dimarts, 3 de juny de 2014

Campus Tracks de la Tramun - Trideporte : Quin festival, quina curtida, impressionant!


No ens podiem perdre el primer campus organitzat per la Tramun i Trideporte. Un campus on venien aspirants a l’Ironbike i on nosaltres intentariem ajudar amb algun consell.

Dissabte arribem al campament base de La Tramun a Vilanna on coneixem a Fidel Freixes, l’anima de la ruta i un apasionat de la bici, a part d’ell ens acompanyaran en la ruta en Jeronimo, el Carles, Juan, l’Oscar, el Miquel, la Fátima i la Vera.

Només començar la ruta al tombar la casa ja estem fent corriols, uns corriols a prop de la riera, que ja es veu que estant oberts a ma, molta feina feta hi ha aquí! Aquest primer tram més enrevessat ens va guiant el Fidel així no ens despistem amb el gps però no ens podem encantar, el tio va per feina!



Enllacem una pujada amb trams complicats que ens deixa als Tres Rocs, on si encara teníem dubtes ens queda clar que la zona es espectacular, quines vistes!!




Tres Rocs
Aulinas



El terreny es exigent i per més que esbufeguem la mitja es ben baixa, el dia promet, amb tot però enllacem un tram de carrilet per anar a buscar lo que seria la pujada del dia, la que ens durà a la Mare de Deu del Far, abans de començar a pujar en Fidel se’n torna i ja ens quedem en mans del gps i la Vera i la Fátima fan el seu grup per anar pujant elles al seu ritme.



En Fidel Freixes
 Comença suau però tot just dura un parell de corbes  tot seguit enllaçem amb unes rampes duríssimes que ens obliguen a esforçar-nos al màxim  fins finalment, lluny d’afluixar,  anar a espetegar a un Gr que no dona més opció que caminar, al més pur estil Iron!!




Així que anar fent broma de l’Iron acabem tots amb la bici a l’esquena i un bon tros per cert! 


Però això si tot amb la seva recompensa, ja a la part més alta desprès d’esquivar vaques enllacem amb un corriol aeri amb unes vistes de por, es dur arribar-hi però el lloc es genial ! 




A més a diferencia del que es trobaran a l’Iron aquí un cop fet el cim ens trobem un restaurant on ens entaulem famèlics a dinar
Mare de Deu del Far

Apareixen els Gores..
Sort la nostra que mentres dinem es fot a ploure però com diuen mai plou al gust de tothom... Vera i Fátima segueixen pujant i a més truca la Fátima explicant que està pujant a peu que te un problema amb el canvi.
Ja dinats les trobem i encara no se com entre tots li arreglem la bici així que podran seguir fent ruta.

Amb la pluja la sensació de fred es alta però com que la ruta te poques concessions ràpid enllacem amb un corriol de pujada que ens aclimata de cop  i ja amb temperatura doncs baixada cap a Coll de Condreu.
Agafant temperatura!

Atenció estilaso d'en Miquel per passar els filats!

Ohhhhh
Si no era prou maca la ruta pasem per un lloc que es diu Roques Encantades, un bosquet màgic on hi viuen fades,Martinets,follets, Dones d’aigua i altres essers fantàstics al voltant de grups de roques amuntegades capriciosament



Més endavant per la zona del Pla d’Armadans el camí desapareix, literalment han desbrossat tot un bosc deixant totes les branques, arbres i altres en el camí, així que toca caminar i buscar una alternativa per sortir d’aquella mena de zona zero, 1 km d’allò mes catxondo on ens costa horrors avançar.

Zona de penitencia però l'Ada no perd el somriure
 Superat això un altre delicatessen de corriol de baixada, increïble!!

Arribem al poble, Sant Feliu de Pallerols,  ben baldats però amb una satisfacció de superar un dia sencer d’autèntic Mtb, amb encerrones de tots els colors., paisatges de somni, corriols oberts per l’organització espectaculars i 2200mt+ en nomès 56km!

Al vespre cerveseta, xerrada als aspirants Ironbikers d’allò més distreta,  quina por de cursa jejeeje!! I casualitats de la vida al mateix poble on estem acaba una etapa de la Volta a la Garrotxa i coincidim amb el gran Hector, un megacrack de la bici!
  

Per sopar un molt adequat menú ciclista, es a dir no passem pas gana i a dormir que ja ens han avisat que demà  la ruta serà més técnica oeeeeeee!!!!!