diumenge, 26 de maig de 2013

Rally di Romagna 2a etapa

Ens llevem a les 7, la sortida és a les 9 així que n'hem de tenir prou. Ahir al vespre al final es va aclarir el temps i les previsions per avui són de sol, així que quan aixeco la persina i ho veig tot mullat altre vegada i núvol m'emporto la primera decpeció del dia, recoi!

Així que ens posem tres quarts de cames, maniguets, tèrmica sense mànigues i el maillot, jo avui un maillot ben especial, de lider, quina por! Però bueno, passi el què passi al menys l'hauré pogut lluir un dia, cosa que no va passar l'any passat.

Baixem a esmorzar a les 7:30, molt poca gent, ho van molt d'hora o s'ho prenen amb calma, millor per nosaltres podem triar de tot, una mica de pa amb embotit, uns croissanets, iogur... en fi tot el què podem i més i llavors altre cop a l'habitació la visita de rigor al Roca que no falti. Quin luxe estar en hotel.

A esmorzar!
Tornem a analitzar el temps, sembla que la cosa va a millor, pringarem fang segur però al menys s'està aclarint el cel i llueix el sol. El Santi al final surt de curt, jo em quedo amb les perneres que així tapo la ferida del genoll d'ahir.

Tot preparat :)
Ho agafem tot, jalar, eines, bicis, cascos... i cap al centre del poble hi falta gent. Arribem dalt i hi ha cua per fer les comprovacions del xip, nosaltres tenim dubtes de si a l'habitació hem canviat el xip de l'un pel de l'altre i em fan passar última per l'alfombreta per poder-ho comprovar. No hi ha problema perquè com que vaig primera tinc parrilla i surto de la primera linea. El Santi una mica més enrere.


Oh sole mio!


Amics de tot el món, el Diego de l'Uruguai i el Francelino de Portugal
A això d'anar líder no hi estic acostumada, i impresiona, és tot una responsabilitat, que la veritat em costa de portar, però farem el què hem vingut a fer pedalar i apa, que sigui el què hagi de ser. Abans de sortir fan un briefing improvisat, en retallat el recorregut perquè l'han anat a fer amb moto aquest matí i havia trams impracticalbes pel fang, seran 50kms en lloc de 60 i 1730 en lloc de 2000.

Amb la presió de la "maglia"
Quatre indicacions i comencem la segona etapa amb 7 kms neutràlitzats per sortir del poble, quin perill, surto de la primera fila i en un tres i no res tinc una munió de gent davant, el trànsit no està tallat però la penya està com un llum baixant pel carril contrari i els cotxes de cara anar pujant, això no va amb mi, total que de seguida estic amb la Marta, la líder del Rally Weekend (ja acaben avui) i la Ivonne, que avui se la veu amb ganes d'anar a per totes. Seguim neutralitzats per la carretera, rodant molt ràpid, la Marta va davant, jo darrera i la Ivonne a roda meva. Tot i els repatxonets aconseguim mantenir-nos amb el nombrós grup capdavanter, anem neutràlitzats però ja s'està separant la cosa, cap rastre del Santi.

Per fi s'aparta el cotxe i les motos, deixem la carretera i agafem una pista de baixada suau, amb molt fang i tolls, el terreny perfecte per la Ivonne, que ens fot una repassada a les dues, mentre jo tinc feina per controlar la bici i no tornar a anar per terra. Però sortim de nou a pista asfaltada la Ivonne ens ha tret uns metres però va mirant enrere, jo em foto a rodar tan ràpid com puc, tinc 5 minuts de marge però no es plan de deixar-los perdre així com aixi, al menys ho hauré d'intentar, no?

Així que de seguida que puc a roda de la Marta passo a la Ivonne i després també la Marta, comença pujada i toca fer com ahir, amunt al meu ritme i sense mirar enrere i així faig. Intento portar més cadència del què és propi de mi que estic molt acostumada a arrossegar desarrollo, a veure què tal ho porto així. Agafem alçada però no acabem de pujar del tot, llavors planeja, baixa una mica i m'atrapa el Santi, collons com ve el tio! M'anima, jo ho necessito perquè, pugi, baixi o planegi vaig molt alta de pulsacions i no sé si faig bé de seguir així, tinc por de fer un pet com una aglà.

Corba a l'esquerra traguet del bidó i seguim pujant, agafem pista entre unes vinyes i entre i corba i corba veig a la Marta uns metres més avall, a la Ivonne però no la veig qué és la que em preocupa perquè la Marta puntua en una altra classificació així la Ivonne és la competència directa. El Santi va uns metres per davant, se'l veu molt còmode. Dalt de tot un avituallament, jo ja anava menjant un tros de barreta agafo de revolada un got amb sals i continuo, el Santi para i poc després m'atrapa amb un tros de plàtan. Fem un tram més per asfalt amb baixadeta i pujada suau fins que tornem a pista fangosa, aquí intento donar-ho tot, perquè és on la Ivonne vola, així que quan arribi aquí que em retalli el menys possible, però deixem la pista i agafem una rampa dura a mà dreta amb molt fang, gràcies al nou neumàtic de darrera em tracciona i puc pujar, un tram més amunt ens trobem a 5 o 6 de cara, els molt cabrons han retallat, perquè sempre hi ha d'haver gent així? em cabreja, espero que no hagin fet el mateix cap de les noies...

