Transcat Escapa 2013 Àger - Sabadell

Quin cap de setmana més complert de btt! A la botiga organitzàvem la 10ª Transcat i el recorregut escollit per aquest any era Àger-Sabadell, en concret hem sortit de Cellers i fent nit a Sant Martí de Sesgueioles hem arribat a Sabadell tot pedalant. Aquesta ha estat la nostra 5a Transcat, sempre és una aventura que val la pena i aquest any no ha estat diferent a més ha estat l’excusa perfecte per reunir bona part del Bestiar Lliure, el Francesc, el Ru, el Miquel, el Luís i nosaltres.

I el bestiar estava més lliure que mai, sobretot el Santi i el Francesc que no han parat de fotre pals a tort i a dret, com hi van els tios, i a la pastora, és a dir, a mi, no li han fet ni cas quan els hi demanava que si us plau, fessin servir una mica els frenos o no trobaríem els avituallaments muntats. Per sort, he trobat un bon aliat l’Arnau Rota, que ens ha fet companyia tot el finde.

Divendres em llevo amb mal de coll i una galipàndria de les bones, apa, ja ho tenim tot, per uns moments penso que no podré fer la Transcat però finalment ho he portat prou bé, tot el dia congestionada i havent d’aguantar el catxondeo sobre la meva mucositat, quedant-me sense veu a finals del dissabte i fent-li un homenatge a la famosa senyora de l’APM amb el seu: - no oigo na...

Deixant de banda el refredat dissabte al matí ens llevem més que d’hora, a les 4:30, esmorzem, sí, sigui l’hora que sigui a casa s’esmorza sinó el rau rau no em deixa pas fer res, i cap a l’Escapa a carregar bicis a les bodegues dels autocars i el remolc que porta la furgo del Francis, sort que ahir ja en vem carregar unes quantes a una furgo que també puja a Cellers.

Vinga bicis per carregar

El viatge dóna per molt

Així que dos autocars, una furgo plena de bicis i la furgo d’assistència amb el remolc pugem 63 bikers més el Ramon i el Sergio que s’encarregaran de l’assistència cap a Cellers.

El nostre increïble Hulk és capaç d'aixecar tones i tones de paper de bombolles :)

De preparatius

A quarts de 10 comencem a pedalar, avui sortiran uns 120 kms amb 2900 de desnivell, i comencem amb molta marxa, 24 kms de pujada fins ascendir al Montsec de Rubies, cadascú va agafant el seu ritme, nosaltres ens situem al capdavant i al tram més dur de la pujada el Francesc i el Santi llencen un atac dur de seguir, l’Arnau i jo ens quedem en un segon terme i darrera nostre el grup es va allargant, el Ru i el Miquel, el Xavi, el Luis, el Vigo, el Paco i el Jordi, el Juanjo... reagrupem una mica mentre gaudim de les vistes i continuem que ens va agafant fred i encara queden els últims metres de pujada fins dalt de tot de la cinglera. Quin lloc més guapo!

Arrenquem la 10a Transcat!

"shiu, shiu" al més pur estil Palomino, jejeje

l'Arnau en canvi va entrenant l'estil Rolling

Que ben acompanyada :)

Vistes a mig camí del Montsec de Rubies

Canvi de paisatge, el Vigo pensant-se que queda poc de pujada es fot a tibar...  mala  idea, jijijiji

El Xavi arribant al collet

El Francesc sembla sortit d'una caixa de música, li falta el tutú

Ara sí toca baixar per un sender pedregós que tot fent ziga-zaga desemboca en una pista ja molt més placentera. La baixada és una mica accidentada, tres o quatre van pel terra, el Xavi, darrera meu, acaba amb la marca del Zorro en una galta, el Joan amb un tall una mica escandalós al nas però el que surt pitjor parat és el Josep que per un fort cop a la cama més endavant ens assabentem que abandona en el primer avituallament.

Des del collet ens falta l'última rampa empedrada per arribar dalt la cinglera, qui pot puja sobre la bici i qui no a peu

Iep, que ja baixem!

Alguns van pel terra, per sort el Xavi només s'ha fet una rascadeta a la galta

Parets verticals molt pròpies de la zona, impresionen

Baixadeta buscant l'avituallament

El primer avituallament ens està esperant tot ben plantat a l’ermita de Sant Sebastià cap al km. 32, el Ramon i el Sergio han fet una bona feina i gaudim picant d’aquí i d’allà mentre van arribant bikers. Nosaltres com que som així de cabuts ens hem volgut posar a prova, durant el finde ens dediquem a practicar el Lapao, i ves per on, se’ns dóna prou bé, qui ens ho havia de dir, ja podem ampliar els nostre currículums amb un nou idioma, que en som de llestos!

