dimecres, 29 de maig de 2013

Rally di Romagna 5a etapa

Buf, ens llevem amb una mandra descomunal, després de lo d'ahir poques ganes d'agafar la bici i menys de barallar-se amb la Ivonne... però hem vingut aquí a fer Btt i ser finishers del Rally di Romagna i no ens quedarem pas al hotel. Així que ignorem la mandra i engeguem amb els preparatius de cada dia, ahir però va arribar un autocar de jubiltas alemanys i ens han ocupat el menjador i s'han menjat tot el "prosciuto" i el "formaggio" quin desastre, jejeje
El bufet lliure de l'esmorzar sembla un super

Esmorzem com podem, ens vestim, agafem les eines i el jalar i a fer l'escalfament de rigor pel poble. Baixem al village i al cap de poc ens criden a la sortida, avui toquen 60kms més amb 2000 de desnivell, segons diuen bastant tècnics.
Escalfament rutinari per Riolo Terme

El Reini, líder de máster 40 passejant un dels seus nens abans de la sortida

Tots a punt per sortir? jo no!

Com cada dia sortim neutralitzats, avui uns 7 kms, per variar el belga em dóna palique, fa força aire de cara, bastant emprenyador, esperem que pasi desapercebut dins del bosc. I quan s'aparten les motos campi qui pugui! Agafem la mateixa pista fangosa que a la segona etapa i la Ivonne que està a la que salta, hi entre davant meu. Malament... la segueixo de prop, un cop de branca a la cara, un altre a la cama però la segueixo fins arribar a un bassal, el de davant seu s'acollona i baixa de la bici, ella ràpidament el passa per la dreta, però quan vaig a passar jo el tio em talla, merda, entre que arranquem i no arranquem ja se'n va uns metres preciosos.

Intento mantenir la compostura, penso que el diumenge la vaig passar poc després de sortir de la pista aquesta però sortim cap a l'altra direcció i amb pujada de pista asfaltada dureta fins a una carretera. Apreto i arribo a la carretera havent avançat un parell, però hi entro sola i el vent bufa de cara, és fals pla cap amunt i veig com la Ivonne va enganxada a un grupet més endavant, per més que apreto tota sola no avanço igual de ràpid i m'estic desfondant. Em passen un parell dels de davant, als quals no els puc agafar la roda, i finalment m'atrapen els dos que he passat a la pujada, amb ells vem compartir estones ahir i ens ajuntem els tres per començar la pujada llarga.

Primer els vaig seguint però cada cop em costa més i amb aquestes arriba el Santi que sempre ve amb una força i energia que fan enveja. Agafem un ritmet d'anar fent perquè les meves cames no donen per més però anem veient a la Ivonne. Em començo a atabalar, vull tirar ara a la pujada per apropar-m'hi i no puc perquè el quàdricep de la cama dreta està que m'explota. Per fi toca baixada, primer per pista, puc respirar una mica però no relaxar-me perquè hem de baixar a tope per no perdre la Ivonne, així que anem amb els 5 sentits posats i és llavors quan veig que el Santi s'equivoca de camí, el crido i jo trenco ràpidament per on marquen les senyals mentre ell fa mitja volta i en baixada ja se sap que sempre és emprenyador haver de recular.

Agafo sola el sender divertit de baixada, que estrany veig poques roderes i no sento ningú ni davant ni darrera, hi ha cintes però començo a dubtar i si aquest sender és fa al final de l'etapa però al revés? Vaig avançant, surto del sender i toca pujada forta cap amunt al mig d'un prat d'herba, la cosa fa millor pinta, hi ha un cartell que avisa d'avituallament a 100 metres i començo a sentir veus per darrera. Amb aquestes que em passa el belga, el primer de la general, que s'ha colat en el mateix lloc que el Santi però ell se'n ha adonat més tard, però pel què diu tampoc li preocupa massa, té cames per això i per més, quina enveja!

Arribo al avituallament, agafo un got de cola i endavant, qui m'ho havia de dir que els primers dies ni parava però ara... ràpidament continuo i m'atrapen dos o tres més que s'han equivocat. Creue'm un poblet i aprofito per prendrem un gel tot just comencem la segona pujada. És agafar la primera rampa i dalt veig a la Ivonne, sembla que ella no s'ha equivocat, quina llàstima, jejeje.

Motivada al veure-la començo pujant amb força però em desinflo en un tres i no res, arriba el Santi se'm posa davant i ha d'afluixar sino no el segueixo, ara no puja fort, és d'anar fent però la cama dreta ni anar fent ni punyetes, es declara en vaga i així veiem com la Ivonne i la resta es van distanciant.

Com no pot ser d'una altra manera la pujada se'm fa eterna, i encara ens atrapa el Denis, amb qui vem rodar els primers dies però que ahir vem deixar força enrere i el Walter, la parella de la Ivonne que sempre ha rodat darrera nostra, quina decepció, ho estic fent fatal. Per rematar-ho arribem al Monte Bataglia i, tal com ens havien dit, s'ha de caminar, un sender amb uns esglaons enormes i forta pendent ens porten a una torre de vigilància molt guapa. Però caminant tampoc ho faig bé, i el Santi em treu metres amb facilitat. Dalt hi ha el segon avituallament, un got de cola, un tros de platan a la boca i comencem a baixar.

Amb la boca ben plena, em tiro per la pendent amb uns esglaons macos i hi ha els fotògrafs, l'Ester (la dona del Miguel Angel), gent de l'organització i jo que no m'estavello de miracle, però al final o salvo prou bé i anem a parar a la pista.

