Barcelona - Delhi, anem a fer l'indi!

Destí Delhi!  

Dimecres 21 de novembre. Barna- Zurich- Delhi

Les caixes aprofitades al màxim

Som novells en això d'embolicar bicis però intentem protegir-les bé

I per fi arriba el dia, han passat moltes coses però els pares ens porten al aeroport i som a punt de fer el viatge més llarg de les nostres vides, cap a la Índia hi falta gent!

Tracteu-les bé, eh!

Primer es tracta de passar els esculls rutinaris, que els trastos no pesin més del permès, 23 quilos cada caixa de bici i 8 quilos l’equipatge de mà, superar l’escorcoll després de que l’arc de seguretat em piti tan sí com no, eren les bambes... i ara ja sí, som a la zona de Tax Free tot d’articles normalment a preus abusius però per passejar no fan pagar i tampoc per felicitar al Marc Marquez i al Emili Alzamora quan te’ls trobes a la cua d’embarcament.

Ara sí, ens enlairem, primer vol de Barcelona a Zurich, pur tràmit, això sí, quin luxe no volar amb low cost, un vol de dues horetes amb esmorzar i beguda inclosos, per nosaltres és tota una novetat. 

Emocionats per fi el viatge és una realitat

I un cop a Zurich comencen les corredisses, hem d’arribar a la terminal E que està comunicada amb la nostra per un metro i primer passar control de passaports i tot en 25 minuts. Superat i amb nota, arribem just abans de que obrin les portes per començar a embarcar.

I ara sí, el vol de veritat, Zurich – Delhi, són les 12:45 i ens enlairem, ens esperen unes 9 hores de vol, si a vegades ja se m’inflen les cames anant al cinema, com m’ho faré aquí? Doncs a l’hora de la veritat res de res, tot en ordre i altre cop ben alimentats i ben distrets, cada seient té una pantalleta on pots jugar al Tetris, veure pelis, seguir el recorregut de l’avió i sinó doncs tinc el meu llibre per passar els moments més avorrits.

Menú swissair, no hi falta de res

Puntuals a les 00:45 de la matinada, aterrem a Delhi, ara ens toca passar uns moments de nervis, molta cua pel control de passaports i visats i nosaltres pensant en si hauran arribat les bicis tan bé com nosaltres. Sembla que tenim els papers en regla, ens llancem a la cerca de dues caixes enormes amb les nostres companyes dins. No sembla difícil, poc després localitzem la sortida d’equipatges especials, és diferent a la cinta de les maletes convencionals, de fet la resta de passatgers del nostre vol ja fa estona que van desfilant amb les seves maletes però en canvi per la cinta d’equipatges especials ni rastre de les bicis, només caixes de televisors i més televisors... pregunto una vegada i una altra si pot ser que les bicis hagin sortit per un altre lloc i em diuen que no, que ja sortiran per aquí. Ja em veia les nostres bicis perdudes per l’aeroport de Barcelona o Zurich quan les trobem abandonades just darrera de la cinta normal dels equipatges, per sort són aquí!! 

Ens han fet patir però aquí les tenim!

Ens hem tret un bon pes de sobre, anem a canviar moneda i a buscar el nostre taxi.

S’obren les portes i un munt d’homes amb cartells plens de noms, quin mareig! Afinem la vista i en divisem un amb els nostres noms, sort que hem vist moltes pelis que sinó, jejeje

Amb penes i treballs aconseguim encabir les dues caixes dins el cotxe del Chaman, el nostre xofer, no és que el cotxe sigui petit, però és que les caixes són grosses i a més els seients no es mouen cosa que dificulta el puzzle. Però l’aventura no s’ha acabat, sortim del parking, negre nit, la claror dels fanals està difuminada per una mena de boirina, no sabem si és humitat, fum d’alguna fàbrica o simplement contaminació, acabem decantant-nos per aquesta última opció, què es pot esperar sinó d’una ciutat de més de 13 milions d’habitants?

És sortir de la zona de l’aeroport i comença un eslàlom de camions nocturn impressionant, es veu que a Delhi hi ha moltíssim trànsit per aquest motiu està prohibit que els camions circulin de dia, només poden fer-ho a partir de les 9 de la nit. I a les 2 de la matina ens trobem en plena hora punta, el nostre cotxe entre tots aquests camions sembla que s’hagin encongit, camions a banda i banda, clàxons sonant insistentment, cruïlles, rotondes, gent asfaltant carrers a cop de martell... però finalment arribem al Aura de Asia, l’hotel que ens han reservat els nostres amics del MTB Himalaya. 

Després d’una arribada una mica estressant, sembla un oasis, un cop despertem el recepcionista, i no és fàcil, està sotmès al més profund dels somnis, fem el check-in i a descansar una mica que hem quedat a les 10:00 amb el Chaman perquè ens dugui a fer un vol per Delhi.

Les caixes també descansen al hotel, els hi espera un bon periple  per la Índia

A la Índia ho tenen claríssim ;)

Dijous 22 de novembre. Turistejant per Delhi.

Vistes des de la finestra de l'hotel

El bus que ens ha de dur a Shimla, on comencem la ruta betetera, no surt fins les 8:30 del vespre així que tenim bona part del dia per intentar veure quelcom de Delhi. Quan fem turisme ens agrada sempre anar pel nostre compte, moure’ns amb transport públic com fan els autòctons per conèixer la realitat del país però aquest cop ens hem deixat portar, tenim poques hores i només sortir de l’hotel ens adonem que el trànsit diürn no és gaire millor que el nocturn, o potser encara és pitjor, d’acord de camions no n’hi ha, però entre cotxes, motos, busos, rickshaws, autorickshaws, ciclistes, carros i vianants el caos és l’amo i senyor dels carrers, això sí els indis s’hi entenen i sinó ho dissimulen molt bé. 

