Doncs sí, avui ens hem enfrontat a l'etapa reina del Rally di Romagna, 90 kms amb 3000 de desnivell que per ser un quart dia no està malament. I avui és el primer dia que farem el recorregut sense variacions degut al fang i la pluja, la qual cosa vol dir que per fi tindrem descensos tècnics! Per una banda m'encanta la idea, ja sabeu que el Santi i jo no som gens amants de la pista i menys de l'asfalt i aquests dies ens n'hem fet un fart, així que estem ansiosos de corriols. Per altra banda ser que això em posa les coses més difícils perquè o ha perdut molt respecte l'any passat o la Ivonne baixa que se les pela per zones tècniques.
La sortida, com cada dia, és a les 9h, abans d'anar sota l'arc amb el Santi pugem al centre del poble i baixem per escalfar una mica, que no sigui dit. Avui està núvol, així que agafem els xubasqueros pel què pugui ser. Torno a sortir del davant i el Santi una mica més enrere, avui el tram neutralitzat el fa l'Stefano amb bici, no el podem avançar fins que s'aparti ell, que bé així sortim tranquils, més tranquils que els altres dies.
Mentre seguim al Stefano el líder de la general, el belga, que xerra tant com pedala i vinga a explicar-me coses i jo que n'entenc la meitat.
Total que deixem la carretera i agafem una pista de pujada a la dreta, l'Stefano s'aparta i campi qui pugui per una pujada asfaltada d'un parell de collons, quina manera de començar! i les meves cames no responen bé, estan molt gandules, penso que és degut al massatge, com que porto amb mòlèsties als abductors de la cama dreta des del segon dia ahir vaig anar a fer una visita al Paolo, el massatgista del Rally. Igualment surto amb les mitges compresives com ahir, que al menys no vaig tenir rampes.
I és nota que no vaig perquè el Santi m'agafa de seguida, així que anem fent els dos amunt, mica en mica em vaig animant però les pujades d'avui no són constants, i tenen baixades enmig, intento fer-les ràpid perquè la Ivonne no em ratlli però quan vas davant no tens referències del del darrera aixi que ni idea.
Un cop dalt toca una bona zona de cresteig i és la tònica de les pujades d'avui, puges i després vinga pujar i baixar fins arribar a la baixada seriosa. I per fi sí, ens toca baixar, és un sender no molt tècnic,només un parell de trams complicats que no supero molt bé i s'acaba amb una rampa final que quan la veig intento posar plat petit i pinyó gran i se'm encalla i he de baixar de la bici, just quan la Ivonne m'estava atrapant i casi em passa per sobre. Collons sí que m'ha atrapat aviat! Estava convençuda que avui m'atrapava en algun moment però jo hagués apostat pel segons singletrack del dia, després de la segona baixada, que és més llarg i tècnic, però no, ja la tinc aquí.
Al avituallament li omplen el bidó i jo bec una mica de cola i agafo plàtan, surt ella una mica abans i nosaltres de seguida, ens ha guanyat uns metres i sortim de pujada, per pista però amb pendent bastant forta, la distància ni s'allarga ni s'escurça i ella no para de mirar enrere. El Santi es posa davant meu i veig que amb faciliat em deixa, intento seguir-lo però impossible, les cames no em van. I el problema és que la pujada és curta, dalt un tram curt de rodar on la Ivonne ens agafa uns metres més i quan arribem a la baixada, molt ràpida i per pista, ja no la veiem. Baixo tan ràpid com puc però ni rastre.
Doncs res, feta la baixada, toca pujar, la segona pujada important del dia, anem fent, sembla que no vaig tan malament com abans ja que anem apropant-nos a alguns bikers, i en un moment determinat, veig a la Ivonne, a la corba següent, que bé, no està tot perdut. Però les cames segueixen queixant-se i tot i que apreto tan com puc no van tan ràpid com vull.
I apa ja hi tornem a ser, ben bé 10 kms de cresteix, baixa una mica, puja per rampa, baixa, puja... i a la Ivonne ja no la veiem però atrapem un grup de 4 unitats, uns dels quals ahir va rodar força quilòmetres amb nosaltres i al final el vem deixar enrere, avui se'l veu que va amb ganes, al tram final del cresteig es fot a tirar amb ganes i tot que intentem no despenjar-nos ens anem quedant enrera i això que tinc la sensació d'anar rodant ràpid i ara les cames es queixen menys...
Sigui com sigui arribem al famós singletrack llarg i tècnic tan anunciat per l'organtizació i on jo em pensava que m'atraparia la Ivonne... vist lo vist anava equivocada. En fi, al principi té un parell de trams xungos de blocs de pedra enormes però passat això és un sender molt guapo i ràpid que aquest any en sec, l'any passat el vem fer sota un bon ruixat, és fa prou bé, això sí, cansa i més intentant anar al màxim de ràpid perquè la Ivonne no em tregui més temps.
