diumenge, 30 de desembre del 2012

A per la cinquena!! Volta pel Vallès 12/01/13


 

Com que estem a l’època nadalenca  i ja se sap que es una època de costums... nosaltres insistim i tornem a organitzar un altre ‘passejada’ per les nostres contrades i no us ho perdeu aquesta ja serà la 5ena !!!!!

 

Mare meva cada any ens escalfem el cap per trobar tota mena ‘d’encerrones’ i vosaltres cada any insistiu en tornar-hi.... la veritat crec que alguns dels que venen si els tiréssim pedres també repetirien!!

 

Abans que continuí amb la parrafada  posaré lo important i lo que us interessa, la data de la Volta:


Dissabte 12 de Gener del 2013

Vers l’any passat la filosofia ha canviat una mica però només per adaptar-nos als temps, l’any passat vem optar per fer com els polítics, ells retallen i pugen impostos i naltros vem treure quilòmetres i afegir desnivell, aquest any com que la tendència es rebre per tot arreu, res de retallades! Més quilometres i més desnivell!!

Doncs si aquest any serà generosa amb tot, amb tot menys amb temps.. ja que a l’allargar anirem una mica justos, tocarà passar via en lo possible, si estàs endrepant torrons ara, deixa’ls!! i per si de cas tingueu un llum a mans...

Ahir vem fer la prèvia tots dos i ja per començar vem gaudir d’una bona pajara per arribar al dinar... i una crujida interessant a l’acabar.  
A la foto sembla baixada però a la pràctica + del 20%

Mes cosetes, com sempre procureu vindre ben esmorzats penseu que com altres anys la majoria del desnivell està a la primera part de la ruta i aquest any: més! Ah si hi ha algu que fa allò de ‘base’ , de no pujar pulsacions... mala sort!!

Coses series:

Ara si un tema important, com l’any passat estem tancant el tema del dinar  amb un restaurant per tal que tot no sigui pedalar i ens puguem entaular una mica per fer-la petar. Així que seria molt important que ens confirmeu l’assistència lo abans possible per poder fer la reserva i portar endavant el tema. Per apuntar-vos podeu fer-ho aquí mateix amb un comentari o si preferiu enviant un correu a la següent adreça:

En aquest correu també respondrem els dubtes i qui vulgui el track potser també li enviarem però el vespre del dia abans i ben tard  que si no us el estudieu i perd la gràcia, la finalitat d’enviar el track es per que sigui més fàcil portar el grup no per què feu d’investigadors!!!

L’altre tema importantíssim, sobretot per els habituals , es que aquest any sortim d’un lloc diferent:

A Sant Quirze del Valles a la benzinera Repsol que hi ha a la Ronda Arraona, al costat de la  policia municipal i just davant del gimnàs/piscina municipal
            7:40h a la benzinera



Així que ja ho sabeu el dissabte 12 de gener ja us el podeu marcar com a complert, com sempre tot el dia!!

Ja sabem que és molt d’hora, fa molt fred i encara més mandra però millor anar amb temps per el que sigui i així no tindre que retallar la parada del dinar.... Aquest any insistim que anirem justos de temps així que procureu ser puntuals!!

Si veniu en cotxe (per la C-58 sortida 12 venint de Barna o sortida 14 venint de Terrassa) en principi s’aparca bé, just davant hi ha un descampat i si veniu amb tren l’estació de Sant Quirze dels Catalans està a cinc minuts. Si algu de fora Sabadell vol vindre pedalant que porti llums!! 

I com no en aquestes dates primer agrair-vos a vosaltres els bons moments que ens heu fet gaudir, els camins que hem descobert i sobretot les bones estones compartides!!


Desitjar-vos molt bones festes i un fantàstic 2013 ple de corriols i bons moments!!!!



dilluns, 24 de desembre del 2012

Deixem Delhi, descobrint Shimla


Divendre 23 de novembre. Shimla
Ens despertem, l’autocar està fent una maniobra en una carretera a prop d’un poble i de cop i volta tothom comença desfilar, hem arribat a Shimla, són aproximadament les 5:30h del matí. Baixem i com podem aconseguim que ningú ens ajudi a descarregar les nostres caixes i maletes, ens passem una bona estona dient a tothom – No, thanks – i és que quan arribes a algun lloc amb transport públic surten homes de sota les pedres, sigui l’hora que sigui, disposats a ajudar-te a canvi d’una propina, ho varem aprendre aviat només arribar al pàrking de l’aeroport de Delhi.
No paren de preguntar-nos a quin hotel anem, es deuen pensar que no els hi volem dir, però es que no ho sabem!

