dijous, 30 de juliol del 2009

Sbd- St. Jeroni-Sbd Enformatjada total!

Aquest cap de setmana tocava CELEBRATION amb l’aniversari i sant del Santi, sant del pare, cunyat i sogra!! Mare meva ple al 15!! Així que per celebrar-ho ens hem afartat de formatge i hem completat una ruta que teníem pendent: Sabadell- St. Jeroni- Sabadell. Ja sabem que som uns formatgeros consagrats però aquest cap de setmana ens hem sortit, tot va començar el divendres quan al Santi se li va ocórrer comprar una Torta del Casar, mmmm quin sopar un bon plat de pasta a la marinera i sucant pa a la torta, per aportar els làctics i greixos que li falten a la pasta, jejejeje! Dissabte a les 7:30 ens posem en marxa cap a Montserrat. La ruta d’anada la de sempre, cap a Matadepera, Roques Blanques, la Casa de l’Obac .... però acollonits per la possible calor que, per sort, no és tanta com la del dijous passat, un airet la fa molt més suportable.


A dalt al Obac decidim començar la baixada (aquest cop no ens perdem!) i esmorzar a Rellinars. Allà busquem una ombra i ens fa companyia el gos de la masia que es veu que no ha esmorzat.


De seguida ens tornem a posar en marxa en direcció Vacarisses, el Palet i enfilant-nos a un collet abans de baixar a Monistrol. A Monistrol com a cada ruta el Santi demostra la seva habilitat sobre la bici i aconsegueix fer un gir de 90º complicadíssim en una rampa estreta i de pujada, evidentment sense posar peu a terra, jo n’hi ho provo...


A les 11:15 som al pàrking del cremallera i comencem l’atac al monestir, apa amunt!! Parem a la font de la Dóna Morta (mira que hi ha noms per posar...) a omplir aigua i la resta la fem del tiron, no parem ni a Santa Cecília i és que el Santi decideix posar el turbo, com m’agrada veure’l tirar amb ganes, tot i que encara no ha fet net dels genolls, se sent bé de cames, just al contrari que jo, que arribo renegant a Santa Cecília, les cames no estan fines i m’està agafant mal d’esquena i tot. Res que no pugui arreglar una parada per dinar a les portes del monestir amb l’obligatori pastís de..... FORMATGE!! Aquest cop però no hi ha els nostres paradistes preferits i hem de recórrer a una altra paradeta, això sí per si no tenim prou formatge abans de tot ens dona per provar un formatge de cabra i un d’ovella amb romaní. Apa tot cap dins! Després de l’entrepà i la cola toca el preuat pastís i com no amb espelmes incloses, el Santi no s’esperava pas que en portés un parell al mallot! Jo patia perquè no s’haguessin desfet pel camí! Però no...

Així que amb la panxa plena a les 13:30 comencem l’ascensió al cim, a St. Jeroni. Al inici ens acompanya un noi que no sabia que es pogués pujar més amunt i està encuriosit. Aviat comencen a picar les fortes rampes emporlanades i quan ja no podem més platillo i amunt.



Una curta baixada de descans fins el pla de les Taràntules i comencem el caminet de pujada més que distret que va cap a les antenes. Arrels, pedres, i trams d’escales, caminants i escaladors, això sí, els únics que anem en bici i és la segona vegada en pocs mesos! Abans d’arribar a l’ermita de St. Jeroni trobem a tres japonesos descansant abans d’arribar a dalt i com ens animen, ens aplaudeixen i criden: bravo, bravo! Amb el seu accent d’allò més peculiar, i és que l’estampa s’ho valia, no per mi que era un tram d’escales i anava pujant a peu sinó pel Santi que com que algunes eren baixes les pujava i sinó passava per un costadet de res que quedava lliure, fins hi tot jo l’aplaudia!

I ja arribant a dalt bici a l’esquena i escalinata a munt, tot entrenant pel Pas de Lona. Quina satisfacció fer el cim!

A dalt no perdem massa el temps ja que tenim sopar amb les famílies i encara hem de tornar a Sabadell tot pedalant. Ens ho passem teta fins al Pla de les Taràntules, és clar, ara toca tot de baixada, aquest cop faig un munt d’escales i sense anar amb la doble, que el dia que vaig passar per primer cop per aquí anava amb la Ghost i ara no sabia si també m’hi atreviria amb la Orbea. Tornem a arribar al Monestir, fem un Aquarius fresquet i continuem la baixada a les 15:30h. Baixem cap a la Calsina, primer per la carretera fins que agafem la pista que ens hi porta, allà el trencall que va cap a la Ruta de les Fonts i el parking del cremallera.


