dissabte, 22 de novembre de 2008

Test Polar. Per fi el castell!

Un dia que intentàvem refer de memòria la ruta de la primera Falconada ens vem mig perdre als afores de Castellar, d'això ja deu fer ben bé un any. Llavors vem divisar un Castell i vem decidir que un dia hi tornareíem a peu. Després d'un intent frustrat fa cosa d'un mes, avui ho hem aconseguit. El Santi va trobar per internet una ruta d'uns 7 kms per la zona i avui l'hem anat a investigar sobre el terreny.

Abans de marxar sona el timbre de casa i sorpresa: han arribat els pulsòmetres! Perfecte, així ens hi hem començat a familiaritzar, hem configurat les 4 funcions bàsiques i cap a Castellar.

Hem deixat el cotxe davant el IES i hem començat a seguir les marques blaves, a sobre la ruta estava indicada i tot! Però ni així hem sabut trobar del tot el camí, davant de la masia de Ca n'Oliver hem perdut les marques i hem hagut d'innovar per retrobar el recorregut.



El meu pulsometre no para de pitar, no tinc pulsacions!! jejeje, es veu que no estic suant prou i l'aparell no connecta bé, però això s'acaba aviat hi tiro una mica d'aigua i ens posem a correr una mica, cap problema, ja va de conya.


El bosc estava esplèndit, molt verd, molt humit, ple de bolets i sense gent, només a les pistes més principals ens creuàvem amb colles de bikers. Un cop creuat el Ripoll per una passarel.la de fusta s'arriba a una pla on hi ha un encreuament de camins, primer hem anat fins a un antic forn i hem tornat al pla per agafar un corriol que s'enfila cap a l'esglesia de Castellar Vell, és la Costa d'en Jan i deu n'hi do si s'enfila, el Santi ja estava pensant de baixar-hi amb les bicis, massa arrels pel meu gust. A mesura que ens enfilavem veiem a les nostres esquenes el castell, abaix les fàbriques del Ripoll i Castellar.




Xafardegem l'esglesia que està força ben conservada i seguim les marques, hem de tornar a baixar al torrent i ho fem corrent, intenten desviar-nos per anar a veure un antic embassament però no podem arribar-hi, hi ha massa aigua pel camí i la vegetació és molt densa, fa temps que no hi passa ningú. Tornem a la pista i anem a parar directes al torrent Mitger que de les pluges de finals d'octubre encara li queda una mica d'aigua.





Arribem de nou al pla i ara enfilem per un corriol empedregat cap al Castell de Castellar. Està molt ben conservat i és enorme, és estrany que no estigui més explotat, al costat hi ha una masia estupenda. Ens el mirem per totes bandes i seguim per una pista borejada per plataners. Trobem un tros de bosc ple de pinetells, llàstima que no siguin rovellons i arribem a la carretera que va de Terrassa a Castellar, aquí hem tornat a perdre les marques, després de donar un parell de voltes de més retrobem el camí, just a l'alçada de la Masia de Can Riera que per mi que es dediquen a la cria rottweilers, quina por que he passat amb aquelles bèsties bordant, sort que estaven tancats, això sí n'hi havia un munt.


El camí baixava de nou direcció al Ripoll, primer pel mig d'uns horts, mmmm quina oloreta de calçots i carn a la brasa que ens arribava.... deixem la pista per agafar un corriol que va cap a la font de Can Pèlecs i d'aquí cap el Pont Vell que creua el Ripoll, aquí hem descobert el tros més bonic d'aquest riu que haguem vist mai, fins i tot i havia un petit salt d'aigua. Seguim cap al poble i atraquem la primera xarcuteria-plats cuinats que trobem, carreguem amb uns canelons i un xips per anar fent el vermut. Arribem al cotxe i comencem a tocar els botons del pulsometre, a veure què diu: jo 178 de màxima i 119 (62%) de mitja i el Santi 176 de màxima i 113 (59%) de mitja, com sempre en quan a números el Santi em guanya, si es que no es pot ser de lletres!





I al arribar a casa un quinto i unes olives, jejeje!




4 comentaris:

Clara ha dit...

Un bon entrenament pel pulsòmetre, jo al principi quan mal vaig posar per primera vegada no entenia res, de fet encara hi han coses que no se com van, però de moment las bàsiques si, el que es una pasada es quan ho descarregues al ordinador

Santi ha dit...

De moment lo de l'ordinador no hi hem arribat, piano piano...
Salut!

Maria ha dit...

Nenaaa pensava que ens veuriem a la Prehistorica!!!

Marc Masague V. ha dit...

En resum, ara feu el jubilat? i asobre us feu electrocardiogrames? ke nostem bons???? ai que no m´aguantareu diumenge... quin parell!