Va arribant la gent, i tal i com estava
previst a les 6:30 estem en
marxa rumb a Coll de Fatxes, un autocar a full de bikers amb la bodega
carregada de bicis i dos furgos més per portar-ho tot plegat. Som 56 a pedalar, déu n’hi do quina
tropa.
 |
| Les nostres amb manta que no agafin fred |
 |
| Bestiar Lliure cap a la Transcat, Luis i Miquel |
 |
| El Magí i el Ru |
 |
| I perquè no fer un cop de cap... |
El viatge pur tràmit i mentre uns van fent
algun cop de cap la resta aprofiten per anar fent caliu i això fa falta perquè
arribem a Coll de Fatxes, on començarem la ruta i fot bastanta rasca, gràcies,
en part, al vent frescot que bufa.
 |
| Rubio, que fa fred? |
Però ens posem les piles, descarreguem bicis,
ens acabem de guarnir per l’ocasió, tothom posant en dansa gps i parant atenció
al petit briefing que ens fa el Ramon abans de sortir, és l’artífex de la ruta
i avui i demà ens farà de suport, avituallaments, logística i incidències, allà
tenim el Ramon pel què convingui.
 |
| El Ramon fent el briefing |
 |
| I la colla fent-li cas |
Cap a les 9h
arrenca tothom, el Santi i jo però esperem un moment que arribi en Rafa que
venia pel seu compte. Així que comencem la ruta per darrera el grup. A la
primera baixada pedregosa ens trobem en Balme que ha punxat. L’ajudem a reparar
i prosseguim, ja som quatre.
 |
| Gràcies Juanjo per la foto :) |
 |
| Ens trobem en Balme que ha punxat |
Prosseguim per la serra de Llaberia, en un
tram de carretera, prop del poble de Llaberia. Deixem la carretera i ens
enfilem cap a una cinglera, coronada al capdamunt per un observatori
meteorològic. A mesura que ens hi apropem anem trobant-nos molta més colla, uns
que pugen, d’altres que ja baixen, alguns que baixen més del compte... amb en
Rafa continuem amunt cap al pic de la Miranda, on hi ha un dels radars que donen
les dades que veiem al Meteocat, val la pena enfilar-s’hi per gaudir de les
magnífiques vistes i allà ja ens trobem amb el Ru, el Miquel i el Luis.
 |
| Amb en Rafa i el Balme a la caça dels altres bikers |
 |
| Si alguna cosa té aquesta ruta són unes vistes espectaculars, oi Rafa? |
 |
| I enganxem el grupet del Marcelo, el Valentí, la Teresa, el Font i el Carbonell |
 |
| El radar de la Miranda |
Fem mitja volta i desfem l’últim tram per anar
a buscar el track de nou. Baixem pel barranc d’en Jover fins que toca enfilar-se
per un senderó empenyent la bici cap al Portell de Llaberia, pas que ens
permetrà sortir de la cinglera, això sí la majoria fem bona part de la baixada
caminant, entre les roques, la pendent i les zetes només els més destres poden
baixar sobre la bici.
 |
| Una baixadeta i el radar queda ben lluny |
 |
| Comencem la baixada en ziga-zaga a la Portella |
Deixant ja el tram tècnic continuem bàsicament
de baixada fins a prop del poble de Colldejou, és impressionant al girar-nos
que lluny hem deixat la Miranda i el seu radar.
 |
| Darrera meu i molt amunt queda el radar |
Ens anem enfilant tot buscant l’avituallament,
el Ramon ens espera enmig del parc eòlic de Trucafort, cap el km.25. Aprofitem
al màxim l’avituallament que ja ve de gust.
 |
| Ens apropem als molins de Trucafort |
 |
| Però ens hi hem d'enfilar... |
 |
| Vaig a fer un vídeo amb la Gopro, però m'equivoco i faig fotos... déu ni do la rampa! |
Prosseguim remuntant pel parc fins que ens
endinsem a les Serres del Pradell i l’Argentera, és un lloc preciós amb uns
senders que ens porten a conèixer racons molt guapos com l’Enderrocada, una
roca calcària enorme, hi hem passat just per sota i seguim direcció al Coll de
la Teixeta.
 |
| Hem deixat enrere l'avituallament |
 |
| Seguim avançant pel parc eòlic de Trucafort |
 |
| Parada per veure bé l'Enderrocada, depèn com sembla una mica el Castell de Popa |
 |
| Senderó, senderó! |
Seguim el sender i abans d’agafar la baixada,
deixem un moment el track per acostar-nos a un mirador amb molt bones vistes,
el Pantà de Riudecanyes, el Castell d’Escornalbou, la plana del Baix Camp i més
enllà el mar.