L’autobús marxa i mica en mica tota la gent que ha descarregat també, fins que ens quedem gairebé sols al mig de la carretera, només un parell d’homes que insisteixen per acompanyar-nos al nostre hotel, però ni tan sols sabem a quin hotel hem d’anar, en teoria havíem de tenir algú esperant-nos a la parada del bus.. finalment, tot i les hores intempestives, truco al Prakash, en nostre contacte del Hastpa Team. Per sort, mig adormit, però contesta i diu que ara mateix envia algú a buscar-nos, resulta que l’autobús ha arribat uns 30 minuts abans de lo que estava previst i per això el noi encara no havia arribat.

5 minuts després arriba el noi que ens ha d’acompanyar al hotel, li han dit que venim amb dues bicis però no que les bicis estan posades dins d’unes enormes caixes i, tot i que el cotxe és gran, no ens hi caben, el pobre noi havia muntant el portabicis al cotxe... finalment decidim fer dos viatges, primer jo i una de les bicis que ens quedem esperant-nos davant de l’hotel a que arribi la segona tanda amb el Santi i l’altra caixa. És increïble són les 6 del matí però pel carrer principal de Shimla ja hi ha força trànsit de camions carregant i descarregant pollastres, sacs de patates, canyeries i no sé quantes coses més, està clar, l’Índia no descansa ni de dia ni de nit.
Molt cotxe i només aconseguim posar-hi una caixa... i de mala manera, apa a fer viatges

Però nosaltres sí, necessitem descansar, tenim son! Així que un cop nosaltres i els nostres catxarros ens acomodem a la nostra habitació plena de taques de florit enormes del Crystal Palace ens posem a dormir cap a les 7 del matí. Abans de quedar-nos fregits decidim posar el despertador a les 11h del matí.
A dormir que ja toca

Però a les 10:45h sona el telèfon de l’habitació, és el Prakash que està a la recepció de l’hotel, es veu que ha vingut a donar-nos la benvinguda, li comentem que estàvem descansant i quedem al cap d’una hora. Ens posem les piles, una dutxa estupenda amb aigua calenta en el lavabo enorme de l’habitació i jo que ja tinc la panxa un xic espatllada, avui em toca dieta per tal de posar la panxa a lloc abans de començar a pedalar. Sort que l’habitació té un bon quarto de bany i paper de water, havíem llegit que a molts llocs de l’Índia encara no en fan servir...
El quarto de bany és enorme i té aigua calenta!

Una horeta més tard estem fent el te amb el Prakash, un nepalí una mica tímid que ve a donar-nos la benvinguda a Shimla i alguns detalls sobre la ruta que ens han preparat, de fet ens comunica que aquesta tarda ens rebran a la seva oficina bona part del Hastpa Team, la reunió a les 17:00h, mentrestant anem a descobrir Shimla.

Shimla, és la capital de l’estat de l’Himachal Pradesh, zona per on transcorrerà la nostre ruta, i és un dels destins turístics preferits per la població india i especialment pels recent casats. És una ciutat especial, que s’enfila muntanya amunt, només sortir de l’hotel ens captiva la seva imatge, resseguim amb la mirada un mosaic de cases amuntegades i la vista s’atura en un campanar grogós que sobresurt a la part alta de la muntanya, és l’emblema de la ciutat, l’Església de Crist juntament amb The Ridge, l’ample carrer, que més aviat sembla una plaça, on els turistes deambulen admirant les vistes que té el lloc. Però encara més amunt l’espectacular escultura rogenca del déu hindú Hanuman vigila la ciutat. És l’hora d’anar a descobir!
Shimla des de l'hotel
L'església de Shimla
Vistes de The Ridge des d'un miradro que hi ha al costat de l'església

Abans de marxar a conèixer Shimla en Prakash ens explica que hi ha un ascensor per pujar a la part alta del poble, on hi ha el mercat i la zona més turística, però nosaltres no li fem cas, Shimla ens intriga i la volem conèixer des de dins, observem que la majoria d’autòctons pugen per unes escales, a estones més amples a estones més estretes però sempre ben dretes, que zigzaguegen entre les cases del poble, aquesta és la nostre i ens hi enfilem amb decisió.

