa falla, tots tan concentrats i nosaltres ja amb ganes de sortir..
Com és normal sortim corrent, primer tothom és molt valent, menys la Fátima que li costa trobar les sensacions. En un tres i no res estem enfilant-nos a una muntanyeta buscant una de les balises, la gent tria camins diferents però al ser la primera es va amb colla, de seguida però en adonem que les balises estan igual d’amagades que l’any passat, res de posar-les a la vora de la pista, no pas! 

El Dani no té remei només sortir corrent ja està fotent pals, jejeje
Les primeres balises serveixen per fer-se una idea de les equivalències entre les distàncies del mapa i les distàncies reals, buf, això de córrer per muntanya cansa molt i si es fa camp a través més. A la zona hi predomina un bosc baix però brut, ple de punxes, esbarzers,  rocs, terrasses de conreus, troncs caiguts... tot això li dóna una duresa extra a la prova, com ho diríem, és un terreny poc agraït.


Intento córrer tot el què puc, sé que no aguanto ni de bon tros 6 hores corrent, però el què em preocupa de veritat és ressentir-me de l’estrebada de darrera el genoll que vaig fer-me a la Pedals de Lava i que vaig arrossegar ben bé un mes, ja fa un parell de setmanes que no tinc cap molèstia però també és veritat que anant en bici no ataco directament la zona, corrent però ja és una altra història, i aviat noto que avui la faré emprenyar, no em fa mal però em noto la zona i això no és molt bona senyal. 

Quin bon dia que fa, sol solet!

Si mai aneu a un rogaining sapigueu que les ruïnes i les clarianes són els llocs ideals per les balises

Tenim la sensació d’anar a bon ritme, al menys no ens està costant especialment trobar les balises, a Cornudella de Montsant era més complicat però és clar, la boira no hi ajudava, però la Fátima té algun problema més que no trobar les sensacions i es que es troba marejada, fem una parada per alimentar-nos, baixem el ritme i mica en mica es va trobant millor.  

Un moment de reflexió per seguir amb l'aventura
El temps però passa volant i quan miro el rellotge ja portem dues hores, ens havíem fet una idea del recorregut a seguir, al menys les primeres balises però proposo fer un canvi i anar a buscar unes balises que puntuen més però clar, estan més lluny, a la resta els hi sembla bé així que posem rumb cap a la 86! Mentrestant la Fátima cada cop es troba millor i aprofitem per tornar a córrer una mica.

La majoria de balises que anem a buscar estan dalt de turons i un cop d’alt per no haver de donar la volta i desfer camí decidim baixar pel recte, a tots ens venen al cap les imatges del Kilian Jornet saltant muntanyes al Kilimanjaro, qui pogués, sembla tan fàcil, tan lleuger, tan ràpid... però res de res, tot es queda en comentaris, i a mesura d’anar-hi baixant l’estrebada torna a fer acte de presència, així que ara que la Fátima ja es troba en la seva salsa sóc jo la que he de baixar una mica el ritme.


Els Omells de Na Gaia
Tot i així no ens donem per vençuts, correm pel pla i caminant portem un ritme alegre i anem sumant balises fins que finalment apareix la que se’ns resisteix, tot i que acabem trobant-la la 63 ens fa perdre un temps preciós i després de marcar-la tornem a la pista i decidim seguir buscant balises però ja apropant-nos a la zona d’arribada. I això es nota perquè a partir d’aquí tornem a trobar-nos amb més participants cada vegada. 

Vinga aprofitem la pista bona per córrer una mica, que no decaigui!
Tot pista agraïda...
Entre elles l'Ana i la Idoia, unes Neskas molt simpàtiques, coincidim buscant la ruina perfecte on els de l'organització hauran decidit posar la balisa 51, després elles també van a buscar la 35, ens queda una mica menys d'una hora per exhaurir el temps, a les 18:00 hem de ser al punt de sortida. I on cop trobem la 35 decidim anar a buscar la última, la 44, al mapa queda clar que ens tornarà tocar enfilar-nos però de perduts al riu, així que no podem perdre temps. La Idoia i l'Ana han posat la directa baixant de la 35 i ja no les veiem però sí que ens podem sentir, així que crido: Cervezas!!
I entre el bosc responen elles: cervezas!!
jajaja, estan mitja muntanya més amunt. Com hi van!
  
Amb la Idoia, no hem pogut pas seguir-les
Conseguim trobar la 44 i sense pausa a buscar el camí de tornada, ara sí que no val a equivocar-se, o encertem el camí a la primera o no arribem.
Arribem haver de córrer 5 minuts més i acabem tots així
Quan toquem la pista ens toca tornar a còrrer, el rellotge està imparable i si ens descuidem ens guanya, sort que entre tots trobem forces d'on no hi són per arribar a meta.
Una mica apurats de temps però suficient, prova superada!!
contents, molts contents de l'aventura
I d'aquí fins l'Espluga Calba desfent el quilòmetre i mig que fa 6 hores hem fet plens d'energia, ara el Dani i jo una mica més coixos que abans i observant com el sol es pont darrera el poble.
I durant la passejada aprofitem per trobar-nos un company de les sortides furgoneteres que feiem abans de descobrir el món de la bici, que petit que és el món!
Amb el Jordi i els seus companys de Rogaining
I després el millor de tot, l'oloreta d'estofat de porc senglar ens crida, no ho podem pas evitar, a sopar!
Entaulats i ben entaulats
Mentrestant les neskas pugen al 3er graó del podi!
I mentre uns prenen un cafè calentó nosaltres aprofitem per fer les cerveses que portem tota la tarda desitjant.

I diumenge tot em diu, queda't al llit i descansa, però no, tenim una missió especial, acompanyar al Francesc el dia que estrena bici, costa una mica aconseguir-ho perquè el noi s'ha entossudit en comprar-la desmuntada.... mira quines coses més estranyes, jejeje, deu ser defecte professional.
Enfrescat muntant la seva nova montura
Mentrestant el Ru ajuda al Santi a pretar 4 cargols de la Flash
El dia dóna per molt, Ru a l'ast!
Entre una cosa i l'altre sortim gairebé a les 11h, la idea és fer el recorregut de la pedalada de Sant Quirze Safaja, així que cap allà anem, la ruta està molt i molt bé, entretinguda i plena de corriols, circuit guapo, guapo!
Mira'l que content! fa la típica cara d'un bestiar lliure amb bici nova!

Sant Julià d'Uixols des d'una perspectiva nova
coneixent els voltants de Castellterçol
Prop de Castellterçol coneixem a la Salvatgeta, saluda amb la cua i tot!
Un corriol d'allò més agraït, es que n'hi ha per tot arreu
Després la cosa millora i el terreny està estupendo
Després de 35 kms, les meves cames estan millor que a la sortida, si encara haurà estat bo i tot sortir a passejar!

2 comentaris:

Fátima ha dit...

Como iba a encontrar las sensaciones??? primero tenía que limpiar la "cabezota" y luego ya empezar a disfrutar. Y como cada día y fin de semana aprendiendo.

Gracias a todos.

Clara ha dit...

Ostres quina passada la Hivernal no?? Quina enveja no anar i mes sabent que la ruta era terra maqui..ohhh..Però el mes fort es que al Bestiar s’ho pren amb molta calma ehh Dani??
I ja veig que per rematar el tema d’orientació us agrada, però si que es fa la sortida tard, no? I nomes sortir zasss alPower i al Ru a la seva, si es que aquet noi es una mica raro Ada..Ostres tot això us anirà de conya per el Ironbike…Apaa ens veiem aviat