Rally di Romagna, arribada a Riolo i etapa pròleg

Ens llevem a les 5 del matí per marxar cap al Rally di Romagna, però com que és per una bona causa ho fem de bon grat, mentida podrida, quina mandra llevar-se a aquestes hores! Tot i així aconseguim esmorzar, dutxar-nos, carregar la furgo i emprendre rumb cap a Riolo Terme a les 6:15 del matí, prou bé.

 

Ens esperen 1200 kms de furgo prou avorrits perquè ja els hem fet varies vegades, però és el què entossudir-se en anar a Itàlia any rere any. Per això el Santi porta música nova a veure si així se'ns fa més portable i ho portem prou bé, anem fent torns d'entre 3 i 4 hores cadascun i al vespre arribem a Emilia Romagna, anem prou bé d'horari, més o menys com amb el cotxe l'any passat, però a prop de Bologna ens despistem un moment i ens saltem un trencall, ara sí que l'hem fotuda, donem mes voltes que el 29 i aconseguim trobar-ho però perdent força temps, si us plau, que algú posi un coi de cartell indicant Imola a Bologna, no pot ser tan difícil i ens hagués anat la mar de bé.

 

Finalment trobem el nord i arribem a Riolo Terme a les 21:30 amb uns quants quilòmetres de més i unes ganes de seure a sopar tremendes! Així que entrem al primer restaurant que trobem on podem deixar davant la furgo. És l'hora de la pizza i que bones que estan! L'única pega del lloc es que tenen un parell de noies cantant tota l'estona i amb el volum altíssim sort que el menjar ho compensa tot. Al final resulta ser un caraoke, aquelles dues són les professionals i més tard va arribant gent que els hi fa el relleu, sort que ja estem a punt de marxar perquè es posa a cantar un noi i el pobre fa agafar un atac de riure a tots els començals, quins galls! però ell continua tot entregat.

 

Ja amb la gana calmada sortim a buscar la zona d'acampada on dormir, ho trobem ràpid i veiem que a la carpa de l'organització encara hi ha llum, així que anem a saludar als Stefano's, es anfitrions de la cursa, i xerrant xerrant ens enterem que tenim habitació reservada al hotel també per avui. No hi comptàvem pas però no els hi diem pas que no.

 

Ens instal.lem, igual que l'any passat al Hotel Cristallo, amb total llibertat per pujar les bicis a l'ascensor, a l'habitació...són la bomba, i ja amb tot a l'estança anem a dormir que estem morts de son, sort que demà el pròleg és a la tarda, és una cosa que no ens va massa bé perquè no hi estem acostumats però així podrem descansar una mica més del viatge i provar les bicis demà al matí, això si el temps aguanta perquè les previsions són de pluja. Quina llauna!

 

Dissabte 25 de maig:

 

Ens llevem d'horeta per esmozar tranquil.lament i anar a donar una volta amb les bicis per provar-les i estirar les cames. El dia es lleva ennuvolat però de moment aguanta. Baixem a esmorzar i ens trobem al Gino, d'Alacant, amb qui ja vem coincidir l'any passat, però aquest cop no ha vingut amb el Jose sinó amb el Miguel Ángel, un altre ironbiker. La fem petar mentre esmorzem i després sortim a rodar.

 

Donem unes quantes voltes intenant endevinar quina és el sentit correcte que hem d'agafar per anar a provar part del circuit del pròleg i quan sembla que ja ho tenim comencen a caure gotes. Tot i així continuem, fem la primera pujada i dalt agafem un corriol de l'any passat, ens posem els xubasqueros i comprovo que amb quatre gotes la crossmark del darrera ja no em tracciona res, vaig relliscant per tot arreu, pujant pel sender mullat però sobretot baixant.

 

Tornem cap al poble, hem fet uns 15kms, bona part dels quals els farem en el pròleg d'uns 24, i anem directes a la zona del Village a veure si podem comprar una coberta amb més tac, va plovent, amb més o menys intensitat però va fent i si amb quatre gotes la cosa ja estava xunga a les 15:30 no vull ni imaginar com estarà.