Travessem Monistrol i amunt cap al Coll de la Portadora. Ara ens toca baixar fins a Vacarisses i a partir d’aquí anar cap a Rellinars per on hem vingut però en aquesta direcció no ho hem fet mail i anem acollonits per la pujada que ens espera. Ho portem prou bé fins que al entrar a l’urbanització del Planet, ja tocant a Rellinars, ens venen a rebre un parell de carrers amb una pendent de por, apa Carrer del Roser i de les Camèlies amunt i a partir d’aquí sense pujar tan fins al bar que hi ha al costat de la Font de l’Homenatge. No sé perquè serà però ens fotem unes llaunes de cola en un tres i no res i omplim els bidons amb aigua fresca, que de caldo ja en tenim prou. Per fer via proposo pujar a la Casa de l’Obac per carretera, cosa estranya en mi, però no el Santi vol que quedi un track guapo i com menys asfalt millor, així que seguim desfent camí i anem a buscar la riera. Primer la cosa va pujant lleugerament amb alguna rampeta per anar escalfant, perquè mare de Déu les rampes que ens esperen per arribar fins l’Obac! Amb el Google Earth havíem detectat una pista que hi pujava diferent a la de baixada i havíem decidit que pujaríem per allà. És evident que a través del Google Earth un no aprecia si allò puja o baixa, era evident que baixada no en faria però hi ha uns rampots!! Així que amb el platillo traient fum, rampes amunt. Per sort, ara em trobo millor de cames que pujant al Monestir, que sinó...


Buscant una font descobrim l’antiga casa de l’Obac, l’Obac Vell, això sí de font ni rastre o sigui que al bar de la Casa Nova de l’Obac ens fotem un parell de coles més, el bar està tancat però el noi que el porta roda per allà i ens les treu per la porta de darrera. Fa estona que s’ha aixecat un aire important i aquí dalt li fot fort, fins hi tot les cadires de plàstic tenen tendència a aixecar el vol. Sense perdre massa temps al fer l’últim traguet emprenem l’última pujada del dia (si no comptem els 4 pisos d’escales que hem de fer per guardar les bicis) i sembla que la Cola li ha donat xispa al Santi que ara com al matí em porta traient la llengua, jejejeje ens anem turnant! A punt d’arribar al trencall que porta a l’urbantizació de les Pedritxes penso que podem baixar per allà per empalmar amb un corriol de la Rondelles del primer any i arribar a Matadepera més ràpid i distret. Dit i fet! Un cop al poble ja només ens queda tornar a Sabadell i com no ho fem pel corriol del Bosc de Can Deu.

A les 19:30h arribem a casa, 12 hores de ruta, 130 kms i 3.200 de desnivell i un somriure d’orella a orella. Ara ja podem seguir la celebració de sopar amb les famílies i com no podia ser d’una altra manera toca: fondue de formatge!!


diumenge, 26 de juliol del 2009

La Ruta del Cister - De Monestir a Monestir i ...


Com sempre durant la setmana donat voltes a on anirem a passejar amb les bicis, o encara millor a on anirem a fer turisme amb les bicis! Finalment la ruta guanyadora, la que treurem del sac de les pendents és la Ruta Del Cister.

Dissabte quedem ben d’horeta amb l’Angel i el Ruben a casa nostre, aquest cop pujarem tots amb la furgo, Així xino-xano fins a Santes Creus, només arribar el Ruben ens indica cap a l’aparcament perfecte, davant del bar ja amb previsió de la tornada, quin crack!!

Comencem la ruta i als 20 mt ja veiem que el tema promet, ja estem parats fent-nos fotos amb Santes Creus de fons, quina gran manera de fer turisme.

