dimarts, 25 de març del 2014

Tracks de Ibiza. 1a etapa, autèntic Btt a Eivissa

Divendres al vespre ens trobem al aeroport de Barcelona el Dani, el Gerard, el Joan i nosaltres dos, anem a fer la Tracksd’Eivissa! La Fátima ja fa uns mesets que ha inaugurat aquesta nova ruta de la Tracks i teníem pendent anar a fer-la.

Com que sempre ens falten dies per a tot doncs intentarem fer-la en dos dies, la cosa està apretada, haurem de posar-nos les piles perquè la ruta consta de 226kms i més de 5.000 metres de desnivell, déu n’hi do.
Comencem bé, el Dani de dues maletes n'ha de fer una, per trobar el pàrquing hem de fer servir el comodí de la trucada...
Però finalment estem a punt per embarcar
Al aeroport d’Eivissa ens esperen la Fátima i la Vera que ens porten a sopar a un restaurant italià on ens posem les botes i carreguem piles per l’endemà. Ja amb els packs de benvinguda i les noves equipacions 2014 (per cert, molt xules) ens deixen al hotel Los Molinos on dormirem els dos dies, llàstima que no estiguem a ple estiu perquè quina piscina que té l’hotel!
nyam!!!
No hem deixat pas res, que bo el sopar!
Deliciós el tiramisú!
Equipació nova 2014, mola!
Preparem les coses que necessitarem demà i anem a dormir que a les 7 hem de baixar a esmorzar.

Tot i llevar-nos aviat acabem sortint a les 9 tocades ja que hem d’anar a l’oficina de la Tracks i posar-nos les bicis a mida, el Santi, el Dani i jo sortim amb les bicis de lloguer de la Tracks, així ens hem estalviat empaquetar i enviar les nostres. El Gerard i el Joan sí que han portat les seves.
bufet lliure per esmorzar, quin luxe
Els secrets del Dani, un munt de cafè i terrines de melmelada per esmorzar...
A punt per una altra aventura!
Posant les bicis de lloguer a punt
La Fátima ens fa el briefing de l’etapa i ens posem en marxa, sembla que farà un dia radiant.
La Fátima ens fa el briefing
Davant el mapa de l'illa, aquí comença tot
Ready to go!

De seguida que ens apartem d’Eivissa agafem corriols i per sorpresa nostra ens en farem un fart. La primera pujada ens té acollonits ja que ens ha de dur al infern, al menys així l’han batejada, la primera part és de bon fer però cap al final té unes rampes prou dures i ja dalt anem a buscar un punt geodèsic on fem un petit bucle per arribar-hi i ja allà ens fem la foto de rigor.

La pujada al Infern comença suau
Aquí no ho sembla però després s'anima
I arribo prou cansada

Però seguim pujant, ara per sender
Fins a trobar el punt geodèsic



Seguim de baixada atents a trobar l’entrada del corriol de torn que efectivament apareix, sempre s’ha d’estar al cas del track ja que es fàcil haver de deixar la pista per avançar per senders i corriols. Ens divertim i els de les bicis de lloguer anem agafant la mida a les bicis dobles que avui tenim de companyes, i la veritat és que a les zones pedregoses s’agraeix. Però en una de les baixades de pista el Dani punxa, apa, toca posar càmera.


Eivissa single tracks!
Ai pobret, quina carona de no haver trencat mai un plat
El Santi no se on s'ha fotut que porta la mà plena de punxes
vinyes eivissenques
Travessem la carretera que porta d’Eivissa a Sant Josep de sa Talaia per Can Jordi, una terrasseta que convida a fer un beure però on no podem sucumbir o no acabarem avui l’etapa, que tenim 106kms per fer. Ens anem apropant al mar i de seguida que el veiem ben a prop sortim un moment del track per apropar-nos a l’aigua, som a la cala d’es Jondal, amb unes bones vistes al forat de sa punta des Jondal.
Davant de Can Jordi, no parem gaire o ens hi quedarem
No ho ha pogut evitar, canalla :)
De seguida que veiem el mar ens hi hem d'apropar
El Gerard fent equilibris arriba fins la punta
El Gerard no és l'únic que fa cavallets, Joanet style

No ens encantem gaire i continuem cap a Es Cubells, primer ens enfilem una mica i gaudim de les vistes del turquesa Port de Porroig. Ja al poble anem al petit super i tot i ser ja més l’hora de dinar que la d’esmorzar comprem una presa de xocolata i uns brioixos que ens mengem amb vistes a l’encantadora església del petit poble enfilat sobre un penya-segat.
tram de pujada exigent, alguns pugen amb bici
D'altres caminem...
El Dani sobre Port de Porroig

Paradeta per picar alguna cosa, sota la palmera
L'església d'es Cubells, amb els seus contraforts, sostre pla i les parets més que blanques

A quarts de dues davallem del poble per unes escales i continuem per asfalt fins agafar, per darrera d’una casa el caminet vertiginós que porta a cala Llentrisca, una petita cala de pescadors on ara sí, caiem en la temptació i parem a fer un banyet.
Sortim d'es Cubells
Des de l'església fins al mar un munt de desnivell
Senderó de vertigen cap a cala Llentrisca
Es divisa l'aigua turquesa 