 

Ens retrobem amb el Remo, el supermecànica del Rally, és la bomba i sempre porta de tot, mirem les opcions i al final em decanto per un Vredestein i després de netejar la bici el Remo tubelitza la roda en un tres i no res. Aquest any comencem aviat tirant del Remo, esperem que els següents dies no l'haguem d'anar a visitar gaire sovint, serà una bona senyal per les nostres bicis.

 

Fem les inscripcions, ens canviem i poc després de les 12 anem a la nostra trattoria preferida a dinar, on coincidim amb la Michela, la coneixem de l'any passat i amb el Franco Amati, gràcies al qual vem conèixer aquesta prova. A fora cada cop plou amb més ganes i tots parlem del mateix, la "plogia" i el "fango", aquest any sembla que tampoc no ens en lliurem.

 

A les dues toca briefing, ens expliquen el què ja sabem, que plou molt i que el terreny està molt enfangat i per culpa d'això perillós ens alguns trams, sobretot els de sender que és molt herbós i argilós. Així doncs ens diuen que han canviat una baixada i que l'etapa pròleg passa de 24kms amb 900m de desnivell a uns 20kms amb 700, buf, la gent anirà a tota castanya!

 

Sortint del briefing ens agafen les presses, ens hem de canviar, agafar eines i el que ens pugui fer falta i pujar al centre del poble que és on es farà la sortida. El dilema és què posar-se ara no plou tan fort i hi ha alguna ullada de sol, no creiem que deixi de ploure i si ho fa l'aire es fred... finalment sortim amb el xubasquero finet, maillot, tèrmica sense mànigues i maniguets.

 

Arribem a la sortida i gairebé tothom està ja instal.lat, hi ha un munt de noies però pel color del dorsal veig que la gran majoria són de la versió Weekend, aquest any com a novetat et podies inscriure només els dos primers dies. Que facin es 6 dies en som cinc. La Ivonne, que ja és el tercer any que ve i que va guanyar els altres dos, incloent l'any passat, la Michela, amb qui vem estar freg a freg l'any passat i un parell més que no conec.

 

Estic nerviosa i no sé què fer amb la roba, si surt el sol la temperatura puja de seguida però quan es tapa... al final em trec els maniguets per no agobiar-me tant a la pujada.

 

Quatre fotos, ens desitgem sort i ja estem pedalant, el primer tram és neutralitzat pel poble. Tot i així es va prou ràpid i intento no perdre de vista la Ivonne, la Michela i una altra de la opció weekend que va per davant.

 

El cotxe s'aparta a l'inici de la pujada, primer és mooolt suau i asfaltada així que toca rodar i rodar, tinc les tres noies davant i vaig còmode, no sé si ser prudent i anar a roda seva o tirar cap endavant, dubto uns instants i al final me la jugo, les passo i comença la pujada de veritat, però ja ho he fet així que ara he de fer com sempre en aquests casos, tirar endavant i fer la meva.

 

Vaig arribant a la part alta de la pujada, no m'han passat les noies però m'imagino a la Ivonne enganxada a roda, per si de cas no ho miro, així no em desmoralitzo si és veritat, lo important és arribar davant d'ella al primer corriol, així com a molt jo li faré tap i si no em passa no m'agarà terreny que l'any passat baixava com una boja. Però arribem a l'entrada del corriol i està tancada, aquí ja han canviat el recorregut i seguim pujant una mica, collons amb les ganes que tenia d'agafar baixada! Doncs no, la pujada és un pèl més llarga però hi ha un descanset entremig i amb aquestes que se'm posa un noi en paral.lel quan me'n adono el tinc a sobre i se'ns enganxen els manillars, m'aparto com puc però estic a punt a punt d'anar-me'n al terra, ho salvo com puc però perdo uns metres i se'm distancia una mica el grup que jo anava tancant.