Continuem de baixada, concentrats a tope per fer-ho bé, hi ha trams de tot, de pista, reguerots, corriol, la veritat és que és molt guapo, el Walter es queda una mica enrera i en canvi ens atrapa l'Emanuele, un altre amb qui hem compartit quilòmetres i un dels 4 d'ahir que al final vem passar. Ara toca un tram punyetero, majoritàriament de baixada però combinat amb rampes dures, trencacames total.

Anem fent els tres amunt i avall, ara per zones amb l'herba molt alta, creuem un  prat amb unes vaques marrons mirant-nos en fila, baixadeta un pèl fangosa, vaja que tenim una mica de tot i arribem al tercer avituallament. Continua la mateixa tònica, baixada divertida i de cop una pujada tremenda per un sender empinat de mala manera en mig d'un prat verd. Jo en faig bona part muntada quan els demés caminen però el Santi la fa tota, és la seva especialitat, deixar a tothom amb un pam de nas.

Però en el sender de baixada que ve a continuació l'Emmanuel entra davant i el perdem. Després d'una baixada llarga i intensa, per un sender estret entre vegetació i algun reguerot tornen les rampes al voltant d'un camp de vinyes, el Santi m'ha agafat uns metres, no el diviso i començo a sentir un soroll a la roda de darrera, dubto és una branca tocant els radis? un radi trencat? clonc, clonc, clonc, clonc... el soroll persisteix, no vull parar perquè el Santi se'm en anirà més però al final ho faig just a l'entrada d'un corriol de pujada, no sigui que al final trenqui res. És una branca enganxada entre la cadena i la roldana inferior, mentre em barallo per treure-la em passen dos, un de groc i el Walter.

Ja sense sorollets em poso a pujar pel sender i puja que pujaràs i rampes dures seguides de rampes més dures, els altres dos de seguida posen peu, jo també acabo caminant en algun tram però per normal general arribo més amunt fins que els passo als dos. Just quan estic passant al Walter arribem dalt i em veig el Santi tan tranquil esperant-me prenent un gel.

Una mica de baixada, primer suau i després un tram prou dret per la cresta d'una muntanyeta que ens porta fins un poblet que hi ha a sota. Però lo bo està per arribar, un altre sender interminable de pujada, i aquest ja el recordo de l'any passat, per sort les cames em van millor aquí amb el terreny exigent que a la pujada llarga i suau, qui les entengui que les compri. Anem fent l'un darrera l'altre a un bon ritmet fins que atrapem a un altre dels 4 d'ahir. A la part alta el sender té algun descans però no ens deixem enganyar, les rampes apareixen sobtadament, lo bo és que segueixo enrecordant-me'n i no m'agafa per sorpresa. Ara sí trenquem a l'esquerra i de baixada, això ja és nou, toca baixar!

Queden encara més de 15 quilòmetres per meta, però si el perfil no ens enganya són majoritàriament de baixada primer i plans de rodar després, només dos o tres tramets petits de pujada ens fan pujar pinyons però podent aguantar el plat. I sí, al final rodar, rodar i més rodar, el Santi més que una 26 sembla que porti una 32 i avui no se li acaben les piles, quina sort que té. Apareixem una pista asfaltada molt i molt familiar, recoi si és per on acabem cada dia, així que per 5è dia agafem el repatxó de la mort, passem les vinyes, creuem la carretera i arribem a la gincama, on cada dia anem més ràpid, fa pal repetir però l'avantatge és que t'ho aprens. Arribem al village deixant anar els últims cartutxos i creuem la línia de meta amb les cames fetes pols però amb una etapa més finalitzada, yuhu!
Fent amics :) amb el Luca, el Fabrizio i l'Emanuele

Pel què fa a la Ivonne, veient com m'ha anat el dia avui sí que ho dono tot per perdut, anem tranquil.lament a menjar-nos el plat de pasta i buidar un parell de coles mentre el Gino i el Miguel Angel ens expliquen com els hi ha anat la jornada i al anar a rentar les bicis veig que ja han penjat la provisional, la miro i sorpresa.... la Ivonne m'ha tret poc menys de 10minuts però com que jo n'hi portava 11 mantinc pels pèls el maillot de líder per 5è dia, no ho hagués dit mai, que bo!
deixa-la neta i polida!

Doncs res, demà a sortir de nou amb la maglia, serà dificilíssim no perdre-la, a més jo vaig feta pols de l'energia gastada els 3 primers dies i ara la Ivonne ha recuperat tot el ritme que no tenia al principi, però sempre pot passar un miracle i per intentar que passi demà sortirem a per la 6a i última etapa d'aquest Rally di Romagna que se'm està fent llarg, llarg.

Per sort, al córrer tant per culpa del maillot ditxós, arribem molt aviat cada dia i tenim les tardes per descansar i gaudir de Riolo, anem a berenar, la fem petar amb la colla, se'm acut treure el neumàtic de fang just abans de saber que demà possiblement plogui..., el super Remo ens fa unes classes de mecànica, després el briefing, entrega de premis, una estoneta més de descans i a les 20h a sopar que hem quedat amb el Franco i el Francelino per anar a una pizzeria, vaja que la tarda dóna per molt i per passar-ho molt bé.
També tinc temps d'adonar-me que se m'ha infectat la ferida del genoll, cures d'emergencia

mmm... quin berenar!

Tot berenant fullegem el diari de la zona i sorpresa! si hi surto!
El Diego fent país

Quin sopar, i això només és l'antipasti!
 La classificació de les noies aquí, si li trec menys d'un minut!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molts ànims !!!!

Només queda un dia, i a hores d'ara tothom està cansat. Avui toca l'últim esforç... i qui fa tot el que pot, no se li pot demanar res més.

Joan