Aprofitem així també per començar a activar els nostres glòbuls vermells i és que les escales tenen tela i estem a més de 2.300 metres d’alçada, el nostre orgull ens pot però gairebé hem de parar a agafar aire. Les jaquetes de l’equip ens delaten i un noi que s’està rentant la cara fora de casa amb un cubell d’aigua i sabó ens crida des de lluny – Hi bikers! – ens fa els guiris més contents del món. Shimla és des d’on comença l’Mtb Himalaya, la cursa per etapes on hauríem volgut participar, així que al menys aquí comencen a estar acostumats a veure bikers de tant en tant.

Hem encertat pujant per aquí, la ciutat és molt activa, gent amunt i avall que ens miren estranyats, les escales ens porten directes al mercat de la carn, bàsicament pollastres pelats pengen de les paradetes i els carnissers que rumien si ens hem perdut. Seguim enfilant-nos i trobem el carreró de les ferreteries que desemboca al carrer de les fruiteries i verduleries, aquest més ample. 

El carrer de les pollastreries
El carrera de les ferreteries i coses diverses per la llar


I aquí que és més ample hi posarem les parades de verdures

Encara que sembli que ha de ser al contrari a la Índia gairebé tothom té mòbil

Ens fascina lo ben ordenades que tenen totes les peces. Com més amunt més a prop de la zona turística i comencen a aparèixer les paradetes de sabates fetes a mà, roba, teles... fins que arribem a The Mall, el carrer principal on les paradetes passen a ser botigues, algunes de marques ben conegudes com Adidas i s’intercalen amb llocs de menjar. Benvinguts a la Shimla turística.

Però ja un cop d’alt la meva panxa reclama protagonisme i tenim una missió urgent, trobar un lavabo! Per sort no costa gaire i en trobo un de públic, són letrines però hi corre l’aigua contínuament, sembla prou net, m’obro pas entre un grupet de noies adolescents que es pentinen les unes a les altres a l’entrada, les saludo – Namaste – i em deixen passar enriolades. Començo a descobrir que per aquí som un rara avis.

Les meves sospites es confirmen quan al retrobar-me amb el Santi al exterior, se’ns apropen corrent un grup de noies d’una escola i el seu profe ens demana si es poden fer una foto amb nosaltres, cap problema els hi diem i s’acaben fent un book, ara d’una en una, ara totes juntes, ara amb el profe, ara sense... mig Shimla mirant l’espectacle i nosaltres posant el nostre millor somriure.

Passegem per la zona més turística fins l’hora de dinar i entrem en un restaurant força concorregut davant d’una placeta que es diu Scandal Point. 


escultures d'Indira Gandhi per tot arreu, gairebé més que del propi Gandhi

La típica botigueta de souvenirs
Hanuman sempre atent al què passa a Shimla
Monos passejant-se per on volen del poble

A mi em toca un infinit plat d’arròs blanc, però el plat d’arròs del Santi és molt més emocionant, estranyament pica, jejeje! Però com un campió se’l acaba i va curtint el seu estomac.
Fent bondat...
Fa bona pinta...
Recoi si pica! Tant que acaba dinant amb samarreta de màniga curta

Tornem al hotel i comprovem que no té wifi, el Prakash ens ha dit que ens ha enviat per mail els perfil i informació de les etapes així que anem a la caça d’algun lloc amb wifi, només trobem un hotel de categoria on posa que n’hi ha, aconseguim que ens deixin connectar-nos a canvi de fer un te al restaurant, perfecte! És llavors quan veiem un mail del Prakash on ens deia que ens passaria a buscar aquest matí a les 10:00h al hotel ... i nosaltres que estàvem dormint tranquil·lament, el pobre s’ha esperat 45 minuts fins que ens ha trucat a l’habitació!
Capvespre a Shimla


Que no tenim magatzem? doncs els sacs per qualsevol lloc

A les 17:00h ja es fa fosc, una llàstima

Està clar que posaré a prova el turmell ràpid, les etapes són més complertes del què ens havia dit l’Ashish, però en tenim moltes ganes! Així que cap a les 17h tots il.lusionats anem a la reunió amb la gent de Mtb Himalaya. Ens reben el Mohit, l’Anil, el Prakash, el Narender i la Sunu, falta l’Ashish però treballa a Bangalore i no ha pogut venir, és molt lluny.
El Mohit dirigeix la reunió ell és el president de l'Hastpa