Trànsit i clàxons

I més trànsit i més clàxons

Tot és possible

Així que ja hem fet bé de deixar-nos portar. De seguida també confirmem una cosa, la banda sonora de Delhi la conformen milions de clàxons sonant alhora per carrers grans i petits, sense clàxon no ets ningú: Blow your horn!

El Chaman arriba puntual però no ve sol, l’Andy ens farà de guia. Segur que ens explica un munt de coses molt interessants però el nostre nivell d’anglès no ens permet seguir-li el ritme, i anem quedant-nos amb les coses bàsiques.

Som en una gran ciutat però que a estones sembla un petit poble

Durant el matí visitem un munt de coses, impossible haver-ho vist nosaltres sols sense un cotxe acompanyant-nos, si Delhi té milions d’habitants també té una extensió de terreny enorme.

Primer de tot ens porten a Old Delhi, on domina l’edifici del Red Fort, no el visitem per dins, és massa gran, però ben a prop visitem la Jama Masjid (la mesquita més gran de tot la India i construïda pel mateix arquitecte que el Taj Mahal) i el mercat que la rodeja, on fem una volteta en rickshaw per descobrir-ne els seus carrerons, plens a vessar i força ordenats per productes, que poden anar des de el carrer de les joieries, fins el carrer dels recanvis per a cotxes, si necessites res a la Índia segur que ho trobes aquí, això sí, s’ha de saber com buscar, jejeje

Jama Masjid. Ha de ser impressionant veure l'explanada plena de gent a la pregària dels divendres

Vistes del Red Fort des de la mesquita, com sempre el cel de Delhi encalitxat

Noies purificant-se abans d'entrar a resar

La part interior del temple

Intentant fer-nos una foto sense caure del rickshaw

Garlandes de flors típiques de la festa del Diwali

Passem per davant del temple Jainista Digamber, lo curiós és que dins acull un hospital  d'aus

Visió des del rickshaw

Per si no n'hi ha prou amb el trànsit paradetes al mig del carrer

I per si hi faltava alguna cosa també tenen vaques geperudes!

Passant per l'estret carrer on tots els comerços són de complements per a casaments

Una petita parada de dàtils

Tornem al cotxe i, rodejant el Red Fort, el Chaman ens porta fins el Raj Ghat, prop del riu Yamuna, un gran parc on va ser incinerat Ghandi i on hi ha la seva tomba, lloc de peregrinatge per a moltes persones. La veritat és que, lluny del bullici de Old Delhi, al Raj Ghat s’hi respira molta pau.

El Santi i l'Andy davant del Raj Ghat

De seguida veiem que de turistes en som uns quants però d’occidentals molt pocs, bàsicament hi ha indis de vacances, la setmana passada va ser la festa del Diwali i aprofiten per agafar-se uns dies.

Elefants! més atraccions pels turistes

De camí al restaurant on ens volen portar a dinar, visitem la India Gate, en memòria als soldats caiguts i després pugem per tota l’avinguda Rajpath, d’estil colonial, fins les portes de la President House, el palau residencial del president del país.

India Gate, un lloc tranquil on anar a passejar amb la família

Sempre hi ha una flama encesa en honor als màrtirs de les guerres

Cúpules dels edificis que ocupen diversos ministeris governamentals 

Per fi, un lloc amb poc trànsit i aquí hi ha un urbano!

I ara sí, toca el primer àpat a la Índia  la veritat és que ens han portat a un restaurant per turistes amb preus per turistes però amb cuina hindú, així que comencem a familiaritzar-nos amb els gustos d’aquí. Per començar uns nudels amb verdures, seguits de xai ofegat en una crema blanca i molt gustosa i per fer honor al país un pollastre tikka masala per anar-nos acostumant al menjar picant i com que som a Delhi encara podem regar-ho tot amb cervesa.

Sortim prou servits i prosseguim el tour, ens falta anar a visitar el Qutub Minar, un minaret escandalosament original, senzillament ens deixa bocabadats i tot el conjunt arquitectònic és espectacular.

Textures, formes i colors que ens recorden l'Alhambra 

72,5 metres de minaret!

I columnes molt ben adornades

A les 17:00h l’Andy i el Chaman ens deixen al hotel per venir-nos a recollir una estona més tard i dur-nos a l’estació d’autobusos de Mandi House des d’on surt el nostre Volvo bus cap a Shimla.

Pròxima nit al Volvo bus

Arribem amb temps, així que carreguem caixes i maletes al nostre bus i anem a sopar alguna cosa. Més pollastre picant amb rotis, el pa que es porta per aquí.

A sopar!

Puntuals tornem al bus, tenim una petita confusió i ens pensem que ens volen fer marxar amb un bus diferent al que havíem carregat les coses, però no, resulta que el nostre bus ha marxat a buscar gent en un altre lloc i ara torna per recollir més gent aquí. Comprovem que ho portem tot i cap a Shimla hi falta gent, ens disposem a passar la nit al bus, no sembla ser tasca fàcil, entre la conducció brusca, les carreteres asfaltades a trams, que el nostre conductor també sap fer anar el clàxon i parades per estirar les cames... anem fent cops de cap i no és fins ben entrada la matinada que agafem una mica més el son.

Shimla ens espera!