Sbd- St. Jeroni-Sbd Enformatjada total!

Aquest cap de setmana tocava CELEBRATION amb l’aniversari i sant del Santi, sant del pare, cunyat i sogra!! Mare meva ple al 15!! Així que per celebrar-ho ens hem afartat de formatge i hem completat una ruta que teníem pendent: Sabadell- St. Jeroni- Sabadell. Ja sabem que som uns formatgeros consagrats però aquest cap de setmana ens hem sortit, tot va començar el divendres quan al Santi se li va ocórrer comprar una Torta del Casar, mmmm quin sopar un bon plat de pasta a la marinera i sucant pa a la torta, per aportar els làctics i greixos que li falten a la pasta, jejejeje! Dissabte a les 7:30 ens posem en marxa cap a Montserrat. La ruta d’anada la de sempre, cap a Matadepera, Roques Blanques, la Casa de l’Obac .... però acollonits per la possible calor que, per sort, no és tanta com la del dijous passat, un airet la fa molt més suportable.

A dalt al Obac decidim començar la baixada (aquest cop no ens perdem!) i esmorzar a Rellinars. Allà busquem una ombra i ens fa companyia el gos de la masia que es veu que no ha esmorzat.

De seguida ens tornem a posar en marxa en direcció Vacarisses, el Palet i enfilant-nos a un collet abans de baixar a Monistrol. A Monistrol com a cada ruta el Santi demostra la seva habilitat sobre la bici i aconsegueix fer un gir de 90º complicadíssim en una rampa estreta i de pujada, evidentment sense posar peu a terra, jo n’hi ho provo...

A les 11:15 som al pàrking del cremallera i comencem l’atac al monestir, apa amunt!! Parem a la font de la Dóna Morta (mira que hi ha noms per posar...) a omplir aigua i la resta la fem del tiron, no parem ni a Santa Cecília i és que el Santi decideix posar el turbo, com m’agrada veure’l tirar amb ganes, tot i que encara no ha fet net dels genolls, se sent bé de cames, just al contrari que jo, que arribo renegant a Santa Cecília, les cames no estan fines i m’està agafant mal d’esquena i tot. Res que no pugui arreglar una parada per dinar a les portes del monestir amb l’obligatori pastís de..... FORMATGE!! Aquest cop però no hi ha els nostres paradistes preferits i hem de recórrer a una altra paradeta, això sí per si no tenim prou formatge abans de tot ens dona per provar un formatge de cabra i un d’ovella amb romaní. Apa tot cap dins! Després de l’entrepà i la cola toca el preuat pastís i com no amb espelmes incloses, el Santi no s’esperava pas que en portés un parell al mallot! Jo patia perquè no s’haguessin desfet pel camí! Però no...

Així que amb la panxa plena a les 13:30 comencem l’ascensió al cim, a St. Jeroni. Al inici ens acompanya un noi que no sabia que es pogués pujar més amunt i està encuriosit. Aviat comencen a picar les fortes rampes emporlanades i quan ja no podem més platillo i amunt.

Una curta baixada de descans fins el pla de les Taràntules i comencem el caminet de pujada més que distret que va cap a les antenes. Arrels, pedres, i trams d’escales, caminants i escaladors, això sí, els únics que anem en bici i és la segona vegada en pocs mesos! Abans d’arribar a l’ermita de St. Jeroni trobem a tres japonesos descansant abans d’arribar a dalt i com ens animen, ens aplaudeixen i criden: bravo, bravo! Amb el seu accent d’allò més peculiar, i és que l’estampa s’ho valia, no per mi que era un tram d’escales i anava pujant a peu sinó pel Santi que com que algunes eren baixes les pujava i sinó passava per un costadet de res que quedava lliure, fins hi tot jo l’aplaudia!

I ja arribant a dalt bici a l’esquena i escalinata a munt, tot entrenant pel Pas de Lona. Quina satisfacció fer el cim!

A dalt no perdem massa el temps ja que tenim sopar amb les famílies i encara hem de tornar a Sabadell tot pedalant. Ens ho passem teta fins al Pla de les Taràntules, és clar, ara toca tot de baixada, aquest cop faig un munt d’escales i sense anar amb la doble, que el dia que vaig passar per primer cop per aquí anava amb la Ghost i ara no sabia si també m’hi atreviria amb la Orbea. Tornem a arribar al Monestir, fem un Aquarius fresquet i continuem la baixada a les 15:30h. Baixem cap a la Calsina, primer per la carretera fins que agafem la pista que ens hi porta, allà el trencall que va cap a la Ruta de les Fonts i el parking del cremallera.

Travessem Monistrol i amunt cap al Coll de la Portadora. Ara ens toca baixar fins a Vacarisses i a partir d’aquí anar cap a Rellinars per on hem vingut però en aquesta direcció no ho hem fet mail i anem acollonits per la pujada que ens espera. Ho portem prou bé fins que al entrar a l’urbanització del Planet, ja tocant a Rellinars, ens venen a rebre un parell de carrers amb una pendent de por, apa Carrer del Roser i de les Camèlies amunt i a partir d’aquí sense pujar tan fins al bar que hi ha al costat de la Font de l’Homenatge. No sé perquè serà però ens fotem unes llaunes de cola en un tres i no res i omplim els bidons amb aigua fresca, que de caldo ja en tenim prou. Per fer via proposo pujar a la Casa de l’Obac per carretera, cosa estranya en mi, però no el Santi vol que quedi un track guapo i com menys asfalt millor, així que seguim desfent camí i anem a buscar la riera. Primer la cosa va pujant lleugerament amb alguna rampeta per anar escalfant, perquè mare de Déu les rampes que ens esperen per arribar fins l’Obac! Amb el Google Earth havíem detectat una pista que hi pujava diferent a la de baixada i havíem decidit que pujaríem per allà. És evident que a través del Google Earth un no aprecia si allò puja o baixa, era evident que baixada no en faria però hi ha uns rampots!! Així que amb el platillo traient fum, rampes amunt. Per sort, ara em trobo millor de cames que pujant al Monestir, que sinó...

Buscant una font descobrim l’antiga casa de l’Obac, l’Obac Vell, això sí de font ni rastre o sigui que al bar de la Casa Nova de l’Obac ens fotem un parell de coles més, el bar està tancat però el noi que el porta roda per allà i ens les treu per la porta de darrera. Fa estona que s’ha aixecat un aire important i aquí dalt li fot fort, fins hi tot les cadires de plàstic tenen tendència a aixecar el vol. Sense perdre massa temps al fer l’últim traguet emprenem l’última pujada del dia (si no comptem els 4 pisos d’escales que hem de fer per guardar les bicis) i sembla que la Cola li ha donat xispa al Santi que ara com al matí em porta traient la llengua, jejejeje ens anem turnant! A punt d’arribar al trencall que porta a l’urbantizació de les Pedritxes penso que podem baixar per allà per empalmar amb un corriol de la Rondelles del primer any i arribar a Matadepera més ràpid i distret. Dit i fet! Un cop al poble ja només ens queda tornar a Sabadell i com no ho fem pel corriol del Bosc de Can Deu.

A les 19:30h arribem a casa, 12 hores de ruta, 130 kms i 3.200 de desnivell i un somriure d’orella a orella. Ara ja podem seguir la celebració de sopar amb les famílies i com no podia ser d’una altra manera toca: fondue de formatge!!