Ells demà marxen a fer prospecció per una nova cursa que volen organitzar el juliol 2013 per la zona de Spiti, la veritat és que fa molt bona pinta. Ens presenten al Narender, ells ens acompanyarà a nosaltres els 7 dies que estiguem pedalant, així a part de portar-nos l’equipatge si tinc molèsties al turmell puc pujar al cotxe. Surten etapes d’uns 80 kms, un parell de més llargues, de 140 kms, però aquestes tenen enllaç amb cotxe, sort! I una de més curteta però amb molt desnivell, ja ens ho anirem trobant. Sort n’hem tingut d’ells que amb un parell de setmanes ho han muntat tot, Thank you so much Hastpa Team!
El Santi amb l'Anil, dret darrera, i el Prakash

Abans de marxar els entreguem uns torrons que hem portat perquè tastin quelcom típic de Catalunya, a veure si els hi agradaran... i preguntem on hi ha una benzinera per poder inflar els neumàtics, portem el líquid per muntar el tubeless però necessitem més pressió que la de la manxa que duem. Sembla ser que no n’hi ha cap massa a prop, o ells creuen que no trobarem el què necessitem però resulta que l’Anil porta un petit compressor al cotxe, així que anem al hotel a buscar les rodes i els estris necessaris per tubelitzar-les i ja ens veus inflant-les a les fosques al mig de la carretera principal de Shimla. El compressor no té molta força i aconseguim tubelitzar-les totes menys la meva del darrera, com que demà tenim tot el dia per fer compres i preparar les bicis ja ens espavilarem per arreglar-la i sinó sempre podrem posar-hi una càmera.

Encantats amb Shimla a l’hora de sopar tornem a pujar a la part alta, hem vist un hotel on posava que feien pizzes i per la panxa pot estar bé, al menys ens assegurem que no sigui picant.. o això esperem. La tàctica és bona, sopem unes pizzes petitones molt bàsiques i segurament congelades, però per avui ens va perfecte, això sí el Santi ho remata amb una enxocolatada final.
El Santi fent-me enveja
De nit Hanuman ilumina Shimla

Per avui ja n’hi ha prou, tornem al hotel per descansar que bona falta ens fa i demà continuarem l’aclimatació a Shimla.
Aprofitem que anem a dormir aviat per llegir una mica

Només ens queda desitjar-vos un molt bon Nadal a tots i totes!!

dimarts, 11 de desembre del 2012

Barcelona - Delhi, anem a fer l'indi!



Destí Delhi!  

Dimecres 21 de novembre. Barna- Zurich- Delhi

Les caixes aprofitades al màxim
Som novells en això d'embolicar bicis però intentem protegir-les bé
I per fi arriba el dia, han passat moltes coses però els pares ens porten al aeroport i som a punt de fer el viatge més llarg de les nostres vides, cap a la Índia hi falta gent!

Tracteu-les bé, eh!
Primer es tracta de passar els esculls rutinaris, que els trastos no pesin més del permès, 23 quilos cada caixa de bici i 8 quilos l’equipatge de mà, superar l’escorcoll després de que l’arc de seguretat em piti tan sí com no, eren les bambes... i ara ja sí, som a la zona de Tax Free tot d’articles normalment a preus abusius però per passejar no fan pagar i tampoc per felicitar al Marc Marquez i al Emili Alzamora quan te’ls trobes a la cua d’embarcament.

Ara sí, ens enlairem, primer vol de Barcelona a Zurich, pur tràmit, això sí, quin luxe no volar amb low cost, un vol de dues horetes amb esmorzar i beguda inclosos, per nosaltres és tota una novetat. 
Emocionats per fi el viatge és una realitat
I un cop a Zurich comencen les corredisses, hem d’arribar a la terminal E que està comunicada amb la nostra per un metro i primer passar control de passaports i tot en 25 minuts. Superat i amb nota, arribem just abans de que obrin les portes per començar a embarcar.