En fi, intento concentrar-me que ara anem per corriol amb molt herba i fang que rellisca que dóna de gust i després de fer una mica de puja baixa es decideix a baixar en serio, no és que sigui una baixada molt complicada però el fang la fa molt reslliscosa i vaig al tanto perquè vaig tenint algun sustet. Sortim a pista asfalada de nou amb fals pla cap amunt, és el moment de prendre's un gel mentre arribem al segon avituallament, tampoc paro, total ja estic menjant i no paro d'imaginar-me a la Ivonne baixant a tota castanya pel corriol de fang.

Arriba la pujada dura del dia, té alguna rampa forta però lo pitjor del tot és el fang, costa moltíssim traccionar, ho intentem, alguna rampa jo aguanto més, a una altra el Santi o fa millor però anem caminant a trams, la rampa llarga però ell la fa muntat, sempre igual, és un crack! A cada rampa les cames fan més mal, a l'última em bullen, sort que sembla que ja està, toca una mica de baixada i després pista asfaltada on rodar molt ràpid, fals pla cap amunt, una mica avall... una rampeta de terra a l'esquerra i anem a parar directe al pati d'una casa on han muntat el tercer avituallament.

Prosseguim rodant per la carretera, quan ve una mica de pujada perdo volada però per pla avall recupero tan com puc, ara sí, la carretera baixa, recoi si és per on hem pujat aquest matí. Arribem a una carretera més principal farcida de ciclistes de carretera, la majoria en direcció oposada a la nostra. Anem rodant ara el Santi i jo sols, ell davant i aprofito per prendre'm un altre gel que com a mínim queda una pujada, sinó dues i jo ja no puc més.

Arribem a un lloc que hi ha quatre casetes i deixem la carretera per una pista a la dreta, vinga que tornem a pujar, ai que se'm farà dur això, les cames es queixen per tot arreu, però intento seguir al Santi muntanya amunt. Arribem a un trencall conegut, és la segona pujada d'ahir, la del Monte Mauro. Apa, paciència i amunt que és llarga i més llarga que se'm fa, ahir fresca no la vaig trobar tan dura com avui. El Santi ha de parar perquè amb el fang sec li xupa la cadena i jo vaig fent, però més endavant m'atrapa, m'anima, vinga que només has d'aguantar el Monte Mauro em diu. I ja costarà ja... m'atrepen uns quants nois però cap noia i per fi som dalt.

El Santi em deixa encarar la baixada davant, és la mateixa d'ahir, al final ens aprendrem les corbes, vaig tot lo ràpid que puc però quan la gent arriba a lloc conegut ho donen tot per esgarrapar uns segons, a mi em costa i el repatxonet final moolt, a més la cadena cada cop fa més soroll, el plat petit li costa entrar...el fang fa estralls però per lo poc que queda m'he d'aguantar. Vinyes amb bassals, baixadeta, creuem a carretera i la zona de gincama, agafo la rampa amunt i a la part alta he de posar un peu i se'm enganxa el manillar a una canya i acabo pel terra i a sobre amb una quasi rampa, ups, a veure si ara la cagaré! em poso dreta, faig la baixada d'herba, el pont i l'última rampa fins el centre del poble on m'anima l'Stefano, poso plat petit i se'm enganxa la cadena, he de parar a arreglar-ho, i continuo pujant però uns metres més amunt altra vegada, em queda una corba i meta, la cadena està ben enganxada així que em poso a córrer i entro a meta amb la bici al costat i el Santi flipant.

Estic molt petada, però satisfeta, segona etapa superada i la primera de totes les noies, dels 6 dies i del Rally Weekend, la Marta arriba al cap de ben poc, després la segona del Weekend i després la Ivonne que es queixa de que hi ha massa trams d'asfalt per ella. Estic rebentada però li he tret 5 minutets més, yuhu! Conservo el maillot de líder al menys per un dia més. I avui sí, el Santi m'ha pogut fer companyia i anar-me animant quan més ho necessitava, que bé! Gràcies guapo :)

La segona etapa a la butxaca! No m'estranya haver-me cansat 2:49 per fer 50 kms

Amb la Ivonne, ai que em farà patir!
Ara toca la història de cada dia, treure quilos i quilos de fang de les bicis, menjar per recuperar-nos, xerrar amb uns i altres, dutxar-nos i a les 14:30 hi ha l'entrega de premis, així que anem cap allà ja nets i polits, i després de molt esperar i veure com regalen pernils, llonganisses,bicis plegables i un munt de coses més als del Rally Weekend, llavors ens diuen que nosaltres tornem a les 18:30 que farem el briefing i l'entrega de premis dels que ens quedem a fer el Rally di Romagna complert.

Fango!! les nostres bicis són marrons?


Amb el Franco, que aquest any està animat i torna al Ironbike!


Ahir em curava el genoll i avui em fa el dinar, aquesta dona val molt :)

A recuperar energia!


En el village quan s'han enterat de que som catalans ens han preparat dos entrepans de pernil!

També  hi ha un stand amb bicis de carretera des del 1932, aquí una Bianchi amb llantes de fusta
Mentrestant el dia s'ha ennuvolat i tenim una tormenteta de tarda amb llams i trons, per sort passa i torna a sortir el sol. Anem al hotel a treure fang de la roba i descansar una mica.


Descansant que ens convé prou

La classificació femenina d'avui, buf em faran totes em persegueixen!

Entrega de maillots als liders de totes les categories del Rally di Romagna de 6 dies


1 comentari:

Anònim ha dit...

Que emocionant!! :D
Força Ada!!