La pista és ample i fàcil però això sí ja apunta cap amunt tot i que la dificultat més gran que tenim és el fort vent que fa, que emprenya!!! Una de les altres virtuts de la ruta és que està molt ben senyalitzada amb marques del Gr a cada cruïlla però si això fallés l’Angel ràpid agafa el comandament i es posa davant indicant-nos totes les opcions, sort perquè si estic jo de guia amb gps i tot segur que ens perdem!! El vent ens emprenya però també refresca una mica l’ambient i això s’agraeix, avis important: Que ningú se li ocurreixi fer aquesta ruta a ple estiu, és un autèntic forn, naltros vem tindre la sort d’agafar un dia estranyament refrigerat i tot i així a la tarda vem suar de valent, certament a tota la ruta pràcticament no hi han ombres!! Sense moltes presses anem consumint quilòmetres amb moments de diversió com quant cansats de la pista improvisem per un caminet que va per el costat de la pista i va fent puja baixes constants i nosaltres com la canalla un rere l’altre divertint-nos!!!



Passem per poblets d’aquells que si tels diuen has de recórrer al mapa per ubicar-los com Figuerola del Camp o Prenafeta, aquest quan arribem ens donem compte que és on vem dormir l’any passat a la Trans de l’Escapa, ben macos i pintorescos tots ells i preparant-te per arribar a unes de les meravelles de la ruta, Montblanc amb les seves muralles i la seva presencia que et transporta segles endarrere, bé si no fos perquè just aquell cap de setmana estaven fent l’Acampada Jove i estava ple de tendes de campanya i algun que altre dormint a l’ombra de la muralla.



I tot això en només 20 kms de ruta, aquí la meva panxa comença a demanar teca però els meus companys m’informen que pararem a Poblet, doncs bé aguantarem. Prosseguim enfilant-nos suaument cap a l’Espluga de Francolí i d’allà cap al monestir, que ja el visualitzem.



Sortim a una carretera que ja ens porta cap a Poblet, en ella començo a baixar amb sensacions estranyes, noto la roda de darrera com si anés votant, penso que poder he punxat, paro, miro i tot bé, continuo baixant i el tema pinta raro, aprofito una parada per fer fotos al Monestir que ja s’exhibeix davant i repasso la roda i sorpresa!! Em trobo un bony al neumàtic de dimensions importants, més alt que els tacs per això notava que botava.... havia llegit per forums que en algunes Maxxis amb el làtex sortien bonys, buff quina put* !! Decideixo de moment ignorar el tema i tirar cap a esmorzar al Monestir, bé al pati del Monestir.






Poblet per si algú no hi ha estat dir que és espectacular, es mereix la visita , d’ell Josep Plà deia:
- Es un món de formes, de tradicions i de símbols.

Per si no fos poc es el conjunt cistercenc mes gran d’Europa i on hi ha la tomba del nostre gran rei Jaume I.

Així que ja ho sabeu cap a Poblet de visita (espai subvencionat per el monjo de la foto..)

Ja ben esmorzats prosseguim la ruta, ara el vent ja el comencem a enyorar i la calor cada vegada ofega més, l’objectiu d’aquest tram és arribar al Santuari de Vallbona de les Monges i per fer-ho continuem passant per poblets ínfims però ben curiosos com Montblanquet que es podria considerar la mínima expressió de Montblanc! Els paisatges durant la ruta són ben agradables, a part dels poblets i els fantàstics monestir passem per el costat de camps de palla acabada de llaurar amb un color daurat amb diferent matisos espectacular, camps de vinyes i plantacions de molins eòlics...



Després de tanta pista el camí ens dona una bona sorpresa, agafem un trencall i de la pista fàcil passem a un corriol infestat de pedres i esglaons, masses pedres la veritat però un tros on aguditzar els sentits de tant en tant s’agraeix !!!


Arribem a Vallbona de les Monges, m’apropo a l’entrada d’una església per baixar per unes escales, surt una noia hi penso ara em fotrà bronca per anar amb bici per allà i no em diu fins quarts de quatre no obren!!!
Penso, potser deu ser normal fer turisme amb les bicis per aquí!

Ja davant del Santuari ben assedegats lo primer que ens impressiona més que el santuari en si es una font amb diferents sortides que no para de treure aigua, ràpid a refrescar-se!!





I com diuen que al costat d’un gran home sempre hi ha una gran dona, doncs en aquest santuari trobarem la tomba de Violant d’Hongria, dona d’en Jaume I . Com veieu en aquesta ruta tenim tota la reialesa enterrada, queda pendent una visita al Monestir que tinc entès que té un claustre interessant.