I ara sí, el vol de veritat, Zurich – Delhi, són les 12:45 i ens enlairem, ens esperen unes 9 hores de vol, si a vegades ja se m’inflen les cames anant al cinema, com m’ho faré aquí? Doncs a l’hora de la veritat res de res, tot en ordre i altre cop ben alimentats i ben distrets, cada seient té una pantalleta on pots jugar al Tetris, veure pelis, seguir el recorregut de l’avió i sinó doncs tinc el meu llibre per passar els moments més avorrits.
Menú swissair, no hi falta de res
Puntuals a les 00:45 de la matinada, aterrem a Delhi, ara ens toca passar uns moments de nervis, molta cua pel control de passaports i visats i nosaltres pensant en si hauran arribat les bicis tan bé com nosaltres. Sembla que tenim els papers en regla, ens llancem a la cerca de dues caixes enormes amb les nostres companyes dins. No sembla difícil, poc després localitzem la sortida d’equipatges especials, és diferent a la cinta de les maletes convencionals, de fet la resta de passatgers del nostre vol ja fa estona que van desfilant amb les seves maletes però en canvi per la cinta d’equipatges especials ni rastre de les bicis, només caixes de televisors i més televisors... pregunto una vegada i una altra si pot ser que les bicis hagin sortit per un altre lloc i em diuen que no, que ja sortiran per aquí. Ja em veia les nostres bicis perdudes per l’aeroport de Barcelona o Zurich quan les trobem abandonades just darrera de la cinta normal dels equipatges, per sort són aquí!! 
Ens han fet patir però aquí les tenim!

Ens hem tret un bon pes de sobre, anem a canviar moneda i a buscar el nostre taxi.

S’obren les portes i un munt d’homes amb cartells plens de noms, quin mareig! Afinem la vista i en divisem un amb els nostres noms, sort que hem vist moltes pelis que sinó, jejeje

Amb penes i treballs aconseguim encabir les dues caixes dins el cotxe del Chaman, el nostre xofer, no és que el cotxe sigui petit, però és que les caixes són grosses i a més els seients no es mouen cosa que dificulta el puzzle. Però l’aventura no s’ha acabat, sortim del parking, negre nit, la claror dels fanals està difuminada per una mena de boirina, no sabem si és humitat, fum d’alguna fàbrica o simplement contaminació, acabem decantant-nos per aquesta última opció, què es pot esperar sinó d’una ciutat de més de 13 milions d’habitants?

És sortir de la zona de l’aeroport i comença un eslàlom de camions nocturn impressionant, es veu que a Delhi hi ha moltíssim trànsit per aquest motiu està prohibit que els camions circulin de dia, només poden fer-ho a partir de les 9 de la nit. I a les 2 de la matina ens trobem en plena hora punta, el nostre cotxe entre tots aquests camions sembla que s’hagin encongit, camions a banda i banda, clàxons sonant insistentment, cruïlles, rotondes, gent asfaltant carrers a cop de martell... però finalment arribem al Aura de Asia, l’hotel que ens han reservat els nostres amics del MTB Himalaya. 

Després d’una arribada una mica estressant, sembla un oasis, un cop despertem el recepcionista, i no és fàcil, està sotmès al més profund dels somnis, fem el check-in i a descansar una mica que hem quedat a les 10:00 amb el Chaman perquè ens dugui a fer un vol per Delhi.

Les caixes també descansen al hotel, els hi espera un bon periple  per la Índia
A la Índia ho tenen claríssim ;)

Dijous 22 de novembre. Turistejant per Delhi.

Vistes des de la finestra de l'hotel

El bus que ens ha de dur a Shimla, on comencem la ruta betetera, no surt fins les 8:30 del vespre així que tenim bona part del dia per intentar veure quelcom de Delhi. Quan fem turisme ens agrada sempre anar pel nostre compte, moure’ns amb transport públic com fan els autòctons per conèixer la realitat del país però aquest cop ens hem deixat portar, tenim poques hores i només sortir de l’hotel ens adonem que el trànsit diürn no és gaire millor que el nocturn, o potser encara és pitjor, d’acord de camions no n’hi ha, però entre cotxes, motos, busos, rickshaws, autorickshaws, ciclistes, carros i vianants el caos és l’amo i senyor dels carrers, això sí els indis s’hi entenen i sinó ho dissimulen molt bé. 
Trànsit i clàxons
I més trànsit i més clàxons
Tot és possible

Així que ja hem fet bé de deixar-nos portar. De seguida també confirmem una cosa, la banda sonora de Delhi la conformen milions de clàxons sonant alhora per carrers grans i petits, sense clàxon no ets ningú: Blow your horn!

El Chaman arriba puntual però no ve sol, l’Andy ens farà de guia. Segur que ens explica un munt de coses molt interessants però el nostre nivell d’anglès no ens permet seguir-li el ritme, i anem quedant-nos amb les coses bàsiques.
Som en una gran ciutat però que a estones sembla un petit poble

Durant el matí visitem un munt de coses, impossible haver-ho vist nosaltres sols sense un cotxe acompanyant-nos, si Delhi té milions d’habitants també té una extensió de terreny enorme.

