dilluns, 27 de maig del 2013

Rally di Romagna 3ª Etapa

Gino y Miguel Angel
Anem a per la tercera etapa, aixi a primeres la cosa no pinta gaire be, ahir ve manar a sopar a fora a un lloc molt xulo de Riolo Terme amb el Miguel Angel,Gino i Ester, el sopar espectacular tot bonissim però això si una quantitat desmesurada i com que no som de deixar res al plat ens hem passat la nit fent la digestió, esgotador!!! I al matí un festival de visites al roca pero anem a lo que toca:
Els entrants per 5...


Francelino
3ª etapa, per davant 6km i 2000+ I nervis com no, l’Ada aquest nou rol de lider li incomode una mica, no sap si sortir forta, si reservar, està clar que les altres li tenen ganes!!!
Ivonne!!!
 Es dona sortida i com els altres dies neutralitzada i carretera, uns7km,  l’Ada surt molt be, es col·loca davant de tot amb els altres liders i van marcant el ritme, jo en canvi… un desastre i dels grosos,  la veritat que com les anteriors sortides, avui m’esforço per no perdre el grup gros de davant i quedar-me solet amb el vent tirant per la carretera però no es lo meu això de l’asfalt… i no ho aconsegueixo, apreto deixat-me la vida i enllaço però no se collons faig que als dos minuts torno a estar sol a terra de ningú, pitjor que un cadet!!!
Aixi que ja d’entrada per la meva manca d’habilitat em canso més pero be, per sort s’acaba i comencem pista amunt i vaig remuntant  cofoi almenys al veure que per arribar a ella em toca adelantar primer les seves rivals, collonut!!! Pero no es tasca fácil, ja quant la tenia a poc més de 20 metres acaba la pujada i comença baixada per pista… últimament tinc que fer maniobres per encarar les corves de les baixades rapides i l’Ada al rees, baixa com un mísil, així que la torno a perdre…

En quant torna a picar a munt per sort ja em situo i puc començar les meves tasques de gregari jeje!! L’etapa d’avui te 5 pujades i per el que em pogut comprovar es on li podem fer més mal a l’Ivonne ja que te millor ritme l’Ada però baixant ella es molt ràpida! Superem la primera pujada a bon ritme així que toca  esforçar-se per no perdre lo guanyat a la pujada i si mes o menys o aconseguim, desprès d’això passem per un poble on fem un tram divertit d’escales amb fotograf inclós, molt agraida la secció...
Arrenquem la segona pujada i li comento a l’Ada que no perdem a dos que tenim davant, ara ja el que resta de setmana som una trentena escasa i qualsevol referencia es bona per anar endavant, i ho fem prou be compartim pujada i fins i tot els anem deixant en algu tram!

La tercera pujada poder no era la més llarga però si la que es pujava més a munt, pujada dura on l’Ada em sorpren i llança un atac incrementant el rite seriosament, caram si deu resulta que en el seu caparró haurà maquinat una tática de cursa!! Premo les dents, em situo en paral·lel i en quant les cames m’ho permeten em poso davant a  marcar el ritme i caram quina pujada que fem, avancem gent i mantenim el ritme alt i constant fins dalt, oleeee!! Ben jugat!!! A més com a novetat a l’encarar la baixada fem algun corriol i tot. Apa ja em superat un bon tros, de moment tot va be i les cames s’estant portant fantàsticament donades les circumstancies .

La seguent pujada era la llarga, també pugem alegres però amb un punt menys que abans que si no segur que fem  un pet, aixi que més prudents anem fent . El terreny es espectacular com s’ha eixugat,encara trobem fang pero poc , quina alegria, tot i així ja es comencen a fer llarguetes les pujades i de tant en tant ens obsequien amb algun mur per superar.
D’aquí al final per lo bo i lo dolent ja ens ho coneixem, del dret o del reves ja hi hem passat i no podem evitar pensar en alguna rampa que queda i preocupar-nos però amb les cames ja en un modus tirant a supervivencia  anem superant quilòmetres fins finalitzar l’etapa que per sort avui ja no acaba al mig del poble, unes rampes menys!!!

Aquets dies les arribades estan sent emotives, amb aquesta història de no poder afluixar ni relaxar-te gaire per por que no t’atrapin , l’alegria es màxima en quant es compleix l’objectiu!!!!


Atencio al modelet, culote + mitges compressives

Finalment avui l’Ada ha augmentat la diferencia en 7 minuts més però encara queda mitja cursa per disputar i demà ... l’etapa reina!!!!!

L’altre moment molt xulo del dia es quant ha vingut al llloc de l’arribada tot de nens amb els seus profes que venien al parc a apendre coses relacionades amb les bicis i a coneixer la noia que va lider!!! Quin riure els nens preguntant-li coses a l’Ada i ella intentant explicar on es Catatalunya fent servir el classic recurs del FCB !!!


Afegeix la llegenda

I res per el moment ho estem passant prou be, això no es l’Iron, aquí corres una estona i tens tota la tarda per fer de tot!!Com un gelato  que es lo que anem ara!



Els pits de pollastre en aquest pais son besties!!



1 comentari:

Fátima Blázquez ha dit...

Santi como dudas que Ada no haya pensado una táctica¡¡¡

GASSSS¡¡¡¡ y estos ratos que os leo las crónicas son BONITOSS

MUAKKK