Nyam

L'ermita de Sant Sebastià

Prosseguim, la ruta és de molt bon fer, bàsicament pista, i anem amb un grup prou numerós, en un tram de pujada després de Santa Maria de Meià, el Luis trenca un radi però el Francis ho arregla ràpidament i prosseguim direcció Artesa tot rodant entre camps d’intens verd i deixant enrere les cingleres.

Averia de ràpida solució

Una refrescada de peus que no falti

El paisatge està espectacular, tot verd i florit

Cap al 55 arribem a Artesa de Segre i al dinar, bona hora per dinar, són més o menys les 14:00h, la llàstima és que van força lents i tardem gairebé dues hores en sortir, nosaltres encara que hem arribat els primers però els que arriben últims aniran molt justos per fer els 70 kms restants i arribar amb llum de dia a la casa de colònies.

Aquest any ha vingut un biker de Vitoria, el Javier! gràcies als seus amics catalans s'ha animat a acompanyar-nos

Havent dinat la son ataca!

Un petit pàrking per guardar les bicis

Sortim per feina, alguns més que d’altres, el Francesc que s’estava adormint havent dinat, ens porta a tots ben collats, aprofita qualsevol repatxonet per deixar-nos a l’estacada i uns quants ens entossudim en no deixar-lo marxar, d’altres afluixen una mica, total la casa de colònies no es mourà de lloc.

Dreta ras cap a Tudela

Fent conya per aquí, fent conya per allà i sobretot intentant evitar que el Francesc prengui les pujades en posicions capdavanteres, agafem un corriolet que ens deixa davant el castell de les Sitges on havia d’haver-hi un avituallament. Truquem al Ramon però com que ells han estat els últims d’arribar al dinar encara no han pogut arribar aquí, cap problema, ja pararem a Guissona que hi som a prop.

Barricada anti-Francesc, Santi hauràs d'anar al gim perquè quedi compensada

Castell de les Sitges

assedegats

Doncs sí, a Guissona anem directes a l’Area per comprar alguna cosa de beure, jo algo que no estigui molt fred, tinc el coll fatal i ja estic sense veu. Quan reprenem la marxa, al mig del poble ens trobem amb el Miquel, el Luis i el Jordi Caralt, així que incrementem el grup i continuem pistejant per la Segarra direcció a l’Anoia.

El Vigo endrapant Oreos per berenar

Les dues bèsties, que algú els aturi, si us plau!

El Jordi en la seva salsa, content de poder fer rutes llargues amb gent

Ja a Pujalt, a uns 10kms del nostre destí, ens trobem amb el Sergio i el Ramon, ens donen les indicacions per organitzar-nos quan arribem a la casa de colònies del Molí de la Roda i marxem en direccions oposades, ells a avituallar els que venen darrera nostre.

Pujalt

Que grans que son, si el Francesc sembla petit i tot al seu costat i mira que costa!

Ens enfilem suaument cap als molins de Pujalt i ja un cop dalt ens deixem caure cap a un poblet que es diu Segur i sortint-ne trenquem per una pista molt poc clara, per l’herba altíssima que hi ha crescut, cap a l’esquerra direcció el casal de la Salle que amb les seves dues torres blanques ens indica que estem a punt d’arribar. I cap a les 19:30 el primer grup arribem al Molí de la Roda, ara ens toca feinejar una mica i dutxar-nos. Descarreguem el remolc, ens apoderem d’unes quantes lliteres, dutxeta bona, quatre estiraments i fer-la petar amb tota la colla, mentre mica en mica cada vegada som més a la casa.

Primera grupeta arribada a la casa de colònies

I ens posem a treballar, cadena de maletes del remolc a la casa

El Juanjo superant el seu rècord personal, mai havia fet 120kms en un dia, i content que està!

Però sense que encara hagin arribat tots anem tirant cap al sopar, no el farem aquí sinó que hem d’anar a Sant Martí de Sesgueioles, a uns tres quilòmetres, fa mandra perquè a més són de pujada, però per un bon sopar és fa qualsevol cosa, així que ens tornem a enfilar a les burres i cap al poble hi falta gent.

Sopem de conya, macarrons i llom i qui vol pot repetir i per anar a dormir agafem altre cop les bicis i ara amb els frontals cap al Moli de la Roda, sort que és de baixada. La majoria del bestiar ja ha anat tirant, nosaltres baixem amb el Manel i el Santi Ortega fill, un dels clàssics que no s’ha volgut perdre la Transcat tot i que va arribar ahir de Pittsburgh!