L’aigua és freda però com a fora fa la calor justa el contrast no és massa brusc i si està prou bé, però no ens hi podem encantar, així que ens tornem a enfundar la roba de bici i apa toca carregar les bicis per sortir de la cala pel sender en ziga-ziga, on val la pena girar la mirada de tant en tant per admirar les vistes.
El primer bany de l'any, que refrescant!
Lo bo s'acaba...
Anem agafant alçada
I les vistes valen la pena però costa empènyer les bicis
Sortim a la pista i arribem a un collet on apareix per primer cop l’imponent illot d’es Vedrà, impressionant, surt com si res de l’aigua una muntanya de 385 metres d’alçada, al voltant seu un munt de llegendes que parlen del Gegant d’es Vedrà, avistaments d’Ovnis, una mena de triangle de les Bermudes... moltes llegendes giren entorn d’aquest illot. Però la rampa que ve a continuació ens fa tocar de peus a terra, mare meva, una dura pujada en el punt de més calor de tot el dia.
Es Vedrà espectacular
Sense paraules
Costa enfilar-se fins dalt, al menys a mi, tot i que el Santi se’l veu la mar de bé. A més ens adonem, al menys nosaltres dos, anem molt justos d’aigua, normalment el nostre bidó és una mica més gran i no portem camelback, i el proper punt d’aigua que tenim marcat el trobarem d’aquí uns 15 kms i abans d’arribar-hi encara ens trobem dos pujades importants més.

La primera d’elles té unes rampes de formigó que treuen l’alè, especialment al Joanet i a mi que veiem com els altres tres se’n van anant a un ritme prou alegre, nosaltres ens ho agafem amb més calma. A dalt ens estan esperant i aprofitem per fer una barreta abans d’encarar la següent baixada que passa volant, llavors comencem l’aproximació a la pujada a Sa Talaia, les seves antenes ja fa estona que les anem veient, anem a atacar-les!

L’aproximació té una zona de senders de pujada molt xula i finalment agafem la pista que porta al cim, és mes suau que l’anterior però de nou ens quedem el Joanet i jo a la reraguarda, a més ell ara passa una petita crisi li fa mal l’abductor, que es queixa d’una antiga lesió. La pujada se’ns acaba abans d’arribar a les antenes perquè el track ens porta per un corriol que, sense perdre alçada, va voltejant la muntanya. Abans d’agafar-lo li dono un ibuprofè al Joanet.
en fila índia pels senderons d'Eivissa
Més a prop de sa Talaia
Anem fent el sender amb un tramet de caminar i tot però després arriba la baixada, quan hi estem ficats de ple el Dani torna a punxar. Llàstima perquè anem justos de temps. Mentre el Dani arregla la punxada amb el Gerard i el Santi, el Joanet i jo anem baixant al nostre ritme i arribem a Sant Josep de sa Talaia sense que els tres descenders ens hagin atrapat, que estrany.
El Dani ha punxat altra vegada
El Joanet entrant a Sant Josep
L'església de Sant Josep de sa Talaia i uns quants josepins, així és diuen els habitants del poble
Són quarts de 5 i encara ens falten gairebé 40kms així que mentre esperem aprofitem per demanar unes coles i entrepans per tots, quan arriben, es veu que el Dani ha punxat un cop més, es troben el dinar-berenar a punt per ser cruspit. Quina pausa més bona! 

Però no ens encantem i després de baixar un trosset per carretera tornem a enfilar-nos a sa Talaia per una altra banda, però sense arribar-hi dalt.
La pujada la fem molt bé, i el Joanet ja no té ni molèsties. Agafem un altre corriol que ens premia de nou amb imatges magnífiques d’es Vedrà però des d’un altre angle. Que guapo.


Els quilòmetres següents són molt més ràpids que el què hem fet fins ara. Després d’una baixada que ens porta gairebé de nou fins arran de mar, anem fent una mica de tot, pujades curtetes i suaus de pista, una d’asfalt, una corriolera més dreta, zones rodadores, senders revirats i molt distrets i anem avançant cap a Sant Antoni de Portmany.

Però el dia també avança i just quan arribem a la zona on el track transcorre gairebé tot per la costa coincidim amb la posta de sol, és difícil descriure la bellesa del moment. Des de la cala Codolar, passant sa Figuera Borda, les platges de Comte, cala Roja i cala Bassa, on hi ha força gent gaudint de l’espectacle de la posta de sol, anem rodant sota una llum crepuscular magnífica, i tot i que encara no ens il·lumina apareix la lluna ben plena davant nostre.
El Joanet creuant cala Codolar

magnífiques les vistes des de sa Figuera Borda

Passant per davant de l'Illot d'Espartar


No tenim temps, però parem un instant a gaudir del moment
I mirem endavant i ha aparegut la lluna
Encara il.luminats pel crepuscle entrem a la zona més urbanitzada d’es Caló, on les edificacions ja cobreixen tota la costa fins a Sant Antoni de Portmany, però tot i així el track ens porta, sempre que es pot, ben a la vora del mar, i així ens anem acostant a Sant Antoni mentre cau la nit, però entre la lluna plena i la llum de la civilització no tenim problemes per arribar on ens esperen la Fátima i la Vera, prova superada!!


Quina etapa més ben parida, però lo seu seria fer-la fraccionada per poder gaudir més de la ruta i l’entorn, parar a fer una cerveseta en alguna cala i algun altre banyet eivissenc. Ens han sortit 102 kms i quasi 2900 metres de desnivell, perquè després diguin que l’illa és plana!


Cansats però molt satisfets anem a guardar les bici i coneixem al Reque que ens acompanyarà demà i després la Fátima i la Vera ens porten amb cotxe cap a Eivissa, dutxeta bona i a entaular-nos per sopar, quina gana!
El recovery de 226ers que no falti, encara que sigui remanat amb el raspall de dents, jejeje
a sopar que hi ha gana!
Després d’un dia tan complert no hi ha ganes de fer gran cosa més però toca preparar una mica les maletes, que demà tenim 120kms per fer i a la nit tenim el vol de tornada, així que s’ha de deixar tot més o menys preparat.
La primera etapa, mitja illa ja és nostra!