dijous, 30 de juny del 2011

Pas de Gosolans, Espectacular!!!!!

A quarts de 6 ja sona el despertador, avui la cosa es posa seria però la gran incògnita del dia era l’Ada, ahir al  vespre no estava gens clar si avui podria sortir desprès de la patacada però valenta que es ella surt disposada a tot! Lo primer esmorzar, com no un altre fantàstica coca, aquesta de xocolata, carregar-ho tot i marxar cap al mirador de Gresolets on començarem la ruta i on hem quedat amb els companys de Sentmenat.
Imponent Pedraforca
 Un cop a lloc comença la màgia, semblava una il·lusió les imatges tant espectaculars que se’ns presentaven davant, unes vistes increïbles per les quals no tinc adjectius però si unes fotos que parlen per si soles:

 Arriben el Sentmenat Team, salutacions i nosaltres que anem tirant per veure com es porten les ferides de l’Ada, aquests rai que no els costarà gaire atrapar-nos i més si venen frescos  .
Sentmenat Team al complert


 Arrenquem suaument per una pista que va tirant amunt però amb calma, em fa la impressió que avui les cames els hi costarà despertar però les meves preocupacions s’acaben ràpid, trencall a l’esquerra, terreny trencat i pujada important!!!!



Pujada de la mort!!


 Pocs minuts que portem i ja estem prement les dents, ara que lo millor per vindre.... això anava pujant fort, prou fort però quan portaven una estoneta així agafàvem un caminet estret amb pedres que era una autèntica paret , l’objectiu era clar intentar arribar lo més a munt possible pedalant i puc donar fe que tots ho vem provar  sense concessions, a mort!!!!!!  Fins acabar, com no amb la bici a l’esquena!!!
IronAda
 Muntanya generosa que ens obliga a fer un esforç brutal però ens torna a obsequiar amb unes vistes de pel·lícula, quin país més espectacular que tenim!!
Impressionant!
 Anem carenejant una mica fins plantar-nos a la falda del nostre cim, una paret que ens portarà fins al Pas de Gosolans, tot caminant com no!


 Els últims metres de la pujada difícils d’oblidar, prou còmics!!  Vaig davant amb la bici a l’esquena i veig que s’acosta ràpidament el Francesc i es clar com som pitjor que nens acabem els dos corrents carretejant la bici a vore qui arriba abans!! Però lo còmic del tema es que per l’altre banda acabaven d’arribar un grup d’excursionistes, cofois de fer el cim fins que ens veuen a nosaltres corrent com si fes baixada!!!!! Un d’ells ens va dir algu així com:

-         Home no ens feu això!! La feina que em tingut per pujar i vosaltres arribeu corrent amb la bici a l’esquena!!!! 
Arribant a Pas de Gosolans (2400mt)


 Certament no era gaire normal però vem riure una estona!! Com ja us ho podeu imaginar les vistes eren.... estic bavejant el teclat recordant-lo!!

No hi ha res que l'aturi!

 Si per arribar tocava caminar per baixar cap a la banda de la Cerdanya també, una pendent, unes pedres i sobretot una timba.... que feien posar el peu a terra amb convicció a tots, be a tots menys al Dani que no es gaire humà!!!

 Un cop perdem alçada i apareix el bosc, un regalet en forma de corriol bastant més practicable, xulo xulo!!!!


 Anem baixant fins arribar a Bellver on fem una estupenda parada a esmorzar al Cafe Nou gestionat per una companya de l’Ada on ens cuiden d’allò més!!!!!


Ben Entaulats
 Desprès de la parada la cosa canvia, fot una calor de por que ens obliga anar fent sense córrer massa per no morir, a més la pista que agafem cap als Cortals de l’Ingla sembla la ronda de Dalt,  millor dit la Bonanova ja que està plena de cotxes ostentosos amb famílies que han decidit gaudir de la natura en estat salvatge còmodament dintre del cotxe, ben be semblava que feien un safari i nosaltres erem les bèsties....


més de 30º!!
 Per sort passat el refugi encarem cap el Coll de Pendís amb molta més intimitat, la pujada en conjunt era suau però llarga, uns 10km i molt solejada!!

Coll del Pendís
 Ja a dalt del Coll, més vistes  xules i un corriol molt guapo i llarg, gran recompensa a l’ascensió que amb aixo i un tram curt de carretera anem a parar a Bagà on a diferència de l’esmorzar, aquí triem molt malament ... el Xiringuito!! Res d’entrepans i unes coles de 20cl  que no servien per gran cosa.... en fi per no encantar-nos massa dinem barretes, poc engrescador però fa el fet.



El xiringuito...
 Curiosament la continuació es com la de l’altre parada, en pujada i molta calor però ara la pujada fa ni més ni menys que 20km!!!!!

 Aquí si que tinc temps de tot, d’anar be, d’anar tocat, d’anar fent... quan ja quasi acabàvem l’ascensió  i per lo tant anàvem ben curtits ens sobrevolen un munt d’ocells d’aquests negres i grossos, no se si eren trencalossos però feien respecte i arribaven al moment més oportú jejee!!
Gallina de piel!!
 Ah us he explicat que durant tota la ruta las vistes eren ‘ de gallina de piel’ ?
 Superat el tema ja nomes quedava deixar-se caure fins al mirador on havíem aparcat !!!


