dimarts, 11 de novembre de 2008

Marató del Penedès

Aquest dissabte tocava sortida amb la gent del Foro Galletero i ja només per això ja en tenia ganes ja que amb molts d’ells no els veia des de la TransCatalunya . Aquesta ruta l’havia dissenyat en Dr.Voll un galletero fins aquell moment desconegut per nosaltres ara ja no ho podem dir!
Així que dissabte ben d’horeta carreguem la furgo,passem a buscar a la Mariona i cap a Vilafranca del Penedès. Ja a lloc ens retrobem amb la gent , Armand, Carles,Miguel Angel,Jaume, Juan Carlos i cares noves Angel i Dan.


Ens posem en marxa i al poc el nostre guia ja ens està portant per corriols, això promet! Llàstima que contra tot pronòstic també es posa a ploure , no molt però lo just per començar a preocupar-nos una mica .. Per sort el tema s’arreglaria i ja el nostre únic problema seria aguantar al damunt de la bici ja que no us podeu imaginar la quantitat de pedres que hi ha al Penedès i lo que arriben a patinar, mes d’un fins i tot va provar lo fermes que eren...


La ruta estava essent excel·lent plena de pujades i baixades tècniques amb l’agreujant del mullat, lo dit ben divertit ! I en quant a físicament vaig anar millor de lo esperat, les cames responien però portava un encostipat bastant serio i això em feia anar bastant ofegat a les pujades però almenys podia pujar!!

El recorregut a mes a mes de ser ideal per divertir-se amb la bici era molt interessant a nivell paisatgístic .

En Voll ens va portar a l’església Romànica de Castellet amb unes vistes del Castell de Foix i el pantà del mateix nom brutals!!!!



Vem vorejar el pantà de Foix passant per Castellet i gaudint de la bellesa del Castell



D’aquí ens vem tornar a enfilar per un camí on de veritat que no hi faltava ni una sola pedra



Passaríem per Clariana i agafaríem unes baixadetes ,empedrades com no, que ens portarien de nou al pantà però ara just a l’altra banda.




Ara la cosa canviava una mica , fins ara no paràvem de pujar,baixar, fer corriols i trialeres però com tota bona sortida tard o d’hora arriba un bon port que pujar i aquesta no anava a ser menys....

Primer el tema va començar amb unes rampes emporlonades bastant dures que ens deixaven en una pista en bon estat però que no parava de pujar fins al cap d’amunt del Puig de l’àliga en resum per davant un 400/500 mt de desnivell positiu d’una tirada amb l’objectiu ben aconseguit de fer-nos bufar !! Aquí el tema era fàcil cadascú al seu ritme i cap amunt, be al seu ritme o a la seva tàctica, Jaume pujant com una moto treient-nos les enganxines a tots , jo amb encostipat i tot apretant lo que podia sense arribar a ofegar-me.. altres amb mes seny a ritme constant i un parell xiulant ‘verano azul’ tot mirant-se el pulsòmetre per tal de pujar lo mes suaus possibles (reservant forçes, canalles!!)


Desprès del pujadot tornàvem a la vesant cultural i el nostre fantàstic guia ens portava a visitar una necròpolis espectacular , la del Pla dels Albats, on podíem veure un conjunt de tombes excavades directament a la roca ,moltes de nens per això el nom del lloc.




Per si no havíem vist suficients coses maques d’allà vem anar a dinar a les runes del Castell d’Olerdola . La ruta que ens havia preparat l’amfitrió era de 100 km però amb la pluja inicial que havia dificultat bastant el terreny anavem coladets de temps i tocaria retallar una mica el recorregut.






Seguint amb la ruta turística passaríem per un restaurant on tenen un petit porró a disposició dels transeünts i desprès per Viladellops on hi ha restes medievals.



D’aquí endavant poc mes a explicar ja que de cop tot moment bo es va esvair, va sonar el mòbil d’en Juan Carlos i vem rebre la tràgica noticia de la mort d’en Jordi Seriola .

Es va buscar el camí mes ràpid per tornar a Vilafranca i donar per finalitzada la sortida.

6 comentaris:

Tom ha dit...

Siento haberos fastidiado la salida con la llamada de teléfono, pero sabeis que esa no era mi intención.

Santi ha dit...

Faltaria Tom!! Per una noticia com aquesta mai hi ha un moment bo...
Vinga ens veiem!!!

MarionaBTT ha dit...

Ja se perque hi ha tants castells i hermites per la zona del Penedès. Amb la de pedres que hi havia pels camins l'únic que es podien dedicar en aquells temps era fer castells!
Fins la propera!!!

Ada ha dit...

Doncs deu ser això Mariona!! ben trobat!

Clara ha dit...

Imagino que disfrutarias molt d'aquests paisatges, els meus sogres tenen una casa a Bellvei i vaig descubri algunes rutes en mtb, una d'elles al Panta de Foix, i molts GR

Noe ha dit...

El sabado me acordé de vosotros, con lo bien que estaba yo en la camita, calentita, jajajajaja, no me sacaria de la cama para andar en bici ni Lance Armstrong llamandome para hacer una ruta con el. juas juas juas