Salut i Rauxa!!: Deixem Delhi, descobrint Shimla

Divendre 23 de novembre. Shimla

Ens despertem, l’autocar està fent una maniobra en una carretera a prop d’un poble i de cop i volta tothom comença desfilar, hem arribat a Shimla, són aproximadament les 5:30h del matí. Baixem i com podem aconseguim que ningú ens ajudi a descarregar les nostres caixes i maletes, ens passem una bona estona dient a tothom – No, thanks – i és que quan arribes a algun lloc amb transport públic surten homes de sota les pedres, sigui l’hora que sigui, disposats a ajudar-te a canvi d’una propina, ho varem aprendre aviat només arribar al pàrking de l’aeroport de Delhi.

No paren de preguntar-nos a quin hotel anem, es deuen pensar que no els hi volem dir, però es que no ho sabem!

L’autobús marxa i mica en mica tota la gent que ha descarregat també, fins que ens quedem gairebé sols al mig de la carretera, només un parell d’homes que insisteixen per acompanyar-nos al nostre hotel, però ni tan sols sabem a quin hotel hem d’anar, en teoria havíem de tenir algú esperant-nos a la parada del bus.. finalment, tot i les hores intempestives, truco al Prakash, en nostre contacte del Hastpa Team. Per sort, mig adormit, però contesta i diu que ara mateix envia algú a buscar-nos, resulta que l’autobús ha arribat uns 30 minuts abans de lo que estava previst i per això el noi encara no havia arribat.

5 minuts després arriba el noi que ens ha d’acompanyar al hotel, li han dit que venim amb dues bicis però no que les bicis estan posades dins d’unes enormes caixes i, tot i que el cotxe és gran, no ens hi caben, el pobre noi havia muntant el portabicis al cotxe... finalment decidim fer dos viatges, primer jo i una de les bicis que ens quedem esperant-nos davant de l’hotel a que arribi la segona tanda amb el Santi i l’altra caixa. És increïble són les 6 del matí però pel carrer principal de Shimla ja hi ha força trànsit de camions carregant i descarregant pollastres, sacs de patates, canyeries i no sé quantes coses més, està clar, l’Índia no descansa ni de dia ni de nit.

Molt cotxe i només aconseguim posar-hi una caixa... i de mala manera, apa a fer viatges

Però nosaltres sí, necessitem descansar, tenim son! Així que un cop nosaltres i els nostres catxarros ens acomodem a la nostra habitació plena de taques de florit enormes del Crystal Palace ens posem a dormir cap a les 7 del matí. Abans de quedar-nos fregits decidim posar el despertador a les 11h del matí.

A dormir que ja toca

Però a les 10:45h sona el telèfon de l’habitació, és el Prakash que està a la recepció de l’hotel, es veu que ha vingut a donar-nos la benvinguda, li comentem que estàvem descansant i quedem al cap d’una hora. Ens posem les piles, una dutxa estupenda amb aigua calenta en el lavabo enorme de l’habitació i jo que ja tinc la panxa un xic espatllada, avui em toca dieta per tal de posar la panxa a lloc abans de començar a pedalar. Sort que l’habitació té un bon quarto de bany i paper de water, havíem llegit que a molts llocs de l’Índia encara no en fan servir...

El quarto de bany és enorme i té aigua calenta!

Una horeta més tard estem fent el te amb el Prakash, un nepalí una mica tímid que ve a donar-nos la benvinguda a Shimla i alguns detalls sobre la ruta que ens han preparat, de fet ens comunica que aquesta tarda ens rebran a la seva oficina bona part del Hastpa Team, la reunió a les 17:00h, mentrestant anem a descobrir Shimla.

Shimla, és la capital de l’estat de l’Himachal Pradesh, zona per on transcorrerà la nostre ruta, i és un dels destins turístics preferits per la població india i especialment pels recent casats. És una ciutat especial, que s’enfila muntanya amunt, només sortir de l’hotel ens captiva la seva imatge, resseguim amb la mirada un mosaic de cases amuntegades i la vista s’atura en un campanar grogós que sobresurt a la part alta de la muntanya, és l’emblema de la ciutat, l’Església de Crist juntament amb The Ridge, l’ample carrer, que més aviat sembla una plaça, on els turistes deambulen admirant les vistes que té el lloc. Però encara més amunt l’espectacular escultura rogenca del déu hindú Hanuman vigila la ciutat. És l’hora d’anar a descobir!

Shimla des de l'hotel

L'església de Shimla

Vistes de The Ridge des d'un miradro que hi ha al costat de l'església

Abans de marxar a conèixer Shimla en Prakash ens explica que hi ha un ascensor per pujar a la part alta del poble, on hi ha el mercat i la zona més turística, però nosaltres no li fem cas, Shimla ens intriga i la volem conèixer des de dins, observem que la majoria d’autòctons pugen per unes escales, a estones més amples a estones més estretes però sempre ben dretes, que zigzaguegen entre les cases del poble, aquesta és la nostre i ens hi enfilem amb decisió.

Aprofitem així també per començar a activar els nostres glòbuls vermells i és que les escales tenen tela i estem a més de 2.300 metres d’alçada, el nostre orgull ens pot però gairebé hem de parar a agafar aire. Les jaquetes de l’equip ens delaten i un noi que s’està rentant la cara fora de casa amb un cubell d’aigua i sabó ens crida des de lluny – Hi bikers! – ens fa els guiris més contents del món. Shimla és des d’on comença l’Mtb Himalaya, la cursa per etapes on hauríem volgut participar, així que al menys aquí comencen a estar acostumats a veure bikers de tant en tant.