 

Emprenyada continuo amunt, últim esforç i baixada, la recordo de l'any passat, era per pista i al final agafàvem un corriol molt dret on vaig caminar, com l'agafem avui... bueno, això ja es veurà. De moment vaig baixant intentant fer-ho ràpid però en un tram amb molt fang, se'm en va la roda del davant i vaig pel terra, és clar, hagués hagut de canviar les dues cobertes però és molt fàcil pensar-ho ara! M'aixeco tan ràpid com puc, vaig a pujar a la bici però el manillar m'està mirant a mi, l'adreço i quan m'estic enfilant arriba el Santi, què fas? doncs que he caigut... malaeixo estar perdent el temps d'aquesta manera i darrera nostra sento alguna veu de noia, merda que m'atrapen! així que puc passo al Santi i avanço de nou tot lo més ràpid que puc baixada avall al menys ara hi ha fang però tant i vaig més seguro. Avanço un altre noi i just arribem on començava el sender de pujada l'any passat però no l'agafem, seguim recte, també de pujada però d'anar fent i per pista.

 

Al cap de poc de pujar m'avança el noi que he passat a la baixada, m'imagino que el Santi m'atraparà aviat però de moment no ho fa, ens anem enfilant al Monte Mauro, ens en farem un fart aquests dies de pujar-hi, a mitja pujada hi ha unes rampes més dures i sento al Santi que m'anima per darrera, suposo que vaig pujant a bon rimte perquè atrapo un altre noi. Bé. La pujada però se'm fa llargueta, pateixo per estar apretant més del compte que falten molts dies i avui és una misèria comparat amb el que ens espera però ara vaig davant i he d'inentar mantenir-ho.

 

Sembla que arribem dalt, el corriol de baixada que crec que havíem de fer també l'han tret i ens posem a baixar per pista, aquí li trec tot el suc a la 29 i pedalo sempre que puc, les corbes però són tancades s'ha de vigilar per no fer cap recte. Agafem un parell de trencalls i veig que estem baixant per la primer pujada que hem fet això, vol dir que l'últim tram serà rodar cap avall per una baixada molt suau, i efectivament, rodo amb totes les meves forces però m'avança un grupet de quatre, quan sento soroll per darrera m'imagino que es la Ivonne però no, tampoc el Santi.

 

Trenquem a l'esquerra, un repatxó que fa mal a les cames i anem a enllaçar pels últims quilòmetres que sí que havíem fet al matí però ara amb més fang. Primer enmig d'unes vinyes, després una baixadeta asfaltada creuem la carretera i entrem a Riolo pel costat de l'hotel amb una mica de gimcama, rampa dura i curta, baixada per un desnivell guapo d'herba, pontet de fusta relliscós que creua el riu i l'última rampa fins dat del poble, sí, ja ho tinc! i arribo primera!sense aire, amb el genoll sagnant però primera!

 

Al cap de res arriba el Santi i després seu la segona noia que és la primera de la versió de dos dies, encara n'arriba una altra del weekend i després la Ivonne. Buf, quina responsabilitat demà portar el maillot de líder, segur que la Ivonne ho donarà tot per fer-lo seu com l'any passat.

 

Fa fred així que anem cap al hotel a treur'ns uns quants quilos de fang de sobre i de sobre les bicis, la meva el canvi li costava molt de pujar el plat i al anar-la a rentar veig que de la caiguda, la maneta s'ha mogut i per això els problemes. Esperò haver-ho solucionat per demà.

 

La dutxa senta genial, el tall del genoll no sembla gran cosa però el cop em va fent mal. Anem al briefing i a l'entrega de premis i aprofito per posar-m'hi gel.

 

Després fem una mica de "mimos"a les bicis i cap al hotel a sopar i a descansar, que demà l'etapa sí que serà de veritat, 60kms amb 2000metres, tot i que han dit que pel fang han tret els trams més tècnics segur que el terreny estarà tou, tou... però això ja ho notarem demà!