Tot baixant avencem un dels del grupet de 4 que ens havien deixat, en queden tres, i arribem a Palazzuelo on s'acaba el sender i hi ha el segon avituallament. Ni rastre dels altres bikers, hi ha el Remo, el mecànic, que ens omple bidons, ens dóna plàtan... no ens encantem i prosseguim, anem a per la tercera pujada.
El primer tram és suau per carretera, quan la deixem la cosa s'anima una mica més i em prenc un gel, les cames me les sento millor, per fi, i apretem una mica més, la cosa funciona, divisem dues unitat del grupet de 4. I quan arribem a la part més dreta ja els tenim ben a prop, però per variar toca puja i baixa i els perdem de nou, entrem en una zona obaga, on hi queden molts bassals, en un d'ells quasi m'hi quedo a passar el dia enfonsada però per sort aconsegueixo rescatar el peu de les profunitats del fangar.
Sembla que anem baixant però de tant en tant apareix alguna rampa punyetera, molt dreta i alguna prou llarga, o treus el fetge o camines, i en una d'elles avancem un dels del grupet de 4, ens en queden dos.
I més baixant que pujant arribem al tercer avituallament, tot atrapant a un altre del grupet de 4, segueix el compte enrere, només en queda 1! A la Ivonne sembla que no l'atraparem però aquests 4 recordarant no haver-nos esperat, jejeje
Tornem a carregar bidons, avui tenim més set que mai, i encarem la 4a pujada del dia, no vol dir que s'acabi pujar perquè el perfil avui és d'allò més trencacames però és la última llargueta. Deu ser per enredar però comença pujant suau i em poso a apretar i de seguida divisem el noi del grup de 4 que ens falta que ara va amb un altre biker, va bé veure gent perquè així tens objectius i és més fàcil motivar-se per tirar amb ganes. Els atrapem just quan comencen les rampes guapes, un d'ells ens diu, ara el mur amb un 22%... no sé si era d'un 22% o no però el mur no se'ns resisteix, un dels nois es queda enrera i el segon es posa a roda uns metres però quan arribem al següent mur es queda també i fins arribar dalt en queden uns quants. Això sí, abans de quedar-se ens informa de que la Ivonne està a uns 15minuts... coi 15minuts són molts si jo només n'hi porto 17!
Total que si ja anava amb ganes ara més, comencem a baixar, el Santi em deixa passar davant, el sender de baixada és molt guapo i divertit, amb algun reguerot que em posa a prova i algun altre bassal que ens vol engolir però en general considero que el faig ràpid. De tant en tant una rampa sorpresa, d'aquelles de que ho canvies ràpida o et quedes a mitges, però que pers sort encaro prou bé. I així anem passant els últims quilòmetres fins que una baixada ens deixa a la pujada del famós Monte Mauro, quina pesadilla, tindré mal sons amb el Mauro aquest segur! Per sort ens ha deixat bastant amunt així que apretem les dents per superar l'última pujada i per 4art dia ens disposem a fer la mateixa baixada d'arribada, el repatxó infernal i la zona de la gincama, és evident que ja ens ho comencem a saber de memòria. I finament sí, arribem al village pedalant com unes fieres i passem l'arc d'arribada, que sigui el què hagi de ser, la feina està feta.
Costa una mica tornar la respiració al seu ritme, la Titi la speaker, m'ha agafat carinyo i posa cara de tristota perquè no he arribat primera, li dic que cap problema, que l'etapa d'avui ha estat la més guapa de totes, i és veritat dura, però paisatgísticament molt guapa i els corriols eren formidables i això és el què hem vingut a fer gaudir de la Btt i la Emilia Romagna. A més, ens hagi guanyat o no la Ivonne, estic contentíssima d'haver fet 90kms amb 3000m amb poc més de 5:30!
Amb aquestes s'apropa l'Stefano que ha anat a mirar quan m'ha tret la Ivonne, no acabo d'entrendre si diu que m'ha tret 11 minuts o que ni tinc jo encara 11 de marge... sigui com sigui demà tocarà vestir-se de nou el maillot de líder, serà l'últim dia? demà o sabrem, a jutjar per l'estat de les cames aquesta tarda diria que sí però potser demà es lleven guerreres, les ganes les hi posarem!
A la tarda, encara tenim temps d'anar a la bogaderia, anar a berenar, al briefing i entrega de maillots, no sense oblidar-nos d'estirar i posar aigua freda a les cametes a veure si recuperen bé. I per acabar el dia un bon sopar al Cristallo amb el Diego de l'Urugai, el Francelino de Portugal, el Franco d'Itàlia i nosaltres, quin sopar més internacional.