Baixem per pista cap a la carretera, l’agafem
un moment per anar-nos a enfilar a un altre parc eòlic i és que en aquesta zona
n’està ple. La pujada és dura i més pel ritme que hi posem, coincidim amb un
altre grupet de la Transcat i els uns pels altres ens trobem pujant a un ritme
alegre i fotent-nos pals i el Santi al capdavant, com hi va.
 |
| Amb el Paco, el Dani i l'Eusebio, amunt hi falta gent |
En un últim tram de pujada, ja més suau ens
trobem el César amb la fat boy i el Miki Tarrés que l’acompanya. Està molt bé
això d’anar compartint ruta amb tanta gent, ara vas amb uns, ara amb d’altres.
Agafem la baixada però de seguida veiem que el
track fa una volta per passar per una ermita, ens hi apropem, és l’ermita de
Puigcerver i ens ve com anell al dit, ja que al apropar-nos-hi apareix un
cartell que diu “Servei de bar”, de conya amb lo de gust que bé ara una
paradeta i hidratar-se bé. Som al km.41.
Comencem a agafar fred i reprenem la marxa,
venen amb nosaltres l’Arnau, el Dani Estrada, l’Eusebio i el seu company el
Francis, tots quatre sense gps, així que quan a l’alçada de les Borges del
Camp, després d’una llarga baixada de quasi 10 kms. el Ru, el Miquel i el Luis
es queden una mica més enrere, el grupet depèn del Santi i de mi.
 |
| Entrant a les Borges del Camp |
A partir d’aquí és tot molt rodador i tots
tenim un únic objectiu, l’avituallament del dinar! El paisatge ha canviat molt, anem rodant a cavall de les serres que anem
deixant enrere i la plana del Baix Camp on comencem a endinsar-nos-hi un cop
arribem a la Selva del Camp. Hem canviat les cingleres i parcs eòlics per
pistes en bon estat entre camps de conreu.
 |
| Atrapem el Martí i el Carles i s'afegeixen a la colla |
Anem creuant poblets i per sort el Ramon no ha
muntat el dinar a la Secuita que és on m’ha dit l’últim cop que ho faria, sinó
a Vilallonga del Camp, cap al km.76 on ja hi arribem tots amb la gana prou feta.
 |
| Un dels pocs moments que podem xerrar amb en Txaeska, ell però ja es queda aquí que avui té bateig |
Que bé que va la paradeta, carreguem piles, la
fem petar i cap a les 14:30
amb una bona colla reprenem la marxa, per davant ja fa una estoneta que ha
marxat un primer grup.
Seguim rodant i creuant poblets com abans de
dinar, passem per Els Garidells, no havia sentit mai el nom d’aquest poble, i
després la Secuita, des de la pista admirem el campanar de l’església
modernista del poble, que curiós.
 |
| Els Garidells existe |
 |
| La troupe, el Magí, el Santi, el Sergio, l'Eusebio, l'Arnau, el Dani i el Francis, amb ells fins a Coma-Ruga |
 |
| La Secuita i al mig el campanar modernista |
Fem un petit sender per tornar de nou a la
pista fins passar per la presa del Pantà de Gaià, ara el terreny s’enfila una
mica més. Seguim rodant i de tant en tant trobem alguns dels que han sortit
abans que nosaltres.
 |
| El Pantà de Gaià, no és gran cosa |
 |
| Passem per la presa |
L’última part es fa dureta, més que res perquè
portem molts quilòmetres i apareixen unes rampes pedregoses i exigents, són les
muntanyes del Tet, el Santi, el Magí i jo fotem canya amunt, quan abans ens hi
enfilem abans les baixarem però la cadena em fa la punyeta i toca parar a
posar-la a lloc, l’excusa perfecte per reagrupar i poc després, arribant a
Albinyana ens atrapa en Miki que ens ha empaitat després de que el César s’ha
quedat al Salomó per veure la final de lliga entre el Barça i l’Atlètic de
Madrid.
A Albinyana canviem el rumb i encarem cap al
sud, toca anar a buscar la costa. Sortim del poblet i agafem direcció
Bonastre per una carretereta, anem rodant i repasso el grup, ens falta el Magí!
