ll Volta (Siberiana) pel Vallès

Avui la sortida es presenta emocionant, un cop a l’any muntem una ruta per la nostra zona per quedar amb els amics i passejar una mica, haig de reconèixer que la nit anterior estava nerviós repassant mentalment els camins per no perdre’m amb tot el grup... sort que per si de cas havíem enviat el track de la ruta a uns quants assistents! A lo què anàvem, una de les preocupacions més grans que teníem era el temps, la zona era espectacular i un dia gris hagués deslluït molt, per sort el pronòstic era de sol però amb unes temperatures espectacularment fredes i així va ser! A bon matí trobàvem els primers convidats vinguts amb tren, el Dani ,l’Armand i el Francesc i les primeres absències: l’Hector i l’Angel, llàstima! D’aquí cap a la benzinera on aniria arribant el degoteig de gent: Els Santi’s , Mario,Jose Miguel, Ru, Ramon, Mingo, Dani (Doo4ever) i Mariona

Comencem la sortida primer el bosc de Can Deu direcció a Matadepera, aquí em poso davant a tirar fort, la idea és aprofitar aquest tros fàcil per guanyar temps en previsió dels trams lents o d’averies, però amb el grupet que s’ha presentat avui lo d’anar ràpid no és bona idea, com més ràpid és el ritme sembla que més còmodes es trobin, ells perquè lo que sóc jo.... Ja a Matadepera comencem les primeres pujades series i ja ens alegrem perquè la temperatura sempre és sota zero i d’aquesta manera com a mínim ens atemperem !!!

Donem un parell de voltes per tot de camins pròxims al poble fins que encarem definitivament cap a l’Obac. Agafem un corriol amagat de pujada que surt de l’urbanització dels Rourets i que ens deixa a la pista principal que porta a la casa de l’Obac.

En aquest tram ja trobem les primeres plaques de gel i fins i tot algú fa les primeres classes de patinatge.... Abans d’arribar a la casa agafem el trencall de la Torrota de l’Obac i ens enfilem per la seva important pujada, aquesta amb recompensa ja que al final d’ella pararíem a esmorzar en mig dels primers indicis de neu.

Tot un espectacle amb una temperatura inferior als quatre sota zero tothom s’hi posa còmode orientant-se tot lo possible cap al sol com a llangardaixos amb l’esperança d’escalfar-nos! ----------------------------------------Esmorzar Durant l’esmorzar fem uns riures amb l’aparició d’un ciclista que desprès de fer tot el rampot de pujada pregunta per anar a la Casa de l’Obac!!! Però si l’has deixat a baix!!!! Per rematar-ho cadascú l’indica un camí diferent i em sembla que per no escoltar-nos decideix continuar pujant!! No ho se si a hores d’ara l’haurà trobat... Per copsar la agradable temperatura ambient només dir que no vaig aconseguir beure del bidó fins a l’hora de dinar, totalment glaçat!!!! Continuem la ruta i d’aquí endavant començaria lo que en Mingo batejaria com a Volta Siberiana!!!!

Impressionant, lo que fins aquell moment eren tímides mostres de neu va passar a ser tot un corriol nevat, increïble la sensació nova de desplaçar-te per allà, anava pedalant i no donava l’abast mirant cap a tot arreu, en aquell moment era com un nen en dia de Reis, tot em semblava espectacular!!! Primer la pujada cap al Pou de Glaç i desprès tot el camí ral que si en sec ja hi ha trams molt tècnics amb neu i gel era una autèntica aventura o bogeria... Si tot ja era molt bucòlic no podia faltar el punt surrealista que era veure el Ramon baixar els trams tècnics amb unes rodes totalment llises!!!! ---------------------------------Detall de Barba congelada.... Llàstima que un paisatge així tingui el seu preu, la temperatura va caure fins al 6.5 sota zero i la pobre Mariona va acaparar tot el fred a les seves mans i lo idíl·lic del lloc va passar a ser un suplici per ella. ------------------------------------- -6.5º Quin fred!!

Superada la Volta Siberiana agafàvem baixada cap a Rellinars, lo qual no és lo millor per recuperar temperatura però per sort el Dani (Doo4ever) pensa en tot i té el detall de punxar, tot un gest solidari perquè tothom es recuperés una mica! Arreglada la punxada prosseguim i desprès de les baixades el recorregut ens obsequia amb una sèrie de rampes de més del 20%, on fins i tot la gent para per treure’s roba, que ens porten, ara si, a la Casa de l’Obac on ens reagrupem i ràpidament baixem cap als Caus a dinar Del dinar poc a dir, tot perfecte, amb vistes a les bicis per estar tranquils, bons aliments i un cambrer especialment servicial.

-------En venta: Bicicletas MTB26" de ALUMINIO con SHIMANO PROFESIONAL, DOBLE ----------SUSPENSIÓN Y DOBLE FRENO DE DISCO ---------------------------------- Ja amb la panxa plena prosseguim la ruta amb la tranquil·litat de saber que ja em superat lo més dur però no lo més fàcil ja que començàvem la part més tècnica de la ruta. Primer una mica de pista per ràpidament enllaçar amb la trialera del Niva, em toca obrir grup i sabent les màquines que porto darrera baixo el tram de trialera fins al Lada volant com mai, amb l’intenció de no entorpir els mes tècnics. Paro amb l’excusa de fer fotos i així de pas em trec la pressió d’anar davant jeje!! En el tram següent la bici del Mingo agafa la traçada per un lloc diferent de la desitjada, punyetera ella, i fa que pateixi un aterratge forçós.... Seguim baixant, desprès de la trialera del Niva, en Mario i el Jose Luis ens ensenyen un túnel tot curiós que hi ha pels volts i alguns fins i tot fan turisme per dintre. Desprès la baixada continua amb uns corriols més estrets i amb trams amb escales de fusta, molt guapo, aquest tros el faig intentant seguir al Francesc i me’n surto prou bé si no fos perquè desprès em diria que ell baixava tranquil·lament..... Hem d’aprendre més! Finalitzada tota aquesta zona més complicada arribem a una carretera que du a Terrassa on el Mingo encara adolorit aprofita per retirar-se amb la companyia del Santi pare.

La resta continuem la ruta amb un recorregut que vem descobrir tirant de mapes per aconseguir esquivar la carretera, lo millor es que a més d’aconseguir el propòsit ho fa passant per més corriols, excel·lent!!

Arribem al Llac Petit i d’allà a Matadepera on fem els ja típics corriols fins a Sabadell tot passant per el bosc de Can Deu on ja en el últim tram tècnic, unes escales endimoniades, el Dani (Doo4ever) ens fa una exhibició tècnica i se les baixa totes!! Un crack!! Ja a Sabadell, arriba l’hora dels comiats nosaltres ja hem acabat la ruta però uns quants encara continuen pedalen fins les seves respectives localitats: La Llagosta, Pedra Santa, Barcelona.... Què puc dir del dia? Doncs que la ruta amb el punt de la neu ha estat espectacular però amb la bona gent que s’ha ajuntat avui si haguéssim fet un carril-bici segur que també haguéssim passat un gran dia!!! Fins la propera!!!!