diumenge, 26 de juliol de 2009

La Ruta del Cister - De Monestir a Monestir i ...


Com sempre durant la setmana donat voltes a on anirem a passejar amb les bicis, o encara millor a on anirem a fer turisme amb les bicis! Finalment la ruta guanyadora, la que treurem del sac de les pendents és la Ruta Del Cister.

Dissabte quedem ben d’horeta amb l’Angel i el Ruben a casa nostre, aquest cop pujarem tots amb la furgo, Així xino-xano fins a Santes Creus, només arribar el Ruben ens indica cap a l’aparcament perfecte, davant del bar ja amb previsió de la tornada, quin crack!!

Comencem la ruta i als 20 mt ja veiem que el tema promet, ja estem parats fent-nos fotos amb Santes Creus de fons, quina gran manera de fer turisme.

La pista és ample i fàcil però això sí ja apunta cap amunt tot i que la dificultat més gran que tenim és el fort vent que fa, que emprenya!!! Una de les altres virtuts de la ruta és que està molt ben senyalitzada amb marques del Gr a cada cruïlla però si això fallés l’Angel ràpid agafa el comandament i es posa davant indicant-nos totes les opcions, sort perquè si estic jo de guia amb gps i tot segur que ens perdem!! El vent ens emprenya però també refresca una mica l’ambient i això s’agraeix, avis important: Que ningú se li ocurreixi fer aquesta ruta a ple estiu, és un autèntic forn, naltros vem tindre la sort d’agafar un dia estranyament refrigerat i tot i així a la tarda vem suar de valent, certament a tota la ruta pràcticament no hi han ombres!! Sense moltes presses anem consumint quilòmetres amb moments de diversió com quant cansats de la pista improvisem per un caminet que va per el costat de la pista i va fent puja baixes constants i nosaltres com la canalla un rere l’altre divertint-nos!!!



Passem per poblets d’aquells que si tels diuen has de recórrer al mapa per ubicar-los com Figuerola del Camp o Prenafeta, aquest quan arribem ens donem compte que és on vem dormir l’any passat a la Trans de l’Escapa, ben macos i pintorescos tots ells i preparant-te per arribar a unes de les meravelles de la ruta, Montblanc amb les seves muralles i la seva presencia que et transporta segles endarrere, bé si no fos perquè just aquell cap de setmana estaven fent l’Acampada Jove i estava ple de tendes de campanya i algun que altre dormint a l’ombra de la muralla.



I tot això en només 20 kms de ruta, aquí la meva panxa comença a demanar teca però els meus companys m’informen que pararem a Poblet, doncs bé aguantarem. Prosseguim enfilant-nos suaument cap a l’Espluga de Francolí i d’allà cap al monestir, que ja el visualitzem.



Sortim a una carretera que ja ens porta cap a Poblet, en ella començo a baixar amb sensacions estranyes, noto la roda de darrera com si anés votant, penso que poder he punxat, paro, miro i tot bé, continuo baixant i el tema pinta raro, aprofito una parada per fer fotos al Monestir que ja s’exhibeix davant i repasso la roda i sorpresa!! Em trobo un bony al neumàtic de dimensions importants, més alt que els tacs per això notava que botava.... havia llegit per forums que en algunes Maxxis amb el làtex sortien bonys, buff quina put* !! Decideixo de moment ignorar el tema i tirar cap a esmorzar al Monestir, bé al pati del Monestir.






Poblet per si algú no hi ha estat dir que és espectacular, es mereix la visita , d’ell Josep Plà deia:
- Es un món de formes, de tradicions i de símbols.

Per si no fos poc es el conjunt cistercenc mes gran d’Europa i on hi ha la tomba del nostre gran rei Jaume I.

Així que ja ho sabeu cap a Poblet de visita (espai subvencionat per el monjo de la foto..)

Ja ben esmorzats prosseguim la ruta, ara el vent ja el comencem a enyorar i la calor cada vegada ofega més, l’objectiu d’aquest tram és arribar al Santuari de Vallbona de les Monges i per fer-ho continuem passant per poblets ínfims però ben curiosos com Montblanquet que es podria considerar la mínima expressió de Montblanc! Els paisatges durant la ruta són ben agradables, a part dels poblets i els fantàstics monestir passem per el costat de camps de palla acabada de llaurar amb un color daurat amb diferent matisos espectacular, camps de vinyes i plantacions de molins eòlics...



Després de tanta pista el camí ens dona una bona sorpresa, agafem un trencall i de la pista fàcil passem a un corriol infestat de pedres i esglaons, masses pedres la veritat però un tros on aguditzar els sentits de tant en tant s’agraeix !!!


Arribem a Vallbona de les Monges, m’apropo a l’entrada d’una església per baixar per unes escales, surt una noia hi penso ara em fotrà bronca per anar amb bici per allà i no em diu fins quarts de quatre no obren!!!
Penso, potser deu ser normal fer turisme amb les bicis per aquí!

Ja davant del Santuari ben assedegats lo primer que ens impressiona més que el santuari en si es una font amb diferents sortides que no para de treure aigua, ràpid a refrescar-se!!





I com diuen que al costat d’un gran home sempre hi ha una gran dona, doncs en aquest santuari trobarem la tomba de Violant d’Hongria, dona d’en Jaume I . Com veieu en aquesta ruta tenim tota la reialesa enterrada, queda pendent una visita al Monestir que tinc entès que té un claustre interessant.