El truco i es veu que s’ha perdut quan fèiem l’eslalom pels carrerons del
poble. Aprofitem per menjar alguna cosa mentre l’esperem i quan arriba encarem
ara sí, l’última pujada del dia, això està fet, baixem pel fondo de les Quatre
Boques, creuem per sota l’autopista del Mediterrani i ja queda res fins a
Coma-Ruga, primera etapa superada!! 125kms i 2800 de desnivell ens hem guanyat
les cerveses!
 |
| Arribant a Coma-Ruga paral.lels a la via del tren |
 |
| Merescudes cerveses!! |
Abans d’anar a l'alberg, com que el Ramon està
fent avituallament al Salomó i encara tardarà una mica en portar-nos les
bosses passem l’estona hidratant-nos i fent una remullada, llàstima que no fa
una calor excessiva sinó la cabussada hagués estat al ordre del dia.
 |
| Cap a la platja hi falta gent! |
 |
| Més que res perquè només hi som nosaltres |
 |
| L'aigua està ben bona però una mica remoguda |
Va arribant tothom i ens anem trobant a l'alberg, ens repartim en habitacions de 8, toca dutxa, preparar quatre coses i a
sopar, que el tenim a les 21:30h.
Ens atipem bé i quarts d’una anem a dormir que demà ens toquen 115kms més,
tocarà tornar a casa.
 |
| El quarto de bany de la nostra habitació envaït d'aparells elèctrics |
Tot i els taps em costa dormir, alguns que
ronquen, algú que truca a la porta a la 1:30,
ara tinc set... en fi que a les 6:55
sona el despertador i ens preparem per anar a esmorzar.
Esmorzem, recollim llençols, fem les bosses i
a buscar les bicis que avui hem de fer més de 100 kms per arribar a Sabadell.
Davant l’alberg de Santa Maria del Mar muntem una escampada important de bicis
i bikers, tothom engreixant i posant les últimes coses apunt. Divendres els del
temps van dir que faria sol i caloreta el finde però ens hem llevat amb un
diumenge grisós i ennuvolat, suposem que la cosa s’anirà animant.
 |
| Amb el Llibert abans de sortir, avui poc més el veurem, vol arribar aviat a casa |
 |
| Foto de grup, en falten uns 10, a l'entrada de l'alberg |
Fem els 10 primers quilòmetres resseguint la
costa, pel passeig marítim fins a Cunit, és una manera de sortir molt light,
rodant fàcil, només s’ha d’esquivar als peatons més matiners i vigilar quan ens
avancen el grupet d’esparverats, és a dir els companys de botiga, el Llibert i
el Juanjo, la resta anem amb una mica més de calma.
Però el relax s’acaba i a Cunit trenquem cap a
l’interior i si sortim del nivell de mar només hi ha una opció possible, pujar.
Ens anem enfilant per pujada suau cap al Pantà de Foix però el Santi imposa un
ritme alegre, les cames es queixen però fem veure que no les sentim. Per baixar
al pantà una baixada divertida, llàstima que no m’ho conec i no em dóna temps
d’engegar la Gopro fins al tram final.
A mitja baixada sento un soroll eixordador, és el César amb la fatboy que m’avança volant.
Anem voltejant el pantà fins arribar a la presa per on creuem i sorpresa! veiem
els companys de botiga una mica més enllà, es veu que han afluixat el ritmasso
que portaven.
 |
| El César i la fatboy, quina manera d'arrossegar neumàtic |
Quan deixem el pantà comença una pista de
pujada, just quan atrapem el grupet que teníem per davant, es veu que el
Llibert i el Juanjo han marxat fort per arribar d’hora a casa i ells han
decidit portar un ritme més conservador, però el Santi i jo no deixem que es
relaxin, arribem amb ganes de marxa i els hi fem posar les piles, vinga pals
muntanya amunt! És cansat però divertit, jejeje
 |
| Treient de punt els companys de feina i els comercials, però només un moment, eh! |
La pujada és llarga, fem el primer tram
apretant el Santi i jo, i ens segueixen el Vigo, el Toni, el Xavi i l’Eric,
afluixo que sinó no arribarem a dalt i ens atrapen uns quants més, el Jordi
Badia, el Kolbe, el Magí, l’Arnau i el Sergio, ja tenim el grup fet, amb colla
acabem la pujada i baixem fins al Castell d’Olèrdola on fem una parada.
 |
| Paradeta al Castell d'Olerdola |
 |
| Foto amb la Gopro, ara ja s'he que l'he de posar més a prop |
Continuem amb un objectiu clar, arribar al
avituallament que ha muntat el Ramon. Baixem a Sant Miquel d’Olèrdola per un
sender molt guapo i després de Sant Miquel ens endinsem a les vinyes del
Penedès. I com no podia ser d’una altra manera trobem al Ramon a les portes de
la Masia Torreblanca, el celler on fan el vi que serà l’obsequi pels
participants de la Transcat.
 |
| Cap on deu ser l'avituallament? |
Som al km.38 i fem un avituallament amb tastet
de vins i tot! Ens costa però al
final reprenem la marxa, els quilòmetres següents cap a Olesa de Bonesvalls són
bastant suaus tot i que hi ha una mica de tot, pista ràpida, una mica d’asfalt,
un sender molt llarg que comença de males maneres als afores d’una
urbanització, però un cop has passat l’entrada plena de pedres, primer puja i
després ens porta de baixada per la riera de Begues.