Primer de tot ens porten a Old Delhi, on domina l’edifici del Red Fort, no el visitem per dins, és massa gran, però ben a prop visitem la Jama Masjid (la mesquita més gran de tot la India i construïda pel mateix arquitecte que el Taj Mahal) i el mercat que la rodeja, on fem una volteta en rickshaw per descobrir-ne els seus carrerons, plens a vessar i força ordenats per productes, que poden anar des de el carrer de les joieries, fins el carrer dels recanvis per a cotxes, si necessites res a la Índia segur que ho trobes aquí, això sí, s’ha de saber com buscar, jejeje
Jama Masjid. Ha de ser impressionant veure l'explanada plena de gent a la pregària dels divendres
Vistes del Red Fort des de la mesquita, com sempre el cel de Delhi encalitxat


Noies purificant-se abans d'entrar a resar

La part interior del temple

Intentant fer-nos una foto sense caure del rickshaw

Garlandes de flors típiques de la festa del Diwali
Passem per davant del temple Jainista Digamber, lo curiós és que dins acull un hospital  d'aus

Visió des del rickshaw

Per si no n'hi ha prou amb el trànsit paradetes al mig del carrer

I per si hi faltava alguna cosa també tenen vaques geperudes!
Passant per l'estret carrer on tots els comerços són de complements per a casaments
Una petita parada de dàtils

Tornem al cotxe i, rodejant el Red Fort, el Chaman ens porta fins el Raj Ghat, prop del riu Yamuna, un gran parc on va ser incinerat Ghandi i on hi ha la seva tomba, lloc de peregrinatge per a moltes persones. La veritat és que, lluny del bullici de Old Delhi, al Raj Ghat s’hi respira molta pau.
El Santi i l'Andy davant del Raj Ghat
De seguida veiem que de turistes en som uns quants però d’occidentals molt pocs, bàsicament hi ha indis de vacances, la setmana passada va ser la festa del Diwali i aprofiten per agafar-se uns dies.
Elefants! més atraccions pels turistes
De camí al restaurant on ens volen portar a dinar, visitem la India Gate, en memòria als soldats caiguts i després pugem per tota l’avinguda Rajpath, d’estil colonial, fins les portes de la President House, el palau residencial del president del país.

India Gate, un lloc tranquil on anar a passejar amb la família

Sempre hi ha una flama encesa en honor als màrtirs de les guerres
Cúpules dels edificis que ocupen diversos ministeris governamentals 
Per fi, un lloc amb poc trànsit i aquí hi ha un urbano!

I ara sí, toca el primer àpat a la Índia  la veritat és que ens han portat a un restaurant per turistes amb preus per turistes però amb cuina hindú, així que comencem a familiaritzar-nos amb els gustos d’aquí. Per començar uns nudels amb verdures, seguits de xai ofegat en una crema blanca i molt gustosa i per fer honor al país un pollastre tikka masala per anar-nos acostumant al menjar picant i com que som a Delhi encara podem regar-ho tot amb cervesa.

Sortim prou servits i prosseguim el tour, ens falta anar a visitar el Qutub Minar, un minaret escandalosament original, senzillament ens deixa bocabadats i tot el conjunt arquitectònic és espectacular.
Textures, formes i colors que ens recorden l'Alhambra 



72,5 metres de minaret!
I columnes molt ben adornades
A les 17:00h l’Andy i el Chaman ens deixen al hotel per venir-nos a recollir una estona més tard i dur-nos a l’estació d’autobusos de Mandi House des d’on surt el nostre Volvo bus cap a Shimla.
Pròxima nit al Volvo bus
Arribem amb temps, així que carreguem caixes i maletes al nostre bus i anem a sopar alguna cosa. Més pollastre picant amb rotis, el pa que es porta per aquí.
A sopar!
Puntuals tornem al bus, tenim una petita confusió i ens pensem que ens volen fer marxar amb un bus diferent al que havíem carregat les coses, però no, resulta que el nostre bus ha marxat a buscar gent en un altre lloc i ara torna per recollir més gent aquí. Comprovem que ho portem tot i cap a Shimla hi falta gent, ens disposem a passar la nit al bus, no sembla ser tasca fàcil, entre la conducció brusca, les carreteres asfaltades a trams, que el nostre conductor també sap fer anar el clàxon i parades per estirar les cames... anem fent cops de cap i no és fins ben entrada la matinada que agafem una mica més el son.

Shimla ens espera!