Són les dues i la gana ja apreta de valent, rumiant què fer, i ho arreglem fent un petit vermut amb uns fruits secs de l’Angel, aquest home porta de tot a la Motxilla sembla el Doraimon!! , i continuar una horeta més amb l’idea de trobar un bar on recuperar forces dignament!!

Portem uns 62km així que endavant i a sumar uns pocs més que d’aquesta manera restaran menys desprès de dinar.
Ah detall d’allò mes curiós, en la parada a Vallbona aprofito per repassar la roda per veure quina pinta fa el bony i desprès de donar-li voltes i mes voltes a la roda per sorpresa de tots, el bony ja no hi es!!!! Em costa de creure-ho però millor així!!

Continuem la marxa i el camí s’enfila cap amunt sense grans pendents però ben bé ens estem deu quilometres pujant, sort que hem aplaçat el dinar si no amb la panxa plena i la calor sense compassió que està caient, ens morim!!! Superem el tema i veiem aparèixer al fons Belltall, lluny de dir mira un poble lo primer que s’escolta en el grup es:
- Un bar amb terrasseta!!!
‘No hace falta decir nada mas’

Arribem i el lloc ens obsequia amb una música de fira que surt d’uns altaveus a la terrassa, prou curiós però lo important són els conceptes:

Terrassa + beure + dinar

Així que lo dit, el lloc pinta ideal, seiem i apareix el cambrer, bé un vailet desganat al qual sa mare el deu obligar a treballar jutjant les poques ganes que li posa....
Amb tota la il·lusió del món, demanem beure i entrepans a lo que ens contesta:
- No fem entrepans, la cuina està ocupada amb el menjador.
Quin gerro d’aigua freda, ens resignem a treure les barretes, entrepans remollits i altres i això si almenys fem un beure ben fresc!!!!!


Un cop dinats, no tant bé com somiàvem, prosseguim la ruta primer amb baixada fins a Rocafort de Queralt, un altre poble encantador, i d’allà començar la pujada del dia....

Tot just estem a 400 mts i ens volen fer pujar fins a gairebé 900 mts. , al Puig de Comaverd, el desnivell no és exagerat si no fos perquè toca fer-lo en poc de 5 quilometres.



La pujada cada vegada tenia rampes amb percentatges més besties tot acompanyat per pedra solta, aquest tros es fa duret, bé a mi bastant dur.. la veritat es que tota la ruta que em trobo com frenat, sense xispa, gaudint de la ruta però també amb ganes d’acabar-la... Les últimes rampes són de plat petit i apretar les dents i ens deixen als peus d’una antena, la qual ja que estàvem allà l’acabem de pujar per coronar-ho del tot!!! Bé menys el Ruben que no ens entenem bé i quan me’n adono ja està pista avall!!



Fem les quatre fotos de rigor i cap avall a retrobar-nos amb ell, a mitja baixada l’Ada em crida, paro i em diu que a perdut el compta quilometres!!!! L’Angel no soc a temps d’avisar-lo i ja és abaix amb el Ruben . Pujo i com si fos un capitol del CSI comencem a pentinar la zona, amb poques esperances veient la quantitat de pedres que hi ha...
Caminem fins l’ultima rampa forta, la repetim, anem endavant, endarrere, res de res... desistim de la recerca i resignats comencem a baixar quant per sorpresa als pocs metres l’Ada divisa el Compta oeeeeeeeeeeeeee, vinga a la butxaca i cap avall!!!!

Desprès de l’ensurt i la pujada potent ara el terreny és ben animat, tot baixada amb trams ben distrets, aquí passem prou via i la imatge del bar de Santes Creus comença a ser un objectiu per tots!!! Llàstima que jo m’havia auto convençut que seria tot baixada fins Santes Creus i per putejar bàsicament, en els últims sis quilometres ens trobem un parell de pujadots inesperats, curts però intensos! També tot s’ha de dir , improvisem un tros de trialera bastant canyera, no tot és patir!!!

Amb tot arribem a Santes Creus, les fotos de rigor al magnífic Monestir i ara sí que fem la plena:

Bar + Terrassa + Entrepans oeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!




I això es tot, un altre gran dia de bona ruta i encara millor companyia!!!!!

Les dades:

110 km
2600 mt+

6 comentaris:

Power ha dit...

No shi val!
A mi nomes em porteu a fer rutes de 20 km i cuan no vinc sempre paseu de 100.Aixi mai em posare fort!

MarionaBTT ha dit...

Quina ruta més guapa!!! Encara sort que ús va bufar una mica d'aire que sino, sense una ombra pel camí...

Això de que la cuina estava ocupada fent dinars...segur que al nano li tocaria fer els entrepans, jejeje quines poques ganes de treballar, jejeje a aquest l'haurien de muntar en una bici i que ús seguís...

Ada ha dit...

Power, doncs esperat a veure la ruta d'aquest dissabte passat, jejeje....
Mariona, vem tenir molta sort! aquesta s'ha de repetir quan el dia encara sigui llarguet però no faci tanta calda!

Clara ha dit...

Ei ei ei quins records aquesta ruta la he fet jo, hem va agradar moltissim, es cert que n'hi han algunes pujades que de tant en tant fam una mica de mal pero les vistes son espectaculars, una forta abraçada

Aleix ha dit...

esta xula akesta ruta!no feien una marxa en btt el diumenge per akesta zona?????????????

Ada ha dit...

Ei Clara les vistes són lo millor!
Aleix, sí, vaig veure que aquest diumenge hi havia cursa, es debien asfixiar, nosaltres vem anar-hi el cap de setmana abans, aquest dissabte vem estar per Montserrat.