Que dir més de la ruta ?  que ja es dijous i encara no me la puc treure del cap, tremenda però això si amb uns numeros també un xic ‘tremendus’...  en poc més de 80km calçàvem vora 3100 mt de desnivell positiu!!

Un cap de setmana d’alçada i com sempre amb molt bona companyia!!! 

dimarts, 28 de juny del 2011

Pont de Sant Joan, farcit de crema i rutes d'alçada: el Puigmal!

El Puigmal és un clàssic per nosaltres i intentem fer-li una visita cada any, l'incògnita sempre està en saber si es podrà fer cim, les forces però sobretot el clima són determinants. Aquest cop intentaré fer una crònica sense enrotllar-me, tot un repte per mi! Però comencem per la revetlla:
Amb la Petitona-taxi anem a buscar al Ru i al Francesc que venen conjuntats amb els punys... el Francesc s'esperava en el lloc més adient...

La temptació era gran però em vaig saber controlar, quina flaira!

De revetlla al camping de Planoles, arrenquem bé!

Quin tip de riure Ru! i això que tot era tamany mini!

Sant Joan sense foguera no és res, tot i això no li vem fer massa cas
Ara sí, les coses es posen series, l'atac al Puigmal després d'una nit on tot el camping estava de revetlla menys nosaltres:
El Francesc ja treu el cap: quins pelus!

Amb les cares que hi feu ningú diria que la coca estava collonuda!

Vinga ja estem llestos, mentre el camping dorm nosaltres ens posem en marxa

Dòrria ja venim!

Ens anem enfilant i la vall queda coberta de núvols

Però a nosaltres ens acompanya el sol i ja apreta, a Dòrria ens treiem la primera capa

 Sortint del poble agafem el GR, ara ja tot pista

El Francesc i el Santi xerrant per davant i el Ru i jo confessant-nos més enrere

Ascendim rodejats de ginesta, quina olor!

Toca trepitjar herba, bona senyal som a prop de la Creu de Meians i se'ns ha fet molt lleuger

Tant que decidim esmorzar una mica més amunt

La fletxa sobre la pedra ens indica el camí, apa preparem-nos per les rampes!

Paisatgísticament la ruta és espectacular!! Com m'agrada!

Com cada any concurs per veure qui puja més amunt

Total al final acabem tots igual... vinga empènyer les bicis amunt

La bici del Santi i els seus gadgets amb el Coll de la Creu de Maians de fons

Ara sí, 20 minutets d'esmorzar

L'esmorzar dóna ales al Ru que s'enfila pel prat d'herba com qui res i mira que s'enganxa!

Pedalant per aquests paratges es respira llibertat

Francesc que ja et veig!

Francesc, que no estic fent posturetes solo bici!

Buf, el què ens queda per arribar al Pas del Lladres, però veiem bicis enfilant-se per la pista, tota una motivació

Renoi, quina calda i el Francesc ha atrapat a l'altra expedició, com hi va!

El Ru arribant a Pas dels Lladres davant d'un dels altres expedicionaris, com dirien a Castelló ens els hem crujit!

Típica foto que no falti, el Puigmal a la dreta, al tanto que venim!

Pas dels Lladres el punt de reagrupament abans d'encarar el cim

El paisatge té un aire volcànic i el camí ben definit pica amunt

Algun tramet per agafar aire i esquivar pedres

La pujada s'endevina costeruda, queden poques clapes de neu

Tot i l'esforç que ens suposa pugem ràpid comparat amb els altres anys

Amb la motxilla vaig millor portant la bici a l'esquena, fa dies que hem activat el mode Ironbike, falta poc!

El Francesc està fort i amb les bambes per caminar va com un tiro, gairebé ja és dalt!

Ru, no li tiris la bici al Santi que hem pujat molt bé! si fins i tot hem avançat a gent que pujava a peu!

Després de 24 kms de pujada hem fet el cim!

Descansem i mengem una mica, a raser del vent fins i tot aquí dalt fa calor

2910 metres que fort!!

Nosaltres baixem i la boira puja, mala combinació

Quantes marietes hi ha? no m'hagués imaginat que n'hi havia a més de 2800 metres

Avall!!

Jo millor baixo a peu, això ho deixo per tu Santi

apa, l'altra que s'anima

Que es bonic això de la muntanya! i quina enveja que fa el nen...

Mireu quina campaneta més bonica! és la gensiana i està protegida al Puigmal

Una de les últimes pujades

Abans de començar a baixar ara si "del tiron"

Recoi què els hi ha passat amb aquests tres? amb la boira semblen isards! 

Quin canvi de temperatura!

Braços i mans cansades, el terreny no és descansat i són forces quilòmetres

En un dels últims trams de GR em torno a esparracar el genoll... noooooo

És clar, a qui se li ocurreix? El pinyo és important, un altres superman com a St. Hilari

Com sempre recompensa a la Corba, ens donen dinar a quarts de 5 de la tarda i sense fer escarafalls!

Som uns galtes!

Passant per Campdevànol entrem a l'hospital d'urgències, em fan  una cura i cap a la farmàcia de guàrdia a comprar iode i antiinflamatoris

Per fi un càmping com déu mana! Tot ben senyalitzat!

Ja som a Saldes pensant en la ruta del dissabte, el Pedraforca se'n va a dormir

I nosaltres també, espero poder pedalar demà i no pèrdrem la ruta del Pas de Gosolans...