La sortida, com cada dia, és a les 9h, abans d'anar sota l'arc amb el Santi pugem al centre del poble i baixem per escalfar una mica, que no sigui dit. Avui està núvol, així que agafem els xubasqueros pel què pugui ser. Torno a sortir del davant i el Santi una mica més enrere, avui el tram neutralitzat el fa l'Stefano amb bici, no el podem avançar fins que s'aparti ell, que bé així sortim tranquils, més tranquils que els altres dies.
 |
| D'escalfament per Riolo |
 |
| Amb la Titi porta 4 dies xerrant sense parar i encara li queda veu, impresionant |
 |
| El gran Stefano! avui vestit de romà que obrirà la cursa |
Total que deixem la carretera i agafem una pista de pujada a la dreta, l'Stefano s'aparta i campi qui pugui per una pujada asfaltada d'un parell de collons, quina manera de començar! i les meves cames no responen bé, estan molt gandules, penso que és degut al massatge, com que porto amb mòlèsties als abductors de la cama dreta des del segon dia ahir vaig anar a fer una visita al Paolo, el massatgista del Rally. Igualment surto amb les mitges compresives com ahir, que al menys no vaig tenir rampes.
I és nota que no vaig perquè el Santi m'agafa de seguida, així que anem fent els dos amunt, mica en mica em vaig animant però les pujades d'avui no són constants, i tenen baixades enmig, intento fer-les ràpid perquè la Ivonne no em ratlli però quan vas davant no tens referències del del darrera aixi que ni idea.
Un cop dalt toca una bona zona de cresteig i és la tònica de les pujades d'avui, puges i després vinga pujar i baixar fins arribar a la baixada seriosa. I per fi sí, ens toca baixar, és un sender no molt tècnic,només un parell de trams complicats que no supero molt bé i s'acaba amb una rampa final que quan la veig intento posar plat petit i pinyó gran i se'm encalla i he de baixar de la bici, just quan la Ivonne m'estava atrapant i casi em passa per sobre. Collons sí que m'ha atrapat aviat! Estava convençuda que avui m'atrapava en algun moment però jo hagués apostat pel segons singletrack del dia, després de la segona baixada, que és més llarg i tècnic, però no, ja la tinc aquí.
Al avituallament li omplen el bidó i jo bec una mica de cola i agafo plàtan, surt ella una mica abans i nosaltres de seguida, ens ha guanyat uns metres i sortim de pujada, per pista però amb pendent bastant forta, la distància ni s'allarga ni s'escurça i ella no para de mirar enrere. El Santi es posa davant meu i veig que amb faciliat em deixa, intento seguir-lo però impossible, les cames no em van. I el problema és que la pujada és curta, dalt un tram curt de rodar on la Ivonne ens agafa uns metres més i quan arribem a la baixada, molt ràpida i per pista, ja no la veiem. Baixo tan ràpid com puc però ni rastre.
Doncs res, feta la baixada, toca pujar, la segona pujada important del dia, anem fent, sembla que no vaig tan malament com abans ja que anem apropant-nos a alguns bikers, i en un moment determinat, veig a la Ivonne, a la corba següent, que bé, no està tot perdut. Però les cames segueixen queixant-se i tot i que apreto tan com puc no van tan ràpid com vull.
I apa ja hi tornem a ser, ben bé 10 kms de cresteix, baixa una mica, puja per rampa, baixa, puja... i a la Ivonne ja no la veiem però atrapem un grup de 4 unitats, uns dels quals ahir va rodar força quilòmetres amb nosaltres i al final el vem deixar enrere, avui se'l veu que va amb ganes, al tram final del cresteig es fot a tirar amb ganes i tot que intentem no despenjar-nos ens anem quedant enrera i això que tinc la sensació d'anar rodant ràpid i ara les cames es queixen menys...
Sigui com sigui arribem al famós singletrack llarg i tècnic tan anunciat per l'organtizació i on jo em pensava que m'atraparia la Ivonne... vist lo vist anava equivocada. En fi, al principi té un parell de trams xungos de blocs de pedra enormes però passat això és un sender molt guapo i ràpid que aquest any en sec, l'any passat el vem fer sota un bon ruixat, és fa prou bé, això sí, cansa i més intentant anar al màxim de ràpid perquè la Ivonne no em tregui més temps.