 |
| Sortim de nou, Sant Miquel d'Olèrdola al fons |
 |
| El Santi portant al grup ben ordenadet |
 |
| Però a la cua anem una mica més desperdigats |
 |
| Una entrada una mica punyetera, vinga Vigo no t'ho pensis més i tira't! |
Arribem a Olesa i com sempre el track ens
porta a veure el casc antic, molt bonic i prosseguim cap a Begues. Fins a la
cantera anem per carretera i poc després agafem una pista que té un parell de
rampes dures en ziga-zaga, el Santi torna a apretar i el Toni li segueix la
roda. Ara sí, ja queda res i menys per arribar al dinar, baixem fins a Begues i
busquem la Caseta Blava on ens estan preparant el dinar, arribem a les 12:30. Ens entaulem a la terrassa
tot i que no s’ha acabat d’aixecar el dia i el sol va i bé amb poca energia i
fa un airet fresquet, vaja que molta calor no fa...
 |
| Arribant a Olesa de Bonesvalls |
Mica en mica va arribant tothom i ocupem tot
el restaurant. Havent dinat anem a carregar aigua a la font del poble i sortim
de Begues, aquí ens deixa el Xavi Simó que ha d’agafar un vol aquest vespre i
no pot acompanyar-nos fins a Sabadell. La resta continuem seguint el track.
Sortim de Begues per una pista molt polsosa cap a Sant Climent de Llobregat, hi
ha tanta polseguera que en algun tram he de deixar metres entre els meus
companys perquè no veig tres en un burro.
 |
| Entaulats, el Toni, l'Arnau i l'Eric |
 |
| Amb el Kolbe, un nou company de botiga que s'ha estrenat a base de bé amb la Transcat |
 |
| Arriba el Francis que després de molt temps ha tornat a agafar la bici, i sembla que s'ha cansat |
 |
| Tothom a dinar! |
 |
| La troupe d'avui, el Vigo, el Toni, l'Eric, el Magí, l'Arnau, el Kolbe i nosaltres, jo amb uns grams més de pols a sobre |
A Sant Climent s’acaba la baixada i toca
posar-nos les piles de nou per encaramar-nos a la creu de Querol, tela la rampa
final! Amb tot posat ens hi enfilem i passada la creu continuem una mica més de
pujada però la cosa ja és més suau per, arribats a una urbanització, agafar un
sender de baixada divertidíssim que ens deixa al costat de Sant Vicenç dels
Horts.
 |
| Amb l'Arnau acabant la rampa de la creu del Querol |
 |
| Ara és el torn de l'Eric i el Vigo |
Creuem el poble i anem a parar a la llera del
riu Llobregat que remuntem uns 8 quilòmetres, això de rodar al Santi i a mi no
ens va massa i menys a aquestes alçades, però ens ho hem de prendre com un
tràmit, finalment arribem a l’estació de tren del Papiol, des d’on ens enfilem
al poble per carretera, amb el Magí marcant un bon ritme davant, quines ganes
de córrer amb tot el què portem a les cames.
Deixem el Papiol i entrem per pista a
Collserola amb el Puig Madrona just davant i ara és el Santi qui agafa la
pujada amb ganes, collons, quan no és un és l’altre, quin parell!
Aquí ja ens ho coneixem i agafem un sender per
baixar cap a l’urbanització de Mira-Sol, la creuem, passem per costat de
l’hospital i a Rubí anem a buscar el golf pel Torrent dels Alous. Última
pujadeta i ja som a Galliners, això és com ja ser a casa, baixem a tota
pastilla cap a Sant Quirze i som-hi cap a la botiga, això ja ho tenim al sac i
ben lligat! A la botiga ja ens espera el Ramon i hi ha el Jordi i el Sergio que
han sortit abans del restaurant i el Juanjo que ha marxat a primera hora a roda
del Llibert.
 |
| Transcat 2014 al sac! |
 |
| Amb el Ramon que s'ho ha currat molt :) |
 |
| Obsequi de la Transcat dels 30 anys d'aniversari de la botiga |
 |
| Arriben el Miquel, el Luis i el Ru |
Una altra Transcat feta i una altra part del
país coneguda pedalant amb bona companyia, quin gran cap de setmana!
 |
| Bestiar Lliure! |
Aquí teniu el vídeo del Txaeska de la primera etapa, molt guapo:
1 comentari:
Bona crònica Ada !!!! A per la següent !!!!
Publica un comentari a l'entrada