Són les dues i la gana ja apreta de valent, rumiant què fer, i ho arreglem fent un petit vermut amb uns fruits secs de l’Angel, aquest home porta de tot a la Motxilla sembla el Doraimon!! , i continuar una horeta més amb l’idea de trobar un bar on recuperar forces dignament!!

Portem uns 62km així que endavant i a sumar uns pocs més que d’aquesta manera restaran menys desprès de dinar.
Ah detall d’allò mes curiós, en la parada a Vallbona aprofito per repassar la roda per veure quina pinta fa el bony i desprès de donar-li voltes i mes voltes a la roda per sorpresa de tots, el bony ja no hi es!!!! Em costa de creure-ho però millor així!!

Continuem la marxa i el camí s’enfila cap amunt sense grans pendents però ben bé ens estem deu quilometres pujant, sort que hem aplaçat el dinar si no amb la panxa plena i la calor sense compassió que està caient, ens morim!!! Superem el tema i veiem aparèixer al fons Belltall, lluny de dir mira un poble lo primer que s’escolta en el grup es:
- Un bar amb terrasseta!!!
‘No hace falta decir nada mas’

Arribem i el lloc ens obsequia amb una música de fira que surt d’uns altaveus a la terrassa, prou curiós però lo important són els conceptes:

Terrassa + beure + dinar

Així que lo dit, el lloc pinta ideal, seiem i apareix el cambrer, bé un vailet desganat al qual sa mare el deu obligar a treballar jutjant les poques ganes que li posa....
Amb tota la il·lusió del món, demanem beure i entrepans a lo que ens contesta:
- No fem entrepans, la cuina està ocupada amb el menjador.
Quin gerro d’aigua freda, ens resignem a treure les barretes, entrepans remollits i altres i això si almenys fem un beure ben fresc!!!!!


Un cop dinats, no tant bé com somiàvem, prosseguim la ruta primer amb baixada fins a Rocafort de Queralt, un altre poble encantador, i d’allà començar la pujada del dia....

Tot just estem a 400 mts i ens volen fer pujar fins a gairebé 900 mts. , al Puig de Comaverd, el desnivell no és exagerat si no fos perquè toca fer-lo en poc de 5 quilometres.



La pujada cada vegada tenia rampes amb percentatges més besties tot acompanyat per pedra solta, aquest tros es fa duret, bé a mi bastant dur.. la veritat es que tota la ruta que em trobo com frenat, sense xispa, gaudint de la ruta però també amb ganes d’acabar-la... Les últimes rampes són de plat petit i apretar les dents i ens deixen als peus d’una antena, la qual ja que estàvem allà l’acabem de pujar per coronar-ho del tot!!! Bé menys el Ruben que no ens entenem bé i quan me’n adono ja està pista avall!!



Fem les quatre fotos de rigor i cap avall a retrobar-nos amb ell, a mitja baixada l’Ada em crida, paro i em diu que a perdut el compta quilometres!!!! L’Angel no soc a temps d’avisar-lo i ja és abaix amb el Ruben . Pujo i com si fos un capitol del CSI comencem a pentinar la zona, amb poques esperances veient la quantitat de pedres que hi ha...
Caminem fins l’ultima rampa forta, la repetim, anem endavant, endarrere, res de res... desistim de la recerca i resignats comencem a baixar quant per sorpresa als pocs metres l’Ada divisa el Compta oeeeeeeeeeeeeee, vinga a la butxaca i cap avall!!!!

Desprès de l’ensurt i la pujada potent ara el terreny és ben animat, tot baixada amb trams ben distrets, aquí passem prou via i la imatge del bar de Santes Creus comença a ser un objectiu per tots!!! Llàstima que jo m’havia auto convençut que seria tot baixada fins Santes Creus i per putejar bàsicament, en els últims sis quilometres ens trobem un parell de pujadots inesperats, curts però intensos! També tot s’ha de dir , improvisem un tros de trialera bastant canyera, no tot és patir!!!

Amb tot arribem a Santes Creus, les fotos de rigor al magnífic Monestir i ara sí que fem la plena:

Bar + Terrassa + Entrepans oeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!




I això es tot, un altre gran dia de bona ruta i encara millor companyia!!!!!

Les dades:

110 km
2600 mt+