Aquest dissabte tocava Open Natura, bé en veritat no , aquest cap de setmana hi havien moltes opcions i inicialment aquesta estava descartada però les circumstàncies ens feien canviar la tria.
Arrel de la mort d’en Jordi l’organització feia un petit homenatge a la sortida i això ja era una raó de pes per canviar els plans. Així que Open natura, el tema tenia coses prou curioses o diferents de les que estem acostumats últimament i tot s’ha de dir prou positives o còmodes:
- La prova era a Sant Quirze, és a dir a cinc minuts de casa pedalejant , res de cotxe !
- La sortida era a les 10, increïble!!
- Uns 33km’s
Bé anem per el tema, fem tot el ritual matutí i cap allà . Un luxe en un momentet estem a lloc, massa ràpid i tot perquè a les 9h i poc ja voltem però ja ens va bé per anar saludant els amics i coneguts que com que darrera l’organització hi ha la Penya Mussolenca no són pocs, també veiem molta gent sense bici que ha vingut per l’homenatge,molt bé!!
Arriba l’hora de la sortida i ens amunteguem tots sota l’arc , en Ricard es l’encarregat de llegir un manifest recordant la figura d’en Jordi i ho fa molt bé, ens quedem tots corpresos i amb llàgrimes als ulls escoltant-l’ho , tot seguit un minut de silenci i a rodar!
Arrel de la mort d’en Jordi l’organització feia un petit homenatge a la sortida i això ja era una raó de pes per canviar els plans. Així que Open natura, el tema tenia coses prou curioses o diferents de les que estem acostumats últimament i tot s’ha de dir prou positives o còmodes:
- La prova era a Sant Quirze, és a dir a cinc minuts de casa pedalejant , res de cotxe !
- La sortida era a les 10, increïble!!
- Uns 33km’s
Bé anem per el tema, fem tot el ritual matutí i cap allà . Un luxe en un momentet estem a lloc, massa ràpid i tot perquè a les 9h i poc ja voltem però ja ens va bé per anar saludant els amics i coneguts que com que darrera l’organització hi ha la Penya Mussolenca no són pocs, també veiem molta gent sense bici que ha vingut per l’homenatge,molt bé!!
Arriba l’hora de la sortida i ens amunteguem tots sota l’arc , en Ricard es l’encarregat de llegir un manifest recordant la figura d’en Jordi i ho fa molt bé, ens quedem tots corpresos i amb llàgrimes als ulls escoltant-l’ho , tot seguit un minut de silenci i a rodar!
La sortida la fem neutralitzada darrera un cotxe, mare meva quin fart de patir sembla la Copa del món, frenada per aquí ,adelantament per allà, com freni el cotxe acabarem tots a dintre... S’apropa l’entrada al camí i jo que tremolo veient el caos format no sé si hi cabrem tots!!
Per sort el camí ràpid s’enfila cap amunt i posa la gent al seu lloc, per sorpresa meva puc anar avançant gent sense massa problema, tinc bones sensacions i marco un bon ritme. L’Ada l’hi toca patir el meu bon moment i l’encostipat que arrossega ... jo en contra m’ho estic passant d’allò més bé.
Part de la diversió roman en que els voluntaris els coneixem així que cada vegada que passo per algun d’ells catxondeo assegurat jejeeje!
El circuit tampoc té desperdici, molt trencacames, tota l’estona alternant pujades, baixades, corriols i pocs plans lo dit ben divertit!! Jo avui porto una estratègia del tot ‘destroy’ , a les pujades apreto a mort repartint pals a tutti pleni i als plans afluixo.
D’aquesta manera puc garantitzar que uns quants van acabar farts de treure’m les enganxines en les rectes per desprès deixar-me pas a les pujades jejejeeje !!
Un dels moments que més vaig gaudir de la ruta va ser una baixada corriolera que vaig fer seguint les traçades de l’Ada, com baixava la tia !!
Un dels moments que més vaig gaudir de la ruta va ser una baixada corriolera que vaig fer seguint les traçades de l’Ada, com baixava la tia !!
Desprès em comentava que pujant no estava anant molt bé però que baixant estava molt motivada, donc fe!
Cap al quilòmetre 20 o així compartim ruta amb els de la curta , tot una experiència, podies veure des de gent que caminava tant a les pujades com les baixades, com a nens que com a molt tenien 6 o 7 anys que anaven molt fins!!
Un dels trams que va fer mes estralls va ser un tram enfangat amb un bassal al final tipus piscina on tinc constància que mes d’un tot i haver-hi un caminet per esquivar-lo, s’hi va llençar , alguns per no veure l’opció altres com el Ricard i el Miguel crec que per enyorança de l’Artec jejeejeje!!!
També era bo de veure o escoltar l’Ada que quan adelantava algú de la curta bastant tocat, ella els passava tot animant-los!
Amb tot desprès de molt puja i baixa arribàvem a l’ultima baixada que ja ens duria fins l’arribada on ens esperava un altre cosa bona d’aquesta sortida, un bon esmorzar: buti amb truita ,beure i la possibilitat de repetir! En conclusió desprès de tantes marxes llargues ,nervis i jo que sé més en venia molt de gust una sortida de buti i m’ho he passat molt be!!!!
Crec que vem estar més estona fent-la petar relaxadament a l’arribada que al damunt de la bici jejeeje!!! Ah i menció especial per mon germà que desprès de no agafar la bici en tot l’any ara si posa i amb un parell fa la llarga:
Per rematar la jornada de diumenge visita a la rostisseria a buscar un pollastret per dinar, això es vida i fer esport jejejeeje!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada