L’IronBike ja és aquí, sí, sí encara que no m’ho pugui creure marxem cap al Piamont a participar en una de les proves més dures del btt, ens esperen 650 kms i 22.000 metres de desnivell en 8 dies (pròleg + 7 etapes), amb aquestes dades i havent-ne sentit a parlar de molta gent coneguda que hi ha anat, el nostre objectiu és clar: aconseguir sortir cada dia i poder acabar totes les etapes. Si ho aconseguim haurem vençut sinó ho haurem intentat!
A finals de juny tenia ganes de que arribés la data, no sabia si acabaria totes les etapes, si els meus genolls aguantarien les caminades carregant la bici, si el cansament d’anar acumulant etapes podria amb mi... però em sentia bé físicament, no em feia mal res i n’estava molt contenta. Amb un mes però les coses han canviat molt i no arribo en el meu millor moment, molta falta de confiança baixant i seqüeles de les diverses caigudes patides últimament, només espero que no vagin a més. Això sí les ganes de gaudir d'un entorn magnífic i una experiència inoblidable compartida com no amb el Santi segueixen intactes!
Per tot plegat, sé que serà dur, patirem, però hi posarem tot el nostre afany per aconseguir-ho i no estarem sols, ens acompanya la Fátima, per ajudar-nos en tot el què pugui, rebre’ns amb els braços oberts a les arribades d’etapa, posar-nos les piles quan ens haguem de llevar en hores intempestives i cansats encara del dia anterior, i també tots vosaltres amb els missatges d’ànims que estem rebent, GRÀCIES, seran de vital importància en els moments més difícils!
Com sempre no serem els únics sonats que afrontarem aquest 2011 l’Ironbike, entre ells molts coneguts i companys de rutes, el Vicenç, el Tarrés, l’Arenas, l’Iñaki, el Xavi Guàrdia... que bé que ens anirà poder-nos creuar amb cares conegudes.
Amb la intenció de recuperar de cara al IronBike, el genoll, la costella i el canell que em van quedar tocats de la caiguda al Puigmal, aquestes últimes setmanes ha tocat fer bondat i molta pista, més de la que ens agradaria i en resum no he pogut recuperar la confiança perduda a les baixades, per rematar-ho aquest dissabte vaig tornar a caure, en pla, en un lloc sense dificultat aparent però esquivant un bassal, el manillar em va picar amb una barana i vaig sortir disparada de la bici picant amb el genoll, gluti i colze esquerres al terra. Els plors de ràbia no es van fer esperar, ara que començava a tenir millor les ferides del Puigmal! Però com que no podem fer marxa enrere toca acceptar la mala ratxa momentània i esperar que s'hagi acabat al menys per una temporadeta!
Després de fer de fotògrafa a la Vip un parell de caps de setmana de transició ben tranquils:
 |
| 10/07 Acompanyem al Ru i al Francesc fins a Cànoves, nosaltres volem pujar al Sui |
 |
| Tot pujant ens trobem al Alkon |
 |
| Arribant al cim, costa pujar, porto una pedra a la butxaca per deixar-la al Sui, diuen que és tradició |
 |
| Cim fet! Barreta i cap a Cànoves però per pista que la costella ha de fer bondat! |
 |
| A Cànoves ens trobem amb els Rip, quina patxoca que fan! |
 |
| Així no hi ha qui entreni! Estranyament el làtex no ho va soportar i el crossmark menys... |
 |
| 17/07 El dia acompanya, no fa calor, de Solsona anem cap a Lladurs |
 |
| El Santi vol canviar l'arbre de lloc |
 |
| Però el convenço per anar a pujar al Castell de Lladurs |
 |
| Després d'unes quantes voltes ho aconseguim |
 |
| Visita feta i cap a Solsona a dinar |
 |
| De celebració amb la family |
I aquesta setmana ha estat molt monotemàtica, fer maletes, fer maletes, fer maletes...
 |
| Roba per anar amb bici, per si fa fred, per si fa calor, per si plou... |
 |
| Roba "de carrer", aquesta em sembla que la farem servir poc... |
 |
| Catxarros i més catxarros i "potingues" diversos |
I demà marxem cap a Itàlia amb un únic objectiu:
El Santi i jo no crec que servim per gaire cosa al acabar les etapes així que si voleu fer seguiment a tenir més info de la prova per aquí trobareu alguna cosa:
Web Ironbike (sembla que aniran fent algun vídeo mentre duri la cursa) Facebook's (menys el del Santi és clar!)
SALUT I RAUXA AL ATAC!!
16 comentaris:
Mucha suerte máquinas. Se me pone la carne de gallina al pensar a lo que os vais a enfrentar. Disfrutadlo y no olvidéis ningún detalle que no spueda enganchar a los que todavía no nos atrevemos con esos retos.
que vagi molt bé parella, com que d'esforç i patiment ja l'hi posareu vosaltres només que tingueu molta sort i vagi tot bé, que només sumi el vostre esforç i que no hi hagi res que resti a part de la dificultat del tema.
salut i pedals!
SALUT I FORÇA A L'IRONBIKE !!!!
Que el disfruteu tant com pugueu, que tot ús vagi sobre rodes (mai millor dit), i que ús trobeu bé .
MOLTS ÀNIMS !!!!
MARIONABTT
No pateixis per les baixades que ja tindrás temps de agafarlis el rollo.
Molta sort i que disfruteu molt.
Salut
Us heu estar preparant de valent per afrontar aquet repte, així que aneu amb als deures fets, ja heu patit, us ha plogut, vent etc..
Et trucaré cada dia, per saber que tal us anat, molta sort i sobretot ho teniu que passar de allò mes be..Una forta abraçada parella
Ja us anirà bé Ada i Santi. Ada no et preocupis que la voluntat mou muntanyes, sempre endavant! Al final de cada etapa estiraments i massatges mutus jajaja... Per cert, al maillot posa POLICE ??? Que és una estratègia per distreure als rivals? jajaja.
Molts ànims parella! Ja sabeu que em feu moltíssima enveja i que faré totes les trampes que pugui per ajudau-se cada dia.
Que us ho passeu molt be, aixi l'any que ve hi anem tots! XD
Molts i molts anims!!!!! Segur que tot anira molt be!! Gaudiu i disfruteu moltissim! Ja tinc ganes de llegir les croniques!! Txema
Molta sort parella..!!!
Teniu "tables" per fer tot el que vos proposeu.!!!
Tranquils i na fent..!!!
Mimeu molt els vostres cossos i les vostres maquines i arribareu fins al final.
Una abraçada macos..!!
Mas vale tarde que nunca, como siempre, toda la fuerza para la pareja más btt@ que hay, un saludo de vuestro compañero, suerte !!
Que us vagi molt be parella!! Sobretot beveu i mengeu molt!!
Tal com comenteu, no crec que tingueu masses ganes d'escriure res després de cada etapa... a veure si la Fatima ens ho va explicant..
Ada no et preocupis per les caigudes i el teu feeling baixant, simplement no prenguis més riscos del compte i si no ho veus clar, doncs a peu, que son molts kms..
MOLTA SORT!!!
Només escolar la paraula IRON BIKE ja fan mal les cames...
MOLTA SORT I A DISFRUTAR-HO!!!!
No vàreu dir que això del IRON BIKE era una mariconada?? no?? jejejejeeje.
Molta sort!!!! a veure si amb les vostres cròniques m'entren ganes de provar-ho algun any!!
Salut i Rauxa!!!
Jordi, l'any que ve hi tenim d'anar tots!
Molta sort parella i sobretot...DISFRUTEU MOLT!!!!que és lo més important!!! Records desde terres noguerenques!!!!
Publica un comentari a l'entrada