Tot baixant avencem un dels del grupet de 4 que ens havien deixat, en queden tres, i arribem a Palazzuelo on s'acaba el sender i hi ha el segon avituallament. Ni rastre dels altres bikers, hi ha el Remo, el mecànic, que ens omple bidons, ens dóna plàtan... no ens encantem i prosseguim, anem a per la tercera pujada.
El primer tram és suau per carretera, quan la deixem la cosa s'anima una mica més i em prenc un gel, les cames me les sento millor, per fi, i apretem una mica més, la cosa funciona, divisem dues unitat del grupet de 4. I quan arribem a la part més dreta ja els tenim ben a prop, però per variar toca puja i baixa i els perdem de nou, entrem en una zona obaga, on hi queden molts bassals, en un d'ells quasi m'hi quedo a passar el dia enfonsada però per sort aconsegueixo rescatar el peu de les profunitats del fangar.
Sembla que anem baixant però de tant en tant apareix alguna rampa punyetera, molt dreta i alguna prou llarga, o treus el fetge o camines, i en una d'elles avancem un dels del grupet de 4, ens en queden dos.
I més baixant que pujant arribem al tercer avituallament, tot atrapant a un altre del grupet de 4, segueix el compte enrere, només en queda 1! A la Ivonne sembla que no l'atraparem però aquests 4 recordarant no haver-nos esperat, jejeje
Tornem a carregar bidons, avui tenim més set que mai, i encarem la 4a pujada del dia, no vol dir que s'acabi pujar perquè el perfil avui és d'allò més trencacames però és la última llargueta. Deu ser per enredar però comença pujant suau i em poso a apretar i de seguida divisem el noi del grup de 4 que ens falta que ara va amb un altre biker, va bé veure gent perquè així tens objectius i és més fàcil motivar-se per tirar amb ganes. Els atrapem just quan comencen les rampes guapes, un d'ells ens diu, ara el mur amb un 22%... no sé si era d'un 22% o no però el mur no se'ns resisteix, un dels nois es queda enrera i el segon es posa a roda uns metres però quan arribem al següent mur es queda també i fins arribar dalt en queden uns quants. Això sí, abans de quedar-se ens informa de que la Ivonne està a uns 15minuts... coi 15minuts són molts si jo només n'hi porto 17!
Total que si ja anava amb ganes ara més, comencem a baixar, el Santi em deixa passar davant, el sender de baixada és molt guapo i divertit, amb algun reguerot que em posa a prova i algun altre bassal que ens vol engolir però en general considero que el faig ràpid. De tant en tant una rampa sorpresa, d'aquelles de que ho canvies ràpida o et quedes a mitges, però que pers sort encaro prou bé. I així anem passant els últims quilòmetres fins que una baixada ens deixa a la pujada del famós Monte Mauro, quina pesadilla, tindré mal sons amb el Mauro aquest segur! Per sort ens ha deixat bastant amunt així que apretem les dents per superar l'última pujada i per 4art dia ens disposem a fer la mateixa baixada d'arribada, el repatxó infernal i la zona de la gincama, és evident que ja ens ho comencem a saber de memòria. I finament sí, arribem al village pedalant com unes fieres i passem l'arc d'arribada, que sigui el què hagi de ser, la feina està feta.
 |
| Doncs no fa cara d'haver fet 90 kms |
 |
| d'altres estem una mica més espatllats, jejeje |
Amb aquestes s'apropa l'Stefano que ha anat a mirar quan m'ha tret la Ivonne, no acabo d'entrendre si diu que m'ha tret 11 minuts o que ni tinc jo encara 11 de marge... sigui com sigui demà tocarà vestir-se de nou el maillot de líder, serà l'últim dia? demà o sabrem, a jutjar per l'estat de les cames aquesta tarda diria que sí però potser demà es lleven guerreres, les ganes les hi posarem!
 |
| Com ens cuiden per la Romagna, pasta i carinyo,jejej així està més bona |
 |
| Afegeix la llegenda |
 |
| Ara que ja som al hotel s'adona de que s'ha cansat |
A la tarda, encara tenim temps d'anar a la bogaderia, anar a berenar, al briefing i entrega de maillots, no sense oblidar-nos d'estirar i posar aigua freda a les cametes a veure si recuperen bé. I per acabar el dia un bon sopar al Cristallo amb el Diego de l'Urugai, el Francelino de Portugal, el Franco d'Itàlia i nosaltres, quin sopar més internacional.
 |
| Preparats pel briefing |
 |
| El recorregut de demà, diuen que serà dur, 60kms amb 2000 i algun tram de carregar la bici.. |
2 comentaris:
Visca! Segueix així, que ja li tens el peu al coll! :D
Quizá sea el último pero te lo va a tener que "quitar" y sudarlo muy mucho.
Sigue disfrutando cada momento.
Publica un comentari a l'entrada