Hem encertat pujant per aquí, la ciutat és molt activa, gent amunt i avall que ens miren estranyats, les escales ens porten directes al mercat de la carn, bàsicament pollastres pelats pengen de les paradetes i els carnissers que rumien si ens hem perdut. Seguim enfilant-nos i trobem el carreró de les ferreteries que desemboca al carrer de les fruiteries i verduleries, aquest més ample.

El carrer de les pollastreries

El carrera de les ferreteries i coses diverses per la llar

I aquí que és més ample hi posarem les parades de verdures

Encara que sembli que ha de ser al contrari a la Índia gairebé tothom té mòbil

Ens fascina lo ben ordenades que tenen totes les peces. Com més amunt més a prop de la zona turística i comencen a aparèixer les paradetes de sabates fetes a mà, roba, teles... fins que arribem a The Mall, el carrer principal on les paradetes passen a ser botigues, algunes de marques ben conegudes com Adidas i s’intercalen amb llocs de menjar. Benvinguts a la Shimla turística.

Però ja un cop d’alt la meva panxa reclama protagonisme i tenim una missió urgent, trobar un lavabo! Per sort no costa gaire i en trobo un de públic, són letrines però hi corre l’aigua contínuament, sembla prou net, m’obro pas entre un grupet de noies adolescents que es pentinen les unes a les altres a l’entrada, les saludo – Namaste – i em deixen passar enriolades. Començo a descobrir que per aquí som un rara avis.

Les meves sospites es confirmen quan al retrobar-me amb el Santi al exterior, se’ns apropen corrent un grup de noies d’una escola i el seu profe ens demana si es poden fer una foto amb nosaltres, cap problema els hi diem i s’acaben fent un book, ara d’una en una, ara totes juntes, ara amb el profe, ara sense... mig Shimla mirant l’espectacle i nosaltres posant el nostre millor somriure.

Passegem per la zona més turística fins l’hora de dinar i entrem en un restaurant força concorregut davant d’una placeta que es diu Scandal Point.

escultures d'Indira Gandhi per tot arreu, gairebé més que del propi Gandhi

La típica botigueta de souvenirs

Hanuman sempre atent al què passa a Shimla

Monos passejant-se per on volen del poble

A mi em toca un infinit plat d’arròs blanc, però el plat d’arròs del Santi és molt més emocionant, estranyament pica, jejeje! Però com un campió se’l acaba i va curtint el seu estomac.

Fent bondat...

Fa bona pinta...

Recoi si pica! Tant que acaba dinant amb samarreta de màniga curta

Tornem al hotel i comprovem que no té wifi, el Prakash ens ha dit que ens ha enviat per mail els perfil i informació de les etapes així que anem a la caça d’algun lloc amb wifi, només trobem un hotel de categoria on posa que n’hi ha, aconseguim que ens deixin connectar-nos a canvi de fer un te al restaurant, perfecte! És llavors quan veiem un mail del Prakash on ens deia que ens passaria a buscar aquest matí a les 10:00h al hotel ... i nosaltres que estàvem dormint tranquil·lament, el pobre s’ha esperat 45 minuts fins que ens ha trucat a l’habitació!

Capvespre a Shimla

Que no tenim magatzem? doncs els sacs per qualsevol lloc

A les 17:00h ja es fa fosc, una llàstima

Està clar que posaré a prova el turmell ràpid, les etapes són més complertes del què ens havia dit l’Ashish, però en tenim moltes ganes! Així que cap a les 17h tots il.lusionats anem a la reunió amb la gent de Mtb Himalaya. Ens reben el Mohit, l’Anil, el Prakash, el Narender i la Sunu, falta l’Ashish però treballa a Bangalore i no ha pogut venir, és molt lluny.

El Mohit dirigeix la reunió ell és el president de l'Hastpa

Ells demà marxen a fer prospecció per una nova cursa que volen organitzar el juliol 2013 per la zona de Spiti, la veritat és que fa molt bona pinta. Ens presenten al Narender, ells ens acompanyarà a nosaltres els 7 dies que estiguem pedalant, així a part de portar-nos l’equipatge si tinc molèsties al turmell puc pujar al cotxe. Surten etapes d’uns 80 kms, un parell de més llargues, de 140 kms, però aquestes tenen enllaç amb cotxe, sort! I una de més curteta però amb molt desnivell, ja ens ho anirem trobant. Sort n’hem tingut d’ells que amb un parell de setmanes ho han muntat tot, Thank you so much Hastpa Team!

El Santi amb l'Anil, dret darrera, i el Prakash

Abans de marxar els entreguem uns torrons que hem portat perquè tastin quelcom típic de Catalunya, a veure si els hi agradaran... i preguntem on hi ha una benzinera per poder inflar els neumàtics, portem el líquid per muntar el tubeless però necessitem més pressió que la de la manxa que duem. Sembla ser que no n’hi ha cap massa a prop, o ells creuen que no trobarem el què necessitem però resulta que l’Anil porta un petit compressor al cotxe, així que anem al hotel a buscar les rodes i els estris necessaris per tubelitzar-les i ja ens veus inflant-les a les fosques al mig de la carretera principal de Shimla. El compressor no té molta força i aconseguim tubelitzar-les totes menys la meva del darrera, com que demà tenim tot el dia per fer compres i preparar les bicis ja ens espavilarem per arreglar-la i sinó sempre podrem posar-hi una càmera.

Encantats amb Shimla a l’hora de sopar tornem a pujar a la part alta, hem vist un hotel on posava que feien pizzes i per la panxa pot estar bé, al menys ens assegurem que no sigui picant.. o això esperem. La tàctica és bona, sopem unes pizzes petitones molt bàsiques i segurament congelades, però per avui ens va perfecte, això sí el Santi ho remata amb una enxocolatada final.