Santi, mira que deixar totes les olives, jejeje

El Lluís i el Marcelo s'han perdut però aconsegueixen arribar al restaurant i amb la gana feta 

Que n'és de difícil això de trobar el llit

Ara toca el més complicat, aconseguir dormir en una habitació de casa de colònies, per alguns és fàcil, com aquell qui diu quan arribem el Ru, el Miquel i el Francesc ja dormen, nosaltres entre que ens ubiquem, el concert de pets i les rialles tardem una mica més.

sssssshhhhh que dorm

Em desperto unes quantes vegades per culpa del nas tapat, però mitja volta i a dormir, el problema és quan a les 6 del matí comencem els viatgets al lavabo, alguns que es van a dutxar, l’altre que agafa el frontal i es posa a fer la bossa, un que a quarts de 7 surt de l’habitació ja tot vestit i amb el casc posat... però que estem bojos, si no hem quedat per esmorzar fins a les 8:00h!

Ja no puc tornar a dormir, ens llevem, recollim i cap a esmorzar, pugem abans de les 8:00h i ja està tot preparat, pa amb tomàquet i embotits, llet, cereals, ous durs, una mica de tot per carregar piles que avui tenim per davant gairebé 90kms amb 1900 de desnivell que sumats al tute d’ahir segur que ens faran suar de valent.

Bon dia!

El Ramon i el Sergio, quin luxe d'assitència i quin curro que s'estan fotent

No sortim els últims però la majoria ja han anat desfilant, els primers quilòmetres de puja i baixa per pista, anem atrapant grupets i em distrec fent-los fotos, però no em puc distreure massa perquè aquesta colla no m’esperen i em fan anar de cul.

Bestiar Lliure team

Cadascú saluda com vol, oi Martí?

El Valentí, l'artífex de la ruta junt amb el Ramon, gràcies!

Seguim el track fil per randa, així que anem a visitar el Dolmen dels Tres Reis, ara ja no podrem dir que no hi hem estat, no tots poden dir el mateix ja que quan tornem a la carretera ens trobem tota una colla que se’l passen de llarg. 

Avui l'increïble Hulk s'ha convertit en Tutankamon, aquest noi és molt polivalent

Anem força agrupats encara, es nota que no hem arribat a cap pujada llarga

Baixadeta per pista mirant de que no se’m escapi el grup i amunt cap als molins de la Serra de Rubió, el Santi i el Francesc no sé què s’han pres que ens porten a tots collats i per més que els hi dic que no corrin tant, a dalt hi ha d’haver el primer avituallament del dia i amb aquest ritme el Ramon i el Sergio no tindran temps d’arribar, ells apretant tan sí com no.

Un muntatge fotogràfic del Martí al avituallament de la Serra de Rubió

Piquem quatre coses i prosseguim

Al final arribem dalt gairebé alhora que l’avituallament, els convenço per parar una mica que ja volien tirar avall. Ara sí, piquem quatre coses i tirem avall per un sender molt ben trobat i ja de nou a la pista ens trobem que el track fa un anar i tornar cap a la dreta, així que deixem un moment la pista per anar a veure què hi ha. És la Torre del Moro, li fem una visita i tornem a retrobar la pista just en el moment que arribava el Francis, però ell no va a veure la Torre i s’uneix al nostre grup.

El Tarrés en el descens de la Serra de Rubió, ben trobat el sender

Moment Bario Sésamo:                       FORA de la Torre del Moro

DINS de la Torre del Moro:                  

Seguim per una zona bastant ràpida, pista de baixada, molt de rodar suau cap amunt i quan la cosa s’anima una mica més cap amunt és ara el Miquel qui imposa un ritme fort davant, serà possible! Ara que el Santi i el Francesc estaven tranquils va el Miquel i me’ls esvera. Jo darrera apretant les dents mentre el grup es va estirant.

Ja gairebé dalt corba d’esquerres i em trobo pedalant sense resistència, punyeta, s’ha sortit la cadena. Tant córrer per haver de parar a posar la cadena, quina llauna. Arribem a Sant Pau de la Guàrdia, les vistes de Montserrat cada cop són més espectaculars i cada vegada ens queda més a prop.

Sortim un moment a la carretera que va al Bruc i pugem fins al Coll de Can Maçana on tornem a agafar pista de terra i gaudim d’allò més de les vistes de les Agulles de Montserrat. Primer el sender va una mica cap amunt però aviat gira passa a ser de baixada, l’Arnau i el Santi davant marquen el ritme, intento no desenganxar-me massa.

Reagrupem per acabar de baixar per pista i algun senderó i arribem a Collbató on hi ha previst el dinar. Això sí, primer fem una cerveseta a la terrassa que hem arribat massa aviat: les 12!

Cerveseta, dinar, alguns que s’adormen, jo traient el cap per la finestra i cridant tota afònica als que es passen de llarg el restaurant del dinar... un dinar ben bo i entretingut, però encara ens queda prou per fer i intueixo que aquesta segona part no serà tan dolça com la primera, ens falta fer el mateix desnivell que hem fet però amb 15 kms menys, a veure... i he sentit a dir algo d’unes rampes dures... 

