diumenge, 2 de març de 2014

Quilometrada de finde!

Sí, sí, aquest finde hem fotut una bona quilometrada, però no amb les bicis, sinó amb vehicles motoritzats.

Ahir dissabte vem pujar amb el cotxe molt a prop de l'estació d'esquí de Boí i Taüll per gastar un regal de Nadal que va ser molt divertit, una activitat de raquetes de neu, moto de neu i trineu. La neu estava estupenda gràcies a la nevada del divendres, primer ens ha fet una mica de mala sang de no aprofitar-ho per esquiar però després ens ho hem passat com nens.
Trepitjant neu nova de trinca

Anem deixant rastre per no perdre'ns

Quines vistes!


Si amb les raquetes aquestes es pot córrer i tot!



I ara toquen motos


I per últim el trineu, llàstima que s'hagi de pujar a peu per gaudir de la baixada

video

I aprofitant que érem allà dalt una mica de visita turística per gaudir del romànic més pur, quina meravella de monuments que tenim a casa.
Sant Climent de Taüll, una meravella

Sant Joan de Boí
Frescos en una de les entrades de Sant Joan

I avui volíem anar a fer algo amb xispa, una cursa curta de les que fem poques vegades, d'aquestes explosives on acabes que no saps ni com et dius de tan apretar les dents. Però avui hi havia poc on triar, Sant Mordor Sacalm era un opció però allà acabes que no saps com et dius no per ser una cursa explosiva sinó perquè explotes literalment unes quantes vegades durant la ruta i amb el braç en fase de recuperació no era plan. Així que ens decantem per la opció B tot i que està a parir panteres, apa quilometrada amb la Petitona cap a Tivissa on hi fan una cursa de la Xallenger de les Terres de l'Ebre que es diu "A per la cabra" i perquè serà? doncs al 1er classificat li donen una cabra i a la 1a noia un conill, quines idees!

Total, que ens tornem a llevar ben d'hora ben d'hora i cap al sud s'ha dit. Ens plantem a Tivissa i de seguida ens trobem amb el crack del Francesc i el Javier, però no anem amb massa temps i cap a buscar dorsals i fer una volteta per provar si els nous plats i bieles, uns super Rex1 engranen bé, sembla que sí, així que cap a la sortida.
Quan es fa de dia un sol espaterrant fins que ens acostem a la serra de Tivissa on hi regna una negror...
Escalfant i provant el canvi. Quines vistes de Tivissa!

A la sortida amb el Javier i el Francesc
Fa una mica de vent i es tomba l'arc...

Avui volem provar de donar-ho tot, a veure si fem algo de xispa i aguanta el braç. De noies n'hi ha força, entre elles la Cristina Mascarreras i la Rosa Tena. Es dona la sortida i mica en mica les vaig passant totes i em poso primera a la primera pujada, em sento bé i vaig avançant posicions però els canvis d'última hora acostumen a donar algun problema i de seguida em surt la cadena entre el plat petit i el quadre, merda. Mentre intento treure-la passen la Cristina i la Rosa i arriba el Santi que m'ajuda.
Amb el problema arreglat ell surt com un coet i ja no el veig més, com puja el tio! i jo recupero la distància amb les dues noies i les avanço. Corono primera i agafo el sender revirat i pedregós amb molta gent i on ja em començo a notar una mica el braç però prou bé.

I bàsicament em passo tota la cursa apretant, apretant de pujada, apretant de baixada, apretant en pla... a les pujades guanyo posicions i a les baixades en perdo alguna i en un pla la cadena s'entossudeix en fer una mica el tonto, potser l'haurem de retallar però ara no ho faré pas.


De moment ni rastre de les noies però a falta d'uns 10kms de meta em començo a notar les cames una mica més cansades, tot i així apreto dents i endavant! L'última pujada no és dura però és llarga, uns 8 kms més o menys i cap a la meitat fem un tramet de corriol paral.lel a la carretera i en un tram de més pendent decideixo posar plat petit, error! em trobo pedalant sense cap resistència, molinillo! i en aquest tram el corriol és tot exposat, sort que aconsegueixo treure'm el pedal i posar peu a terra, per un moment em veig rodolant pendent avall. Apa, corro corriolet amunt i a dalt paro a posar la cadena però és massa tard, tinc a la Cristina a tocar, me n'adono quan ja torno a ser sobre la bici en un tram de pista de més visibilitat i ella també m'ha vist.

Així que toca fer l'últim esforç, diviso el poble i pedalo com una boja tot i el cansament de cames però en un tramet de corriol em creu-ho amb un biker que ja deu haver acabat i ha decidit tornar pel track de la cursa i em fa fer una maniobra estranya, per ensortir-me'n tiro amb força dels pedals però els duc una mica fluixos perquè des de lo del braç vaig més poruga i al estirar se'm deixen anar els pedals i amb aquestes que em passa la Cristina. Calo i a tot gas darrera seu que em tregui el menys possible, a 800 metres de meta sóc incapaç de tornar-la a atrapar, al final em treu uns 20 segons.
A l'arribada amb la Cristina
El millor de tot, com sempre a l'arribada, el Santi que m'ha tret uns 11 minuts que per boca seva sempre són 5, fideuà i fer-la petar amb uns i altres, un podi ben original, ens hi han portat amb un cotxe descapotable i a la Cristina li han donat un conill! Sort que m'ha passat a última hora, jejeje
Dinant fideuà a les 11:30....

Que xulos els plats i bieles noves, falta sincronitzar-ho una mica millor però fan molt bona pinta!

Tot curiós que et portin al podi amb un descapotable

Avui hem estat 4 al podi

I el podi dels nois amb la cabra

2 comentaris:

Charlie! ha dit...

Haguès pagat perquè us haguèssiu emportat una cabra i un conill a casa!!!!

Francesc Calvo ha dit...

Jo això de deixar a l'Ada sense conill ho segueixo veien molt lleig.