El bestiar dividit: opció A vi

Opció B birra

ABM, alguna bici més?

Total sortim de Collbató i de seguida hem de parar per inflar la roda d l’Edu, ens posem a enfilar-nos per pista, jo ja estic preparada pel pitjor, amb la panxa plena, l’hora de més calor i haver de pujar de valent, però no, és una falsa alarma, la pujada és ben curta i de seguida ens posem a baixar fins a una riera prop d’Olesa.

Creuem el poble i ja sortint ens enganxa el Francis, com hi va, baixant i en pla ens recupera un munt de terreny, en perd a la pujada però no pas molt, està fent un bon entreno últimament. Total que sortint d’Olesa és quan toca tremolar, davant nostra apareix un carrer d’una urbanització que puja molt dret i rai si només hagués estat aquest, el deixem trenquem a l’esquerra i segueix igual, deixem l’asfalt i seguim per pista, un tram una mica menys dur per encarar-nos una pujada molt dreta i amb terra una mica solta, a sobre s’ha de traçar, aquí atrapem a un parell que havien sortit abans que pugen a peu, jo tinc al Arnau a roda, molt enganxat, així que, ho deixo tot per no posar peu, si el poso jo ell també i no vull. Arribo dalt que em falta l’aire, miro amunt el Santi se’n està anant molt fàcil, cada vegada és més lluny, veig que avança algú altre, és el Vigo que també ha marxat abans que nosaltres del dinar. Estic morta però l’Arnau m’avança i intento seguir el seu ritme per no despenjar-me i atrapar al Vigo, superat!! Buf, dalt de tot hi ha el Santi parat, però jo si paro ja no continuo, ho he donat tot, i no vegis ell com hi va!

Pujada dura, dura

Per sort, ve una mica de baixada per relaxar-nos i mica en mica anem reagrupant-nos mentre baixem a la riera de Gaià. Uf, quin tram més pastós, un ratet vale però se’ns acaba fent pesat, les pedres i la sorra de la llera de la riera fan que se’ns hi enfonsin les rodes, s’ha d’anar creuant la riera constantment quan no s’hi ha de passar pel mig i a més en algun moment no trobem ben bé el nord. El que sí que l’encerta a la primera és el Francis que amb la seva potència ens fot el pal per la riera.

a la Riera de Gaià

Finalment arribem a la pista que ens ha de treure d’aquí, però ai mareta, això puja més que la rampa d’Olesa! Però què hi farem, agafem la rampa i amunt i falta gent, jo arrenco malament, tinc problemes amb el canvi i he de parar per posar bé la cadena, mentres veig com la resta se’m escapen menys el Vigo, el Francis i el Luis que pugen a peu. A la que puc però m’enfilo a la muntura i atrapo al Francesc i al Manel amb qui acabo de pujar fins dalt.

Reagrupament després de sortir de la riera, visca les rampes dures de collons!

Després d’aquestes dues pujades tan potents crec que tenim molta feina feta, però no ens podem confiar. Avancem fins a la zona d’urbanitzacions d’Ullastrell pel GR, de cop deixem la pista i ens alegrem d’agafar un corriol, el què no sabíem era lo tancat que estava, en un moment acabem plens d’esgarrapades i a sobre té algun tobogan amb pujada final que ens fa apretar les dents. I per aprofitar que ja les tenim serrades el corriol desemboca a un carrer que no podia ser pas pla, vinga un altre rampa asfaltada que no ha estat res.

Som-hi que no ha estat res

Ara sí, creuem la carretera cap a Can Solà i baixem fins a les Fonts, ara ens falta fer l’últim esforç per enfilar-nos a Galliners i ja serem a tocar de Sabadell. Però per sorpresa nostre quan ja som a escassos metres de Sant Quirze el track gira a la dreta cap a Can Barata per entrar a Sabadell tocant pista fins el més enllà possible.

A les Fonts tenen una construcció d'allò més... curiosa?

El grup demana l’hora però aquest és el meu terreny, hem prenc algunes llicències respecte el track mentre els companys se’m queixen si els faig fer algun tram de pujada, encara que siguin 5 metres, però quan agafem la baixada final la gaudeixen a base de bé, sobretot el Vigo.

Ara sí, ja som a Sabadell, tots sabem el camí i cap a les 16:45 arribem a l’Escapa, Transcat 10è aniversari superada!! I m’ho he passat d’allò més bé, llàstima del refredat, espero que em passi aviat perquè d’aquí uns dies marxem al Rally di Romagna, a veure si aquest any aconseguim ser finishers.

Mica en mica va arribant tothom, cadascú amb les seves batalletes i aventures particulars però tots satisfets i amb ganes de celebrar-ho amb una cerveseta a la terrassa del Tourmalet, ens l’hem ben guanyada!

Relax!